XÀTIVA (25 de maig de 2026) — Des de hui, dilluns 25 de maig, ja està obert el termini de presentació d’obres per a participar en la XXXVIII edició dels Premis Literaris «Ciutat de Xàtiva», una de les convocatòries de referència per a les lletres en valencià dins de l’àmbit cultural.

Les persones interessades podran presentar les seues obres de manera totalment gratuïta fins al pròxim dimarts 30 de juny de 2026. Com és habitual, el certamen es divideix en tres modalitats ben definides: el Premi de Narrativa Blai Bellver, dotat amb 10.000 euros; el Premi de Poesia Ibn Hazm, amb una dotació de 4.000 euros; i el Premi d’Assaig i Investigació Carlos Sarthou, també premiat amb 4.000 euros.

Segons recullen les bases, les obres presentades han de ser originals, inèdites i escrites originalment en valencià. Els participants han de ser majors d’edat i es restringeix la participació a aquells que hagen resultat guanyadors en la mateixa modalitat durant les cinc edicions anteriors.

Temàtiques i formats de l’edició

Pel que fa als continguts, la temàtica serà completament lliure en les categories de narrativa i poesia. No obstant això, per al Premi d’Assaig i Investigació Carlos Sarthou, els treballs deuran estar estretament relacionats amb temes de Xàtiva, la comarca de la Costera o la seua àrea d’influència cultural.

«Es tracta d’un certamen de llarga trajectòria que des dels seus inicis ha tingut per objectiu la defensa i promoció del valencià i la projecció de Xàtiva vinculada sempre a la cultura», ha destacat el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Xàtiva.

La gestió de les obres es farà exclusivamente en format PDF a través de la plataforma electrònica mundoarti.com, un sistema que garanteix l’anonimat absolut de les autores i autors fins al moment de la deliberació final del jurat. L’extensió dels documents variarà segons la modalitat:

• Narrativa (Blai Bellver): treballs d’entre 80 i 250 pàgines DIN A4.
• Poesia (Ibn Hazm) i Assaig (Carlos Sarthou): originals d’entre 40 i 100 pàgines.

Tota la informació detallada i les bases completes es poden consultar ja a la plataforma MundoArti i a la seu electrònica de l’Ajuntament de Xàtiva (xativa.sedeelectronica.es).

La entrada Xàtiva obri el termini de presentació per a la XXXVIII edició dels Premis Literaris «Ciutat de Xàtiva» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva,27 de gener de 2026 – Aquest dijous 29 de gener, a les 19.30h, tindrà lloc a la sala de persones adultes -dins del cicle Converses a la Biblioteca- la presentació del llibre «Oficio de tinieblas», que comptarà amb la presència de l’autora Emily S. Smith i la participació de l’escriptor Javier Vila García.

La trama està ambientada en la dècada dels seixanta. El món bull amb el boom del creixement econòmic, la rebel·lia juvenil i els canvis socials. Espanya intenta oblidar la Guerra Civil. Massa misèria, massa odi i molta hipocresia pinten de negre el paisatge. Darrere d’eixa foscor s’oculta Játiba: la ciutat que encén un ciri a Déu i un altre al diable, la que acull a la secta que alimenta a Satán amb sang de víctimes innocents, la ciutat on les pedres amaguen secrets inconfessables…, la ciutat on governa la depravació mentre tots callen, tots miren cap a una altra banda. El mal esgrimeix armes temibles: diners, sexe, poder, manipulació, control… Hi haurà algú capaç d’enfrontar-se a la seua fúria?

Emily S. Smith és el pseudònim que utilitza Emilia Serrano. Nascuda a Novetlè, és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València; posteriorment doctorada amb una tesi sobre Història de la medicina àrab en la península Ibèrica. S’especialitzà en medicina familiar i és diplomada en Salut Pública i en Actuació Assistencial enfront de catàstrofes. Ha exercit professionalment com a metgessa en l’àmbit rural.

La entrada La Biblioteca acull dijous la presentació del llibre «Oficio de tinieblas» d’Emily S. Smith aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva,10 de desembre de 2025 – Demà dijous 11 de desembre, a les 19:30 hores, tindrà lloc a la Sala per a persones adultes de la Biblioteca la conferència i presentació del llibre: «Los Sans en la Xàtiva medieval», a càrrec de Pascual Muñoz Mira, una activitat emmarcada dins del cicle Encontres a la Biblioteca.

Els Sans són una de les principals famílies que repoblaren Xàtiva. La seua importància al territori valencià és manifesta i continuada des de la conquesta fins al segle XVIII. Formaren part de l’oligarquia governant de la ciutat i s’uní a les principals famílies de la noblesa valenciana. Polítics, militars, escriptors, religiosos o comerciants Sans deixaren una marcada empremta de la seua presència en la societat i temps que viviren.

Pascual Muñoz Mira (1948, Xàtiva) realitzà els seus estudis de batxiller a l’IES Josep de Ribera i es llicencià en Medicina a la Universitat de València a l’any 1973. És metge especialitzat en reumatologia i ha exercit la seua professió en els hospitals de Xàtiva i Ontinyent entre altres.

La entrada La Biblioteca acull demà una conferència sobre la família Sans a Xàtiva en l’època medieval aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 2 de desembre de 2025.- Demà dimecres 3 de desembre, a les 19.30 h, a la sala de persones adultes de la Biblioteca de Xàtiva, es celebrarà una nova edició del cicle «Converses a la Biblioteca». En aquesta ocasió tindrà lloc la presentació del llibre Lágrimas de barro: crónica de la DANA del 29 d’octubre amb la presència dels autors, Carmen Amoraga i Maxi Roldán.

El relat està escrit a quatre mans entre Carmen Amoraga i Maxi Roldán des del cor mateix de la tragèdia que busca posar ordre dins la confusió d’aquell dia. A l’obra, no sols es descriu la realitat d’allò que va ocórrer, sinó que explica qué va succeir i la necessitat de què res d’aquest terrible capítol de la nostra història quede en l’oblit.

Carmen Amoraga (Picanya, 1969), és llicenciada en Ciències de la Informació pel CEU San Pau de Valencià i va començar al món del periodisme en productores de ràdio i televisió. Al llarg de la seua trajectòria ha estat columnista en mitjans com Levante-EMV, Cadena SER, Mujer Hoy o Harper’s Bazaar España. A més ha ocupat el lloc de directora general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana des de 2015 fins a 2023. En 1997, la seua primera novel·la, Para que nada se pierda, fou guardonada amb el Premi de Novel·la Ateneu Jove de Sevilla, l’any 2007, amb Algo tan parecido al amor, fou finalista del Premi Nadal, guardó que aconseguí finalment a 2014 amb l’obra La vida era eso. Amb El tiempo mientras tanto, quedà finalista del Premi Planeta l’any 2010.

Maxi Roldán (Picanya, 1975), és Tècnic Superior en Imatge i So. Ha treballat per a diferents mitjans de comunicació i ha estat editor de diverses publicacions. Des de 2009 ha desenvolupat una dilatada labor audiovisual en matèria documental i fotoperiodística.

La entrada Xativa acull aquest dimecres la presentació del llibre de Carmen Amoraga i Maxi Roldán aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

La nova Reina de la Fira va estar recolzada per familiars i amics així com per membres de la corporació municipal, encapçalats per l’alcalde Roger Cerdà, i la Reina de la Fira de 2024, Àngela Agustí i les falleres majors Marta Díaz i Ada Domínguez, així com les seues dames i cort d’honor.

Irene, molt emocionada i molt segura de si mateix, va agrair als seus pares el suport, per a fer realitat el sommit de ser la Reina de la Fira, també es va adreçar als presents per tal d’agrair la confiança dipositada en ella i en la seua cort i acompanyants per tal de representar a la ciutat és un esdeveniment tan important com la Fira d’Agost. «Hui es compleixen exactament 70 dies des de que vaig rebre la noticia que havia estat seleccionada per a ostentar el càrrec de Reina de la nostra Fira d’Agost i des de fa uns dies, ens pregunten què és la fira per a nosaltres. Per a mi, la setmana del 14 al 20 d’agost, és com tornar a casa. L’albereda comença a fer olor a espècies i encurtits, i sols s’escolten les rialles de la gent i la màquina de gravar a la paraeta dels garrots. La gent es desperta amb gana de sardines i pebre mentre fan temps a que arribe la mascletà de les 14. Ara si, puc prometre a la meua ciutat, que tant ells com jo, portarem el nom de Xàtiva i de la Fira ben alt i amb molt d’orgull. Per això, vull animar a tots els socarrats, socarrades, forasters i forasteres a acompanyar-nos i gaudir, del que ja fa tants anys, ens va ser otorgat.», va manifestar.

Per la seua banda, l’alcalde del municipi Roger Cerdà, també va voler dedicar unes paraules a la què enguany representarà “amb gran honor i il·lusion” estes festes al·legant que “aquest càrrec s’ha de portar de forma adequada però sense renunciar a gaudir de la fira des d’una perspectiva diferent”. En aquest sentit va afegir, “penseu que és un regal que us fa la vida i sentiu-vos afortunades i afortunats”

A continuació, Irene Díez va participar ja com a Reina, en el concert que posteriorment van oferir les dos bandes de música de la ciutat en el Gran Teatre amb motiu de la celebració de la festa del patró de la ciutat, Sant Feliu.

La entrada Presentació oficial de Irene Díez López, Reina de la Fira de Xàtiva 2025 aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

Cap persona només un poc informada del que està coent-se poèticament en Espanya desconeix la figura —almenys la dimensió mediàtica— de Mario Obrero (Getafe, 2003). El jove (extraordinàriament jove) poeta madrileny va estar a Xàtiva la setmana passada en una conversa literària amb Àngels Gregori (Oliva, 1985), la seua companya de gira, que presentava el poemari Jazz. Tots dos protagonitzen encontres d’aquest tipus per tot l’Estat dins d’una activitat patrocinada pel Ministeri de Cultura. Obrero va presentar Con e de curcuspín. Cartas a las lenguas (Anagrama, 2025), un volum no poètic: es tracta d’un curiós epistolari on analitza l’ús de les llengües cooficials de l’estat i la violència política exercida sobre elles en determinats moments. Precisament ho feu en un lloc, el territori valencià, on ara mateix governs de dreta i ultradreta han minvat els fons per a l’AVL, han declarat Alacant ciutat castellanoparlant o han fet un referèndum-coartada per reduir i minoritzar més encara el valencià a les escoles. Cap d’aquestes qüestions són alienes a Obrero, un autor progressista que, tot i això, podria exercir eixa insensibilitat cap a les llengues perifèriques que mostren insignes figures literàries de l’esquerra que no entenen massa bé, o no els interessa, tot allò que succeïx més enllà de la M-30. L’autèntic cop d’efecte, però, gairebé no se l’esperava la majoria dels asistents: Obrero parla perfectament valencià. I en valencià feu tota la seua intervenció.

Obrero ja és un gran coneixedor (i seguidor) de la poesia de Vicent Andrés Estellés, entén perfectament el conflicte amb la llengua que alguns volen crear, sap dels riscos que comporta aquesta deriva en contra del valencià del govern autonòmic, i s’ha esforçat a aprendre (i parlar-los amb enorme desimboltura) no sols el valencià-català; també l’euskera i el gallec. A parlar en valencià ajuda, no obstant això, que estiueja des de fa dècades a casa dels avis, a les Deveses (Dènia). Però, curiosament, segons contà, el turisme ha fet que aquell siga un lloc on poca gent parla valencià. I com a anècdota explicà que la seua àvia es refereix, com si d’uns personatges exòtics es tractara, a «las valencianas» quan parla d’unes veïnes que tal vegada són les úniques que parlen en valencià en tota la urbanització. En el llibre, una aferrissada defensa romàntica alhora que combativa de llengües fins i tot més minoritzades que el català o el gallec, com l’asturianu, l’aranés o certa variant anomenada extremeñu, Obrero explica anècdotes impagables. Però, tot i l’humor de les seues pàgines, el llibre és un artefacte de denúncia i compromís. «L’única herència dels pobres són les paraules», va dir a Xàtiva. Per a Obrero, «identitat i memòria col·lectiva no s’entenen sense una llengua pròpia», va resumir.

La magnífica conversa literària Gregori-Obrero tingué lloc a la Llibreria Xàtiva, en el carrer Font d’Alòs. Entre els assistents estaven el president d’Amics de la Costera, Vicent Torregrossa, qui va saludar a Gregori (que ha col·laborat amb l’associació) i la va obsequiar amb catàlegs i publicacions recents, entre ells un exemplar de la reedició del poemari Xàtiva de Vicent Andrés Estellés. També estava a la llibreria la coreògrafa Alícia Herrero, la professora de l’IES Josep de Ribera Laura Martínez o la directora del col·legi Jacint Castanyeda i també poeta Lorena Cayuela. Precisament Martínez, una de les impulsores de les activitats literàries de l’institut, entre elles la recent Sin visillos, sobre Carmen Martín Gaite, va fer ús de la paraula i va felicitar efusivament Obrero. La professora destacà el nivell i les referències que fa servir un jove de vint-i-un anys com ell. Obrero ha obtingut, entre d’altres, el Premio Poesía Joven Grande Aguirre; el XXXIII Premio Loewe a la Creación Joven o el Premio Nacional de Juventud 2023. En La 2 de RTVE va presentar el programa Un país para leerlo. A més de poeta, políglota, sociòleg i brillant estudiant, Obrero té una destacada mà creativa: va signar amb parsimònia desenes d’exemplars pintant en tots ells improvisades composicions amb aquarel·les, el que ocasionà una cua de més d’una hora. Però tots contents.

La entrada Mario Obrero i l’insubornable compromís per la llengua aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva,30 de maig de 2025.- G.MEDINA – Tot just una setmana després de la seva elecció, Irene Díez López, la flamant Reina de la Fira d’Agost 2025, ha fet la seva primera aparició oficial hui al migdia en una recepció a l’Ajuntament de Xàtiva. Acompanyada per la seva cort d’honor i acompanyants, Irene ha estat rebuda per l’alcalde Roger Cerdà i representants de la Corporació Municipal.

Durant l’acte, Irene ha mostrat la seva habitual simpatia i afabilitat. La nova reina s’ha confessat emocionada per la seva designació, alhora que conscient de la rellevància i visibilitat del càrrec. «Espere els dies de fira amb moltes ganes,» ha declarat Díez López, subratllant que l’acte de la inauguració és un dels que més il·lusió li fa.

En esta primera cita, Irene ha comptat amb la companyia d’Alba Benavente Ortega, Zaira Bellver Carmona i Nuria Palao Rico, que conformen la seua Cort d’Honor, juntament amb Anna Santamaría Juan que no ha pogut assistir. Els acompanyants; Francesc Segrelles Quesada i Roberto Pérez Calderón, també han estat presents. Malauradament, Antoni Díez López, Pau Martí Chafer i Martín Ramón Pardo, no han pogut assistir per motius personals.

L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha expressat la seva satisfacció per aquest moment. «Són moments d’alegria que hui hem compartit amb el regidora de Fira i Festes, Maria Beltrán, i altres membres de la Corporació Municipal,» ha assenyalat Cerdà. L’alcalde ha volgut recordar que «queden poques setmanes ja per a gaudir de la Fira més antiga de la Comunitat Valenciana, un esdeveniment multitudinari que aglutina cultura, música, tradició, artesania, esport, gastronomia i festa, molta festa. Esteu totes i tots convidats!»

Amb esta primera presa de contacte oficial, Xàtiva es prepara ja per a viure un dels seus esdeveniments més esperats de l’any, amb Irene Díez López al capdavant de les celebracions.

La entrada Recepció oficial a Irene Díez López, Reina de la Fira d’Agost de Xàtiva 2025 aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 1 d’abril de 2025.- El proper dijous 3 d’abril, la Casa de la Cultura de Xàtiva albergarà la presentació de la «Historia de la Vuelta Ciclista a la Comunidad Valenciana, 1929-2024», a càrrec del periodista valencià Paco Lloret, autor de l’obra. El llibre va commemorar la celebració de la 75 edició de la prova esportiva en terres valencianes. La presentació tindrà lloc a les 19:30 hores al saló noble de la instal·lació cultural. L’acte és d’entrada lliure.

Xàtiva ha estat eixida i arribada d’aquesta volta ciclista en diverses ocasions. La primera vegada va ser a l’any 1942. En aquella etapa, el guanyador va ser Salvador Molina, ciclista nascut a la veïna localitat de Castelló de la Ribera. Al llarg del temps, aquesta volta a congregat als millors ciclistes del panorama internacional, com ara Eddy Merckx, Miguel Induráin, Fausto Coppi, Bernard Hinault i altres.

El llibre ha estat editat per l’editorial Àrbena i compta amb material gràfic de gran valor, que complementa la crònica d’allò més destacat de cada dècada, junt detalls de totes les edicions, etapa per etapa, així com el quadre d’honor i una selecció dels ciclistes més rellevants que hi han participat.

La entrada Xàtiva acull la presentació de la història de la Volta Ciclista a la Comunitat Valenciana aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 25de marçde 2025.- Este dijous 27 de març tindrà lloc al saló d’actes de la Casa de Cultura (19h) una nova activitat del cicle «Converses a la Biblioteca», en concret la presentació del poemari «Terra als ulls» d’Imma Mànyez, amb la participació de les poetes Carme López I Maria Josep Escrivà.

Imma Mànyez Albert (Catarroja, 1959) és autora de «Totes les meues dones» (2017), guanyadora del Certamen de Poesia Marc Granell Vila d’Almussafes. El poema «Terra» ha estat musicat pel cantautor Miquel Gil al seu treball Geometries. Com a divulgadora de la poesia des de l’oralitat, ha participat en nombroses iniciatives i recitals. A més a més, des del vessant terapèutic, Mànyez també ha desenvolupat un taller de poesia a la sala de psiquiatria juvenil de l’hospital La Fe de València.

En «Terra als ulls», l’autora indaga en el sofriment des de «un desig agosarat de vida», amb la voluntat de desvelar la misèria que arruïna l’existència humana. 

La entrada La Biblioteca de Xàtiva presenta este dijous el poemari «Terra als ulls» d’Imma Mànyez aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva 13 de març de 2025.-A.G.- El llibre oficial de les Falles de Xàtiva compara, a través de dotze articles, els usos i costums del passat amb els actuals. Es tracta del volum de treballs i estudis fallers que la Junta Local Fallera, des de fa ja uns anys, edita de manera independent —tot i que complementària— del llibret principal, el que inclou tota la informació de l’exercici i les fotos, esbossos i dades de les 19 comissions de la ciutat així com el detallat apartat protocol·lari dedicat a les falleres majors de Xàtiva, Gisela Carpintero i Gisela Huerta. En el llibre dels articles, coordinat per Carmen Anaya, especialistes o coneixedors del món faller local aborden a través dels seus escrits comparances entre aspectes de la festa del passat (recent o llunyà) amb la manera de gestionar actual o, fins i tot, la que vindrà en un futur tal vegada molt proper. La manera de comunicar l’activitat fallera, la llengua emprada en les falles, el tipus de monument, les presentacions… Totes aquestes qüestions i altres són objecte de reflexió en els articles del volum Les Falles de Xàtiva. Tradició, modernitat. Qui guanyarà? Els dos llibres i el cartell oficial d’enguany van ser presentats aquest dimecres a la nit a la Casa de la Cultura, en una intervenció a càrrec de la coordinadora; de la presidenta de la JLF, Celia Gorrita; de la regidora de Cultura Festiva, Maria Beltran, i de les dos falleres.

A través del vers, la seua especialitat, José Ramón Cerdà, Trellater, bromeja en Cultura d’espardenya sobre els ritus fallers i els costums canviants o permanents. Josep Sanchis analitza l’evolució del material dels cadafals en l’article De la fusta i la tela al suro blanc passant pel cartró. Sanchis conta, entre d’altres curiositats, que l’artista xativí Pep Martínez Mollà fou qui va exportar des de València (on ja feia falles) a Xàtiva, el 1960, els primers ninots de cartró. El periodista Agustí Garzó, per la seua banda, recorre la gran evolució experimentada en la comunicació fallera en només vint-i-cinc anys. Ho fa amb l’article De Notícia-7 a Instagram. Garzó conta com a finals dels vuitanta l’única manera de rebre informació de les falles era a través dels mitjans en paper, com els diaris o els setmanaris locals (Notícia-7, La Veu de Xàtiva…) i de l’emissora de ràdio Antena 3, mentre que a ara cada falla té la seua pròpia xarxa social i la informació sobre un acte que abans es podia publicar fins i tot una setmana després, ara està ja a l’abast de tothom quasi de manera instantània i amb desenes de fotografies.

El faller José Luis Llorens aborda en L’evolució de les presentacions falleres com ha canviat aquest acte tan emblemàtic de l’exercici. Tot i no poder fer-se una anàlisi exhaustiva d’un fenomen tan ample i variat, Llorens sí que encerta assenyalant que les exaltacions de fa uns 30-40 anys eren més senzilles, espontànies i tal vegada caòtiques, mentre que més recentment abunden els grans muntatges gairebé professionals que algunes comissions fan servir. Un altre periodista però, sobre tot, faller, José Luis Lagardera, escriu sobre el dilema dels museus fallers i la contraposició de models: el clàssic o el virtual. Lagardera advoca per una convivència dels dos formats sense exclusions, i considera vàlid el model flexible de museu amb peces físiques de caràcter històric al mateix temps que amb una potent proposta audiovisual i interactiva. També aborda els possibles canvis al si de les falles Ángel Sánchez, en aquest cas amb el focus situat sobre una activitat com els jocs i les competicions.

L’historiador Joan Quilis descriu un dels elements fallers que semblen garantits: els llibrets en paper, és a dir, en format físic. Tot i això, l’autor esmenta incursions del llibret en allò que anomenem l’univers digital: versions en PDF del servei en línia ISSUU, que opera des de 2007, o les ampliacions de contingut dels llibrets a través de codis QR o dels àudios en Spotify que ja han fet servir comissions com Selgas o República Argentina. Tot i la bona salut del llibre imprés, Quilis aposta per no tindre por del llibret on line i que ambdós formats siguen complementaris. En Xé, serà per diners, el director del fanzine faller El Verí del Foc, Rafa Tortosa, gran especialista faller, explica a través d’un escrit adreçat a una jove fallera, la seua filla, quins comportaments són del passat o del present, i com evolucionen aspectes com la despesa, el treball al casalet, la reutilització de material o l’etern dilema entre compromís o només diversió.

Dins de la reflexió es mou també la coordinadora del llibre, la professora Carmen Anaya, qui diu que si ja no ens sorprén que la carta d’un restaurant de València estiga en anglés… Arribarà un moment en què els versets del cadafal també estaran redactats en la llegua de Shakespeare?, bromeja. Per la seua banda, el també membre de la Junta Local Fallera de Xàtiva Juan Esteve s’extén amb un altre article sobre l’evolució dels materials emprats en la construcció de les falles i explica les incorporacions tecnològiques dels últims anys. En El boom de l’agenda fallera, la responsable de protocol de la JLF, Amparo Vidal, parla d’un fenomen on sí que es detecta un gran canvi entre les falles de, posem per cas, fa uns quaranta anys, i les actuals: l’agenda de les falleres majors. L’evolució ha estat brutal, i Vidal recorda com les falleres d’abans tenien en regnat gairebé circumscrit a la setmana fallera i uns pocs actes com l’exaltació, el nomenament o la Cavalcada del Ninot, mentre que ara hi ha tot un seguit de convocatòries on estan convidades que les té ocupades tot l’exercici. Finalment, tot i els indubtables avanços (com per exemple, que la presidenta de la JLF és una dona), Yolanda Pérez, secretària de l’executiva fallera xativina, explica al seu article, El progrés i la igualtat al món faller, que encara no s’ha arribat a un 50% de dones en càrrecs directius o que fins al 2001, Xàtiva no va tindre la seua primera presidenta de comissió (Ascen Torresano, Sant Jaume).

Llibre de les comissions i la JLF

Pel que fa al llibre oficial de les comissions, aquest és un volum de 240 pàgines a tot color amb l’espai assignat a cadascuna de les 19 falles, les salutacions dels dirigents fallers o l’ampli apartat dedicat a les falleres majors, amb fotografies, entrevistes, el programa oficial d’actes… Els premis de 2024, els esbossos dels cadafals de 2025, les distincions, els concursos, les fotos de grup… El llibre és un enorme recull de la intensa activitat fallera de Xàtiva al llarg de l’exercici, i ha estat coordinat igualment per Carmen Anaya. La coberta és el cartell guanyador del concurs, de Rafa Morata, i amb l’exemplar va inclòs un plànol de Xàtiva amb les ubicacions falleres. El volum dels articles porta una coberta obra de la xiqueta de nou anys Neus Vidal. Al llarg del llibre hi ha uns missatges escrits que condueixen a aclarir, al final, un repte-endevinalla proposat per la junta. Dels dos volums s’han editat 400 exemplars de cadascun, i la impremta escollida ha estat Paper Plegat, SL.

La entrada El llibre de la Junta Local de Xàtiva compara els usos i costums de les falles del passat amb els actuals aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.