El Plenari de Xàtiva aprova el recolzament institucional a la víctima del cas de ‘La Manada’

El Plenari ordinari celebrat el passat dissabte va aprovar entre altres qüestions una Moció ‘in voce’ presentada des de la Regidoria de Dona i Igualtat en la que es proposava la Declaració institucional per part de l’Ajuntament de Xàtiva de recolzament a la víctima del cas de ‘La Manada’ així com el rebuig a la sentència efectuada des de l’Audiència Provincial de Navarra.

Les motivacions presentades per la regidora Cesca Chapí a l’hora de presentar aquesta proposta van ser les següents:

«Els i les representants de la ciutadania de Xàtiva volem transmetre el nostre afecte i solidaritat a la víctima de la violació grupal fent-li arribar que nosaltres sí que la creiem i que amb independència del que han dit el magistrats per a nosaltres ella ha estat víctima d’una agressió sexual anomenada violació».

«No som experts en legislacions però aquesta víctima podria haver estat qualsevol dona de Xàtiva i com a ciutadans lliures que sí que som, no podem més que cridar ben alt que aquesta sentència ni la comprenem ni la compartim».

«Els magistrats demanen a les víctimes d’una violació que arrisquen la seua vida i la seua integritat per a demostrar que s’oposen a l’agressió sexual. No sols NO és NO, sinó que basta amb que una dona no done consentiment explícit per a que quede clar que no hi ha consentiment».

«Alguna cosa ha fallat i està fallant quan una sentència judicial ha provocat aquest tsunami de protestes a tot l’Estat. La justícia la imparteixen els jutges però emana del poble, i el poble està dient que en aquest cas no s’ha fet justícia i reclama clarament que es faça. Xàtiva diu ‘La Manada som totes. Xàtiva diu No és No».

Chapí va fer menció en la seua intervenció al Conveni d’Istanbul, considerat com el marc jurídic més complet per combatre la violència contra nenes i dones, on es defineix legalment la violació com «les relacions sexuals sense consentiment».

«En una societat en què hi ha una violència estructural contra la dona, el debat sobre la intimidació propicia la idea de la responsabilitat de la víctima a l’hora de protegir-se de la violació i distreu el focus sobre el veritable agressor. Aquest Conveni va ser ratificat el 2014 per Espanya, un país en el qual es denuncia una violació cada vuit hores, indicador de la situació de violència estructural que pateix la dona i que té en aquest tipus d’agressions la seua expressió més extrema, estigmatitzant i violentant. La intimidació i la violència no s’exerceixen únicament de forma expressa, sinó que és més que suficient la posició estructural de força de l’home. L’argumentació recollida en la sentència, especialment en el vot particular, naturalitza la violència sexual i descàrrega l’enjudiciament en el comportament de la víctima. Aquesta sentència és un clar retrocés en la lluita per la igualtat entre homes i dones; s’omet la violència estructural contra la dona i es tracta de forma aïllada, sense entendre que forma part d’un sistema que legitima la dominació d’un gènere sobre l’altre».

La regidora de Dona i Igualtat va remarcar la necessitat de previndre en totes les etapes educatives, amb formació en perspectiva de gènere dels professionals que treballen en el sistema públic, especialment de la justícia, la sanitat, l’educació i els serveis socials. «El fet d’ignorar el que implica la discriminació de la dona situa en una posició d’absoluta injustícia i indefensió a la meitat de la població», va finalitzar.

No hay comentarios

Dejar respuesta

5 + dieciocho =