El president del Govern d’Espanya de 2004 a 2011 ha protagonitzat el discurs anual en record de les 144 víctimes de l’atac feixista a l’estació el 1939
AGUSTÍ GARZÓ
El president del Govern d’Espanya de 2004 a 2011, José Luis Rodríguez Zapatero, ha protagonitzat aquest diumenge a Xàtiva tot un bany de masses amb motiu de la seua intervenció en el memorial de les víctimes del bombardeig de 1939. Segons Zapatero, «no hi ha societat que es considere digna amb ella mateixa si no compleix amb la memòria de les víctimes de la barbàrie, de l’horror. Si hi ha memòria, no s’esborrarà el terror. Per què la injustícia és inesborrable, la barbàrie és inesborrable… Mereixem un país que no tinga cap problema ni amb la memòria ni amb la història. Volem un país que tinga el coratge, el seny, la compassió i la capacitat de mirar a la seua història», ha sentenciat l’expresident socialista, qui ha afegit que, davant del clima bèl·lic mundial (Ucraïna, Gaza…) «la pau és la tasca pendent». L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha tancat les intervencions.
Zapatero ha reivindicat també en el seu discurs «una Espanya republicana, moderna i culta; l’Espanya de Lorca i de Machado» alhora que ha demanat que «tinguem orgull democràtic i que la memòria històrica ens faça millors». L’expresident, gran impulsor de les lleis de memòria històrica durant el seu mandat, ha recordat Jorge Luis Borges i la seua visió de la concòrdia: «Tot va començar quan dos que es tenien por l’un a l’altre van decidir dialogar», ha dit. I ha recordat totes les víctimes, «des d’Aladino fins a Víctor», ha dit assenyalant la llista alfabètica de morts per l’atac feixista escrita en els vinils que decoren la façana de l’estació. L’acte, el més multitudinari que es recorda, ha reunit unes dos mil persones davant l’estació de trens de Xàtiva. Els carrers Ximén de Tovia, part d’Ausiàs March i Baixada de l’estació estaven tallats al tràfic. S’ha hagut d’obrir un accés complementari de l’estació per permetre l’entrada i l’eixida dels usuaris dels trens, de tanta gent com hi havia per tot arreu.
Abans d’arribar a l’acte, que començava a les 12 del migdia, Zapatero ha estat rebut per la corporació municipal en l’Ajuntament de Xàtiva i després ha fet a peu el camí entre el consistori i l’estació, amb un seguici de càrrec municipals i d’altres àmbits. En acabar, ha rebut durant més de vint minuts incontables mostres d’afecte de militants socialistes, simpatitzants o veïns en generals, de Xàtiva i de fora, que li demanaven fotos, el saludaven personalment o li feien algun comentari. També a peu, en companyia de l’alcalde i de tots els convidats, ha caminat després fins al restaurant Casa la Abuela, on estava previst el dinar.
Tot i que el de Zapatero era el discurs central de l’acte, a Xàtiva s’han donat cita també l’expresident de la Generalitat Valenciana i actual ambaixador d’Espanya davant l’OCDE amb seu a París, Ximo Puig, i la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix. Tots dos han intervingut. Puig ha felicitat Zapatero —«el nieto del capitán Lozano», ha recordat— per ser qui «de veres» va espentar políticament per tirar endavant les lleis de memòria, i ha dit que és «la persona que millor encarna l’herència dels valors republicans». També ha elogiat «la força persistent dels joves de Xàtiva que un dia van assumir la veu d’un poble, quan la veu oficial estava muda o, indecent, es passejava amb un Ferrari…».
Enguix, per la seua banda, ha recordat que «ara fa deu anys que des de la Diputació de València, en 2015, la institució provincial presidida per Jorge Rodríguez» va fer un gran pas per a promoure les polítiques de memòria, i ha felicitat la diputada Rosa Pérez, qui aleshores i com a vicepresidenta quarta per Esquerra Unida (i després, com a consellera) va liderar els processos d’exhumació de les víctimes de les foses comunes.
Finalment, Roger Cerdà, ha tancat l’acte amb un agraïment molt localitzat en Zapatero, ja que segons ha recordat, el 2007, quan es va proposar col·locar en algun lloc de Xàtiva l’Aixopluc —el monument a les víctimes obra de Miquel Mollà que encara presideix l’accés a l’estació—, el govern municipal del PP va tractar d’impedir-ho. Segons ha dit Cerdà, «gràcies al fet que l’estació i el seu entorn són d’Adif i que governava Zapatero, ens van donar permís per col·locar-lo on ara està». Cerdà ha explicat també com, després de vora cinquanta anys de mutisme públic i institucional sobre el bombardeig, cap al 1986 «es va començar a trencar el silenci que retronava des de l’esfera pública» sobre aquells fets, substanciats en 144 morts i uns 300 ferits per un atac de l’aviació italiana de Mussolini, aliat de Franco, quan la guerra estava pràcticament liquidada i Xàtiva no era cap zona de front. «Allò va permetre confirmar —ha dit l’alcalde— com eren de fidels els testimonis orals amb uns fets» que mai s’havien estudiat ni investigat de manera oficial. Es va revelar «una funesta veritat històrica», ha conclòs. També ha recordat que a mitjan dels noranta «l’esquerra política i social de Xàtiva» va promoure un acte oficial i amb el suport institucional, acte anual que ha esdevingut en l’actual format.
Precisament des d’aquell teixit associatiu va emergir el Consell de la Joventut de Xàtiva, un dels col·lectius més compromesos amb el memorial per les víctimes des de fa vora vint anys. La seua actual presidenta, Alexandra Boluda, ha obert les intervencions. Boluda ha dit que recordar els vora 150 morts no és l’única meta, també «s’ha que treballar per recuperar els cossos de les persones afusellades que encara no han tornat als seus familiars, eliminar els símbols franquistes dels nostres carrers… És la manera que tenim hui en dia de què no ens tornen a imposar el seu silenci», ha sentenciat. L’acte ha estat conduït per la periodista Emma Gómez i ha comptat amb un emotiu número de música i dansa contemporània a càrrec de Rytmus, a més de l’actuació de la Muixeranga de Xàtiva.
Crits contra Zapatero
El memorial de les víctimes del bombardeig ha tingut una durada d’una hora i mitja i ha transcorregut sense incidents durant la celebració. Però quan Zapatero ha enfilat la Baixada de l’Estació cap amunt, vora a les dos, ja que ha estat atenent peticions més d’un quart d’hora, un grup d’unes quatre o cinc persones joves ha proferit crits i consignes contra ell, acusant-lo de «col·laborador del narco dictador Maduro». Han fet servir crits molts forts i persistents, i un d’ells ha reforçat la protesta amb una trompeteta de joguet. Agents de la Policia Nacional han impedit que la protesta tinguera majors repercussions, entre altres coses per què quan l’han portada a terme ja quedava poca gent en la zona gent i Zapatero estava prou lluny del lloc per poder escoltar-los. Igual els havia dedicat, sense saber-ho, una de les frases del recent discurs: «cal escoltar els altres, els que no pensen com tu».
