Xàtiva, 29 de juliol de 2025 – Cent tres zeladors i zeladores de l’Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva han alçat la veu aquest dilluns, a les 9 del matí, enfront de l’entrada principal del centre, per a fer públic un manifest col·lectiu en el qual denuncien la «situació límit» que, segons afirmen, viu el col·lectiu des de fa anys.
Amb aquesta acció, recolzada de manera unànime pel grup signant, els professionals busquen visibilitzar les precàries condicions laborals en les quals desenvolupen el seu treball i fer una crida urgent a la Direcció de l’Hospital, a la Conselleria de Sanitat i a la societat en general. El seu objectiu és que es prenga consciència d’una realitat que, asseguren, «compromet la salut dels treballadors, la dignitat professional i la qualitat de l’atenció sanitària que rep la ciutadania».
Una situació cronificada i silenciada
El manifest detalla que, durant anys, el personal zelador del Lluís Alcanyís ha treballat amb compromís, silenci i professionalitat. No obstant això, la «falta de resposta institucional, el menyspreu a les seues reivindicacions i la contínua càrrega de tasques mal definides» els han portats a un punt d’esgotament físic, emocional i organitzatiu.
Els problemes, que no són nous però sí cada vegada més greus, inclouen:
- Falta de definició de funcions.
- Absència de protocols clars per servei.
- Tasques impròpies de la seua categoria professional.
- Plantilles insuficients.
- Falta de mitjans materials i de formació adequats.
- Desgast progressiu i total falta de reconeixement.
La figura clau però invisible del zelador
El personal zelador, fonamental per al funcionament del sistema sanitari, s’encarrega de tasques logístiques i de suport assistencial imprescindibles, com el trasllat de pacients, el suport en quiròfan o la mobilització en planta. Malgrat la seua importància, el seu paper no està definit de manera oficial ni unificada, la qual cosa «deixa la porta oberta a abusos, sobrecàrregues i confusió de responsabilitats». En paraules dels propis zeladors: “Som essencials per al sistema, però seguim sense existir en la normativa interna.”
El risc d’assumir funcions sanitàries sense ser-ho
Un dels punts més crítics del manifest és l’atribució de funcions sanitàries a personal que, per formació i categoria, no ho és. Denuncien que se’ls demana habitualment mobilitzar pacients greus o crítics sense suport d’infermeria, així com col·laborar en maniobres mèdiques sense la formació adequada. Aquesta pràctica, a més de ser «injusta», suposa un «risc real per a pacients i treballadors», vulnera la normativa vigent i exposa als zeladors a «conseqüències físiques i legals inacceptables». “No som personal sanitari. No estem formats per a ser-ho. No volem assumir responsabilitats que no ens corresponen.”
Condicions laborals que degraden i desmotiven
A la falta de regulació se suma una precarització progressiva de les condicions laborals, manifestada en torns sobrecarregats, deficient cobertura de baixes, estrés continuat, sobreesforç físic i emocional, equipament deficient i una total falta de formació adaptada a les tasques exigides. Tot això es tradueix en baixes metgesses, desmotivació, alta rotació, pèrdua de vocació, deterioració del clima laboral i, en última instància, una menor qualitat assistencial per als pacients.
Exigències clares per a una situació justa i segura
- El manifest no sols presenta un diagnòstic, sinó també una proposta clara, concreta i justificada basada en l’experiència diària del col·lectiu. Les principals exigències són:
- Protocols clars i oficials: Redacció de protocols escrits i vinculants, adaptats a cada unitat, amb límits definits per a evitar l’atribució de funcions sanitàries.
- Formació adaptada i contínua: Accés real a formació en mobilització de pacients, bioseguretat, gestió de riscos, emergències i suport vital bàsic, buscant la revaloració del zelador com a professional especialitzat.
- Reconeixement i participació: Integració del col·lectiu en grups de treball i comissions, campanyes institucionals de visibilització de la seua labor i dignificació del lloc de Cap/a de Personal Subaltern.
- Mitjans i condicions materials: Dotació de plantilles suficients, renovació i adequació del material de treball, i mesures preventives efectives davant situacions de risc.
Els zeladors van agrair el suport dels sindicats que «han demostrat amb fets» el seu compromís. Aquesta acció és, segons han afirmat, només el primer pas d’un camí que «no es detindrà fins a aconseguir condicions dignes, clares i justes per al col·lectiu». Adverteixen: “Si no ens escolten, ens organitzarem. Si no ens respecten, ens mobilitzarem.” I conclouen: “Ens deixem la pell cada dia perquè aquest hospital funcione. El mínim que mereixem és respecte, claredat i seguretat.”
