Alzira, 24 d’abril de 2026.- La falla Passeig de Tavernes de la Valldigna es va erigir en la gran triomfadora de la festa de les Lletres Falleres 2026 a l’aconseguir dos dels reconeixements: el premi Lletres Falleres al contingut del llibret, i el premi COMFET al millor contingut infantil publicat en un llibret de falla.

D’altra banda, Gandia va ser la localitat amb un major nombre de falles premiades, amb un total de cinc. La falla Corea va aconseguir el premi Malva a la millor poesia satírica amb “Memòries de futur”, de Salvador Bolufer; mentre que la falla Beniopa va ser reconeguda amb el premi Mocador al millor assaig amb “La tradició i la innovació en la festa de les falles”, de Ricard Català Gorgues. La falla Vilanova va guanyar el premi Mestre Ortifus – JLF de Cullera a la millor portada, la falla Sant Nicolau Mosquit el premi Mestre Ortifus – Roís de Corella a la Coherència del llibret i la falla Plaça Prado va aconseguir el premi Murta al millor microrelat amb “Encara crema”, de Pepe Santatecla.

A més a més, el premi Soler i Godes al millor article publicat en un llibret de falla va ser per a “Tindre la llengua llarga”, de Salva Andrés per a la falla Rei En Jaume I de Cullera; mentre que el premi Climent Mata autonòmic al millor disseny i maquetació va recaure en la falla Saladar de Dénia. La falla Cambro de Tavernes de la Valldigna es va erigir en guanyadora del premi Portal de Valldigna a la millor poesia lírica amb el poema de José Colero “La insubornable soledat del foc” i el premi Bernat i Baldoví al millor sainet va ser per a la falla Mercat de Silla amb “El besapeus” de Josep Mª Tomás González. El premi Ü a la millor il·lustració va ser per a la falla Plaça de la Reina, Pau i Sant Vicent de València amb “Obrim en falles” de Luna Pan; i el premi ESFAXAT al millor contingut satíric breu va ser per a Javier Nácher.

Pel que fa als premis amb vessant local i comarcal, la falla Ferroviària de Xàtiva es va emportar el premi Climent Mata local, mentre que la comissió Lluís Cendoya de Sagunt va guanyar el premi Ciutat de Sagunt al millor assaig publicat en un llibret de la comarca del Camp de Morvedre amb el treball de César Rubio “Ahir i avui del discurs crític en les festes populars: la sàtira en les falles i el Carnaval de Cadis”.

La festa de les Lletres Falleres, celebrada al Gran Teatre d’Alzira, va reunir amb centenars de persones d’un total de 40 comissions falleres de 19 localitats diferents.

La entrada Nit de lletres i sàtira: El món faller lliura els seus premis literaris més prestigiosos aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

L’esdeveniment, que celebra ja quinze edicions, té com a objectiu impulsar els continguts culturals dels llibrets de falla i reconéixer el treball de les comissions, autors i col·laboradors que fan possible que estos continuen evolucionant sense perdre la seua essència. La trobada va congregar responsables institucionals, representants de comissions falleres, membres de la Federació i nombrosos amants de la cultura fallera procedents de diverses localitats com Alzira, Sueca, Gandia, Xàtiva, Tavernes i Torrent.

A més del vessant cultural, també s’hi van sumar oficialment la JLF de Cullera, la Falla Roís de Corella de Gandia i ESFAXAT (Associació d’Estudis Fallers de Xàtiva), que reforcen la presència i l’aportació dins del panorama literari faller.

Els llibrets de falla, profundament arrelats en la història de la festa, són molt més que simples publicacions: constitueixen un espai on la tradició i la innovació es donen la mà, generant un diàleg creatiu que projecta la cultura fallera cap al futur. Els Premis Lletres Falleres reconeixen precisament esta dualitat, valorant tant la capacitat d’innovar com el respecte per l’essència que ha definit la festa al llarg dels anys.

En definitiva, l’esdeveniment d’enguany suposa un nou impuls per a continuar enfortint una tradició tan viva com la pròpia identitat del poble valencià, reafirmant el compromís de Xàtiva amb la preservació i projecció del seu patrimoni cultural.

La entrada Xàtiva reafirma el seu compromís amb la cultura fallera en la XV edició dels Premis Lletres Falleres aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha entregat este matí els premis a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de les falles, en un acte celebrat en el Palau de les Arts de València.

El director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe, ha entregat els premis, als quals s’havien presentat vora 240 sol·licituds de comissions falleres provinents dels diferents pobles que celebren les festes de falles. El total de la convocatòria és de 133.000 euros. L’acte ha comptat amb la presència de la Fallera Major de València, Berta Peiró Garcia, i la seua Cort d’Honor.

El primer premi, dotat amb 5.000 euros, ha sigut concedit a la Falla Plaça de la Malva d’Alzira. El segon guardó, amb 4.500 euros, ha anat a la Falla Roís de Corella de Gandia. El tercer premi, amb 4.000 euros, ha sigut per a la Falla Mercat de Silla i el quart guardó, de 3.500 euros l’ha obtingut la Falla La Palmera de Sagunt.

Els quatre primers premis de la Ciutat de València, amb la mateixa dotació que els anteriors, han sigut: el primer per a la Falla de la Plaça la Reina, Pau, Sant Vicent, el segon per a la Falla Na Jordana, el tercer per a la Falla Borrull – Socors i el quart per a la Falla Arxiduc Carles – Músic Gomis.

La entrada Educació entrega els premis a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de les falles aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 22 de febrer de 2025-G.M. – La Casa de la Cultura de Xàtiva es va convertir ahir, divendres 21, en l’epicentre de l’emoció i la tradició fallera amb el lliurament dels prestigiosos premis Ninot Faller 2025. L’esdeveniment, va congregar a les Falleres Majors de Xàtiva, Gisela Huerta i Gisela Carpintero, al costat de les seues dames i acompanyants, així com a representants de totes les comissions falleres de la ciutat.

La jornada va estar marcada per l’alegria i el fervor faller, on es va reconéixer el talent i la creativitat dels artistes que donen vida als ninots, autèntiques obres d’art efímeres que ompliran els carrers de Xàtiva durant les pròximes Falles.

El millor ninot de Xàtiva infantil ha sigut per a la falla Raval, amb una creació batejada com «El cor de l’artic» que retrata una escena un grup d’animals i xiquets mostrant el seu pesar per la fosa del gel a conseqüència del canvi climàtic, una obra dels artistes Ramón Olivares i Maribel Beltran. Es tracta d’un reconeixement especial per a Raval, que enguany celebra el 50 aniversari de la seua falla infantil.

El millor ninot de Xàtiva per a la falla Ferroviària, amb la figura d’un guerrer pensatiu confeccionat per l’artista Palacio i Serra.

Una vegada coneguts els guanyadors, les Falleres Majors de 2025, Gisela Carpintero i Gisela Huerta, han inaugurat l’exposició del ninot després de conducta a l’habitual tall de la cinta, acompanyades per l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, la regidora de Falles, Maria Beltrán, i la presidenta de la Junta Local Fallera, Celia Gorrita.

Aquest esdeveniment marca l’inici del compte arrere per a les Falles 2025, una festa que promet omplir de color, música i tradició els carrers de Xàtiva.

Els premis als Ninots Grans

Secció tercera:

1. Tetuan
2. Selgas
3. Passeig

Secció segona:
1. Mercat
2.JRJ
3. Murta

Secció primera:
1.Molina
2.Sant Jordi
3.Sant Jaume

Sección especial:
1. Ferroviària
2. R.l’Argentina
3.Abu Masaifa

El Millor Ninot Gran d’enguany ha sigut per a la Falla Ferroviària.

Els premis als Ninots Infantils

Secció segona:
1.Tetuan
2. Sant Feliu
3. Sant Jaume

Secció tercera:
1.Corts Valencianes
2.Passeig
3.Mercat

Sección primera:
1.Molina
2.Sant Jordi
3.Murta

Secció especial:
1.Raval
2.Abu Masaifa
3.Ferroviària

I el premi d’enguany ha sigut per al Ninot Infantil de la Falla del Raval.

La entrada Xàtiva ja té els seus ninots indultats: Raval i Ferroviària els grans guanyadors aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

La regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Ontinyent, Natàlia Enguix, i les presidentes de les associacions Comerç IN, Anna Ferrero, i SOC, Marisa Bernabeu, lliuraven aquest dimecres els 2.400 euros en targetes regal de la campanya “Comprar a Ontinyent té premi”, una iniciativa de la regidoria que s’ha inclòs a la “Setmana del Comerç” impulsada l’Ajuntament amb la col·laboració de les associacions comercials.

Natàlia Enguix destacava que Ontinyent “ja és un pol d’atracció comercial plenament consolidat no sols per retenir al mateix veïnat de la ciutat, sinó també per atraure gent d’altres localitats i fins i tot altres comarques, com demostra el fet que hem comptat amb persones guanyadores residents en municipis com Agullent, Alcoi o fins i tot València. Amb el treball conjunt  públic-privat que estem duent a terme, estem impulsant un comerç sostenible, generador de riquesa i que ens situa com epicentre comercial”.

Dins la campanya “Comprar a Ontinyent té premi” els  comerços han repartit butlletes rasca-rasca entre les persones que han fet compres per import igual o superior a 20 euros, donant-se en premis les 24 targetes regal de 100 euros lliurades aquest dimecres, així com prop de 400 borses d’altra qualitat i reutilitzables, amb la imatge d’Ontinyent Comercial i diversos colors. Les persones guanyadores podran gastar les targetes regal en qualsevol dels 195 els comerços participants. Natàlia Enguix destacava també l’interès de campanyes com aquesta per desestacionalitzar les compres “ja que demostrem que la nostra és una ciutat atractiva per a fer les compres durant tot l’any”.

La entrada “Comprar a Ontinyent té premi” lliura 2.400 euros en targetes regal aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El cronista oficial repassa al seu discurs els fets que ara fa 100 anys van servir per a atorgar a la ciutat el títol de «Molt Caritativa»

L’acte de celebració del «9 d’octubre» a Ontinyent servia enguany per a destacar «l’ADN solidari» de la ciutat, en l’any del centenari de la concessió del títol de «Ciutat Molt Caritativa per part del Rei Alfons XIII. Un any més, la celebració del tradicional acte de lliurament dels premis «9 d’octubre» al Palau de La Vila es veia precedit, en primer lloc, per l’actuació a la Plaça Major del grup de danses d’Ontinyent i el grup de xirimites i tabaleters «El Regall», tenint lloc el «ball de l’Àguila», a càrrec de l’associació de Gegants i Cabets, acompanyats pel grup de percussió i dolçaines «La Colla», desplaçant-se tots posteriorment en processó cívica al Palau de La Vila, on tenia lloc el ple extraordinari del 9 d’octubre.

Allí, un any més es lliuraven els reconeixements a persones i entitats locals pel seu treball per la ciutat, designades prèviament per l’alcaldia i la totalitat de grups municipals de la corporació, i que enguany eren l’associació ontinyentina de suport a persones malaltes de càncer ANIMA; el Jordi Oviedo; el científic José Rafael Penadés Casanova; l’oncòloga Regina Gironés; l’artista i professor Ramón Insa (a títol pòstum) i el cap d’agutzils de l’Ajuntament d’Ontinyent Antonio Ferrero Mora. L’acte, retransmés per televisió i xarxes socials, comptava un any més amb translació de les intervencions a llenguatge de signes, gràcies a un conveni entre l’Ajuntament i l’associació FESORD.

Ja en l’acte de celebració del ple, l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, obria l’acte per donar la benvinguda als presents, i donar pas al cronista oficial de la ciutat, Alfred Bernabeu, qui, en nom dels portaveus de tots els grups, intervenia per recordar, en primer lloc, la figura del Rei Jaume I, recordant que al seu dia «va convertir en fortificació» el mateix Palau de La Vila, i va constituir Ontinyent com a vila reial, i referint-se a ell com «un noble personatge certament mitificat» però que en l’adaptació lliure del seu testament «marca el camí que hem de seguir com a societat, protegir les persones i el poble». Una aposta per la justícia social que, traslladat a l’actualitat, «passa necessàriament per l’enfortiment de l’estat de benestar», cosa que vinculava a fets com el 25 aniversari de la presència a Ontinyent de la Universitat de València, la construcció de l’Hospital, de l’institut de l’Estació o del parc de les Mamàs Belgues, que en paraules del cronista demostren que «Ontinyent marxa pel bon camí».

Bernabeu, qui també feia al·lusió a la importància de la llengua «com a expressió clau de la identitat cultural» dels valencians i valencianes, es referia seguidament al caràcter solidari d’Ontinyent, «on els serveis municipals ajuden les persones necessitades, els més vulnerables, els que es troben en una soledat no desitjada», mostrant un «ADN solidari» que vinculava a la concessió ara fa 100 anys de la concessió del títol de ciutat molt caritativa per part del Rei Alfons XIII, per la resposta a la catàstrofe ferroviària esdevinguda en desembre de 1922. El cronista oficial repassava els fets històrics i reproduïa el text literal del telegrama del Rei, que es conserva a l’arxiu municipal.

Un altre fet històric al qual feia referència estava la recent declaració de les festes de Moros i Cristians com a d’Interés Turístic Internacional, destacant que «era de justícia» i posant de relleu el treball conjunt que ho ha fet possible. Finalment, repassava els mèrits de les persones i entitats guardonades, que replegaven les corresponents distincions.

Tot seguit, Luis Muñoz i Marta Tortosa, President i Vicepresident d’Anima eren els encarregats d’intervenir en representació del conjunt d’homenatjats, agraint la distinció a l’Alcalde i als grups de la corporació municipal, destacant que «totes les persones al dia a dia s’enfronten a xicotets o grans actes de valentia», i que «allò que marca la diferència es descobrir el propòsit, l’objectiu capaç de convertir-se en motor i impuls i motivar-nos a treballar de manera altruista per construir una millor societat». Posteriorment, dedicaven també unes paraules d’agraïment a cadascuna de les persones i entitats guardonades.

La celebració del 9 d’octubre ha inclòs als últims dies altres actes organitzats per l’Ajuntament, com dos concerts en valencià, un sainet i un acte de reconeixement a les bandes de música. Una programació que tindrà un epíleg el pròxim dissabte 12 d’octubre amb una «discomòbil jove» al parc del Llombo, amb DJ Maho i DJ Morata, que servirà també com a cloenda del cicle de discomòbils dut a terme a petició de la ciutadania en el procés «Ontinyent Participa».

La entrada Ontinyent destaca el seu «ADN solidari» en el lliurament dels premis «9 d’octubre» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva,8d’octubrede 2024.- Aquest dimarts 8 d’octubre ha tingut lloc a l’Albereda Jaume I l’acte de lliurament dels XXXIV Premis de Narrativa i Poesia Breu del 9 d’Octubre, en el qual han estat presents l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, la primera tinenta d’alcalde i regidora d’Educació Amor Amorós i el regidor de Política Lingüística Alfred Boluda.

La jornada ha començat, com és habitual, a les 9:30 hores amb el Correllengua 2024, una cercavila amb tabals i dolçaines que han anat arreplegant a l’alumnat als diferents centres educatius de la ciutat en dos recorreguts: Jacint Castanyeda, Aspromivise, Martínez Bellver, Taquígraf Martí, i Nuestra Señora de la Seo; i Immaculada, Attilio Bruschetti, Pla de la Mesquita i Gozalbes Vera.

Els premis d’aquesta edició, que han consistit en un lot de llibres, una samarreta de la campanya «Llig en valencià» i un diploma per a cada persona guanyadora, han recaigut en: Jordi Gil Martínez (6é curs del col·legi La Inmaculada), Anna Muñoz Morell (5é curs del col·legi Attilio Bruschetti), Ruth Molina Cueto (6é curs del col·legi Taquígraf Martí), Gemma Ortega Mesa (6é curs del col·legi Martínez Bellver), Javier Jurado Sempere (6é curs del col·legi Gozalbes Vera) i Clara Garcia Juárez (5é curs de Ntra. Sra. de la Seo).

El jurat ha estat conformat per Soledat Colomer Belda (tècnica d’Animació Sociocultural de l’Ajuntament de Xàtiva), Laura Salinas Moreno (tècnica d’Educació i Participació de l’Ajuntament de Xàtiva) i M. Pilar Morales Gallego (tècnica psicòloga de l’Ajuntament de Xàtiva).

En finalitzar el lliurament de premis, l’alumnat ha pogut gaudir de l’espectacle «Contes desbaratats», a càrrec de la companyia Disparatario, una actuació amb la qual es dóna respost a moltes preguntes mitjançant contes contats amb titelles, màgia, disfresses, kamishibai, teatre d’ombres i música en viu.

La entrada Xàtiva lliura els XXXIV Premis 9 d’Octubre de Narrativa i Poesia Breu aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

L’associació ontinyentina de suport a persones malaltes de càncer ANIMA; el Jordi Oviedo; el científic José Rafael Penadés Casanova; l’oncòloga Regina Gironés; l’artista i professor Ramón Insa (a títol pòstum) i el cap d’agutzils de l’Ajuntament d’Ontinyent Antonio Ferrero Mora són les persones i entitats que l’Ajuntament d’Ontinyent reconeixerà enguany als premis «9 d’octubre» per la seua tasca en benefici de la societat a diferents àmbits, tal com s’ha acordat hui per consens de l’alcalde i tots els grups polítics representats en l’Ajuntament. L’Alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, comunicava el reconeixement a totes i tots els guardonats, felicitant-los «per la seua tasca i dedicació als seus diferents àmbits, que els ha fet ser mereixedores i mereixedors d’aquesta distinció».

Quant als mèrits dels guardonats, ANIMA Associació Càncer Ontinyent és una associació sense ànim de lucre fundada en 2014 que té com a objectiu ajudar, secundar i acompanyar a les persones que es veuen involucrades en un procés de càncer i al seu entorn, incloent-hi familiars i amics. En considerar el càncer és una malaltia d’origen multifactorial, ANIMA entén la conveniència d’abordar-la, tant en la prevenció com en el seu desenvolupament, d’una forma integrativa, atenent les diferents necessitats que sorgeixen al llarg d’un procés de malaltia. Per això, ANIMA es planteja com una associació multidisciplinària i està dividida en diferents àrees que treballen de manera independent i alhora interrelacionada. Amb la Junta directiva presidida per Lluís Muñoz al capdavant, ANIMA té un excepcional equip humà format per persones voluntàries i professionals, totes elles amb una gran sensibilitat cap a la malaltia i unes imparables ganes de lluitar per la vida.

Jordi Oviedo Seguer, nascut al Palomar en 1980 i resident a Ontinyent, és Doctor en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant amb una tesi sobre Joan Roís de Corella, actualment és professor de grau de Magisteri en Educació Infantil a la Universitat de València. El 2008 va organitzar el Fons personal de l’il·lustre poeta i periodista valencià Vicent Andrés Estellés, per a la reedició de les seues obres. Recentment, ha publicat el llibre «Primera lliçó sobre Vicent Andrés Estellés». De 2009 a 2018 ha estat professor dels graus de Magisteri en Educació Infantil i Educació Primària a la Universitat Catòlica de València «sant Vicent màrtir» i a Florida Universitària. Ha treballat en la traducció i la correcció de textos al valencià, i ha fet tasques professionals per a diferents editorials i entitats en la creació de propostes didàctiques, revisió de textos i assessorament lingüístic i literari. També, ha dut a terme altres tipus de serveis i actes culturals, com rutes literàries o el disseny d’un itinerari per a una exposició sobre Vicent Andrés Estellés.

José Rafael Penadés Casanova, nascut a Agullent i i resident durant gran part de la seua vida a Ontinyent, és doctor en Veterinària i actual director del Centre for Bacterial Resistance Biology de l’Imperial College London i professor investigador de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, on va iniciar la seua trajectòria acadèmica i científica. Entre les més destacades troballes científiques del professor Penadés hi ha la publicació, el 2018, d’una nova via de transferència d’informació genètica entre bacteris, anomenada «transducció lateral». El passat mes de maig va ser nomenat «fellow» de la Royal Society britànica, la societat científica més antiga del món, fundada el 1660, que distingeix com a membres els investigadors més destacats en l’àmbit internacional en diferents àmbits de la ciència, en reconeixement a la seua brillant tasca investigadora.

La doctora Regina Gironés Sarrió, metge especialista en Oncologia Mèdica, és llicenciada en Medicina i Cirugia per la Universitat de València i doctora Cum Laude per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, es Cap de Secció de la Unitat de tumors genitourinaris, cerebrals, pulmonars, cap i coll i limfomes del Servici d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Politècnic i Universitària La Fe. A més de ser una dona jove ontinyentina amb una gran trajectòria, la doctora Gironés destaca per la seua qualitat humana, sent una persona totalment compromesa amb el servici públic de cura a les persones amb malaltia de càncer, lluitadora per continuar estant a l’avantguarda de totes les tècniques d’oncologia mèdica i ocupa la presidència del comité de tumors cerebrals i coordinadora de la secció d’oncopediatria de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, a més de participar en comités mèdics de tota Espanya.

Ramón Insa Galiana, conegut popularment com «Ramonet», nascut en Ontinyent en 1921, Va ser professor de dibuix i cal·ligrafia en el Col·legi «La Concepción» d’Ontinyent al llarg d’uns anys fins que, després de ser contractat per una indústria tèxtil va continuar donant classes de dibuix i pintura per les vesprades, en el Patronato de la juventud obrera, depenent dels frares franciscans d’Ontinyent. Insa va ser un artiste-pintor d’ingeni i qualitat reconeguda. Gran dibuixant, destaquen exposicions de quadres en «grafito», plumilla, tinta xinesa, oli i sobretot les seues obres fetes a l’aquarel·la, tècnica apresa directament de José Segrelles de qui va ser alumne i amic. Molt vinculat a la festa, va ser autor de portades de programes i cartells anunciadors de Moros i Cristians d’Ontinyent, així com boatos de capitanies. El polifacètic artista també va ser un reputat belemiste, i durant molts anys primer actor en la companyia teatral de José Mª Ortolà.

Antonio Ferrero Mora, cap d’agutzils de l’Ajuntament d’Ontinyent des de fa diverses dècades, ha destacat per desenvolupar la seua tasca professional amb una total predisposició al treball i alhora amb un excel·lent tracte humà, que l’han fet ser respectat i estimat tant pels seus companys i companyes en l’Ajuntament com per les diferents associacions locals i ciutadania en general. Toni Ferrero ha destacat també per la seua lleialtat a la institució, més enllà dels colors polítics, sent sempre una peça clau en el bon funcionament del dia a dia de l’Ajuntament, més enllà de qui fora l’alcalde o l’alcaldessa del moment. Toni Ferrero ha tingut cura de la casa del poble com sa pròpia casa, i més enllà del compliment d’una tasca professional, s’ha prestat a resoldre problemes i ajudar a totes i tots els qui han estat al seu voltant, en tot moment, sempre amb tranquil·litat i sempre amb un somriure.

La entrada Ontinyent dona a conéixer els guardons dels premis «9 d’Octubre» 2024 aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

La cantaora xativina, Maria Dolores Tortosa Gimeno “Lola la de la Torre” (1941 -2024) rebrà el premi a títol pòstum, ja que va faltar el passat mes de juliol a l’edat de 83 anys. Serà reconeguda la seua tasca de recuperació de la cultura i el cant d’estil valencià i la seua veu referent en aquest espai, recorreguent nombrosos pobles i comarques i interpretant, especialment, albades.

Serà reconeguda també la tasca del professor emèrit Sebastià Garrido Rico, historiador i estudiós i de les tradicions i del folklore de Xàtiva, i màxim exponent dels balls tradicionals de la Costera. Ha contribuït notablement a la recuperació de les danses populars en desús o desaparegudes i ha tingut un paper fonamental en el reviscolament de la processó del Corpus de Xàtiva. És també fundador de l’Escola de Danses de Xàtiva i ha estat guardonat amb el Premi Forcat de València, entre altres.

Rebrà també el reconeixement el jove científic de Xàtiva José Jaime Baldoví Jachán, de 38 anys que ha estat recentment elegit nou Acadèmic de Número de la Academia Joven de España, un fòrum d’intercanvi de coneixement, experiència i lideratge entre joves investigadors i investigadores amb trajectòries professionals rellevants. Baldoví centra la seua activitat investigadora en el desenvolupament de marcs teòrics i computacionals per al disseny químic de dispositius intel·ligents moleculars i bidimensionals per a tecnologies de la informació. Destaca també el seu interés per la divulgació de la ciència i la transferència de tecnologia a la societat, així com els valors que representa envers la joventut.

Finalment, serà guardonada també la jove neuròloga i investigadora de Xàtiva,Herminia Argente Escrig, de 36 anys, que ha estat recentment nomenada acadèmica de la Real Academia de Medicina situada en la Facultat de Medicina de la Universitat de València. Cal destacar la seua tasca investigadora per aconseguir identificar el gen causant d’una malaltia rara que afecta sis mil famílies en el món, convertint-se en la primera neuròloga valenciana que estudia els gens dels seus pacients a aquest nivell. A més, aquest descobriment la va fer mereixedora del guardó Premio Real Academia de Medicina de la Comunidad Valenciana. El seu treball, la trajectòria, l’esforç i els valors que representa per a la joventut han sigut mereixedors d’aquest reconeixement.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Xàtiva, Alfred Boluda, ha volgut assenyalar que “cada vegada és més complicat atorgar aquests premis perquè cada any la societat xativina no deixa d’oferir persones que amb el seu treball i la seua trajectòria vital sobreïxen i els fruits del seu treball redunden en la millora de la nostra societat”. I ha afegit: “aquest any premiem quatre persones que destaquen notablement en dos àmbits, el científic-investigador i el de la recuperació de la cultura popular”.

La entrada Lola «la de la Torre», José Jaime Baldoví, Herminia Argente i Sebastià Garrido, premis 9 d’Octubre de Xàtiva aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva,21 de setembrede 2024.- Anit, el Centre Cultural Xàtiva va acollir una nova edició de la gala empresarial que organitza l’Associació d’Empresaris de Xàtiva i La Costera, Adexa, en el transcurs de la qual han resultat guardonades Imprenta Grau (premi empresa de l’any), Joieria Diamant (premi empresa familiar), Cuines i Banys Joaquín Navarro (premi experiència professional), Balkanica (premi creixement empresarial) i dos premis d’honor i distincions especials per a Tyrius Xàtiva i el futbolista xativí Rubén García, qui actualment milita al Club.Atlético Osasuna de Pamplona, la gala va tancar amb un premi sorpresa,(premi a la dona emprenedora i lluitadora) Cèlia Domínguez.

L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, qui ha clausurat l’acte, ha posat de relleu que aquest any 2024, la taxa d’atur a Xàtiva ha disminuït fins al 9,41%, la més baixa dels últims 20 anys, mentre que la creació d’ocupació ha augmentat un 1,9% respecte de l’any passat.

L’alcalde també ha parlat de les dades de creació d’empreses a la ciutat. Cerdà ha comentat que les dades del 2023 mostren un increment significatiu del 9,1% respecte a l’any anterior, la millor xifra des de 2007. Segons el primer edil, a nivell local, les empreses han estat clau en la reactivació econòmica, i la dissolució de negocis s’ha reduït un 5,6% en comparació amb l’any anterior, «la qual cosa indica que no només estem creant més empreses, sinó que les que ja existeixen estan aconseguint consolidar-se», en paraules de Cerdà, qui creu que «aquestes dades, tant en termes d’ocupació com de creació d’empreses, ens mostren que Xàtiva no només està recuperant el seu ritme, sinó que està avançant amb força cap al futur».

L’alcalde també ha recordat als empresari presents l’aposta municipal per impulsar programes mixtos d’ocupació i formació, com «Xàtiva Treballa» i «Joventut amb Futur», que han generat 63 nous llocs de treball aquest any, amb una inversió total de més de 1,25 milions d’euros, així com els plans d’ocupació local, com el «Programa POTS» que ha possibilitat la contractació de 20 persones en risc d’exclusió social.

Cerdà ha conclòs la seua intervenció amb un missatge de recolzament a l’associació d’empresaris: «des de l’Ajuntament de Xàtiva, estem treballant estretament amb ADEXA i amb el teixit empresarial per garantir que aquestes dades continuen millorant. Hem intensificat les polítiques de suport al teixit comercial i empresarial de la ciutat» citant la injecció directa de 3 milions d’euros als establiments de Xàtiva a través de la política de bons de comerç, que, segons l’alcalde, «ens situa com a la ciutat que major quantitat d’ajudes públiques municipals ha destinat al seu comerç a través d’un programa de bons».

La entrada Adexa reconeix el treball de les empreses de la Costera en la seua Gala Empresarial aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.