L’IES Lluís Simarro ha estat seleccionat per a participar en un projecte molt interessant de sensibilització als adolescents al voltant de les migracions forçoses i les persones refugiades.
És un projecte de “Sensibilització i cooperació d’ajuda humanitària” organitzat per la Creu Roja i Generalitat Valenciana on participen 15 instituts de la Comunitat Valenciana.
El projecte consta de dues parts: la primera part ha segut l’eixida dels alumnes de 4 ESO durant 2 dies per a viure “com a refugiats” en un campament que s’ha muntat simulant un campament real on cooperants de Cruz Roja han treballat amb els alumnes . La segona part és un treball que és farà a les aules durant tot el curs treballant aquest projecte com a tema transversal i que tindrà un punt final d’encontre a València amb tot el alumnat que ha participat on cada institut exposarà el seu projecte.
L’experiència que van viure els alumnes del IES Simarro al campament «ha estat increïble” en paraules dels professors acompanyats Vicent Mas i Laura Satamargarita perquè han visgut en primera persona totes les penúries que pateixen les persones refugiades i els ha fet aprendre a valorar millor el món en el que viuen.
Van arribar al campament i van ser repartits en famílies diferents adquirint un rol :nom, edat i nacionalitat diferent al d’ells i van passar probes simulant tots els tràmits que fan els refugiats ( eixir del país, bombardeig, problemes amb l’idioma, etc) L’últim dia van poder entrevistar a dues persones refugiades que els van contar quina va ser la seua experiència al deixar el seu país.
Conozco un poco el mundo de las ONG, y no me extraña el escándalo de Intermon-Oxfam o las violaciones de niñas en Camerún por cooperantes. No digo que esté todo podrido, al contrario, la buena gente es lo habitual, pero las ONG son en muchos casos organizaciones con fines inconfesables, desenfocan el problema y a menudo se convierten en una empresa o una agencia de vacaciones alternativas. Siria no era un país miserable, ni tenía un problema de islamismo. A Siria se la ha llevado a una guerra civil desde fuera. Pero al indígena occidental le basta con ponerse la camiseta de «Welcome refugees», ver la Sexta y pensar que es un tío de p. madre, y con eso, sin entender de qué va la cosa ni que está ocurriendo realmente, cree que está todo resuelto.