Xàtiva, 23 d’abril de 2025.- Este dimarts 22 d’abril s’han iniciat els treballs de camp per a l’exhumació de les restes humanes existents a la fossa número 177 del cementeri de Paterna, on s’espera trobar a dos xativins gràcies a una tasca emmarcada dins d’un llarg procés de recerca investigadora, gestió administrativa i, finalment, localització física del lloc on haurien de romandre les seues restes.

Este projecte s’ha pogut impulsar gràcies a la subvenció atorgada per la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, qui ha aportat un import total de 20.100,40 euros amb destinació a l’execució del projecte de Localització, Excavació, Exhumació i Identificació de restes humanes en la fossa 177 del cementeri de Paterna.

En esta fossa s’espera trobar les restes de dos veïns de Xàtiva que foren executats en Paterna: Vicente Martínez Miralles, ferroviari, qui va ser assassinat als quaranta anys; i Vicente Mateu Murillo, ferrer de professió i membre de la CNT, a qui el van arrabassar la vida als 37 anys. Ambdós van ser afusellats el 31 d’octubre de 1942 i totes les dades apunten a que les seues restes poden estar ubicades en esta localització.

Es tracta d’un projecte plurianual dividit en dos fases. La primera consisteix en la gestió d’autoritzacions, gestions administratives i redacció dels documents escaients i el projecte d’intervenció, així com els treballs de camp consistents en la localització, excavació i exhumació de les possibles restes trobades. Els treballs d’esta primera fase han estat adjudicats a l’Associació Científica Arqueoantro, especialitzada en estos tipus de treballs, per un import total de 12.053,90 euros.

La segona fase, el començament de la qual es preveu a partir de setembre, consistirà en els treballs de post-excavació i identificació on es realitzaran, entre altres, les tasques de laboratori per a l’anàlisi genètic de les restes.

«Des de l’Ajuntament de Xàtiva, recolzant les voluntats familiars, continuem amb les polítiques de recuperació de memòria malgrat els vents que bufen en contra, perquè pensem que és un deure humanitari col·lectiu i és una eina per guanyar dignitat com a societat», ha expressat el regidor de Memòria Democràtica Alfred Boluda.

La entrada Busquen en la fossa 177 de Paterna a dos veïns de Xàtiva aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

7 d’agost de 2024.- La Diputació de València, a través de l’àrea de Memòria Democràtica que dirigix la vicepresidenta primera Natàlia Enguix, ha aprovat la concessió directa d’una subvenció a l’Ajuntament de Xàtiva per a la realització de treballs de localització, excavació, exhumació i identificació de restes humanes de la fossa 177 del cementeri de Paterna. L’import total de l’ajuda és de 20.100,40 euros, que es desenvoluparà en el pressupost del present i del pròxim any.

Es pretén així, segons la vicepresidenta primera i diputada de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, “col·laborar en la investigació, localització, exhumació i identificació de les restes de víctimes desaparegudes durant la guerra i la dictadura franquista, mitjançant la realització d’estudis històrics, arqueològics, antropològics i genètics, per a contribuir a la implementació dels principis de veritat, justícia i reparació reconeguts pel Dret Internacional, vinculats als drets humans. La Diputació és una institució de referència en este sentit i continuarà sent-ho perquè els drets humans estan per damunt de tot”.

Esta subvenció és compatible amb la percepció d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat procedents de qualsevol administració o entitat pública o privada, sempre que la suma de totes elles no supere el cost total del projecte, i en este cas donarà lloc a la minoració o denegació de la subvenció.

La partida d’ajudes directes ascendix enguany a un total de 210.000 euros, que se sumen als 850.000 euros -700.000 per a ajuntaments i 150.000 per a associacions- que la Diputació de València va convocar al març de 2024, pel procediment de concurrència competitiva, per a recuperació de patrimoni memorialista, en el cas de l’exhumació de trinxeres o la rehabilitació de refugis impulsades pels consistoris; i per a les exposicions, congressos, accions educatives i la resta d’activitats proposades per les associacions.

Segons explica la vicepresidenta Enguix, “el pressupost de més d’un milió d’euros que destinem enguany a Memòria demostra que, per a este govern de la Diputació, continua sent una eina essencial en la societat actual per a construir un futur sòlid i democràtic”.

La entrada La Diputació ajudarà a Xàtiva en els treballs d’exhumació i identificació de represaliats de la guerra enterrats a Paterna aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 16 de juliol de 2024.- La Junta de Govern de l’Ajuntament de Xàtiva ha acceptat la recepció d’una subvenció directa de 20.100 euros per part de la Diputació de València per al projecte de localització, excavació, exhumació i identificació de víctimes xativines inhumades en la fossa 177 del quadrant primer 2º esquerra del cementeri municipal de Paterna.

A esta fossa s’espera trobar dos veïns de la capital de la Costera: Vicente Martínez Miralles, ferroviari, qui va ser assassinat amb 40 anys; i Vicente Mateu Murillo, forjador i membre de la CNT, a qui li van arrabassar la vida amb 37 anys. Ambdós van ser afusellats el 31 d’octubre de 1942 i es creu que les seues restes poden estar ubicades en esta localització.

La subvenció compren el 100% del projecte i les despeses a assumir, i els treballs estan previstos en dues fases a realitzar en dues anualitats. Entre les actuacions a realitzar es troben una primera fase de camp amb el moviment de terres, excavació i estudi especialitzat de balística; i una segona fase d’identificació al laboratori, on es realitzaran tasques de restauració, planimetries i topografia, fotogrametria, anàlisis genètics i els informes antropològics corresponents.

Un dels eixos d’actuació de la Diputació de València durant els darrers anys ha estat la subvenció del total de l’exhumació de fosses comuns a sol·licitud de les associacions de familiars de víctimes i els ajuntaments per tal de contribuir a la realització dels principis de veritat, justícia i reparació reconeguts pel Dret Internacional vinculat als drets humans. La finalitat d’esta ajuda és col·laborar en la investigació, localització, exhumació i identificació de les restes de víctimes desaparegudes durant la guerra i la dictadura franquista, mitjançant la realització d’estudis històrics, arqueològics, antropològics i genètics.

«Amb esta actuació, amb la qual pretenem identificar les restes dels nostres veïns assassinats durant el franquisme, l’Ajuntament de Xàtiva continua la seua decidida política de recuperació de la memòria democràtica», ha manifestat el regidor de Memòria Alfred Boluda.

La entrada Xàtiva rebrà una subvenció de més de 20.000 euros per a l’exhumació de víctimes franquistes a Paterna aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Caixa Ontinyent ha iniciat l’expansió del seu pla estratègic amb l’obertura d’una oficina a Paterna, un pla que preveu entre quatre i sis noves oficines fins a 2025.

L’elecció de Paterna respon al seu gran teixit empresarial, a la seua densitat de població i a la seua proximitat a València, ciutat en la qual Caixa Ontinyent ja disposa de tres oficines. Conforme al seu model de banca de proximitat i territorial, oferirà un servici ad hoc i personal per a particulars i empreses, sense necessitat de cita prèvia i amb un estudi dels productes i servicis més idonis en cada cas. Així, Caixa Ontinyent avança en la seua consolidació com a entitat de referència a la Comunitat Valenciana.

L’oficina, que serà la número 44 de l’Entitat, està situada en l’Avinguda Vicente Mortes Alfonso, 64 i compta amb tres persones. Cal destacar que Caixa Ontinyent disposa d’oficines en el sud de València i nord d’Alacant, i a la ciutat de València.

Segons el President de Caixa Ontinyent, José Pla, “obrim oficines en lloc de tancar-les perquè, la nostra essència, és estar al costat de les persones, conéixer les seues necessitats i oferir solucions. De fet, som l’única caixa d’estalvis de la Comunitat Valenciana, l’única que revertix els seus beneficis a obres socials”. I ha remarcat “volem ser entitat de referència en la Comunitat, i estem en disposició d’estendre el nostre model i la nostra actuació”.

La entrada Caixa Ontinyent obri oficina a Paterna aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

– Pérez Garijo destaca que aquesta actuació directa de la Generalitat «és un pas més en el camí per a aconseguir un territori lliure de fosses i una democràcia de qualitat»

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, ha iniciat els treballs d’exhumació de 76 víctimes del franquisme enterrades en el cementeri de Paterna.

Es tracta de la primera actuació directa d’aquest tipus realitzada per la Generalitat a Paterna, que aquest mateix any es completarà amb l’obertura de la fossa 126 del mateix cementeri, la més nombrosa documentada en tot el territori valencià, on es calcula que estan enterrades 238 víctimes.

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha assistit a l’obertura de la fossa 21, on ha assegurat que la Generalitat «avança en el compliment del full de ruta marcat des de l’inici de la legislatura d’anar exhumant totes les restes de víctimes de la repressió franquista que existeixen en el nostre territori.»

«Estem retornant la dignitat, no de les víctimes que mai la van perdre; amb cada exhumació i cada vegada que entreguem unes restes als seus familiars anem retornant una mica de dignitat al nostre país», ha assegurat Pérez Garijo, per a qui «aquesta actuació directa de la Generalitat és un pas més en el camí de la justícia i la reparació per a les víctimes i les seues famílies.»

«Avancem en eixe objectiu tan important d’aconseguir un territori lliure de fosses, perquè no podem tindre una democràcia de qualitat si la construïm sobre les fosses de la vergonya», ha assegurat la consellera.

Els treballs en la fossa 21 estan encomanats a l’Associació Científica Arqueoantro, adjudicatària del contracte, per 120.165 euros, per a la indagació i investigació, localització, delimitació, exhumació i estudi antropològic de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

A l’acte han assistit el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez, nombrosos familiars de víctimes de la fossa 21, autoritats dels municipis de procedència i representants d’entitats memorialistes, que han presenciat com els arqueòlegs retiraven les làpides que fins ara cobrien el túmul.

Afusellaments de juliol de 1939

Totes les víctimes d’aquesta fossa comuna van ser afusellades entre el 15 i el 21 de juliol de 1939, en quatre ‘saques’ d’entre 18 i 20 presos cadascuna.

El lloc de procedència és molt variat. D’Ontinyent provenien 15 d’ells i altres 12 eren de Bocairent. També van morir assassinades 9 persones de Quart de Poblet, 9 de València, i 4 d’Alfara del Patriarca.

De Catarroja eren 3 dones, Carmen Martínez Fortea, Bàrbara Morella Ribes i Francisca Ballester Nogueras, assassinades en l’última de les ‘saques’, el 21 de juliol.

A més, entre els afusellats hi ha víctimes d’altres poblacions valencianes com Alacant, Vila-real, Bugarra, Losa del Obispo, Castelló, Torrent, Calles, Manises, Picassent, Mislata, Benicarló i Paterna. Entre ells hi havia obrers, teixidors, mecànics, llauradors, cambrers, obrers, sabaters, dibuixants, impressors, metges comerciants i industrials.

En concret, en la ‘saca’ del 15 de juliol va ser afusellat el secretari de l’Ajuntament de València, José María Calatayud Alfonso.

En aquests afusellaments també van caure homes d’altres llocs d’Espanya com Madrid, Cartagena, Jaén, Caravaca de la Cruz (Múrcia), Beas de Segura (Jaén), Albacete, San Felices de Ara (Osca) i Medina de Río Seco (Valladolid). Eren militars, guàrdies d’assalt, guàrdies civils, policies, advocats i empleats de banca.

La entrada Qualitat Democràtica inicia l’exhumació de 76 víctimes del franquisme en la fossa 21 del cementeri de Paterna aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

L’Ajuntament de Xàtiva ha signat un conveni amb la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica per tal de poder exhumar i identificar a les víctimes de la fossa nº22 de Paterna, en la qual es troba Jovino Fernández Díaz -últim alcalde republicà de Xàtiva- i altres cinc xativins que van ser afusellats pel franquisme el 28 de juliol de 1939.

Aquesta identificació serà possible gràcies al treball de la regidoria de Memòria Històrica i de l’Associació de Familiars de víctimes del franquisme de la fossa nº22 de Paterna, després de mesos de converses per tal de poder reprendre aquests treballs en una localització en la que a més de l’últim alcalde republicà de Xàtiva, escollit democràticament, també es troben soterrats altres cinc xativins: Emilio Sancho Soler (ferroviari), Salvador Mollá García (mestre), Rafael Balaguer Balaguer (jornaler), Pedro García Liviano (treballador de banca) i Rafael Pérez Fuertes (ferroviari).

«Des de fa un any treballem conjuntament amb l’associació per tal de tindre un projecte per a les tasques d’identificació i exhumació dels cossos dels nostres veïns. El passat mes de febrer començarem a comunicar-nos amb la Conselleria per a demanar-los que es feren càrrec d’aquest projecte, i finalment la passada setmana vam rebre la notificació d’acceptació per la seua part», ha manifesta la regidora de Memòria Històrica Raquel Caballero.

Aquest projecte es durà a terme gràcies a la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) i a la Universitat de València, a través del conveni entre aquestes entitats i la Generalitat per a la identificació de víctimes, amb noves tècniques i metodologia genètica aplicada. Els treballs es centraran en tres línies d’investigació: la històrica, la forense i la genètica. A través de les restes d’ADN es tractarà de provar la relació de les restes amb els seus descendents i familiars vius.

«Esperem que molt prompte comencen aquestes tasques d’identificació, que les restes dels nostres veïns puguen descansar amb dignitat i que els seus familiars puguen tancar una ferida que està oberta des de fa molts anys» ha expressat Raquel Caballero.

La entrada L’Ajuntament de Xàtiva i Conselleria signen un conveni per identificar als xativins de la fossa nº22 de Paterna aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

• Todos ellos fueron fusilados el 25 de noviembre de 1939 y proceden de los municipios de Valencia, Ontinyent, Mislata, Bocairent, Villar del Arzobispo, Massanassa, Ademuz, l’Alcúdia, Bugarra y Alcudia de Crespins

Un total de 21 víctimas de las 47 que se espera encontrar durante los trabajos de excavación que se han iniciado esta semana en la fosa número 63 del cementerio de Paterna, no cuentan todavía con ningún familiar que las reclame.

Por ello, la Diputació de València, en colaboración con los ayuntamientos de los municipios de procedencia de los represaliados, está trabajando intensamente para localizar a los familiares de estas personas. Desde el área de Memoria Histórica que dirige el diputado Ramiro Rivera, se hace un llamamiento a la ciudadanía por si pudiera aportar alguna pista que ayude a encontrar a sus parientes.

Ocho de las 21 víctimas proceden de Valencia capital, cuatro eran de Ontinyent, dos de Bocairent, una de Ademuz, una de Alcudia de Crespins, una de Mislata, una de Massanassa, una de l’Alcúdia, una de Bugarra y una de Villar del Arzobispo. Todas ellas fueron fusiladas el 25 de noviembre de 1939.

La excavación en la fosa 63 del cementerio de Paterna ha comenzado este lunes 19 de abril, y se espera hallar hasta 47 fusilados del franquismo. Los trabajos los están llevando a cabo el grupo Cavea Paleolab.

La entrada La Diputació busca a los familiares de 21 víctimas del franquismo cuyos restos han sido hallados en Paterna aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

La regidora de Memòria de l’Ajuntament de Xàtiva, Raquel Caballero, va assistir ahir a la XVI jornada de la xarxa Memòria Històrica de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que es va celebrar a Paterna. Xàtiva acaba d’integrar-se en aquesta xarxa que impulsa la FVMP des de 2015.

La regidora ha manifestat que “és important que la nostra ciutat entre a formar part d’aquesta xarxa, ja que d’aquesta manera contribuïm a posar en valor els fets històrics i el patrimoni memorialista”. Per a Caballero, “és clau sensibilitzar i formar a la gent jove en aquesta matèria i dignificar a les víctimes de la repressió, més encara després dels resultats electorals que han provocat el creixement de Vox”.

En la jornada de Paterna participaren representants dels distints municipis valencians integrats en la xarxa, així com els diputats de Memòria Històrica de València i Castelló, Ramiro Rivera i Tania Baños, el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez i representants d’associacions memorialistes.

La Xarxa de Municipis per la posada en valor de la Memòria Històrica té com a objectiu essencial configurar en la FVMP i amb àmbit autonòmic un fòrum estable de debat, anàlisi, intercanvi d’experiències i consulta de la problemàtica de les iniciatives municipals de recuperació de la memòria històrica i la seua posada en valor.

A més dels 95 ajuntaments que en formen part, integren la xarxa de Memòria Històrica les Conselleries de Cultura i Justícia de la Generalitat Valenciana, el Consell Valencià de Cultura i l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.

Aquesta xarxa ha sigut l’eina operativa de la FVMP per a impulsar la Memòria Històrica en Ajuntaments. Integrada per 95 municipis membres, amb algunes entitats memorialistes i particulars assistents, ha mostrat la seua validesa com a fòrum per a l’intercanvi d’experiències, trasllat d’informació, impuls d’estudis locals, definició d’objectius conjunts (protecció del patrimoni bèl·lic, el seu ús per a coneixement públic i desenvolupament territorial, reconeixement de bones pràctiques…), i divulgació normativa (modificació de la Llei de Patrimoni Cultural, Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana…).

En Castellà:

Xàtiva se integra en la red para la memoria histórica y democrática de la FVMP

Raquel Caballero, concejala de Memoria: «es importante sensibilizar a la gente joven para poner en valor el patrimonio memorialista y la dignificación de las víctimas»

La concejala de Memoria del Ayuntamiento de Xàtiva, Raquel Caballero, asistió ayer a la XVI jornada de la red Memoria Histórica de la Federación Valenciana de Municipios y Provincias, que se celebró en Paterna. Xàtiva acaba de integrarse en esta red que impulsa la FVMP desde 2015.

La concejala ha manifestado que «es importante que nuestra ciudad entre a formar parte de esta red, ya que de esta manera contribuimos a poner en valor los hechos históricos y el patrimonio memorialista». Para Caballero, «es clave sensibilizar y formar a la gente joven en esta materia y dignificar a las víctimas de la represión, más aún después de los resultados electorales que han provocado el crecimiento de Vox».

En la jornada de Paterna participaron representantes de los distintos municipios valencianos integrados en la red, así como los diputados de Memoria Histórica de Valencia y Castellón, Ramiro Rivera y Tania Baños, el director general de Calidad Democrática, Iñaki Pérez y representantes de asociaciones memorialistas.

La Red de Municipios por la puesta en valor de la Memoria Histórica tiene como objetivo esencial configurar en la FVMP y con ámbito autonómico un foro estable de debate, análisis, intercambio de experiencias y consulta de la problemática de las iniciativas municipales de recuperación de la memoria histórica y su puesta en valor.

Además de los 95 ayuntamientos que forman parte, integran la red de Memoria Histórica las Consellerias de Cultura y Justicia de la Generalitat Valenciana, el Consell Valencià de Cultura y la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica.

Esta red ha sido la herramienta operativa de la FVMP para impulsar la Memoria Histórica en Ayuntamientos. Integrada por 95 municipios miembros, con algunas entidades memorialistas y particulares asistentes, ha mostrado su validez como foro para el intercambio de experiencias, traslado de información, impulso de estudios locales, definición de objetivos conjuntos (protección del patrimonio bélico, su uso para conocimiento público y desarrollo territorial, reconocimiento de buenas prácticas …), y divulgación normativa (modificación de la Ley de patrimonio Cultural, Ley 14/2017, de 10 de noviembre, de la Generalitat, de memoria Democrática y para la Convivencia de la Comunidad Valenciana …).

La entrada Xàtiva s’integra en la xarxa per a la memòria històrica i democràtica de la FVMP aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

“Continuem amb el nostre treball de dignificar aquest país, que no pot considerar-se democràtic si encara té les cunetes i els cementeris plens de fosses comunes”, s’ha lamentat la titular de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo.

Els treballs d’excavació i exhumació de la fossa comuna, a càrrec de l’equip d’ArqueoAntro, es perllongaran durant els pròxims dos mesos. Una vegada finalitzats els treballs de camp, s’enviaran les mostres a l’Escola de Medicina Legal de la Universitat Complutense de Madrid, on s’estudiaran les restes i signes de violència. “Després d’aquest procés, una empresa genètica farà els anàlisis de les mostres d’ADN amb les més de 12 famílies involucrades en el procés”, ha detallat l’arqueòleg d’ArqueoAntro.

Concretament, en la número 22 es va situar una saca de 39 persones, executades de manera sumaria el dia 28 de juliol de 1939. Entre les víctimes es troben veïns d’un gran nombre de poblacions de la província entre les que destaca Xàtiva.

La entrada Comença la cerca de 39 afusellats durant el franquisme en la fossa 22 del cementeri de Paterna aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

A la fossa 113 de Paterna han trobat ja 42 cossos i esperen «arribar fins als 52 «, segons ha explicat el director arqueològic del projecte, Miguel Mezquida. Tant l’alcalde de la Font com la Regidora de Cultura també han aprofitat per saludar els familiars dels afusellats de la Fossa 94, la qual també conté multitud de cossos de veïns de la Font de la Figuera, 17 en total.

En acabar l’acte, Mezquida ha acompanyat els assistents al Paredón de Paterna on es van produir diversos afusellaments.

La entrada La Diputació i alcaldes de la comarca visiten els treballs d’exhumació de la fossa 113 de Paterna aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.