Xàtiva, 1 d’octubre de 2026.-

El Gran Teatre de Xàtiva acollirà aquest diumenge, 4 d’octubre, a les 19.30 hores, la representació de EPÍLOGO, una producció d’Arden Producciones escrita i dirigida per Chema Cardeña. La funció, amb una duració de 75 minuts, està adreçada al públic adult i es representarà en castellà.

EPÍLOGO presenta la història de quatre generacions que intenten sobreviure a la intolerància, el racisme, la xenofòbia, el genocidi i les conseqüències del feixisme en diferents països del món, com Espanya, Alemanya, Polònia, l’Argentina, Israel i els Estats Units.

El relat parteix d’Espanya el 18 de juliol de 1936 i recorre diferents moments i territoris a través de persones anònimes les vides de les quals van quedar travessades pels grans esdeveniments de la història, fins a arribar a Nova York el 21 d’abril de 2026. Una història de lluita i supervivència que posa el focus en les experiències personals i en la manera en què la memòria i les conseqüències de la violència es transmeten d’una generació a una altra.

La proposta compta amb Iria Márquez i Juan Carlos Garés com a intèrprets i està escrita i dirigida per Chema Cardeña, autor, director, actor i professor d’interpretació, llicenciat en Art Dramàtic per l’ESAD de València. Cardeña és director artístic d’Arden Producciones i del Teatre Sala Russafa de València i ha estrenat una trentena de textos dramàtics amb la companyia.

Al llarg de la seua trajectòria, ha escrit més de quinze obres teatrals i ha dirigit més de quaranta muntatges per a diferents companyies professionals. La seua carrera ha estat reconeguda amb diversos guardons, entre els quals figuren el Premi de la Crítica Literària Valenciana, el Premi de l’Associació d’Espectadors d’Alacant al Millor Text, el XXXII Certamen d’Arcipreste de Hita i el Premi Vila de Mislata.

Les entrades per a EPÍLOGO tenen un preu de 12 euros, amb un preu reduït de 10 euros per a estudiants, titulars del Carnet Jove, jubilats i pensionistes i membres d’Amants del Teatre. Es poden adquirir al web del Gran Teatre o a Instanticket 24 h.

La entrada Una reflexió sobre la memòria: Xàtiva acull aquest diumenge la representació de l’obra «EPÍLOGO» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El concert d’Ismael Serrano a Ontinyent ha despertat una gran expectació entre el públic només una setmana després de l’inici de la venda d’entrades. En concret, ja s’han venut 278 localitats per a l’actuació que el reconegut cantautor oferirà el pròxim 25 de setembre al Teatre Echegaray, una xifra que suposa haver cobert ja el 75% de les entrades disponibles de platea. La resposta del públic confirma així l’interés que ha generat el retorn a Ontinyent d’un dels grans referents de la cançó d’autor a Espanya, deu anys després de la seua anterior actuació a la ciutat. Serrano arribarà al Teatre Echegaray amb la seua gira “Guitarra y voz”, una proposta de caràcter acústic i més íntim en què la veu i la guitarra compartiran protagonisme amb un repertori que repassarà alguns dels seus temes més coneguts i incorporarà també noves composicions.

El regidor de Cultura, Àlex Borrell, ha destacat que “la magnífica resposta del públic durant esta primera setmana de venda confirma que Ismael Serrano és un artista molt estimat i esperat a Ontinyent, i que existeix un gran interés per gaudir d’una proposta cultural d’este nivell”. Borrell ha remarcat igualment que “estem davant d’un cantautor amb una trajectòria consolidada i un públic molt fidel, i poder comptar amb ell situa Ontinyent en el màxim nivell de la programació musical”. El regidor ha explicat que el format acústic “era precisament el que buscàvem per al seu retorn a la ciutat, perquè permetrà una connexió molt més directa amb el públic i farà del Teatre Echegaray l’escenari ideal per gaudir de les seues cançons i de la seua capacitat per compartir reflexions i sentiments”.

L’actuació del 25 de setembre s’emmarca en la programació cultural impulsada per l’Ajuntament d’Ontinyent per a la nova temporada i suposa un nou pas en l’aposta municipal per combinar la presència d’artistes i companyies de reconegut prestigi amb l’activitat cultural generada per les entitats i associacions de la ciutat. “Volem continuar oferint una programació equilibrada i variada, que combine diferents disciplines i propostes, i que al mateix temps permeta que Ontinyent continue sent un referent cultural per a la ciutadania i per al conjunt de les comarques centrals”, ha assenyalat Borrell, qui ha recordat que “la incorporació al programa Platea i la possibilitat d’acollir espectacles i artistes de primer nivell se suma a tota la intensa activitat que desenvolupen durant l’any les entitats culturals locals”.

Les persones interessades a assistir al concert d’Ismael Serrano encara poden adquirir les entrades disponibles a través de la plataforma de venda d’entrades de Caixa Ontinyent i presencialment a la Casa de Cultura-Palau dels Barons de Santa Bàrbara, al preu de 20 euros en entrada anticipada.

La entrada Ismael Serrano frega el ple a Ontinyent: ven el 75% de la platea en només una setmana aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva torna a vibrar amb el teatre de quilòmetre zero. Aquest matí, el Gran Teatre ha sigut l’escenari de la presentació de «La cita dels diumenges», la nova aposta de la veterana companyia Teatre de la Lluna. L’obra, que veurà la llum el pròxim 9 de maig a les 20:00 hores, suposa un retrobament molt esperat pel panorama cultural de la ciutat.

Un projecte nascut de l’amistat i la necessitat

El text té un origen íntim i personal: és el debut com a dramaturga de l’actriu Amparo Navarro. Segons ha explicat l’autora, el projecte va nàixer d’una «necessitat vital» de tornar a treballar amb les seues companyes. La història, gestada durant una baixa laboral, ha evolucionat a través d’un intens treball de creació conjunta fins a convertir-se en una realitat que Navarro defineix com a «molt real».

L’obra permetrà veure de nou juntes sobre l’escenari Amparo Navarro, Anabel i Verónica Calatayud, tres actrius que ja van coincidir fa tres dècades en el muntatge Dones i que no compartien projecte des de Lisístrata (2017). A aquest trio s’uneix Pablo Pérez, qui s’estrena en les taules amb aquest muntatge.

Entre el riure inesperat i el silenci

Sota la direcció de Víctor Manuel Torres, «La cita dels diumenges» es presenta com una tragicomèdia esguitada de pinzellades d’humor negre. La trama s’endinsa en temes universals com la por a la solitud, la pèrdua i l’amor, a través de personatges que el director descriu com a «fràgils, tossuts i de vegades ridículs», un reflex fidel de la condició humana.

L’aposta escènica fuig dels artificis:

• Escenografia: Austera i minimalista, on només apareix l’element imprescindible.
• Estètica: El cartell és obra del reconegut muralista Toni Espinar, qui col·labora per primera vegada amb la companyia amb una imatge impactant que convida a l’espectador a desxifrar els secrets de la trama.

Entrades ja a la venda

Les entrades ja estan disponibles través de la plataforma Vivaticket 24 h, i també es podran adquirir de manera presencial a la taquilla del Gran Teatre els dimarts, en horari de 12.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 19.00 hores.

Els preus són de 10 euros en tarifa general i 8 euros amb descompte per a estudiants, titulars del Carnet Jove, jubilats, pensionistes i membres d’Amants del Teatre.

La entrada Teatre de la Lluna presenta el seu nou projecte «La cita dels diumenges» amb segell local i text propi aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

BEGOÑA CHORQUES FUSTER

Juan Mayorga (Madrid, 1965) és el dramaturg espanyol viu més representat més enllà de les nostres fronteres. Les seues obres han rebut nombrosos premis i reconeixements. Tanmateix, manté la passió i el treball constant d’un principiant. Per primera vegada, una obra seua, Los yugoslavos, serà representada en el Gran Teatre de Xàtiva. Serà aquest diumenge (19.30h), amb Javier Gutiérrez al capdavant de l’elenc. Vaig conèixer el Juan Mayorga dramaturg a través de la veu de Carmen Machi a La tortuga de Darwin, representada en 2008 en el teatre que ell mateix dirigeix en la actualitat. Vaig tenir la sort de conèixer el Juan Mayorga ésser humà, en 2015 en el Ateneo de Madrid, en la representació de Famélica. El més important que puc dir del Juan Mayorga amic és que aplica el principi kantià en cada interacció: tota persona és un fi en si mateixa.

Com un llicenciat en Matemàtiques i en Filosofia acaba escrivint teatre? Per què teatre, i no novel·la o poesia?

J.M. Vaig ser un xiquet i adolescent lector i vaig voler ser escriptor. En la meua joventut vaig escriure poesia i narració. La nostra professora de Literatura de 2º BUP ens va dur a veure Doña Rosita la soltera de Lorca, dirigida per Jorge Lavelli i protagonitzada per la gran Núria Espert. Hi vaig descobrir el teatre com art de la reunió i la imaginació. A diferència d’altres companys d’ofici, vaig arribar a l’escriptura teatral des del pati de butaques, des de la meua afició com a espectador. Escric per a l’adolescent que vaig ser i, a més, aquell narrador que vaig ser i aquell poeta que vaig voler ser estan en l’autor teatral que soc. El teatre m’ha permès assaltar la llengua. De jove, no vaig acceptar l’emboscada de triar entre ciències o lletres i reconec la Filosofia i les Matemàtiques en la meua dramatúrgia. 

Premi Princesa de Astúries, Acadèmic de la RAE, Premi Nacional de Literatura Dramàtica, diversos Premis Max… Pateix Juan Mayorga el síndrome de l’impostor? Què li diu el Juan Mayorga adolescent al dramaturg d’avui?  

J.M. Tots els reconeixements rebuts els agraïsc i els prenc com esperons per seguir treballant. Sempre dic que no reps els premis pel que has fet sinó pel que esperen que faces. Intente treballar dur per merèixer aquests premis. No sé què pensaria l’adolescent de la persona que soc ara. És possible que esperara més. Jo mire al xicot que vaig ser amb afecte. En la meua obra Noli me tangere parle precisament de la distància insalvable entre qui som i qui vam ser. Intentem comprendre aquell que vam ser, però no podem entendre-ho tot perquè el temps i la vida ens separa.

Jo defineix al meu amic Juan Mayorga com un tipus normal. Aquest individu és un home optimista o pessimista? Per què? Hi ha motius per l’esperança?

J.M. No podem permetre’ns ser pessimistes perquè condueix a la resignació i aquest és reaccionari. Walter Benjamin parlava d’organitzar el pessimisme que és una forma paradoxal d’optimisme. No podem acceptar el discurs que ens imposa que qualsevol acció és inútil, perquè és radicalment fals. Els éssers humans som desiguals en força i estem temptats a aprofitar la nostra superioritat econòmica, física o intel·lectual sobre els altres. Però també és cert que hi ha éssers humans que ajuden i acudeixen en auxili d’altres. Cadascuna d’aquestes accions embelleix el món i és una raó per l’esperança.

En què han millorat els textos dramàtics de Juan Mayorga des que es va llençar a la sorra de la direcció teatral fa ja més d’una dècada?

J.M. El textos que he posat en escena dirigint el muntatge (La lengua en pedazos, Reikiavik o El cartógrafo, por exemple) s’han enriquit i agitat en la trobada amb els actors en la sala d’assaig. I crec que aquest procés els ha millorat. A més, estar més a prop dels actors i del joc dels seus cossos en el temps i en l’espai ha enriquit la mirada de l’escriptor que soc. Dirigir aquests muntatges m’ha ajudat en el procés solitari d’escriptura a l’hora d’imaginar el que escric. Tanmateix, considere que Himmelweg i El chico de la última fila són els meus millors textos i aquests els vaig compondre abans de saltar a la sorra de la direcció. Vaig tenir sort d’escriure’ls.

Com veus el panorama teatral actual? Quina aportació esteu fent des del Teatro de la Abadía?  

J.M. El panorama teatral és molt interessant. Cada temporada hi ha espectables excel·lents i hi ha una extraordinària diversitat. Em produeix molta il·lusió observar que gent molt jove ha triat el teatre com a mode de relacionar-se amb la seua societat i amb el món.  És notable la presència cada vegada major de dones liderant espectacles teatrals, dramaturgues i directores d’escena. La Abadía intenta estar a l’altura de tots aquests desafiaments. Té preferència pels espectables encapçalats per dones, vol donar suport a les creadores i directores més joves i, per descomptat, la Abadía és un teatre de barri, de la ciutat, però també de l’Estat. Per això, estem desitjant rebre espectacles de tota Espanya. Voldríem acollir més però no és possible per qüestions econòmiques i d’espai. És fascinant dirigir un teatre tan bell com la Abadía, perquè consisteix a imaginar ocasions de reunió i és possible acompanyar altres creadors i ajudar-los a realitzar els seus desitjos.

Los yugoslavos tracta sobre la tristesa. Què és “ser feliç”, senyor Juan Mayorga filòsof? És possible ser-ho en la nostra societat? És pot ser feliç i trist alhora?

J.M. És una obra sobre el misteri de la tristesa. Com diu un personatge, “la tristeza siempre está acechando”. Cau sobre l’ésser humà i no sempre és fàcil saber per què. La tristesa pot ser compatible amb la felicitat, que és l’estat que tot ésser humà desitja. El que passa és que la felicitat té distinta forma per cadascú. Jo he sigut feliç en algun moment cada dia de la meua vida i també he tingut alguna raó per la tristesa. Crec que és possible ser feliç en aquest món, al mateix temps que pense que hi ha moltes raons per la tristesa.

Los yugoslavos parla del poder sanador de les paraules… Posseïm nosaltres el llenguatge? O ens posseeix ell a nosaltres? 

J.M. Naixem en un llenguatge. Això ja ho va dir també el vell Aristòtil. Estem envoltats de paraules i travessats per elles. En bona mesura, som dependents de les paraules. La pregunta important que hem de fer-nos és si podem ser autors del nostres propis textos. La nostra relació amb el llenguatge ens duu a dues responsabilitats: per una banda, hem de ser crítics amb els textos que ens envolten i reflexionar sobre qui els enuncia i pensar en les nostres condicions de recepció quan ens arriben. Però, a més, hem de ser especialment responsables i crítics amb els nostres propis textos. Podem contribuir a la felicitat i a l’enriquiment dels altres o, pel contrari, podem tractar-los injustament i danyar-los amb els nostres mots. Podem ser maledicents i això és molt greu. Hem de trobar la paraula que ajude a l’altre a viure.

Però també ens has advertit del seu poder destructiu. ¿Creus que es pot tornar a complir la predicció de Harriet, La tortuga de Darwin: “Las palabras preparan muertes; las palabras matan. Las palabras marcan a la gente que hay que eliminar: “judío”, “fascista”, “terrorista””?

J.M. Aquell diagnòstic de Harriet s’està complint cada dia i avui es dona amb especial intensitat. Només cal obrir un diari o escoltar un noticiari. Ara mateix, al món, s’estan utilitzant paraules per legitimar injustícies, per justificar-les i, inclús, per presentar-les com necessàries. En particular, s’està assenyalant a éssers humans per marcar-los amb paraules que els desacrediten, que els assenyalen com a enemics. La paraula “terrorista”, que ja mencionava en La paz perpetua, està essent utilitzada per assenyalar a persones contra les quals es considera que es pot fer qualsevol cosa.

Ocorre el mateix amb el Silenci, títol del teu discurs d’ingrés en la RAE? És sanador o destructor? Imprescindible o un simple recurs teatral?

J.M. El silenci té valors extraordinaris. El primer és que ens permet escoltar. El nostre silencia permet escoltar la veu de l’altre, el seu argument i la seua raó. Aquest silenci avui està proscrit. Hi ha poca escolta i, tanmateix, aquesta és una virtut moral. El silenci té moltes cares i pot tenir una cara vergonyosa: la del que calla quan hauria de parla, la del que calla per covardia. Davant determinades situacions cal alçar la veu. El teatre és un espai de silenci on espectadors molt diversos acorden reunir-se i callar per escoltar els actors i els personatges, i també per escoltar els seus silencis. El teatre és un art on s’escolta el silenci.

Digues el primer que se t’ocórrega sobre els mapes en la dramatúrgia de Juan Mayorga. Pista: “Mujeres que intercambian mapas”

J.M. Els mapes m’encisen. Un mapa és un objecte d’esperança perquè qualsevol dels llocs que estan assenyalats poder ser espais de miracle. Potser aquesta creença meua vinga perquè vaig fer sis vegades l’Interrail i el primer que fèiem, en arribar a una estació, era aconseguir un mapa davant del qual es desplegava un conte amb tots els itineraris possible on es desplegaven llocs marcats, però també els no marcats que eren misteriosos. A Los yugoslavos, els homes intercanvien paraules i les dones, mapes. Em resulta interessant la imatge de viatjar amb el mapa d’un altre, caminar amb un mapa que no has fet ni elegit tu, amb un mapa trobat o que t’ha donat una altra persona.

I quin paper juga l’amor en tot això?

J.M. L’amor és a l’arrencada de l’obra i en la resta; és fonamental. Martin estima la seua dona fins el punt que està disposat a sacrificar-s’hi. Per salvar-la posa en el seu camí algú més atractiu que ell sabent que pot arribar a perdre-la. Martín té un altre amor, que és el bar, i haurà de triar entre l’amor a aquest lloc que el constitueix i l’amor a la seua esposa. En la vida, l’amor és el més important, especialment aquest amor que arriba a lliurar alguna cosa.

Com ha resolt Juan Mayorga la relació conflictiva que manté amb els finals de les seues obres en el cas de Los yugoslavos?

J.M. És cert que estic en permanent conflicte amb els meus textos i amb aquest moment fonamental que és el final que acomiada al lector o espectador. Com es diu a El chico de la última fila, els finals han de ser imprevistos però necessaris. El final té el poder de resignificar l’obra. Hi ha finals amb els quals no em sent insatisfet i que m’interessen: Himmelweg, El cartógrafo, La paz perpetua, La lengua en pedazos o El chico de la última fila. M’he barallat especialment amb el final de Los yugoslavos, perquè hi ha quelcom en joc molt important en ell. És fonamental pel seu sentit el que farà Àngela finalment. És una incògnita com ho acollirà l’espectador i un motiu d’interrogant per a mi.

»Deberíamos haber ido donde los yugoslavos. Allí se juega de verdad. Mientras las mujeres bailan». On és aquest lloc? Creus que és possible trobar-lo en el context mundial actual?

J.M. És el lloc on es troben persones perdudes. S’hi troben no per atzar, sinó perquè busquen aquest lloc on van a trobar-se. Aquest lloc pot estar molt a prop, encara que mai arribes a descobrir-lo, però potser que el descobreixes avui.

Aquesta primavera podrem veure El jardín quemado en La Abadía. Aquesta és una de les teues primeres obres. Ha arribat el moment de revisar el que has fet? Prepares la teua herència com el matrimoni de La colección?

J.M. És de les primeres, però també una de les últimes en què he treballat. Mai done per acabat un text. Té diferències fonamentals en relació amb el primer text que vaig escriure: ara els personatges protagonistes són dones. És una obra sobre la memòria. Cada vegada soc més conscient que no vivim sols per nosaltres. Hem de treballar pensant en altres que vindran. En Herencia al·ludeix als astrònoms medievals que prenen notes de fenòmens que ells no podien explicar, però ho feien pels astrònoms futurs. Aquells científics tenien consciència de l’herència i que feien una feina que els excedia, que no té una compensació immediata, com la tasca dels que ens dediquem a l’educació.

Per últim, des de quan corres maratons? Ja no nades amb les teues ulleres intensament blaves?

J.M. M’agrada molt córrer i he conclòs tres maratons. Còrrec totes les setmanes. És bo per les cames, pels pulmons i pel cor, i sobretot, per al cap. La marató té a veure amb la vida, perquè és una carrera de llarga distància: s’han de mesurar les forces, de vegades pots accelerar i altres has de passar sots. Soc pitjor nadador, però també m’agrada nadar. I m’agrada anar per la vida amb aquestes ulleres “intensament blaves”.

Gràcies, amic, per fer-nos pensar. Una abraçada forta i bon any 2026.

FOTOS: Javier Mantrana

La entrada Entrevista a Juan Mayorga: «Los yugoslavos és una obra sobre el misteri de la tristesa» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Els més menuts i menudes de la casa gaudiran de la Fira dels Xiquets que consisteix en representacions infantils de diverses companyies teatrals en les diferents places de la localitat. Aquest fira començarà el divendres 19, a les 12:00h, amb l’espectacle Artilusio de Markeliñe Mimo Taldea i acabarà el divendres 26, a les 18:30h, amb el teatre de carrer Clown Talent de la companyia Margaritto i Cia.

La Zona Jove «Quatre Camins» serà l’encarregada de fer vibrar els veïns i veïnes amb la música més actual. Artistes com Anthony Godfather, Rubén Nieto, Batanero, Mónica X, Vilu Gontero, Juanjo García, José Coll, el Cejas  o Dasoul delectaran al públic amb cadascuna de les sessions. Però abans, el grup de rock alternatiu Los Toreros Muertos actuarà el dijous 18 a les 01:00h. La banda madrilenya repassarà els èxits que els han acompanyat durant aquests 40 anys. A més a més, la Zona jove comptarà amb sessions temàtiques de música com remember, techno, comercial (RollazX On Tour), sessió en valencià, pop-rock espanyol i electrolatino.

La plaça Pont del Riu serà la protagonista d’albergar els espectacles dedicats a les grans veus del panorama espanyol amb The Legends (dijous 18 a les 23h), tribut a Mocedades amb ¿Dónde estás corazón? (divendres 19 a les 23h) i amb l’espectacle Mi Tierra (dissabte 27 a les 23:30h) la qual versionaran les cançons d’artistes com Nino Bravo o Camilo Sesto entre d’altres.

A més, tindran lloc els esdeveniments tradicionals que caracteritza la Fira de Setembre com són la mostra de paelles, el ball de disfresses, la fira d’artesania, el concurs de pintura a l’aire lliure, la carrera Colours Run, l’espectacle eqüestre, la mostra de danses i les processons en honor al Santíssim Crist de la Salut.

Festa de Moros i Cristians

Finalment, del 26 al 28 de setembre es donaran cita les comparses de la localitat per a celebrar la festa dels Moros i Cristians, destacant la desfilada que tindrà lloc el dissabte 27, a les 19:30h, a l’Avinguda Jaume I.

Consulta ací la programació

La entrada Arriba la Fira de Setembre a Canals amb una gran varietat d’activitats per a tots els públics aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 8d’agost de 2025.- L’Ajuntament de Xàtiva ha presentat la programació de l’Espai Escènic Jardí El Palasiet per a la Fira d’Agost 2025, que enguany ofereix cinc nits d’actuacions protagonitzades per propostes locals, totes elles amb entrada gratuïta i amb inici a les 23 hores.

La programació començarà el 15 d’agost amb una nit de sainets, on la falla Selgas representarà «I de premi, la sogra i la tieta», una comèdia d’embolics familiars amb tocs televisius; mentre que la falla Sant Jordi posarà en escena St. George’s Academy, una divertida història sobre un grup d’alumnes decidits a aprendre anglès en circumstàncies ben peculiars.

El 16 d’agost serà el torn de la Nit de Grup Local amb Los Saitis, hereus del rock-garage-surf-yéyé en castellà, que reinterpretaran clàssics dels seixanta i setanta amb el seu segell personal.

El 17 d’agost arribarà un dels plats forts: LO+ROCK, tribut oficial a Bruno Lomas. Un espectacle audiovisual amb música en directe que repassarà la trajectòria del mític cantant xativí, combinant cançons i testimonis d’amics i coneguts.

La programació continuarà el 18 d’agost amb Rincón Clandestino, banda de versions indie que portarà al Palasiet més de dues hores música amb clàssics dels 80 i 90 i amb temes de grups com Iván Ferreiro, Izal, Viva Suecia, Lori Meyers, Los Piratas, Siloé, Arde Bogotá o Vetusta Morla, entre d’altres. Rincón Clandetino es va formar en 2024 i està integrat per Rafa Morata (veu), Iván Ballester (bateria), Javi Bristol (baix) i pels guitarristes Octavio Pérez i Rubén Sancho; havent oferit en menys d’un any més de 40 concerts en distintes localitats de la província.

Finalment, el 19 d’agost tornarà el teatre faller amb una nova nit de Sainets. Serà el torn de la falla Sant Feliu, que representarà «Tot queda en família!», una història d’amors i malentesos en clau d’humor; mentre que la falla El Cid – Plaça de la Trinitat presentarà «Florentina, l’endevina», adaptació d’una obra de José Cedena plena de situacions divertides i caòtiques.

Aquesta programació forma part dels actes commemoratius del 775 aniversari i compta amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, així com el patrocini d’Inelcom, Montsant i Coca-Cola.

La entrada La Fira d’Agost de Xàtiva omplirà de cultura el Palasiet durant cinc nits aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Canals serà una de les 24 parades que durant els mesos de juny, juliol, setembre i octubre, Les Arts representarà en les diferents places de les tres províncies.

L’òpera és una divertida i hilarant adaptació al valencià de l’òpera «Cendrillon» («La Ventafocs»), de Pauline Viardot en el qual serà el tercer i últim tour d’aquesta producció sobre el camió-escenari del teatre d’òpera valencià.

Joan Font, director i fundador de Comediants, firma una àgil i fresca posada en escena de l’òpera de Viardot, interpretada per joves artistes valencians juntament amb cantants i pianistes del Centre de Perfeccionament de Les Arts.

La producció, realitzada amb els mateixos estàndards artístics que qualsevol representació en el teatre, reprodueix sense retallades ni modificacions el mateix muntatge que, en la seua estrena en el Teatre Martín i Soler, va gaudir d’un immillorable acolliment de públic i crítica en 2023.

El propòsit de Les Arts Volant és acostar la lírica a llocs on seria complicat dur a terme una representació d’aquestes característiques per mancar dels mitjans necessaris.

La entrada «Les Arts Volant» arriba a Canals amb «La Ventafocs» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Hui, dimecres 26 de març es representa en horari de matí la peça «@Rita_Trobador, escrita i dirigida per Joan Neve i amb l’actuació de Roo Castillo i Joan Neve. L’obra, que tracta sobre dones creadores al llarg de la història, combina les històries d’una poetessa occitana del segle XII, una abadessa del Convent de la Trinitat al segle XV i una «youtuber» de l’actualitat. Un espectacle que aprofundeix en la lluita de les dones al llarg del temps.

I demà, dijous 27 de març, i oficialment el Dia Mundial del Teatre, tindrà lloc la peça «El verí del Teatre», una creació magistral del teatre valencià contemporani, escrita pel dramaturg Rodolf Sirera, que obliga l’espectador a estar atent davant les intrigues d’un palau i d’uns personatges àvids de bones actuacions. Com si d’un joc de rol es tractara, els personatges lluitaran, mentiran i tendiran trampes als seus adversaris. Una obra històrica on el protagonista principal serà el teatre i la importància d’una bona actuació. Està dirigida per Tomàs Mestre i compta amb les actuacions de Joan Neve i Tomàs Mestre.

Aquest dia assistiran els centres educatius de l’Escola d’Adults de Xàtiva, el col·legi Claret, l’IES Josep de Ribera, l’IES Simarro, el CIPFP La Costera i col·legi Pureza de María d’Ontinyent.

Aquests espectacles formen part de la campanya de teatre escolar iniciada al mes de febrer, i la qual contempla un total de 18 cites destinades a l’alumnat d’Infantil, Primària, Secundària i Cicles formatius; en valencià, castellà i anglès; a càrrec de companyies valencianes i fins i tot una proposta escènica d’un grup de Xàtiva. La campanya finalitzarà el proper mes de maig i haurà comptat amb l’assistència de més de 4.600 xiquets i xiquetes de Xàtiva i de poblacions veïnes.

Pel que fa al dia Mundial del Teatre 2025, va ser iniciat en 1961 per l’Institut Internacional del Teatre ITI. És celebrat anualment cada 27 de Març pels Centres ITI i la comunitat teatral internacional i s’organitzen diversos esdeveniments locals i internacionals per a commemorar aquesta ocasió. Cal apuntar que el director grec de teatre de fama internacional Theodoros Terzopoulos ha estat l’encarregat de redactar aquest any el manifest, on ha destacat la importància del teatre en una època en què predomina l’aïllament i la individualitat de la realitat virtual.

La entrada Xàtiva celebra el Dia Mundial del Teatre amb dos funcions escolars  aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Totes les obres es representaran al Centre Cívic els diumenges a les 19 hores.

El grup de teatre el Colp Teatre  obri la mostra amb l’obra «El Crèdit», el pròxim 9 d’octubre.

• La següent cita serà el diumenge 13 d’octubre. El grup Pànic Escènic representarà «La decisión de Lola».  
• El 20 d’octubre es representarà l’obra «Ja en tinc 30» a càrrec del grup Àgora.
• El dia 27 d’octubre, el grup Amigos del Teatro de Castellón portarà a escena «El Trastero”.
• El 3 de novembre, es representarà l’obra «Torito Bravo» per part de Áriba Teatro.
• El diumenge 10 de novembre el grup Carabau Teatre oferirà l’obra «Casamiento Forzoso».
• El 17 de novembre Ayusteatro representarà «Ahora todo es noche».
• El 24 de novembre es representarà «Mi nombre arriba» a càrrec del grup akra Leuka Teatro.
• L’1 de desembre l’obra elegida és «Sapiència», que representarà El Carro de Verona.
• El grup local Gaudium Teatre serà l’encarregat de clausurar la mostra de la Llosa el 8 de desembre amb la representació de l’obra “Per la fam d’heretar”.

Gala Gaudium Teatre

A mes de l’aniversari de la Mostra de Teatre, enguany se celebra també el 40 aniversari del grup Gaudium Teatre, i per això, s’ha organitzat una gala que tindrà lloc el diumenge 6 d’octubre a les 19 hores a l’auditori Mestre Vicent Tortosa.

La entrada La Llosa de Ranes celebra el 30 aniversari de la Mostra Teatre amb 10 representacions aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Les paelles tornen a l’horari nocturn i la nòria serà accessible i gratuïta per a totes les persones amb mobilitat reduïda

Xàtiva, 18 de juliol de 2024.- La Fira de Xàtiva 2024 comptarà amb més d’un centenar d’actes i amb sis espais diferenciats, ja que se suma un nou a la Glorieta José Espejo tal i com s’ha anunciat hui, en la presentació de la programació i de totes les novetats en una roda de premsa a la qual han assistit l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, la regidora de Cultura Festiva Maria Beltrán i la Reina de la Fira Àngela Agustí Bordera.

Una de les principals novetats és el nou espai gastronòmic «Rod-arte», que s’ubicarà la Glorieta José Espejo. Un esdeveniment experiencial amb un mercat gastronòmic de foodtrucks que es combinarà amb actuacions en directe durant la vesprada-nit amb Djs, grups i fins i tot un tast de vi que complementarà la programació. El seu horari serà de 11 a 13:30 i de 19:30 a 1 de la matinada. Aquest nou espai a la Glorieta conviurà amb l’espai Corresponsables, que repetirà la fórmula de passades edicions amb animació infantil, activitats i jocs per als xiquets i xiquetes d’entre 3 i 11 anys en horari de 11 a 13.30 hores.

Este nou espai ve a completar la resta de localitzacions escèniques, on s’oferix una oferta cultural i variada per a tots els públics. Estos són la Murta, el Jardí de la Pau, el Palasiet, la plaça de la Seu i el pati del col·legi Martínez Bellver.

El jardí de la Pau seguirà sent la zona de referència per a la joventut amb programació entre el 14 i e 19 d’agost, amb l’actuació de Djs locals els dies 14, 15 i 16 d’agost, grups locals (Disoluto i El Mundo de Wayne) el dia 17, una festa LGTBIQ+ el dia 18 amb l’espectacle Rainbow Party i l’orquestra Human per al dia 19 amb èxits del pop-rock nacional i internacional dels anys 80 fins l’actualitat. A més a més, este espai albergarà les mascletades, les quals es dispararan a les 14 del migdia des del dia 14 fins al dia 20 d’agost (sent la primera d’elles en contra de la violència de gènere).

La plaça de la Seu comptarà amb el reclam del teatre i de la música. El dia 15 d’agost tindrà lloc el tradicional «Festival de la Cançó», este any dedicat a Vicent Andrés Estellés amb l’espectacle «A mamar tots els versos» a càrrec d’Andreu Valor, qui musicarà algun dels poemes menys coneguts del poeta. Per a la resta de dies es podrà gaudir de bona comèdia amb els espectacle «Win win», «L’últim ball», «El moble» i «War baby». Entre els actors i actrius que passaran per la Seu durant la Fira es troben Mireia Pérez, Carlos Amador, Carles Alberola, Alfred Picó, Juli Disla o Sílvia Valero entre d’altres.

Els més menuts tornaran a tindre el seu punt de referència al pati del col·legi Martínez Bellver, on podran gaudir d’espectacles entre el 15 i el 19 d’agost. Estaran presents companyies com Ganso & cia, Ameba teatre, Martini & Manzani, Xarop Teatrei La Troupe Malabó amb els espectacles «Welcome & sorry», «Nasferatu», «Mice the rat circus», «Mai plou a gust de tots» i «Kaparty».

El Palasiet albergarà actuacions i cites per a tots els públics, amb marcat accent local. El dia 16 agost hi haurà nit d’orquestra amb versions del pop-rock dels 80 a càrrec del grup «Cara B» i el dia 17 d’agost comptarem amb l’homenatge a Bruno Lomas per part de la Salmagundi Band, amb artistes locals que ompliran els jardins de música i records amb els temes més emblemàtics del cantant xativí. El diumenge 18 d’agost tornarem als 90 amb una proposta de l’Associació de Djs de Xàtiva, amb els djs de l’època que formaven part de les sales més importants de la coneguda Ruta del Bakalao. I, finalment, el 19 d’agost serà la nit de sainets amb protagonisme de les falles de Xàtiva, en concret de les comissions falleres de Sant Jordi, El Cid, Raval, i Sant Feliu.

Per últim, i com ja s’ha anat anunciant en les darreres setmanes, l’espai escènic de la Murta serà el lloc on tindran lloc els grans concerts i espectacles de la Fira 2024. La inauguració, en la qual es proclamarà a Àngela Agustí Bordera com a Reina de la Fira 2024, serà el dia 14 i comptarà amb l’espectacle «Cançons oblidades» creat pel pianista i compositor Pau Chàfer on es comptarà per primera vegada en un escenari amb totes les agrupacions musicals de la ciutat en un macroconcert únic per retre homenatge als nostres majors, i on es comptarà amb les veus de Pep Gimeno Botifarra i la soprano Mónica Grau. La cloenda, el dia 20 d’agost, comptarà amb el show «This is Michael», amb un muntatge escenogràfic impactant que homenatja a l’artista més exitós de tots els temps: Michael Jackson. A més a més, a este espai també es podrà gaudir de la Nit Jove el dia 16 d’agost (amb La Fúmiga, The Tyets i Lia Kali els quals han exhaurit ja les entrades), i l’electrolatino de Juan Magán (17 d’agost) i el «Bellodrama tour» de la reconeguda artista Ana Mena (19 d’agost), per als quals ja estan les entrades a la venda. A més a més, el dia 18 d’agost tindrà lloc la Festa de jubilats i pensionistes, per a la qual es podran arreplegar els tiquets des del 29 de juliol fins al 12 d’agost al JOC, en horari de 9 a 13 hores, de dilluns a divendres excepte els festius.

Les paelles tornen a la nit

Altra de les novetats de la Fira 2024 és la tornada de la festa de les paelles a l’horari nocturn. Esta tindrà lloc el dia 19 d’agost, al pàrquing del pavelló de voleibol, i a les 19 hores tindrà lloc l’obertura de portes i el repartiment dels condiments, mentre que a partir de les 23 hores començarà el fi de festa amb l’orquestra Óxido.

Este any s’augmenten a 200 les paelles a realitzar, amb un aforament total de 2.000 persones (10 persones per paella). El lliurament de tiquets es farà a través de la plataforma www.entradas360.com i de la web de la Fira de Xàtiva entre el 24 de juliol i el 10 d’agost.

Cal apuntar que, per motius de seguretat, no es permetrà l’accés al recinte (ni per a la realització de la paella ni per a la festa posterior) sense el tiquet adquirit prèviament.

Fira del Bestiar

Precisament en este recinte del pàrquing del pavelló de voleibol tindrà lloc en els dies previs, com ja és habitual, la Fira del Bestiar, la qual es podrà visitar entre el 14 i el 17 d’agost en horari de 9 a 22:30h (excepte el dia 17, que tancarà a les 18 hores). Durant tots estos dies es podrà gaudir de diverses exhibicions, el concurs de tir i arrossegament i l’exposició de cavalls entre altres activitats.

Els cavalls entraran al recinte el dimarts 13 d’agost, de 19 a 21 hores, i a partir del dia 14 s’obrirà al públic i eixe mateix dia es podrà gaudir del concurs social de doma clàssica (12h) i de l’exhibició de diferents tipus de doma en pista coberta (19h). El concurs de tir i arrossegament tindrà lloc tots els dies (de 10 a 14h i de 17 a 20h) fins al seu tancament.

També hi haurà exhibicions eqüestres (dies 16 i 17a les 19h) i el dissabte 17 d’agost a les 11:30h es realitzarà la desfilada eqüestre per la ciutat, des del recinte de la Fira del Bestiar fins l’Albereda Jaume I.

Esport a la Fira

D’altra banda la Fira de Xàtiva comptarà, com d’habitud, amb una ingent programació esportiva durant la setmana gran i també en dates anteriors.

Ja s’ha celebrat el II Torneig de Futbol Sala Fira d’Agost, organitzat per la falla Sant Jaume, i entre el 27 de juliol i el 4 d’agost tindrà lloc al club de Camp Bixquert el XLV Torneig de tennis Orysol ITF M15. Per al diumenge 4 d’agost està prevista la XVI Matinal Moteral organitzada per la penya Motera La Ferro a l’estació d’autobusos, entre el 7 i el 17 d’agost es realitzarà al club San Patricio el XXVIII Open Frontenis Fira d’Agost i entre el 9 i el 11 d’agost se celebrarà el XLII Trofeu Fira d’Agost de Tir Olímpic. També el diumenge 11 està previst el V Torneig de Truc organitzat per la falla Tetuan Porta de Sant Francesc.

La Fira començarà com sempre amb el Trofeu de Velocitat Fira d’Agost, la carrera urbana més antiga d’Espanya que viurà la seua 71º edició, i amb competició de 80 cc GP i sèries, clàssiques B i supermotard. També tindran protagonisme altres esports com ara els escacs (simultània al Reial de la Fira el 15 d’agost, torneig autonòmic per equips el dia 17 i altra simultània el dia 18 amb el campió nacional d’escacs llampeg José Carlos Ibarra), el ciclisme amb la celebració del XXXV Trofeu de Ciclisme en categories elit i sub-23 (19 d’agost), i el tennis taula amb el tradicional torneig al Reial de la Fira (19 d’agost). A més a més hi haurà exhibicions de fitkid i cubbà (15 d’agost), kick-boxing (16 d’agost), zumba (16 d’agost), taekwondo (17 d’agost) i esgrima (18 i 20 d’agost).

Inclusió i Participació

Cal destacar també que la Fira de Xàtiva s’esforça any rere any en convertir-se en un esdeveniment inclusiu, apte per a totes les persones, i en eixe sentit es tornarà a apostar per la programació d’activitats que promoguen la participació de tots els sectors de la societat, fomentant la integració i el respecte mutu.

Un any més es comptarà amb la iniciativa «Una fira sense soroll», que tindrà lloc la jornada del dia 18 d’agost en horari de 10 a 13 i de 18 a 22 hores de la mà de l’associació AXATEA. A més a més es continuen programant espectacles per a persones sordes i enguany, com a novetat, tota persona amb mobilitat reduïda podrà gaudir gratuïtament de la nòria, en una atracció amb cabines tancades dotades d’aire condicionat i totalment accessibles que permeten l’accés amb cadira de rodes, gràcies a l’empresa Berral Atracciones.

També es comptarà amb espais destinats a campanyes com ara «Estima’m bé» per a fomentar les relacions sanes de parella entre la gent jove; «No és no» per una fira sense agressions sexistes; la instal·lació de punts violeta als espais escènics massificats; i un espai de la UPCCA per previndre i atendre problemàtiques relacionades amb drogodependències i altres conductes addictives.

La programació es completa amb activitats programades per les desenes d’associacions i entitats de la ciutat, com ara projeccions de pel·lícules o concursos com el de pintura a l’aire lliure o el de menjadors d’orxata i fartons.

L’alcalde Roger Cerdà ha manifestat que «Esta serà una Fira amb més espectacles i amb una major qualitat dels artistes. Més conscienciada i integradora, i respectant la diversitat». Cerdà també ha remarcat que aquest any «la Fira s’ha promocionat més que en anys anteriors, ja que va ser un reclam durant FITUR però també durant tot l’any ja que portem setmanes anunciant algunes de les seues actuacions».

Per la seua part, la regidora de Cultura Festiva Maria Beltrán ha destacat que «la Fira 2024 promet ser una edició inoblidable, plena de moments emocionants i descobriments sorprenents. Des de les actuacions en viu i els esdeveniments culturals fins a les delicioses parades de menjar i les noves oportunitats de compra, cada racó de la fira està preparat per a oferir una experiència enriquidora i divertida per a tota la família».

Per últim, la Reina de la Fira Àngela Agustí ha indicat que «la Fira consta d’una extensa programació. Pense anar a tot el que puga i gaudir-la amb la meua gent. Convide a tot el món, tant de Xàtiva, com de fora, a vindre i gaudir de la Fira de Xàtiva, perquè estic convençuda que serà una de les millors que es recorden».

La entrada Xàtiva presenta la Fira d’agost amb més d’un centenar d’actes i un nou espai gastronòmic a la Glorieta José Espejo aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.