Dimecres 14 de gener de 2026.- La Diputació de València, a través de l’àrea de Desenvolupament Territorial Sostenible, ha resolt dos convocatòries d’ajudes destinades a millorar el transport públic en municipis de menys de 10.000 habitants amb marcada ruralitat o xicotets nuclis diferenciats de població. A la Vall d’Albaida, esta línia d’ajudes permetrà reforçar la mobilitat en 13 municipis de la comarca, amb una inversió total de 50.000,67 euros, destinada a facilitar l’accés a servicis essencials i millorar els desplaçaments quotidians de la població.

La vicepresidenta primera de la Diputació i diputada per la Vall d’Albaida, Natalia Enguix, i el diputat de Desenrotllament Territorial Sostenible, Avelino Mascarell, han coincidit a assenyalar que estes ajudes responen a un model flexible, dissenyat per a respectar l’autonomia municipal i permetre que cada ajuntament adapte els recursos a les seues necessitats reals, evitant solucions uniformes que no tenen en compte la diversitat territorial.

En el marc d’estes convocatòries, els ajuntaments de la Vall d’Albaida poden destinar les ajudes a servicis de taxi o transport discrecional, a la reducció del cost dels títols de transport, al reforç de línies regulars, a la implantació de servicis públics de vehicle compartit o a la gestió directa de servicis de transport de viatgers, atenent criteris tècnics com la població, la dispersió territorial i la distància als centres sanitaris de referència.

Els municipis beneficiaris d’esta línia d’ajudes a la Vall d’Albaida són Alfarrasí, Atzeneta d’Albaida, Bèlgida, Bellús, Beniatjar, Benicolet, Benissoda, Bufali, Carrícola, Fontanars dels Alforins, Llutxent, Montitxelvo i Ràfol de Salem, amb imports assignats que oscil·len, segons barems tècnics, entre poc menys de 3.000 i més de 5.000 euros per municipi.

Natalia Enguix ha destacat que “esta inversió reforça la mobilitat a la Vall d’Albaida i garantix que viure en un municipi xicotet no supose un desavantatge en l’accés a servicis bàsics”. La vicepresidenta primera ha subratllat que “millorar el transport públic és millorar la qualitat de vida de les persones i enfortir la cohesió territorial de la comarca”.

La entrada La Diputació invertirà 50.000 euros en el foment del transport públic a la Vall d’Albaida aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El 86% dels viatgers residents en municipis de La Canal de Navarrés mostra el seu malestart amb el servei de transport públic que ofereixen les diferents administracions. És la principal conclusió de l’estudi sobre hàbits de mobilitat realitzat per la Universitat de València i finançat per la Diputació en aquesta comarca, que recull al seu torn les propostes dels usuaris per a millorar el servei. Els dos organismes també han fet estudis similars en La Regió muntanyenca, La Vall d’Aiora i El Racó d’Ademús.

Les enquestes, dutes a terme a persones de diferents edats que resideixen habitualment en aquests municipis, almenys 10 mesos a l’any, a través d’entrevistes personals entre novembre i desembre de 2020 i el mateix període de 2021, conclouen que l’ús del vehicle privat, com a conductor o acompanyant, és l’opció preferida per a un percentatge altíssim, davant la falta d’opcions de transport públic que suposa un problema greu per als qui necessiten desplaçar-se i no tenen carnet.

I això que en el cas de La Canal de Navarrés si que existeix alguna alternativa en transport públic, cas de la línia ferroviària, però encara així presenta percentatges molt similars als d’altres comarques amb menys opcions, amb un 90% d’usuaris del transport privat enfront d’un ús

residual de l’autocar i la línia de Rodalia de Renfe, entorn del 5% cada servei. Els principals destins són Xàtiva, capital de la veïna comarca de La Costera, i València.

La principal reivindicació dels usuaris del transport públic de La Canal de Navarrés és augmentar la freqüència dels autocars que arriben als seus municipis (78%). Si l’espectre s’amplia a aquells que usarien el transport públic amb millores en el servei, la demanda principal, al costat de l’increment de freqüències, és la posada en marxa de línies de microbusos que connecten els municipis amb centres de salut, hospitals i zones comercials o d’oci. En canvi, l’oferta de taxi rural (47%), la baixada del preu del bitllet (16%), o els cotxes de lloguer compartit (10%) no apareixen com a necessitats prioritàries per als habitants de la comarca.

En general, aquestes reivindicacions es produeixen en el context de pobles amb una estructura demogràfica envellida, un nivell baix d’equipament públic amb absència de residències per a majors i centres de dia, problemes de connectivitat digital i necessitat de desplaçament per a aquelles persones en edat de treballar o estudiar.

Realitat comarcal

La realitat d’aquestes comarques d’interior, afectades pel fantasma de la despoblació, és que el vehicle privat s’erigeix en el mitjà predominant de transport en més d’un 90% dels casos, en un 76% sent el propi viatger el que condueix i en el 16% com a acompanyant. El perfil de viatjant és majoritàriament el de l’home d’entre 26 i 50 anys que estudia o treballa, mentre que les que menys es desplacen des d’aquests municipis d’interior són les dones majors de 65 anys.

Entre l’escàs percentatge de població que recorre al transport públic al no disposar d’una altra opció per a desplaçar-se, destaquen percentatges com el 93% d’usuaris que no disposa de permís de conduir, el 64% de dones, el 43% de menors de 25 anys i el 43% d’estudiants. Amb aquestes xifres s’esbossa el perfil de l’usuari de les línies d’autobús que arriben a aquests pobles, generalment amb escasses freqüències i utilitzades per a anar a treballar, estudiar, al metge o a realitzar visites.

Competències i paper de la Diputació

Els estudis impulsats per la delegació de Polítiques contra la Despoblació de la Diputació i executats per la Universitat parlen de zones on el principal problema no és la desocupació, amb xifres d’atur fins a quatre punts per sota de la mitjana autonòmica, en el cas de La Regió muntanyenca. Sí, en canvi, la falta de determinats serveis bàsics que obliguen els residents a desplaçar-se diàriament, i a fer-ho per compte propi davant les escasses alternatives de transport públic.

El problema de la mobilitat rural emergeix com una de les principals mesures per a combatre la despoblació i comença a ser tinguda en compte per les administracions. Aquests estudis situen la realitat de quatre comarques valencianes d’interior i conviden als responsables estatals, autonòmics i provincials a reflexionar sobre com fer front al problema i que la mobilitat no acabe sent un obstacle insalvable a l’hora de decantar-se per viure en el medi rural.

Malgrat que les competències en transport públic les té la Generalitat, la Diputació de València està disposada a destinar recursos que milloren les freqüències del transport intercomarcal «a través de la col·laboració institucional i les eines oportunes que ens permeten participar en programes autonòmics de diferents àmbits», explica el diputat de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera.

L’estudi adverteix de les «al·lusions difuses» al transport rural en la llei estatal de mobilitat sostenible, on aquest servei es considera obligatori en municipis de més de 20.000 habitants i s’aposta per la coordinació entre les autonomies per a millorar el transport en l’àmbit rural. En aquest sentit, la Generalitat Valenciana té en marxa un programa per a optimitzar rutes i estimular el transport a demanda.

La Diputació, per part seua, concedeix una línia d’ajudes directes als ajuntaments de municipis en risc de despoblació, que poden utilitzar-se per a inversió o despesa corrent, i finança el transport escolar entre les escoles rurals de diferents municipis. Dins de les competències en matèria d’infraestructures, la institució provincial ha realitzat una forta inversió en les carreteres de la seua xarxa per a millorar la seguretat en els desplaçaments comarcals i intercomarcals.

L’anàlisi sobre la mobilitat rural dut a terme per la Universitat amb el suport de la Diputació proposa als ens públics fixar les prioritats donant resposta a preguntes bàsiques com a qui va dirigit el servei, qui el posa en marxa, qui el finança i com es garanteix la seua viabilitat. És el punt de partida perquè l’acció de les administracions públiques contribuesca a millorar la comunicació dels pobles d’interior i al fet que les dificultats per a desplaçar-se no es convertisquen en un problema per a habitar aquestes zones.

La entrada Usuaris del transport públic a la Canal de Navarrés demanen una major freqüència d’autobusos aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Des del mes de febrer de 2020 el Grup Municipal de Xàtiva Unida porta insistint en la necessitat d’impulsar un nou contracte de Bus urbà per a Xàtiva. De fet, l’actual contracte va caducar en juliol de 2020 i segons, Miquel Lorente, portaveu municipal de Xàtiva Unida; “prompte farà dos anys que s’està prorrogant un contracte sense cap motiu de força que ho justifique, més enllà de la falta d’impuls polític i gestió per part del govern municipal”.

L’Ajuntament de Xàtiva des de febrer de 2020 compta amb dos vehicles que podrien donar lloc a un nou servei conformat per dues línies de bus. En l’any 2017 l’Ajuntament de Xàtiva aprovà el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de la ciutat per unanimitat de tots els grups polítics, a més aquest Pla va comptar amb la participació de la ciutadania que marcà com a prioritat extendre, amb dues línies de bus, el servei de transport públic per donar cobertura a més punts de la ciutat i per millorar l’accessibilitat a punts perifèrics del municipi com ara l’Hospital Lluís Alcanyís o el Centre Comercial.

Segons Xàtiva Unida “després de dos anys de reivindicacions l’equip de govern continua sense licitar un nou servei de transport públic per a Xàtiva”. Mentrestant altres ciutats, com ara Ontinyent, han apostat fermament per un servei de transport municipal i accessible que està comportant una millora important d’aquest servei fins a quadruplicar el nombre d’usuaris i usuàries. En canvi, a Xàtiva el servei manté una tendència decadent tot i la importància del transport públic per a les ciutats del segle XXI.

La entrada Xàtiva Unida considera inexplicable la tardança del nou contracte de servei de bus urbà aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

 La regidora d’Educació de l’Ajuntament de Xàtiva, Lena Baraza, ha informat de l’apertura del termini per a sol·licitar les beques al transport universitari per al present curs. Els destinataris d’aquestes ajudes són els estudiants universitaris de grau, de formació professional de grau superior o Música/Dansa de Grau Superior, residents a Xàtiva, que hagen de desplaçar-se fora del terme municipal de Xàtiva per a dur a terme els seus estudis. Les beques es destinen al finançament del cost del desplaçament dels estudiants. Baraza considera que «és molt important facilitar la mobilitat dels estudiants per a que qualsevol persona puga cursar estudis superiors, independentment de les seues circumstàncies». La regidora recorda que el termini per sol·licitar les ajudes per al transport universitari expira el proper dia 20 de febrer.

El requisits per a poder beneficiar-se de les beques son els següents:

Estar empadronats a Xàtiva de manera continuada, durant els tres anys anteriors a la data de la presentació de la sol·licitud. Si l’estudiant és estranger caldrà que acredite tindre el NIE.
Estar matriculat en formació professional de grau superior, estudis universitaris de grau o de música/dansa de grau superior durant el curs acadèmic 2019/2020. Per a poder rebre la beca s’haurà d’estar matriculat en un curs complet o com a mínim en el 75% dels crèdits corresponents.
Desplaçar-se al centre educatiu en transport públic, sempre que siga possible.

No podran ser beneficiaris:
Les persones que tinguen alguna titulació universitària o complisquen els requisits legals per a l’expedició d’un títol universitari.
Les persones que cursen estudis de màster universitari, tercers cicles, cursos d’especialització, títols propis reconeguts per les universitats o altres estudis de postgrau.
Els beneficiaris d’altres beques al transport concedides per altres administracions públiques.
Els estudiants integrats en una unitat familiar amb una renda superior a 60.000€.

Les bases per a la concessió d’aquestes beques es poden descarregar en el següent link: https://xativa.sedelectronica.es/board/

La entrada Xàtiva obri el termini per a sol·licitar les ajudes al transport universitari aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.