- L’anècdota tingué lloc en l’última funció de la programació teatral de la Fira d’Agost
- Tres espectacles de gran qualitat brillen amb llum pròpia en el pati del Martínez Bellver
AGUSTÍ GARZÓ
Era el tram final de l’obra, Artilusio. La máquina de Greta. L’actriu Maita Bayón plora desconsoladament, amb eixa exageració pròpia del clown. Greta, l’anciana protagonista de l’obra, havia agafat la maleta i escapat de la residència sense que ella ho poguera advertir. El plor és intens. De sobte, un xiquet irromp enmig de la zona on es desenvolupa l’acció i es situa directament en contacte amb l’actriu, que es queda un tant descol·locada. El xiquet, commogut pels plors, li fa una carícia a la cara i li diu que tranquil·la, que no passa res. Que siga forta. Maite ho capta i reacciona bé; abraça el xiquet i incorpora l’espontània i inesperada acció al desenvolupament de la peça. I el públic aplaudeix la tendra escena. No fou l’únic en commoure’s tant. Un dels xiquets que seien en la catifa roja es va contagiar del plor de l’actriu i se’en va anar a buscar als seus avis, a les butaques, amb un disgust de marca major.
La companyia basca Markeliñe, que arribà de nou a Xàtiva des d’Amorebieta (Vizacaya), segur que s’emportà a casa la satisfacció pel treball ben fet amb aquesta anècdota impagable. Però no només per això: el públic congregat dimarts al pati del col·legi Martínez Bellver de Xàtiva va dedicar una gran ovació a un muntatge brillant i emotiu, d’una enorme qualitat teatral. Markeliñe ja havia portat a Xàtiva en 2022 Chef Nature. I la marca de la casa continua amb èxit: una cuidada escenografia d’una extraordinària polivalència, un vestuari de fantasia, un dinamisme imparable i unes històries tendres i amb un punt de malenconia. Però, sempre, amb humor. Molt d’humor.

Greta és una anciana dolça i afectuosa amb un punt irreverent que es refugia en els llibres. Però, de vegades, la fantasia de les seues pàgines i la realitat són difícils de destriar. La seua cuidadora, Pita, tracta de reconduir les seues malifetes. Però no pot amb ella. Dins d’un artefacte extravagant, els llibres que Greta escull es poden convertir en aventures reals. És quan aquesta maquinària ens ofereix un viatge per obres com Ventafocs, Don Quijote, El Flautista de Hamelín… La part de Ventafocs, en francés, amb el Prince Bleu disbaratat i fòra de sí, és graciosíssima. A més, un personatge intens i expresiu com pocs, el formidable actor Fernando Barado, complementa l’acció amb la seua hiperactivitat. Balls, entrades i eixides de la màquina i, sobretot, una gran participació del públic fan d’Artilusio una obra de gran bellesa i impacte. El protagonisme dels xiquets voluntaris, a més a més, és intensa: han de portar uns elements que els converteixen en elefants, ratolins, etc. I ho fan ben advertits pel regidor, que des de dins de la màquina els dona unes ràpides instruccions que el públic no veu.

Gran resposta de públic
De nou, el teatre infantil de la Fira de Xàtiva ha demostrat que és l’activitat més allunyada de la resta de públic sense responsabilitats familiars directes (fills, nets o nebots) però què és, sens dubte, un espai de creació, bellesa i fantasia. Els adults acompanyants gaudeixen tant con els xiquets. Per què, entre altres coses, el teatre de carrer infantil ha fet un salt increïble si el comparem amb el que es feia fa vint o vint-i-cinc anys. Ara, les propostes estan molt acurades; les companyies ofereixen muntatges d’una admirable qualitat estètica pel que fa als decorats o el vestuari; les històries estan molt ben tractades, i els actors i actrius són autèntics professionals que saben adaptar-se a un auditori que perd l’atenció si la cosa no li agrada o es fa massa llarga.
La pluja ha estat protagonista en dues de les tres funcions. Dilluns, al voltant de les cinc de la vesprada, va caure una bona arruixada a Xàtiva. Això va forçar a detindre el muntatge de Pausa, l’obra de la companyia Ni Mu. Els responsables de l’organització van decidir ajornar l’inici mitja hora. El recinte es va omplir igualment. Dimarts també plogué, però menys. I no fou necessari ajornar. Pel que fa a Pausa, és un espectacle més subtil que Artilusio. I té dues parts ben diferenciades: la primera, on la protagonista juga amb unes maletes antigues que donen molt de joc a la funció, i la segona, amb un número de circ sobre corda protagonitzat per ella mateixa. Sense voluntaris adults, uns quants, l’obra no podria fer-se per què són indispensables per a servir de contrapés asseguts a dos peces laterals i que la corda del número de funambulisme estiga tensada. Però ella ho disfressa molt bé i sembla que els voluntaris i les maletes vagen a tindre un altre rol en l’obra. Xandra Gutiérrez, la protagonista única de Pausa, està en tot moment acompanyada per una violinista que toca en directe durant tota la funció.
Gorka Ganso i Cecilia Paganini, el dia abans, van oferir un magnífic espectacle. Ben coneguts a Xàtiva dins d’aquesta programació per Babo Royal i Welcome & Sorry, els dos actors de Ganso & Cia van oferir amb Panoli Kabareta una deliciosa funció. Volen ser estrelles de circ. I la seua torpesa i manca de talent converteixen l’intent de funció en una desbaratada paròdia que té, en les seus errades i el seu patetisme, la magnificència del teatre com a engany. Tot, amb un humor desbordant que feu les delícies dels xiquets i dels adults. A la funció va acudir la Reina de la Fira, Irene Díez, la seua cort i els acompanyants.
Tres grans funcions, per tant, les d’aquesta Fira de 2025. No contem com a funció l’activitat lúdica amb escuma i agua oferida el dia 17. És, doncs, una programació notablement minvada respecte a les edicions amb sis obres (del 15 al 20, tots dos inclosos). Ha tornat el fullet de mà amb abundantíssima informació de les obres previstes, molt complet. A banda del panell exterior de vinil on està tot també ben explicat. És habitual obsequiar tots els xiquets amb un gelat un poc abans que comence la funció. Però enguany només ho han fet el dia 16. Ni el 18 ni el 19. I, com sempre, un plé gairebé absolut en la pista esportiva del barri de Sant Feliu. Un ambient que paga la pena conéixer.