AGUSTÍ GARZÓ

Una cita amb la història. Amb 78 anys, el recorregut pels escenaris de Maria del Mar Bonet anirà minvant fins que, amb una retirada oficial i pomposa o a poc a poc i sense avisar, deixe de cantar en directe tal vegada en pocs anys. Així que un recital com el de dissabte a Xàtiva tenia eixe sabor estrany de possible última oportunitat de veure i escoltar un nom mític de la Nova Cançó, una indiscutible figura que des de 1969 grava i actua ininterrompudament amb eixa energia pausada de cantautora lírica i combativa. Feia nou anys, en 2016, que havia actuat en Nits al Castell. I només quatre de la seua última estada a Xàtiva, el 28 de maig de 2021 en el Música i Lletra, al Gran Teatre. Tres concerts en menys de deu anys que compensen la llarga nit del PP al govern municipal (1995-2015) sense cantar a Xàtiva després de quatre recitals entre 1976 i 1993, entre ells el recordat Festival de la Cançó.

Un subtil i captivador instrumental del quartet de cordes i la percussió va donar pas a la irrupció en l’escenari de la cantant mallorquina. Problemes d’accés al seu seient i d’acoblament amb el micròfon van trencar un poc la màgia d’eixe primer moment. Uns problemes que es perllongarien durant un bon tram de concert, amb ella fent gestos ostensibles cap a la taula de so alertant que la cosa no anava gens bé. «Moltes gràcies per aquesta nit tan càlida; moltes gràcies per convidar-me de nou a cantar en aquest castell», va dir després del primer tema de la nit, Aigo. El recital estava molt marcat per la celebració dels cinquanta anys del disc en directe en l’Olympia de París el 1975, reeditat ara en vinil també, així que inicialment i d’una tacada va prosseguir amb la colpidora Me n’aniré de casa; Nina, Ninona, Inici de campana i Sa ximbomba, aquesta última «dedicada a l’estimat Botifarra», qui ocupava un seient a la platea i que abans del concert va entrar a saludar-la al camerino.

Una de les peces indiscutibles del repertori, Dansa de la primavera, i Guajira amorosa (la connexió musical amb Cuba), enlairaren el concert cap a un curiós bloc de cançons juntes i amb algunes lletres improvisades: Tonades de segar, Blau i sols de roses blanques, Cançó dels disbarats, Aigua blava… La lletra nova (Juliol, que ja te’n vas…) va esdevindre una clara i inequívoca diatriba contra els polítics i el desastre de la DANA. No calia, però, que la platea demanara la dimissió d’algú: tothom sabia el destinatari del missatge, i la gent feu una forta ovació. Més complicitat encara: l’himne per la unitat de la llengua que és Des de Mallorca a l’Alguer, la totèmica Alenar, i Abril, un homenatge a José Afonso, el cantautor portugués de la llegendària Grândola, vila morena a qui va conèixer a València, segons contà.

I arribà el final: Digues, amic; Sempre hi ha vent i la indispensable Què volen aquesta gent. El quintet i la cantant només feren una brevíssima pausa per tornar de nou a l’escenari i oferir Hipòcrates. Mai sabrem si només amb un poc més d’insistència per part del públic hi haguera caigut un altre bis, però els espectadors més impacients ja abandonaven els seus seients molt preocupats per trobar plaça en els primers autobusos per baixar al casc urbà. I el teló, metafòric, es va baixar. En algunes cançons, la mallorquina mostrà certa dificultat per arribar a les notes més altes. Però en línies generals, manté una potència vocal envejable i una gran modulació. En l’escenari, la van acompanyar: José Llorach, a les percussions; Marco Lohikari al contrabaix; Antoni Pastor, al llaüt; Marc Grasses a les guitarres, i Benjamín Salom als violins. La sonoritat mediterrània és marca de la casa en la música de Maria del Mar Bonet, així que el recital va oferir moments de fusió com la peça d’aroma flamenc acompanyada amb palmes o els ecos de sirtaki grec de temes com el que tancà el concert, entre d’altres.

Les entrades per al recital es van vendre en poques hores el passat 14 de febrer, amb lo qual el recinte oferia un ple espectacular. Destacar finalment, per insuficient, la pobra il·luminació del Castell Menor, el gran teló de fons que multiplica la bellesa de l’espai. Té zones d’ombra o directament obscures com la façana on es situa el balcó d’Himilce, amb un antiestètic triangle negre sense llum.

La prèvia d’Esther

No només va cantar Maria del Mar Bonet dissabte al Castell. La direcció del festival, Pro-21, com és costum, va convidar una figura emergent per a un primer recital curt. Així, va irrompre en escena amb una proposta bàsica (només amb el guitarrista, Fran Pardo), Esther (Vinaròs, 1998). Dotada d’una veu potent i amb un repertori marcat per l’intimisme de les experiències pròpies i el vigor de la música pop, la castellonera va oferir set peces: Tot comença, La millor de les mentides, Si te’n vas, Feta a mida (un reajust amb la figura de la mare i la manera de relacionar-te amb ella, segons va explicar), Torno a mi (tot un manifest per no boicotejar-se una mateixa) i la confessió dels dubtes que genera mamprendre una carrera musical que és Des d’aquí dalt. Va tancar amb Al menjador, l’homenatge a son pare, ja desaparegut i que va viure uns anys a Xàtiva. «No sé si ara em podràs estar observant, però avui t’he escrit de nou una cançó. Tant de bo que tu la pugues escoltar cantar-la al menjador…», diu l’emotiva lletra. La jove va agrair el fet de poder estar a Xàtiva precedint a una artista com Maria del Mar Bonet, sempre present a sa casa a través dels discos familiars segons manifestà.

La entrada Maria del Mar Bonet viatja de l’Olympia de París a Nits al Castell aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 8d’abrilde 2025.- La Casa de Cultura alberga aquest dimecres 9 d’abril, a les 19 hores, la inauguració de l’exposició «Sargento Bellver. El setabense que liberó París», comissariada per Carlos Arruñada Galván. L’activitat està emmarcada en la programació de Memòria Democràtica i continuarà amb la presentació a les 19.30h, a la sala de conferències, del llibre i de l’estudi al voltant d’aquesta figura clau en l’alliberament de París, editat per l’editorial Ulleye.

Ricardo Bellver va nàixer a Villena de forma circumstancial, però es va criar des de ben menut a Xàtiva, on va treballar com a mecànic i ferrer. Com molts joves de la seua generació, es va veure arrossegat per la Guerra Civil Espanyola, on va lluitar en el bàndol republicà. Després de la derrota es va exiliar a França i, més tard, a Algèria, on es va incorporar a l’exèrcit francés. L’any 1944 va passar a formar part de «La Nueve», una companyia formada majoritàriament per republicans espanyols exiliats. Tot i que Ricardo Bellver no va entrar a París el primer dia de l’alliberament, el 25 d’agost de 1944 Ricardo i la seua unitat van participar en combats clau dins la ciutat, com la presa de «Les Invalides». L’endemà, va formar part de l’escorta del general De Gaulle durant la gran desfilada de la victòria pels Camps Elisis. Després de la guerra, va establir-se a França, on va viure fins a la seua mort en 1983.

El llibre, i també l’exposició que es podrà visitar a la Casa de Cultura, parlen d’aquesta figura desconeguda que va passar d’una infantesa pels carrers del barri de Sant Pere a combatre, primer en la Guerra Civil Espanyola, i més tard en la Segona Guerra Mundial, on va contribuir a alliberar París.

L’autor

​Carlos Arruñada Galván, l’autor del llibre i comissari de l’exposició, és un historiador i divulgador nascut a Xàtiva l’any 1998. Apassionat per la història, especialment per la relacionada amb el territori valencià, ha trobat en la divulgació la seua vocació.

En l’àmbit de la investigació històrica, el seu treball se centra en la participació valenciana en la Segona Guerra Mundial. Actualment, està treballant en les biografies dels companys d’unitat de Ricardo Angulo Bellver, així com d’altres xativins i valencians que van deixar la seua empremta en el conflicte bèl·lic.

La entrada Exposició sobre l’heroi xativí que va alliberar París, demà a la Casa de Cultura de Xàtiva aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Molt s’ha escrit sobre «La Nueve», el nom pel qual es va conéixer a la 2a Divisió Blindada de la França Lliure, també coneguda com a «Divisió Leclerc». Està companyia – coneguda per alliberar París en la II Guerra Mundial- va estar integrada per soldats republicans. El xativí Ricardo Angulo Bellver va ser un d’ells.

El 26 d’agost de 1944 el general francés Charles de Gaulle desfilava per uns Camps Elíseos abarrotats de civils, celebraven l’alliberament de París de l’ocupació nazi. Al seu costat desfilaven dues semierugues amb noms molt poc francesos, el Half-track “Madrid” a la dreta del general i a l’esquerra el “Do Quichotte”. En aquest últim viatjava un xativí; Ricardo Angulo Bellver.

La història de Ricardo va començar a Villena, localitat on va nàixer circumstancialment a les sis de la vesprada del 24 de setembre de 1916. Ricardo va viure amb la seua família a Xàtiva dedicant-se a diferents treballs i el 4 de novembre de 1937 va ser reclutat per l’Exèrcit Republicà i enviat a la tercera secció de la segona companyia de la 26a Divisió republicana.

Després del final de la guerra es va veure obligat a exiliar-se a França, la frontera de la qual va creuar l’11 o el 13 de febrer del 39, just uns dies en què Xàtiva va ser bombardejada per l’aviació italiana.
Però la història per la qual hui parlem de Ricardo va començar el 25 de juliol de 1943 a Alger. Eixe dia Ricardo es va enrolar en les Forces Franceses Lliures, després d’uns mesos en una altra companyia, el 15 de juny de 1944 va ser traslladat a la Novena Companyia del 3er Batalló del 1r Regiment de marxa del Txad de la Segona Divisió Blindada de les Forces de la França Lliure, coneguda per tots com «La Nueve».
Ricardo va ser sergent de la primera secció, cap dels morters i tripulant del half-track “Don Quichotte”. El 4 d’agost van desembarcar a les platges de Normandia i va començar la seua història. El seu baptisme de foc va ocórrer en la localitat de Ecouché, on van combatre durant 6 dies quasi sense descans.
Després d’això la companyia va continuar avançant i el 24 d’agost de 1944 es va produir el fet que la va fer passar a la història. A les 20.45 de la nit, els semierugues de La Nou entraven a la París ocupada pels nazis, van ser els primers soldats aliats a fer-ho.
Ricardo no va participar en aquesta acció, la secció del xativí va ser enviada a acabar amb un canó de 88mm alemany que estava causant estralls en les forces aliades, missió que van complir amb èxit, però que els va allunyar de l’entrada en la capital.

L’endemà, el 25, Ricardo va entrar a París amb tota la Segona Divisió Blindada i va participar en els combats per a acabar amb la resistència alemanya en Els Invàlids, lloc on descansen les restes de Napoleó Bonaparte i l’Escola Militar.
El 26 d’agost, reunit ja amb la resta de la companyia, el “Do Quichotte” va escortar durant la desfilada a un dels homes més importants de la història recent de França, el general i futur president Charles de Gaulle.

Ricardo i La Nou van continuar combatent després de l’alliberament de París i el 16 de setembre de 1944, durant la segona batalla de Châtel-sud-moselle, Ricardo va rebre un impacte de bala que li va danyar el nervi radial del braç dret, alguna cosa que segurament li va fer viure la resta de la seua vida sense poder moure la mà dreta.
Ací va acabar la història de Ricardo en la Segona Guerra Mundial, el xativí va ser condecorat amb la Creu de Guerra amb estrela de bronze, es va quedar a viure a París on es va casar en 1958 i on va morir el 5 o el 6 d’octubre de 1983, sent enterrat en el cementeri parisenc de Pantin.
La resta de la investigació sobre la vida de Ricardo la pots llegir en la investigació publicada en la web de Quarantamaula.

La entrada Ricardo Angulo Bellver, un sergent xativí que va alliberar París en la II Guerra Mundial aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Si fa uns dies Aspromivise participava al Meeting Internacional David Casinos d’atletisme, en aquest cas el Mundial d’Atletisme de París ha estat representat també per l’entitat de la Costera. 

Judith Tortosa, atleta setabense ha aconseguit la medalla de bronze a la prova de 100 metres en la modalitat de T72, una fita d’una gran dimensió més si cap si es té en compte la joventut de Judith i el fet de participar per primera vegada en un campionat d’aquesta envergadura. En la final d’aquesta prova atlètica i després d’una remuntada espectacular va entrar en meta en tercera posició aconseguint ser la tercera millor atleta del món i amb una marca de 18.90, récord d’Espanya. Tan sols la van superar l’australiana Maria Strong i la polonesa Magdalena Andruszkiewick.

En 2020 va participar en el seu primera competició i, després de 3 anys d’esforç, constància i superació Judith ha aconseguit l’objectiu marcat per a aquesta temporada: «anar a París i portar una medalla a casa» tal i com manifestava ella dies previs a la competició. Un èxit que suposa la consecució de molts dies de treball, de sacrifici i de compartir amb altres persones i entitats que han estat fonamentals en la trajectòria de Judith. Des dels seus inicis amb Celia Mestre en Relleu Paralímpic, la figura incondicional del seu pare Joaquim

Tortosa, els companys d’entrenament a les pistes del poliesportiu les Pereres,  Josep Barberà i Martin Serena i sobretot la  figura   de Marta Córdoba, la seua entrenadora en aquest últim tram de preparació de la paratleta. I ací és on entra Aspromivise.  

La figura de Marta ha estat fonamental, ja que en part ha estat responsable de la medalla de bronze, però sobretot per facilitar-li un camí de millora constant en la seua curta carrera. La pròpia Marta manifestava, encara al propi estadi de París, i en mig de totes les emocions que van aparèixer per aquesta fita que “Judith és l’autèntica responsable d’haver aconosguit aquesta marca. El que l’ha portat al pòdium és la seua actitud, l’esforç i la disciplina que té en el seu dia a dia. L’actitud és la que la fa ser la persona que és i arribar on està”. 

París ha sigut una ciutat talismà tant per a Judith com per a les persones i entitats que l’han acompanyat en el camí. Esperem que siga el primer de molts èxits.

Xàtiva es pot sentir més que orgullosa per estar representada per una atleta com Judith i una entrenadora com Marta que han posat el nom de la ciutat en el mapa mundial de l’atletisme, i açò no ha fet només que començar

La entrada Judith Tortosa I Marta Córdoba porten el nom de Aspromivise a París aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Diumenge 9 de juliol a les 9.50 hores. Aquest serà el dia i hora en el qual Judith Tortosa, para atleta del Club Atletisme Xàtiva, disputarà la primera semifinal de la prova de 100 metres llisos RR3 del Campionat Mundial d’Atletisme Adaptat, el World Para Athletics 2023 de París. Així serà després que FEDPC, la Federació Espanyola d’Esports de Persones amb Paràlisi Cerebral i Dany Cerebral Adquirit (entitat auspiciada pel Consell Superior d’Esports d’Espanya) haja confirmat oficialment a Tortosa la seua convocatòria per a la competició que reunirà en la capital francesa als millors atletes adaptats del món.

Judith arribarà a la cita després d’una brillant temporada, en la qual ha representat al Club Atletisme Xàtiva i a la Federació d’Esports Adaptats de la Comunitat Valenciana (FESA) per tota la geografia espanyola, rebaixant els seus propis rècords d’Espanya en els 100 i 200 metres llisos en diverses ocasions; proclamant-se Subcampiona d’Espanya per Comunitats Autònomes al costat dels seus companys del CAX Josep Barberá i Martín Serena; i sent recentment reconeguda com la millor atleta femenina del Campionat d’Espanya Absolut per Clubs d’Atletisme Adaptat. Va arribar a ostentar la millor marca mundial de l’any en 100 metres llisos, tenint en aquest moment el 6é millor registre global en la seu categoria. Volguda i apreciada per la seua simpatia i espontaneïtat, acostuma a ser ovacionada per públic i companys, com succeïra dissabte passat en el Meeting Internacional d’Atletisme Adaptat de Madrid, on va ser rebuda amb un “corredor”.

Judith Tortosa, que ja havia competit fora d’Espanya en 2022 en els European Para Young Games de Pajulahti (Finlàndia), debutarà ara en una cita absoluta internacional al més alt nivell possible, amb 17 anys i després de poc més de 3 en competició oficial des que fora descoberta per la coordinadora del programa Relleu Paralímpic, Celia Maestre, en la Carrera Popular d’Aspromivise 2019 a Xàtiva. La jove para atleta acudirà a París junt la també esportista de FESA i membre del club «El Garbi» Miriam Martínez, plata en les Paralimpiades de Tòquio en llançament de pes. L’expedició, que estarà encapçalada per la Seleccionadora Nacional d’Atletisme FEDPC, Isa Hurtado, es concentrarà prèviament a Madrid del 26 al 29 de juny per a preparar la seua participació.

La entrada Judith Tortosa (CAX) participarà en Campionat Mundial d’Atletisme Adaptat de París aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Tres membres del C.A. Ajos Xàtiva han portat el nom de la ciutat a tres noves proves internacionals. Paco Albuixech, recentment incorporat a l’equip, participava en la Mitja Marató (21k) de Lisboa (Portugal), considerada com una de les millors i més ràpides del món, on va registrar un temps de 01.51:37. Rafa Masip va ser un dels 50.000 participants en la Marató de París (42k), amb un temps de 4.10:37, completant per 49a vegada en competició la mítica distància. Finalment, també en distància marató però en modalitat de carreres de muntanya, José Barberá va participar en l’Ecotrail d’Oporto, completant els 42k+1400 de desnivell positiu amb un temps de 5.05:12 que li va servir per a finalitzar el 18é absolut en la prova.

Aquestes últimes setmanes el club ha aconseguit pujar al podi fins a 6 ocasions. En la XXVII Pujada al Terrero de Xella (8’4k) per doble partida, de la mà d’Emilio Descals (2n veterà B) i Nacho Redondo (1r veterà C), en una prova on també van competir Jose Colomer, Enrique Cambra i Vicen Bañuls. També va haver podi doble en la VIII Volta a Peu Alfarrasi, on van tindre trofeu Nacho Redondo (1r veterà C) i Enrique Esteve (1r veterà D), participant també Ximo Llacer, Emilio Descals, un recuperat Joaquin Sanchez, Vicente Rovira, Teresa Signes i Carlos Igualada. També va pujar a l’alt del calaix María López Mata en la prova llarga de la VII Perimetrail Serra Vernisa (21’3k+1700), on va acabar 6a absoluta i 1a màster F, una distància en la qual també van participar Emilio Descals, Carlos Giner i Gabi Navarro, finalitzant al costat de María en 4t lloc per equips. En la distància Sprint (12k+750) també van participar Marcos Sanchis i Vicen Bañuls. Finalment, també va pujar al podi José Barberá en la 10k d’Archena (Múrcia), on va finalitzar 13é absolut i 2n màster B.

Sense trofeu però amb una extraordinària marca, Ximo Llacer va encapçalar l’expedició d’Ajos a l’edició del 50 aniversari de la Mitja Marató d’Elx (21k), amb un temps d’1.21.33 i un ritme de 3.52 el quilòmetre. També va rebaixar l’1.30 Javier Marquez (1.29:35), travessant la meta després d’ells i per aquest ordre David Navalón, Jose Enrique Cuenca, Paco Almiñana, Miguel Chulia, Rafa Masip, i l’incombustible Paco Aragonés. La XXVI Mitja Marató de Riba-roja de Túria també va tindre 3 ajos: Javi Marquez (1.28.56), David Navalón (1.30:45) i Paco Aragonés, una tripleta que, al costat de Javier Vila, va representar també al club en el XXIII Gran Fons de Puçol (15k). En la VIII 10k de Benimodo van participar Jorge Soro (39:37) i Adrián Gavidia.

Finalment, destacar la presència del club en dues proves trail disputades a la comarca de La Vall d’Albaida: El trail de l’Olleria (22k+1000) amb Julián Navarro (18é absolut i 7é veterà) i Vicen Bañuls (4a Màster F); i el Trail de Quatretonda, on va haver representació de l’equip en totes les distàncies: La marató de l’Avenc 42k+1500 (Rafa Giménez i José Llopis); la Avenc Trail 25k+850 (Gabi Navarro); la Sprint Trail 15k+450 (Rafa Climent) i la marxa senderista 15k+450 (Neus Juan).

La entrada Ajos Xàtiva participa en la mitja marató de Lisboa, la marató de París i la Trail d’Oporto aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.