- La formació de l’alcoià Alfons Olmo toca aquest divendres al Gran Teatre
- El Música i Lletra arriba a la seua tercera entrega després de l’èxit d’Andreu Valor
AGUSTÍ GARZÓ
VerdCel sempre ens ha sonat a grup, a formació. I és així per què les seues propostes artístiques són corals, polièdriques. Però, en realitat, al capdavant de la marca hi ha una veu principal i no sols en el sentit literal. Un ideòleg (compositor, poeta, intèrpret…) que crea i que, després, reparteix la feina. Ell és Alfons Olmo Boronat (Alcoi, 1976) i la seua sòlida carrera ja supera els quinze discos, els divuit espectacles i gairebé els vint-cinc anys, ja que del projecte VerdCel ja es tenia alguna notícia en 2000. El seu ambiciós Petricor arriba aquest divendres (20.00 hores) al Gran Teatre de Xàtiva com a tercera de les actuacions previstes enguany al Festival Música i Lletra, MiL. Les entrades es poden adquirir a la web del recinte, www.granteatre.com. Olmo ha atés en exclusiva Diari Digital i ha reflexionat sobre aquest espectacle de fusió en gran format que, segons el mateix artista, es presenta amb banda especial de sis membres, dansa i projeccions i amb dues artistes convidades: Noèlia Llorens, Titana; i Mireia Vives.
«Petricor és l’espectacle que vàrem proposar al MiL», explica Olmo. «Prové d’un llibre-disc i és un dels espectacles als quals més i majors recursos hem dedicat dels quinze discos i deu llibre-discos, i això comporta també treballar no només amb les cançons sinó també amb divuit textos d’escriptores i escriptors, amb una novel·la gràfica…, tot un contingut. A més a més, aquest treball forma part de ReSàmara, l’últim treball publicat. És a dir, ReSàmara i Petricor formen part d’una unitat i tots dos venen a significar la part paterna, Petricor, i la materna, ReSàmara, que a la vegada prové d’un treball de fa quinze anys, Sàmara», explica. «En els concerts de Petricor fem les cançons dels dos projectes, ja que formen part d’aquesta unitat de la qual parlàvem, d’eixe viatge al passat a través de l’aroma que ens remet als orígens… i també un viatge a Andalusia, perquè mon pare ve d’Andalusia i a la meua iaia alcoiana, que és la part materna, li vàrem dedicar Sàmara en el seu moment. Els dos treballs s’ajunten en aquest espectacle», resumeix.
VerdCel va tindre una brillant idea ara fa quinze anys: versionar cançons de Raimon en un disc ja de referència per què oferia unes noves i captivadores sonoritats a les conegudes peces del cantant. Curiosament, la formació ha rescatat el concert de Raimon ara fa no res. Però no és el que es veurà a Xàtiva, tot i que Olmo espera portar-lo més endavant. «Sí que és cert que hem estrenat fa poc un espectacle sobre Raimon. Fa quinze anys ja de Petjades. I per això hem estrenat un format de concert amb aquest treball. Però, tot i que coincideixen en el temps, la nostra punta de llança ara és Petricor i del Raimon hem fet un parell de bolos i en farem algun més… Així i tot, molt poquets. Considerem prioritari portar ara a Xàtiva Petricor», explica. Ara bé, «més endavant, i tant que ens farà il·lusió presentar aquest recital de Raimon a casa seva, a Xàtiva», assegura. «Que no queden dubtes que ho intentarem de totes totes, ja que pense que serà una ocasió única per retrobar-se amb l’obra i amb la vida d’ell d’una manera sorprenent ja que nosaltres hem fet un recorregut amb el qual un aprén, es sorprén, s’emociona…, i tot d’una manera molt enèrgica. Desitgem, més tard que prompte, que puguem tornar a Xàtiva i poder-ho fer», insisteix la veu de VerdCel.
A la pregunta de si dins de Petricor cabria alguna versió de Raimon del repertori de VerdCel en aquest concert del MiL, Olmo ho descarta. «En principi, VerdCel actua com una mena de companyia musical. Què vol dir això? Que els nostres espectacles tenen principi i final, i en aquest cas més que mai per què aquest és un espectacle tancat al voltant de Petricor i ReSàmara… A priori, per tant, no. No farem res [de Raimon]. No sé si a última hora…, però no crec que siga el cas i no està contemplat, vaja», tanca.
Olmo també reflexiona sobre el moment de la música d’autor. «Globalment, són mals temps per a la lírica. I ho dic amb més intenció que mai per què ja sabem que açò de la cançó d’autor és un gènere en el que la lírica precisament té més pes que en altres. No parle d’estils, sino de géneres. En certa manera, la tendència és al consum ràpid, tot el contrari que planteja la cançó d’autor… La música que fem nosaltres té un altre tipus de recorregut, diguem-li paral·lel o al marge dels canals comuns, uns canals que nosaltres transitem d’una altra manera. Anem més enllà de la immediatesa, del curt termini. És complicat, però treballem així. Específicament, i malgrat tota aquesta dificultat, crec que si tu t’ho treballes i ofereixes coses de qualitat al públic, els espectadors poden també connectar, gaudir. Al cap i a la fi, el nostre treball no té sentit si no és compartit. Dins d’eixa tendència capitalista, d’immediatesa, de consum ràpid, de voracitat, de vertigen… nosaltres no entrem; anem a un altre ritme i, tot i això, podem coexistir amb totes eixes altres coses», destaca.
Sobre les últimes estades a Xàtiva de VerdCel, Olmo recorda com a experiència més recent «quan vaig anar [octubre de 2023] a recollir el premi pel vídeo de Mitja Lluna i Estel com a millor vídeo d’animació dels Premis Ovidi, al Gran Teatre. I anteriorment, jo diria que vaig anar al mateix teatre també amb l’espectacle, precisament, d’Ovidi Montllor, El cor a les mans. Sí, sí, el férem allí ja fa uns anys, segur. I jo encantat de tornar, sí, i amb moltes ganes», s’acomiada.
