Els museus de Xàtiva compten des de fa dècades amb un total de 46 obres cedides per la pinacoteca nacional
La Junta de Govern de l’Ajuntament de Xàtiva ha tractat aquest dilluns la renovació del dipòsit en el Museu de Xàtiva de diverses obres pertanyents a les col·leccions del Museu Nacional del Prado.
L’Any 1986 l’Estat va autoritzar, durant cinc anys renovables, el dipòsit en el museu de Xàtiva de diverses obres pertanyents a les col·leccions del museu Nacional del Prado. Es tracta d’un total de 46 llenços que van ser dipositats l’any 1996, segons escrit del Ministeri de Cultura, amb un conveni que va ser renovat en octubre de 2016 per a un període de cinc anys, fins a novembre d’aquest any 2021.
L’Ajuntament de Xàtiva ha aprovat sol·licitar al Patronat del Museu del Prado la renovació d’aquest dipòsit, que compta amb vora una cinquantena d’obres entre les que es troben algunes peces destacades.
Tal i com va apuntar l’ex director de museu de Xàtiva, Mariano González Baldoví, les col·leccions pictòriques del museu de l’Almodí mancaven d’obres de finals del segle XVI i del barroc, que arran de la formalització del gran dipòsit del Prado va quedar mitigat en bona part amb la incorporació de bons exemples de l’art manierista i de diverses obres de l’escola veneciana procedents de les col·leccions reials.
Entre les obres destaquen tres obres atribuïdes a Josep de Ribera, dos de les quals pertanyen també al Prado, però que es van cedir al museu de l’Almodí en 1924 gràcies a la intervenció del Ministre d’Instrucció Pública Elías Tormo; i d’altra banda un Sant Maties procedent de la Caseta del Príncep en El Escorial en la qual es demostra un gran domini del clarobscur i que es tracta de la peça més valuosa del museu xativí, tal i com va destacar González Baldoví en el seu llibre «Museo de Xàtiva». Pel que fa a l’Espanyoleto cal destacar un altre llenç, un «Salvador» donat al museu en 1924 per Attilio Bruschetti (qui el va adquirir a Sevilla) i l’obra «el Velo de la Verónica», obra de Lucca Giordano, probablement pintada després de 1692 quan Carles II va cridar a la cort a l’artista.
Continuant amb la col·lecció cedida, la pintura flamenca està representada per originals, còpies o peces de taller, d’autors de personalitat artística diversa, com per exemple «la Entrada en el Arca» realitzada sobre coure al taller de Brueghel de Velours i adquirida per Carlos IV per al palau d’Aranjuez. D’altra banda, dins de la representació de pintura espanyola, es compta amb peces d’interès datades al segle XVII, com una «Custodia entre Ángeles» de Acisclo Palomino, autor dels frescs de l’església de los Santos Juanes de València.
