Un repertori imbatible sedueix al públic en el concert en record de Bruno Lomas de la Fira de Xàtiva

El recinte del Jardí del Palasiet estava ple de gom a gom i els espectadors van gaudir amb l’entusiasme i la qualitat de Salmagundí Band i els cantants convidats

AGUSTÍ GARZÓ

En la Murta, milers i milers d’espectadors gaudien del concert d’una estrella mundial com Juan Magán. Al Jardí de la Pau, centenars de persones acollien amb fervor el concert de retorn als escenaris d’El Mundo de Wayne. La plaça de la Seu estava de gom a gom per gaudir de dos mites del teatre valencià com Carles Alberola i Alfred Picó, que estrenaven L’últim ball… I als jardins del Palasiet, una banda entusiasta i entregada a la causa musical oferia un concert memorable en record de Bruno Lomas. Tot, a la mateixa hora. El retorn —nit de retorns— de la parcialment inactiva Salmagundí Band fou en gran. Prop de dues hores de recital i 26 cançons van permetre que, de nou, el repertori del rocker xativí es mostrara en tota la seua esplendor: a través de balades inoblidables, amb ritmes menys habituals com el jazz i la bossa nova o amb la contundència rockera que el feu famós als anys seixanta. El recinte es va quedar xicotet. Després d’ocupar les vora cinc-centes cadires, uns quaranta espectadors van haver d’escoltar el concert dempeus, als laterals. Una llàstima, però, que una suprema reivindicació com aquesta trobe tan escassíssima resposta del públic jove. Més que difondre la figura de Bruno Lomas, estem davant d’un exercici de nostàlgia secundat majoritàriament per espectadors de més de 65 anys. L’esforç mereix que un nou públic complementara aquest de dissabte i s’apropara a la figura de l’intèrpret xativí. De veres que no els interessa una música tan potent i tan ben executada per aquestos músics xativins que dissabte es van guanyar el sou? Igual fou per la dura competència de la nit…

Conduïda per José Banyuls, la gal·la estava articulada al voltant d’aspectes parcials de la trajectòria de Bruno Lomas: la seua incursió en el valencià/català (ell gravava habitualment a Barcelona); els inicis, el moment dels grans èxits o les cançons dedicades a l’estiu (sembla que tot un gènere durant la dècada prodigiosa). En un extrem de l’escenari es va situar una barra de bar amb el nom de Bruno’s, denominació real d’un pub fundat pel cantant xativí a València.

Banyuls va encetar el concert amb una energètica Caravana, a la que va seguir el Be bop a lula de Gene Vincent. A la tercera cançó de la nit, sorpresa. La jove —molt jove, 21 anys— Sara Nadal enlluernava els espectadors amb una esplèndida versió de No es nada extraño (Tom Jones i Bruno Lomas!). A continuació, oferí la sensualíssima La sombra de tu sonrisa, eixa cançó teixida en vellut que hem escoltat també en la veu de Matt Monroe o pel saxòfon de fil musical de Fausto Pappetti… A Xàtiva, l’instrument sonava per obra i gràcia de Dani Vara. Sara estudia Comunicació Audiovisual i Cant, Dansa i Interpretació a Barcelona. Banyuls va agafar el testimoni per a les dues entregues en valencià: Per Sant Joan i Serà així. La segona, en un duet amb una de les altres grans veus de Xàtiva: Neus Alborch. Ella es va quedar davant del micròfon per cantar, a continuació, Llévame la Luna (ara, Bruno i Sinatra!). I una tercera: Llama. Les noves sonoritats que havia promés Gaspar Nadal (ment pensant de l’homentage) arribaren al màxim amb Nuestro momento, una deliciosa bossa nova escoltada en la banda sonora de Chico, chica ¡Boom!, pel·lícula protagonitzada per Bruno Lomas i Claudia Gravy.

El concert avançava i va irrompre en l’escenari Àngel Patiño. Qui dubta del talent superlatiu del nostre intèrpret? I menys quan va oferir una impecable Codo con codo (de nou, Bruno i el cinema) i la coneguda Zapatos de gamuza azul. Dues cançons… I un altre Patiño en l’escenari: Fina, la germana. Amb la seua seguretat baix dels focus, es podria dir d’ella que és la Núria Feliu valenciana. Cantà una colpidora Lo equivocado i una contundent Rogaré. Fou ovacionada com la gran artista que és. Donà pas, de nou, a Banyuls i la potent Ya llega el verano. El tram estiuenc continuà amb un clàssic dels recordats homenatges de la Murta, Rafa Ortega. Feia un grapat d’anys que no pujava a un escenari. No es va notar, per què cantà Una noche de verano, una cançó a cappella i Tú me añorarás. Les tres, de manera brillant.

I Banyuls, de nou. El cantant i actor xativí, acompanyat per la resta de l’elenc, convidà el públic a seguir en mode karaoke el gran èxit romàntic de Bruno Lomás, Melancolía. Aquesta interpretació donà pas a Sara Nadal, amb una portentosa versió d’Amor amargo. Tornà Banyuls: Eres mi chica soñada. I Neus es situà de nou davant del micròfon per a una vigorosa El día, que va sonar divina. Seguidament, Rafa Ortega va atacar amb Vente conmigo. I Fina Patiño va anar més enllà encara i impressionà els espectadors amb una fabulosa versió de Como ayer. Era, de nou, l’hora d’Àngel a l’escenari i rematà la festa amb Ven sin temor. El concert anava a tancar-se amb dos blocs corals. Per parelles, Neus, Sara, Fina, Rafa, Angel i Banyuls oferiren un mix format per Memphis-Teennessee, Pitágoras, Jungle hop, Baby Rock’n’Roller, Deja que te coja la mano… Amb una hora i quanta cinc minuts de concert, havia arribat la fi. Però Salmagundí volia més. I el públic no es va negar. Una segona entrega coral va tancar l’espectacle. Òscar Vila, al baix elèctric; Masahiro Aramaki, a la guitarra elèctrica; Francesc Albero, als teclats; Dani Vara, al saxòfon, i Gaspar Nadal, a la bateria, integraren la part instrumental. Una observació crítica final del concert: Banyuls, un animal escènic com pocs, va cantar una mica accelerat. I es va dirigir al públic més acceleradament encara; atropellat i caòtic en els parlaments.

Emilio Baldoví Menéndez (1940-1990) va morir en accident de trànsit. En 2000, amb motiu dels deu anys de la desaparició del rocker de Xàtiva es feu un primer homenatge en la plaça del Mercat. Anys més tard es traslladà a la Murta, amb actuacions de grups dels anys seixanta com Los Mustang, Los Sírex, Fórmula V, Mike Kennedy (de Los Bravos), el Dúo Dinámico… En determinat moment, l’ajuntament va encarregar a músics de Xàtiva un concert de producció pròpia. Cantants i músics locals com Banyuls, Patiño, Ortega… van protagonitzar quatre tributs consecutius, els anys 2010 a 2013. Onze anys després, quasi tot l’equip al complet més les noves incorporacions han assumit el concert d’enguany.