Un año más (y van dos) la fira de Xàtiva de todos (no la nostra Fira, que es para unos cuantos) se queda por segunda vez en la historia sin toros, los aficionados a los toros locales, comarcales , provinciales y hasta nacionales y extranjeros, vemos con impotencia el uso y abuso de poder que hacen de un cargo político que le hemos otorgado entre TODOS en unas elecciones, los responsables que gobiernan en estos momentos el Consistorio.

Esos mismos políticos que deberían dedicar el tiempo suyo y el dinero de todos, en cosas mucho más importantes para nuestro pueblo, que pensar en mil marrullerias legales, pero muy poco éticas, para prohibir en Xàtiva los toros, un rito ancestral, declarado BIEN DE INTERÉS CULTURAL (BIC), que todas las administraciones publicas, incluido el Ayuntamient de Xàtiva, tienen la obligación de DEFENDER Y PROMOCIONAR y que detrás del fútbol es el espectáculo que más dinero y empleo genera en nuestro país.

Y lo más importante es que nunca, jamás en la historia de los toros en Xàtiva (más de 700 años) estos han sido motivo de conflicto y desorden en nuestro pueblo, tenían que venir unos iluminados a crearlos, a los cuales les importa una caca el bienestar o el maltrato animal, solo les importan los votos fijos que tendrán en las próximas elecciones.

La misma IU, que según el PSOE, les obligo a dejar de hacer toros aquí, en Andorra (Teruel) al mismo empresario que en Xàtiva no le dejan programar su feria taurina, allí la alcaldesa es de IU y no solo no pone problemas para celebrar toros, sino que encima los subvenciona como parte importante en sus fiestas, ¿donde esta la ideología falsa del animalismo?

En Xàtiva los toros nunca se subvencionaron con un euro o duro, el empresario de organizarlos esta feria pagaba 9000 e (ya perdidos)al Ayuntamiento, para celebrar tres espectáculos taurinos y antiguamente muchos ancianos y personas necesitadas de Xàtiva podían subsistir gracias a esta aportación económica regentadas por un patronato.

Sacando números muy fáciles, el alcalde ha prohibido el evento que socialmente, solidariamente y económicamente con diferencia mas aporta al pueblo, este año seremos testigos de como cerca de 6000 personas de fuera de Xàtiva, que venían a ver los toros en tres días, no van ni acercarse por Xàtiva y es un publico que no solo entra a los toros , si no que consumen y gastan en su feria y esa merma al final de la feria la notaran distintos sectores profesionales de Xàtiva y vendedores ambulantes.

Hablando de números, Las nits al castell, que son conciertos al aire libre, estos si organizados por el Ayuntamiento y que nos cuestan a TODOS los setabenses cerca de 90000 e y cuyos máximos beneficiarios son el alcalde, concejales, alcaldes de pueblos cercanos amigos del alcalde, concejales de pueblos cercanos amigos de el alcalde y que mas que conciertos al aire libre, parecen fiestas privadas a todo lujo para unos cuantos, financiados eso si, con el dinero de los contribuyentes (tiren de hemeroteca y verán que eso mismo decían ustedes de estos conciertos cuando los organizaba el PP).

Con el dinero que cuestan esas fiestas para unos cuantos privilegiados, que ni socialmente ni económicamente mucho menos , aportan nada a Xàtiva, 50 familias necesitadas del pueblo a razón de 20 e diarios, subsistirian durante tres meses, seria mucho mas coherente ¿o no? y el que quiera toros que se los financie y el que quiera conciertos igual.

No tenemos toros en nuestra plaza, no porque no quiera el pueblo, ni los antitaurinos (yo respeto a las personas que luchan por los animales y los entiendo)sino por políticos absurdos, en muchos casos sin ningún mérito personal ni profesional para el cargo que ocupan.

PSDTA. Hay personas de Xàtiva del PSPV, EU y Compromís (aquí nos conocemos todos) que siempre han ido a ver toros en Xàtiva, algunos seguirían yendo y otros dirían que son antitaurinos de toda la vida, el mismo alcalde siempre fue a los toros y yo personalmente lo invite hace unos años y entonces no le preocupaba el maltrato animal, porque fue muy contento.

Pepe Calatayud- aficionado taurino

La entrada Cartas de los lectores: Un año más sin festejos taurinos aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El Ayuntamiento de Xàtiva desde que empezó este “nou temps” no hace otra cosa que realizar un homenaje a tan gran película española, “Los tramposos”, dirigida por Pedro Lazaga, una comedia española del año 1959, todos recordaremos al excepcional Tony Leblanc interpretando a un timador que ejecuta con cierta maestría el “timo de la estampita”.

Esta escena puede resumir todo lo que está pasando en nuestra ciudad gobernada por un tripartito que está más por la labor de aparecer en la 8ª Temporada de “Juego de Tronos” que en trabajar para su ciudad.

“El timo de la estampita” que nos venden esta semana es que el Ayuntamiento va a crear una comisión de trabajo para “arreglar” el gran lio de la Plaça del Mercat.

Los hechos son, en primer lugar nuestro flamante alcalde por vía decretazo ordena una obra en la Plaça del Mercat sin consultar a nadie, en la retina de todos los setabenses se ha quedado grabada la imagen de esos montículos a caballo entre un nido de oso hormiguero y un agujero de gusano o puente de Einstein-Rosen, ante tal desastre y por las protestas de comerciantes y vecinos de la zona se decide retirar esa obra.

En segundo lugar, se contrata por vía decreto otra vez la “eliminación” de esa obra para dejar la Plaça del Mercat tal y como estaba hasta ahora, ante esta manera de actuar los vecinos del Mercat y el público en general asume que este gobierno “de la participación y de les persones” va a entrar en razón y va a promover una participación real y efectiva de todos los afectados por esta obra y va a pedir voz y voto en el próximo proyecto a ejecutar.

Nada más lejos de la realidad, por tercera vez y vía decreto nuestro alcalde decide ejecutar otra obra y decide llenar la Plaça del Mercat de pilones sin consultar a nadie, y hasta ahí podríamos llegar!!!. Los comerciantes de la zona hartos de esta tomadura de pelo deciden realizar una campaña silenciosa pero efectiva, en los escaparates se puede ver un cartel que reza “SE VENDE, RAZÓN AYUNTAMIENTO” y claro, es tal el revuelo que se ha armado que AHORA nuestro alcalde decide crear una comisión de trabajo… AHORA????

Un auténtico timo de la estampita el hacer creer que algo va a cambiar con esta comisión, el alcalde y su concejal adjunto de Cultura tienen muy clara cuál es su idea de Plaça del Mercat y ni por asomo van a cambiar de parecer, tiempo al tiempo!!

La comisión de trabajo debería ser el germen del proyecto de peatonalización del Mercat y no un “volantín” para calmar a los usuarios y comerciantes una vez realizado el proyecto.

La entrada «Los tramposos» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Estàvem al llindar de la porta, al costat de la figuera, la que tantes tertúlies ens havia escoltat; era diumenge i estàvem els cosins observant l’oratge, quan algú va dir “Us heu assabentat de la notícia? … La Pirenaica (REI) ha dit que els barbuts han guanyat la revolució, Fidel ha entrat triomfant a la Habana”. Per a nosaltres va ser un esdeveniment de molta importància; veníem coincidint en el temps des de les primeres vagues a la mineria asturiana de l’any 1957 amb el moviment revolucionari de Cuba; al nostre país estàvem per fer caure el règim amb una vaga general política, perquè vam haver d’abandonar la guerra de guerrilles. Mentre els asturians paralitzaven part de la mineria, ací a València tiràvem octavetes cridant a la vaga general.

57 anys després, l’artífex de la revolució deixava físicament el món dels vius, però la seua empremta tardarà en desaparèixer, ja que la seva obra serà recordada a través dels temps. Fidel Castro va ser reconegut per tots els governs del mon, es va entrevistar amb centenars de mandataris, entre els quals es trobava Felipe Gonzales; mai l’imperialisme va aconseguir que s’agenollara, ni a ell ni al poble cubà.

El llegat que deixa Fidel és patrimoni de tota la gent que ens diem d’esquerres, amb les seues llums i les seues ombres i, davant la pregunta que li feien a Cuba de com es supera el socialisme cubà, ell sempre responia «amb més socialisme», perquè és l’única possibilitat d’avançar que te la humanitat, si és que es vol salvar este món.

Deia jo que es va reunir amb Felipe González, el mateix Gonzalez que quan passar a formar part de les empreses que dominen les destinacions d’aquest país, a les que va vendre a la iniciativa privada durant els seus governs, va fer tot el contrari que Fidel. Fidel va nacionalitzar totes les empreses importants de Cuba, que estaven en mans de empresaris estrangers.

Esta és la principal diferència entre un i l’altre, si Felipe no hagués venut les empreses elèctriques, a hores d’ara no patiríem la “pobresa energètica· i seria més fàcil el donar un servei a les persones que diàriament se’ls talla el subministrament per no poder fer front al pagament de la factura. Fidel Casstro «un dictador» Felipe González “un demòcrata”, el primer mor amb el reconeixement de tot el món i el segon és repudiat per la majoria del nostre país pel seu comportament de vassallatge i claudicació.

Per això, quan alguns parlem d’herències i comparem, tots haurem de treure les nostres pròpies conclusions; mentre Fidel va plantar cara a l’imperialisme, Felip ha humiliat a la militància del seu partit i ha maniobrant de la forma més burda que es puga imaginar; ha posat el seu partit a disposició de l’IBEX 35, tirant per terra els 137 anys d’història del PSOE, amb centenars de socialistes morts per les cunetes i milers de represaliats.

Hui ja es comença a veure els resultats de la ruptura al PSOE propiciada per González, i capitanejat per una gestora a la seva imatge i semblança; inexorablement s’està obrint pas la gran coalició PP-PSOE. Hui ja són els dirigents del PP els que lloen al partit socialista pels passos fets per als acords de la pujada del sou mínim interprofessional i el sostre de despeses de les autonomies, com a camí previ per donar suport a uns pressupostos que han de retallar 5,000 milions, perquè així ho decideix Brussel·les.

Aquests dies veurem com queda l’augment de les pensions que havia aprovat el parlament amb els vots favorables dels “socialistes” i en contra els del PP, que s’agafen a l’augment de 0,25% de les pensions. Si aquesta batalla la guanya el govern, per a què serveix que majoritàriament el congrés vote un augment del 2,20%?

Jo, sent crític amb el règim cubà, em quedo amb el llegat de Fidel i rebuig radicalment el vassallatge al que una gran part del partit socialista ha posat a disposició de la dreta més reaccionària que hem tingut en temps de l’anomenada democràcia.

La entrada Fidel Viu aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

9 d’octubre, dia de la Comunitat Valenciana, dia de tots els valencians, dia d’aquells que viuen en un territori determinat però, que a més a més, senten els seus orígens, la seua identitat i les seues arrels com a poble.
He volgut encapçalar aquesta reflexió citant el títol del llibre de l’escriptor de Sueca, Joan Fuster, per intentar descriure des del començament, l’autèntic significat dels meus sentiments com a valencià.
Potser, alguns quan comencen a llegir estes línies caiguen en l’error d’encasellar estes reflexions en una determinada corrent ideològica pel fet de citar aquest gran escriptor de la nostra comunitat. Lluny de compartir les idees d’aquest autor, he de reconèixer que va marcar una època i que va fer ressorgir la idea d’autoafirmació de la identitat d’un poble que va ser, és, i ha de ser fidel a una identitat que ostenta gràcies a unes arrels històriques que ens otorguen una personalitat pròpia.
Això ens hauria de fer reflexionar que la fortalesa d’aquest sentiment identitari deuria d’estar basada en la unió d’una passió comú que pertany a tots i cadascun dels que habitem físicament a la Comunitat Valenciana i també la d’aquells que ho fan de cor, fora de les nostres fronteres geogràfiques. Perquè ser valencià és admetre una història pròpia, una identitat, unes tradicions, una llengua, una cultura i unes senyes pròpies que ens distingeixen de la resta, que ens enriqueixen i que ens obliguen a la seua preservació i la seua defensa.
Ser valencià és un honor al qual no només podem optar els que hem nascut ací, sinó també tots aquells que comparteixen el mateix sentiment de valenciania.
Ser valencià és acceptar que parlem una llengua pròpia que enriqueix la nostra saviesa. És reconèixer una història que ens ha donat una identitat.
Ser valencià és admetre unes tradicions que ens han ajudat a salvaguardar un patrimoni cultural propi.
Ser valencià significa, en definitiva, creure en el nostre passat, valorar-lo en el present i garantir la seua continuïtat en el futur.
Els polítics, tots, tenim l’obligació de garantir el futur de la nostra comunitat, d’avalar la importància de la nostra història, d’assegurar la continuïtat de les nostres tradicions i de la nostra cultura, de seguir afirmant la nostra identitat i reafirmar-nos en l’orgull de ser i sentir-nos valencians. Perquè per a ser i sentir-se valencià no cal pertànyer a unes sigles ni a determinades organitzacions, ni utilitzar aquest sentiment per aconseguir suports que ajuden a obtenir rèdit electoral.
Treballem doncs, en un projecte comú que no estiga vinculat a interessos polítics i que no tinga lligadures ni cadenes interessades que ens manipulen. No hem d’admetre cap tipus d’imposició aliena.
Deguem de sentir-nos orgullosos i ser conscients de que som posseïdors d’una riquesa històrica pròpia, d’uns símbols propis i d’una identitat que vam heretar dels nostres avantpassats i que cal preservar-los.
Siguem valencians i demostrem que ho sentim, sense hipocresia i sense fingiment.
Manifestem obertament el nostre orgull de valenciania, convençuts de la responsabilitat que suposa la tasca de continuar treballant per la nostra Comunitat.

A tots els valencians, de naixement i d’adopció, feliç 9 d’octubre.

La entrada ‘Nosaltres, els valencians’ aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Aquest aniversari ha sigut una gran motivació per al Consell de la Joventut en l’organització d’aquesta Fes Jove 2016. La Fes Jove és la fira d’associacions en la qual estaran representats els diferents col•lectius juvenils que podem trobar a la ciutat i ens oferiran tallers i informació sobre els objectius i tasques que realitzen. De la mateixa forma, s’ha organitzat una programació que s’allargarà durant tot el dissabte, on podrem gaudir de xerrades, concerts, paelles, jocs de rol, etc.

Així doncs, fa 31 anys que es va celebrar la primera Fes Jove. En aquell moment encara no existia el Consell de la Joventut i els qui es van encarregar d’organitzar-la no sé si s’imaginaven fins a quin punt anava a créixer l’associacionisme dels joves xativins, però el que és ben cert és que allò va marcar un precedent en la mobilització juvenil de la nostra ciutat, que s’ha anat adaptant als nous models d’oci i convivència. Els joves que preneu el relleu d’aquells joves de fa 30 anys, i els qui el vàrem prendre fa anys, els estarem eternament agraïts per haver plantat aquella llavor que ens ha fet arribar on estem hui i que, sobretot, ens permet anar teixint el futur de la ciutat.

La entrada XXX Aniversari del Consell de la Joventut de Xàtiva aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Des del col·lectiu de Compromís per Xàtiva estem molt contents pel procés de participació que hem viscut aquests últims dies.

Fa més d’un mes ens vam reunir per decidir que poder fer en relació a aquesta consulta. Tots pensàvem que la vida d’un esser viu (qualsevol animal) és molt important, per eixe motiu tots junts en assemblea vam decidir participar en aquesta consulta per a fer que la gent de Xàtiva participara. A partit d’aquell moment vam començar a mobilitzar-nos. Un ampli grup del col·lectiu va treballar de valent per tal que la gent “siga del pensament que siga” participarà en la consulta.

Recorde que una vesprada vam anar a Canals a una xerrada de l’amic Jesús Frare on ens va explicar el tema de com estaven anant les consultes a altres municipis del País Valencià. La participació en tots els llocs era molt baixa, en general va ser d’un 10%. Per eixe motiu vam treballar més per a que la gent participara, ja que per a Compromís el més important són les persones i el que volen per a la seua ciutat.

Recorde el passat plenari, una vegada va acabar una dona es va alçar i va preguntar per què Compromís no volia que es feren bous, així s’acabaria la fira. El primer que me ve al cap és la contestació de la nostra companya Cristina Sunyer: “Aquesta Fira és la herència que ens va deixar el nostre rei En Jaume I, en aquell moment no hi havia bous i era una FIRA majestuosa i de les més importants.

El dia abans de saber els resultats per la nit, vaig eixir a córrer amb el meu germà i vam estar parlant sobre la consulta (ell va poder votar ja que té 16 anys). No entenia la figura de la reina de la Fira. Aquesta figura va ser imposada als anys 50 per augmentar les distincions socials i de gènere. Ell que en Terol és fester em va dir, per que no es fan les festes com en Terol on cada fester s’ho treballa durant tot l’any (per guanyar diners per a la festa)?

El dimecres a València des de bon matí no deixava de mirar el mòbil, entrant a la web de l’ajuntament. Al final es van fer les dotze i vaig poder vore el resultats, per 79 vots la ciutadania va decidir que no es feren corregudes de bous, però per una amplia majoria es va decidir que continuara la figura de la reina a la fira de Xàtiva.

Per concloure, la meua visió sobre tot aquest procés ha sigut positiu, a pesar de la mala propaganda. Ningú li ha donat la importància al que de veres importava, per primera vegada l’ajuntament de Xàtiva ens ha donat la possibilitat de triar en aquesta consulta coses que ens afecten a tots. Em sap greu que associacions hagen instat a la societat a no votar. Molta gent dirà que hi ha moltes coses més importants pera triar (construcció de grans monuments, construcció d’edificis, el pressupost de la ciutat…), però aquest és l’inici, a partir d’ara s’ha de començar a comptar en la societat. Perquè som la ciutadania els que hem de triar sobre el funcionament de la nostra ciutat, ja que en 20 anys de govern del PP la ciutadania mai ha decidit res.

Ferran Minguet Aznar. Secretari Local de Joves amb Compromís.

La entrada La consulta de la ciutadania aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Secretari Local ‘Joves amb Compromís’

Veus discordants sempre m’han dit que l’homenatge als Maulets no es deuria celebrar, que la gent d’esquerres som molt estranya per celebrar derrotes. Fins i tot em diuen que tot allò ja fa molts anys que ha passat i que no deuríem de pegar-li més voltes. Per a molts, aquest capítol de la nostra història va acabar fa 309 anys a la batalla d’Almansa, però res més allunyat.

A la batalla d’Almansa, amb la derrota dels maulets, vam perdre els nostres Furs, les nostres normes, la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre dret d’autodeterminació i Xàtiva fins i tot el nom. I durant 3 llargs segles seguim arrastrant aquestes mancances. Però, durant aquest temps, també hem demostrat que tenim la necessitat de no oblidar i la força per reivindicar el que es nostre.

I ara, per fi, aquest homenatge als Maulets arriba en un moment en el qual tenim l’opció, tenim l’oportunitat, de recuperar tot allò que ens arrabassaren. Per això crec que ha estat un encert institucionalitzar l’acte.

Els darrers anys l’hem organitzat diversos col·lectius entre els quals es troba Compromís però, després de 20 anys fent-nos el buit, és l’Ajuntament de Xàtiva qui l’organitza. Sense dubte, es tracta de la millor manera de recuperar la memòria històrica.

Aquest gest, però ha de vindre acompanyat de fets. Hem d’anar més enllà i treballar per aconseguir que se’ns reconega moltes de les coses que ens han negat durant anys. Per exemple, el nostre dret civil valencià. Ara mateix hi ha 3 lleis bloquejades al Tribunal Constitucional perquè el govern central considera que no podem tindre una normativa diferent, encara que siga (o pot ser per això) millor que l’espanyola.

Ara és el moment de restaurar la dignitat de la nostra llengua i dotar-la de prestigi. És l’hora de superar herències del decret de Nova Planta com l’infrafinançament. Els valencians mereixem un finançament just per part de l’Estat.

És el temps d’un nou país que ha de desfer-se de complexes i prejudicis i que ha de mirar enrere per saber quin futur es mereix. No desaprofitem l’oportunitat.

La entrada El futur que ens mereixem aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.