Dimarts 10 de febrer de 2026.- La Diputació de València ha anunciat la seua ferma implicació d’intervindre per a evitar el tancament definitiu del Museu de Nino Bravo a Aielo de Malferit davant les desavinences entre la família del cantant i l’ajuntament del municipi de la Vall d’Albaida que han derivat en la decisió de la família de no renovar els contractes de cessió de béns i marca. La institució provincial ha pres la iniciativa per a mediar i oferir una solució que mantinga el patrimoni de l’artista en la seua localitat natal.

La proposta de la Diputació, que ja ha traslladat a la família i a l’empresa promotora, està basada en la professionalització de la custòdia de les peces dins de la Xarxa de Museus Etnològics. Es tracta de donar una resposta tècnica i professional que assegure la integritat de la col·lecció i evite que el llegat de Nino Bravo abandone el municipi on residix el seu arrelament.

Per al president de la Diputació, Vicent Mompó, “esta acció seguix la línia d’èxit d’altres iniciatives itinerants i descentralitzades de la*Diputació, com són les mostres itinerants del MuVIM i el Museu Valencià d’Etnologia (L’ETNO), que porten la cultura fora de la capital valenciana”. “Busquem atendre la voluntat de la família d’iniciar un nou cicle amb una gestió professional que assegure la catalogació i el tractament adequat de les peces per a garantir la viabilitat del museu a Aielo de Malferit”, ha destacat, al mateix temps que ha subratllat “la importància d’este museu per al poble i la comarca”.

En la mateixa línia, la vicepresidenta primera de la Diputació i diputada de Comarcalització, Natalia Enguix, ha assenyalat que per a un municipi com Aielo de Malferit este espai no és una infraestructura més, sinó la seua «senya d’identitat i el seu orgull, per ho és la nostra obligació com l’ajuntament d’ajuntaments que és la Diputació eixir en defensa de les iniciatives que vertebren el territori”. En este sentit, Enguix ha lamentat la «deficient gestió» local que ha manifestat la família i ha portat a esta situació, al mateix temps que ha recalcat que, “encara que València capital compta amb ingents recursos culturals, el museu ha de mantindre’s vinculat al seu origen”. “Som conscients que la família vol traslladar una part d’eixe museu a València, però des de la Diputació volem que el mite de Nino Bravo perdure i cresca més encara en la seua pròpia casa garantint-los una alternativa que dote el llegat del cantant de majors garanties de seguretat, manteniment i difusió”, ha afegit.

Segons ha exposat la família públicament, hi ha hagut una gestió deficient del museu per part de l’Ajuntament d’Aielo de Malferit, problemes persistents de manteniment, falta de personal especialitzat i deficiències en la conservació de peces d’alt valor, com l’estat de 240 telegrames de condols o la desaparició de vestuari icònic.

La entrada La Diputació de València garantirà la permanència del Museu Nino Bravo a Aielo de Malferit aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 23 d’octubre de 2025.- El quadre del «Sant Sopar», pintura de gran format i alt valor patrimonial signada per Vicente López Portaña l’any 1806, ha abandonat hui el Museu de Belles Arts per tal de dur a terme la seua restauració. L’obra, propietat de la Federació Immaculada dels Monestirs de l’Orde de Santa Clara, forma part de l’exposició permanent del museu des de fa anys gràcies a un acord de cessió entre la comunitat religiosa i el consistori xativí.

La restauració serà executada per la restauradora Anna Boix, filla de l’artista Manuel Boix, i tindrà una durada aproximada de quatre mesos. Aquesta actuació s’emmarca en el compromís assumit per l’Ajuntament dins del contracte de cessió, que preveu el manteniment, la conservació i la difusió pública d’aquesta peça destacada del patrimoni local.

Actualment, l’obra es troba en un estat de conservació generalment estable, però presenta alteracions puntuals en zones de reintegració, pasmats i petites acumulacions salines que fan recomanable una nova actuació especialitzada. La restauració es planteja sota criteris de mínima intervenció i màxima reversibilitat, amb l’objectiu de garantir tant la conservació material com la correcta lectura estètica de la pintura. Els treballs previstos inclouen el desmuntatge i trasllat temporal al taller, la documentació tècnica, la consolidació d’estucs i reintegracions anteriors, la neteja en sec, la correcció de pasmats i fluorescències salines, així com la reintegració cromàtica de les zones afectades i l’aplicació d’una capa de protecció final; assegurant que cada actuació siga plenament reversible i respectuosa amb la tècnica de Vicente López.

Una obra mestra del neoclassicisme valencià

Vicente López Portaña (València, 1772 – Madrid, 1850) va ser un dels pintors més reconeguts del seu temps, contemporani de Francisco de Goya i pintor de cambra dels reis Carles IV i Ferran VII, així com director del Museu del Prado a partir de 1823. En el cas de Xàtiva, López mantingué una estreta relació amb la ciutat i amb diverses famílies nobles locals, per a les quals va realitzar retrats i altres encàrrecs.

La seua obra «El Sant Sopar», d’imponents dimensions (205 x 405 cm sense marc), representa el moment evangèlic en què Jesús anuncia la traïció de Judes. Es tracta d’una pintura d’una gran complexitat compositiva i simbòlica, en què la figura de Crist ocupa el centre de la escena, envoltat dels dotze apòstols disposats de manera equilibrada. L’autor combina amb mestria els tons càlids dels deixebles amb els freds i argentats que envolten el Salvador, el rostre del qual destaca per la lluminositat i serenor, com a símbol de la Lux Mundi o Llum del Món. L’obra també destaca pel seu refinat tractament dels elements naturals i dels detalls de la taula —plats, peixos, gerres, pa i vi—, que evidencien la destresa tècnica i el preciosisme de l’artista valencià.

El llenç fou encarregat per al refectori del Reial Monestir de Santa Clara de Xàtiva, on va presidir la sala durant més de cent trenta anys. Durant els convulsos esdeveniments de la Guerra Civil, en 1936 el quadre va ser salvat gràcies a la intervenció de diversos veïns que el traslladaren al Museu de Xàtiva per evitar-ne la destrucció. Tot i patir desperfectes en aquell moment, l’obra es va conservar i, després de diverses vicissituds, tornà a exposar-se públicament.

L’any 2006 va ser objecte d’una primera intervenció per part de l’IVACOR (Institut Valencià de Conservació i Restauració), que va estabilitzar-ne el suport i va reparar els danys més significatius, i en 2007 formà part de l’exposició «La llum de les imatges. Lux Mundi, Xàtiva 2007». Una vegada finalitzada l’exposició, el quadre va estar exposat al Museu de Belles Arts de València, Sant Pius V, en virtut d’una acord entre les Clarisses i la Conselleria de Cultura. En 2014, el Sant Sopar va ser traslladat del museu de l’Almodí per tal de garantir les millors condicions de conservació i exposició, i posteriorment el quadre va ser reubicat al seu lloc actual, al Museu de Belles Arts – Casa de l’Ensenyança

Una vegada conclosa la intervenció, l’obra tornarà a exposar-se en la seua ubicació habitual al Museu de Belles Arts-Casa de l’Ensenyança, on continuarà sent una de les peces centrals de la col·lecció permanent i un testimoni essencial del vincle entre la ciutat i la seua tradició artística.

La entrada Xàtiva restaurarà «El Sant Sopar» de Vicente López, peça destacada del seu museu aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Aquesta aportació tindrà un espai propi dins del museu dedicat a Manuel Roman, reconeixent així la seua trajectòria i la seua contribució al món dels titelles, així com el seu vincle amb personatges que han acompanyat la infància de milers de xiquets i xiquetes.

L’anunci va ser realitzat per l’alcalde d’Albaida, Juan Carlos Roses, en la presentació de la 40a Mostra Internacional de Titelles de la Vall d’Albaida (MIT), el passat dijous. Roses va subratllar que “és un orgull per a la nostra ciutat poder sumar al MITA uns titelles tan emblemàtics i estimats, que formen part de la memòria col·lectiva recent. I és encara més especial fer-ho gràcies a la generositat i compromís de Manuel Roman, a qui dediquem un espai que enaltix la seua figura com a mestre titellaire”.

Els Lunnis, nascuts a la televisió pública a principis dels anys 2000, es van convertir en un autèntic fenomen cultural i educatiu. Les seues històries, plenes de valors i fantasia, els han situat com a icones de la cultura popular infantil contemporània. Amb la seua arribada al MITA, aquests personatges compartiran protagonisme amb col·leccions històriques i contemporànies que han consolidat el museu d’Albaida com un referent únic a l’Estat i a escala internacional.

Amb aquesta incorporació, Albaida reafirma la seua aposta per la cultura i el patrimoni, i al mateix temps celebra els 40 anys d’una Mostra Internacional de Titelles que s’ha convertit en un dels esdeveniments culturals més rellevants del calendari valencià i en una cita ineludible per a professionals i públic.

La entrada Albaida acull als Lunnis al Museu Internacional de Titelles (MITA) aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva,11 d’octubre de 2024.- Un total de 5.784 persones han visitat «La Magdalena Penitente» de Josep de Ribera al museu de Belles Arts – Casa de l’Ensenyança des de la seua arribada i fins el passat 9 d’octubre.

Això suposa una mitjana de 200 visitants al dia, ja que ha sigut una tònica constant l’arribada de visites guiades, d’escolars, de curiosos i gent arribada des d’altres punts de la geografia valenciana.

Cal recordar que aquesta cessió del Museu del Prado respon al projecte «El arte que conecta», realitzat conjuntament entre la pinacoteca madrilenya i Telefónica per tal d’acostar l’art dels grans autors de la història a municipis de tota Espanya. En aquest cas, Xàtiva va ser la localitat escollida a la Comunitat Valenciana per albergar un quadre de l’Espanyoleto, atès que és la ciutat de naixement d’aquest artista de referència durant el barroc.

El quadre va de «La Magdalena Penitente» va deixar ahir el Museu de Belles Arts i viatja ara cap a París, on participarà en una exposició en el Grand Palais de París, als Camps Elisis.

La entrada Més de 5.700 persones han visitat la «Magdalena Penitente» de Josep de Ribera a Xàtiva aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana s’omplia aquest dimecres de públic per a l’acte de presentació de l’audiovisual “Dones i Fàbriques”, inclós al projecte del mateix nom que finança el Museu Valencià d’Etnologia (ETNO), depenent de la Diputació  de València, i es realitza amb el suport del Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana a Ontinyent, la seua Fundació, l’Ajuntament d’Ontinyent,  i el Museu de la Paraula (l’Arxiu de la Memòria Oral Valenciana). En l’acte es comptava amb la presència de les dones d’Ontinyent, Agullent i Bocairent que han volgut participar del projecte aportant dades de la seua memòria oral al voltant del seu treball al sector tèxtil al Segle XX a La Vall d’Albaida.

L’alcalde d’Ontinyent i President de la Fundació Museu del Tèxtil, Jorge Rodríguez, destacava la importància “de mantenir esta memòria que encara esta viva, d’unes persones que van transformar la ciutat, i que mereixen ser recordades perquè les properes generacions puguen conèixer allò que van viure”. La Vicepresidenta 1ª de la Diputació, Natàlia Enguix, posava de relleu per la seua banda que  “si per a alguna cosa serveix estar a les institucions és per a fer possible iniciatives com esta, que posa en un lloc de prevalència les dones, les dones i les fàbriques. Perquè sense elles no es pot entendre el desenvolupament socio-econòmic d’estes comarques, i molt especialment, de la indústria del tèxtil”.

Les investigadores Marta Berlanga i Sara Sierra, que executen el projecte, coincidien en agraïr “l’oportunitat per duen a terme un treball en el que viatgem en el temps per a fer una radiografia de l’Ontinyent de fa mig segle i s’humanitza el museu. Ens van dir que encara queda molta tela que tallar i pensem que així està sent, literalment”.  L’audiovisual presentat, de 6 minuts de durada, inclou alguns dels testimonis arreplegat fins ara. En l’acte també s’exposaven els avanços assolits i les següents passes en el treball de cercar testimonis en primera persona per aprofundir en el paper de les dones a la indústria tèxtil del segle passat.

La entrada El Museu del Tèxtil s’ompli en la presentació de l’audiovisual del projecte «Dones i Fàbriques» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 8 de juliol de 2024.- El Museu de Belles Arts – Casa de l’Ensenyança acollirà este dimecres (19h) una taula redona sobre dones artistes, amb conferències en les quals es parlarà sobre temàtiques vinculades a l’art, la diversitat sexual i les tecnologies digitals, així com també del fet de ser dona i artista.

Les ponents seran les artistes. La Rulla i Ramona Rodríguez, participants en la mostra, les quals explicaran les seues experiències i també la seua motivació a l’hora de fer art. «La intimitat és un concepte abstracte que ens permet donar valor a tot allò que forma part del món de la privacitat i del que és propi de cada individu. Si elevem esta intimitat a l’àmbit públic, la privacitat desapareix i el que queda és la vulnerabilitat del que cadascú ha exposat», avança La Rulla; mentre que també intervindrà Ramona Rodríguez que és una artista que elabora el seu discurs a partir de l’art sonor. La peça d’esta artista exposada a la mostra que es pot visitar al museu de Belles Arts recopila el soroll de sis ciutats, entre les quals es troba Xàtiva.

Esta activitat, organitzada per a la programació de l’Orgull LGTBIQ+ a Xàtiva 2024, està emmarcada en els actes al voltant del Museari Queer Art 7, la mostra en defensa dels drets humans i la diversitat sexual que es pot visitar al fins al proper mes de setembre al museu de Belles Arts. Esta exposició recull obres d’artistes de set països diferents, els quals aborden diferents dimensions com ara l’artística, la inclusiva i la tecnològica.

Entre els autors i autores es troben Agustín Miguez, Alejandro Mañas García, Alina González, Carmelo Gabaldón, Dani Torrent, Diego Marchante, Eloi Biosca, Herbert Rodríguez, Jesús Torío, Joaquín Artime, la Rulla, Leho de Sosa Manu Ramírez, Marta Pujades, Miquel Mollà, Núria López Torres, Núria Martínez Seguer, Ramona Rodríguez, Renaud de Putter, Ricard Balanzà, Robson Xavier, Sergi Llàcer, Toni Grau, Xelo Serrano i Xosé Manuel Buxán. A banda d’Espanya, alguns d’estos autors i autores procedixen de països com ara Argentina, Perú, Uruguai, Costa Rica, Bèlgica o Brasil.

Les activitats al voltant de l’Orgull LGTBIQ+ a Xàtiva finalitzaran el proper dimecres 17 de juliol amb l’entrega dels premis Museari Queer 2024 i la conferència de Ricard Huerta «Museari Educa».

La entrada Taula redona al museu de Belles Arts de Xàtiva per parlar de les dones artistes aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

«Hem creat una marca com és el MUF amb protagonisme d’una de les festes més importants de la nostra ciutat, com són les falles. Una festa tan important com esta havia de ser un element de promoció turística de la nostra ciutat, i per això esta remodelació de l’espai», ha explicat l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, qui ha recordat que «pràcticament el deu per cent de la ciutadania de Xàtiva pertany a alguna de les comissions de la ciutat i som la segona ciutat després del Cap i Casal que va començar a realitzar falles».

Per la seua part, la regidora de Cultura Festiva Maria Beltrán, ha indicat que «este museu ha canviat per poder tindre una vessant turística. Anem a poder descobrir el que són les falles amb audiovisuals i una part expositiva. Estem molt satisfets del resultat del MUF i esperem que tinga molt bona acollida tant pels turistes que passen per la nostra ciutat com pels fallers i falleres, perquè al remat és el seu museu». Beltrán també ha agraït la seua tasca «a tota eixa gent que ha cedit elements per al museu i que ha estat al nostre costat durant tot el procés».

El responsable del projecte museístic Pablo Camarasa, ha declarat que «este nou espai es pot considerar també com un centre d’interpretació, ja que mostra una clara vessant pedagògica per acostar, intel·lectualment i emocionalment, el món faller tant a menuts com a aquelles persones que no el coneixen, buscant estimular el seu interés». Camarasa ha afegit que «es pot dur a terme una visita per informar-se sobre les falles xativines seguint un recorregut explicatiu amb panells i cartells, i a la vegada altre recorregut interactuant amb les diferents seccions mitjançant els elements interactius i físics que conformen el museu».

El visitant trobarà a l’entrada un panell amb els premis de les últimes falles a la ciutat, un mapa on s’ubiquen tots els llocs on es planta falla i també unes ulleres virtuals amb les quals es pot accedir al metavers per descobrir els ninots indultats dels darrers anys. A partir d’ací, el MUF es dividix en diferents seccions que van conduint al visitant a través dels diferents àmbits del món de les falles.

La primera de les seccions s’anomena «Com es fa una falla?» i en ella es fa una revisió superficial per la història de les falles locals, amb imatges antigues de les comissions -algunes ja desaparegudes- i amb un text explicatiu que endinsa els visitants en els orígens de la festa a Xàtiva. Dins d’esta secció es mostra també el procés de creació d’una falla prenent com a referència la cara d’un ninot -amb motlles realitzats per l’artista xativí Xavier Herrero-, i un audiovisual mostra el treball d’un artista executat, precisament, part de la composició d’un cadafal.

La segona de les seccions se centra en els llibrets fallers, amb una explicació del procés d’elaboració i l’exhibició d’exemplars de llibrets antics conservats i cedits per l’Arxiu municipal; així com també dels llibrets de les comissions falleres de la ciutat durant el passat exercici i els finalistes del premi Climent Mata de disseny i maquetació. A més a més, compta amb una pantalla interactiva mitjançant la qual el públic més menut podrà dissenyar la coberta d’un llibret.

El tercer espai del museu té a la sàtira com a protagonista, vinculant a les falles amb la poesia i el significat que esta atorga a les escenes que conformen cada falla. La importància de la rima i de l’enginy es pot visualitzar a través d’alguns exemples i també una pantalla interactiva a través de la qual es poden conformar versades. En esta secció es mostren a més dos maquetes de cadafals fallers, un de l’artista Pepe Martínez Mollà i altra de Paco Roca, acompanyades per unes versades de José Ramón Cerdà.

Una quarta secció se centra en el so, subdividint-se, d’una banda, en el so generat pels instruments i en altra pel que es crea a través de la pólvora. Els visitants podran sentir tots dos tipus de melodies mitjançant uns cascos, a més de veure exemples dels components d’una banda de música (cedits per la Música Vella i per la Música Nova) i de l’elaboració de la pólvora (cedits per Juan López), junt a un audiovisual que se centra en esta última.

Altra secció es dedica a l’indumentarisme, amb una exposició de vestits de fallera i faller, junt amb elements de camp cedits per Pep Gimeno Botifarra. A més, es poden descobrir amb uns maniquins menuts -cedits per l’Escola de Danses- els diferents tipus de tela amb els quals es confeccionen els trages, cedits pels indumentaristes Mercedes Montagud, Ambient Faller i Vicent Blasco.

Per últim, la sisena i última part del MUF està dedicada a l’element central de la falla: el ninot. D’una banda es mostren els ninots indultats dels dos últims anys -junt amb altres exemplars més antics que han estat cedits per particulars i per la Junta Local Fallera-, i d’altra una projecció en la que es pot descobrir el treball de l’artista xativí Manolo Blanco per crear este element. A més a més, sobre un banc de treball es poden trobar models de suro sense pintar i es poden pintar diferents fulls amb esbossos de ninots.

Espai al CCX

La regidora de Cultura Festival Maria Beltrán també ha indicat que es va a conformar una part expositiva amb els ninots indultats al Centre Cultural de Xàtiva (CCX). «No podem albergar tots els ninots ací al MUF, i per això aquell espai ens ajudarà a complementar eixa part expositiva».

La entrada El Museu Faller de Xàtiva obri les portes amb una imatge totalment renovada aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

· És el continuador de la coneguda Antigüedades Llorens, fundada per son pare el 1981 i que va gestionar fins que va faltar en l’any 2021

AGUSTÍ GARZÓ

Antiquaris de 27 anys no abunden. Menys encara d’eixa edat però ja amb la sòlida formació de Luis Llorens Alonso (Xàtiva, 1995). Una formació substanciada en el títol de graduat en Història de l’Art per la Universitat de Valencia, però, sobretot, en el màster «de quasi vint anys» que va fer al costat de son pare, l’inoblidable Vicent Llorens (Xàtiva, 1955-2021), al qui acompanyava de xiquet, d’adolescent i de jove ja adult en viatges, fires i avisos que ell no sabia encara que estaven convertint-lo en l’expert que hui ja és. Però formar-se pot no acabar mai, així que Llorens acaba d’embarcar-se en una nova estada a Nova York. La cinquena. I en un museu amb el qualmolts somnien: el de la Hispanic Society, el dels mítics quadres de Sorolla Visions d’Espanya. Al seu despatx de Xàtiva, Llorens explica el que fa al museu nord-americà i reflexiona sobre com d’atribulada i insegura és la professió d’antiquari, una professió que per abusar del clixé direm que l’ha escollit a ell, i no al revés. «La idea és ser antiquari. Eixe és l’objectiu, el desig i l’aspiració que em mou», afig.

Antigüedades Llorens és un nom prestigiós dins de les antiguitats no sols al territori valencià, sinó molt més enllà. Fundada el 1981 per Vicent Llorens Guinart, cap dels seus tres primers fills va mostrar massa interés pel negoci i s’encaminaren cap a altres professions des de ben aviat. Però quedava el quart, eixe xiquet en qui Vicent —sense perseguir-ho, lluny de gens ni mica d’imposició— va inocular por a poc i per rutina el gust pels objectes carregats d’història i bellesa. Amb la mort del fundador, als 66 anys, el treball ja estava fet: Luis continuaria l’activitat. Una alegria per a la família i per a tots aquells que han admirat, fins i tot sense ser clients, la trajectòria de Llorens.

Luis és conscient que la d’antiquari no és una professió er la qual els joves sospiren. I veu com molts dels negocis coetanis del de son pare tanquen quan es jubila el titular. «La majoria dels companys de mon pare tenen fills, filles… que no han continuat o no pensen continuar el negoci. Quan un antiquari es jubila o quan mor, es tanca el negoci, es liquida. Quasi mai troba ningú que li done continuïtat…», lamenta. En el seu cas, «els meus germans no tenien vocació, interés sí però… Només pel fet d’haver nascut en aquesta família i tindre el negoci de mon pare, interés sí que han tingut. Però no tant com per a dedicar-se a açò. I és curiós que sense dedicar-se mai al negoci, saben alguna cosa d’antiguitats, estan familiaritzats amb coses del sector; potser simplement per estar a casa un dia i sentir a mon pare fer un comentari sobre una peça… Però no. Tenen les seues professions, les seues altres perspectives», explica Luis. «Com jo vaig ser l’últim i mon pare ja era més major que amb els seus altres tres fills, se m’emportava sempre darrere», conta. «I el meu ull de futur antiquari es va anar formant sense ser conscient al principi. Tenia un mestre al costat sense saber que era un mestre, algú que t’ensenyava de forma natural. Des que tinc memòria, sempre he anat amb ell a tots els avisos, a veure habitatges, a les fires… Jo crec que des dels 5 anys. No recorde una època llarga de no anar amb ell, ni d’allunyar-me temporalment del negoci tampoc. És una gran fortuna això», recalca el jove de Xàtiva.

Llorens té clar, per tant, que el seu camí és aquest. «Sí, sí, sí. La meua intenció és continuar en l’ofici i en el negoci. No tinc dubtes, cap. Tot i que és difícil, que hui en dia és un negoci complicat… Però quina cosa és fàcil?», assenyala. «Tot t’ho has de treballar molt, en qualsevol cosa. Sigues un empresari o un treballador. El treball i la constància és allò que dona resultats. Ma mare —recalca—sempre evoca com de bé ens ho passàvem els tres en el negoci; ella, mon pare i jo. Doncs jo vull això, seguir passant-m’ho bé. Però sense deixar de banda que és un treball, que és un esforç i que t’ho has de currar. Jo vinc a la tenda i vinc amb ganes, tot i que siga un dia que he de fer mil coses. Vinc a fer el que m’agrada. I si faig altres coses d’investigació, de col·laboració… les faig sent conscient que, la meua professió continua sent la d’antiquari, d’això no tinc cap dubte. No té volta de fulla», sentència.

Sobre quin tipus de professional és ell mateix, Llorens diu que «un antiquari de veres té: coses molt bones, coses mitjanes i coses roïnes també. És normal, per què un antiquari generalista com mon pare i ara jo ho toque tot: escultura, pintura o un fullet de la Fira de Xàtiva de fa vuitanta anys… La gent de vegades ve amb un quadre, per exemple, del seu avi. I jo li dic, no te’l vols guardar? És possible siga millor opció, perquè en tenir un valor molt baix, el que jo et puga oferir no serà interessant econòmicament parlant, però poca gent ho fa, no ho guarden, és per què la majoria de gent no té sentit de la preservació patrimonial. I és que si jo et done poc, és per què val poc, no per què jo pense a guanyar molts diners amb un ampli marge», diu. «Hem de tindre major consciència de la preservació patrimonial, encara que ens topem davant d’objectes amb cap o poc valor econòmic. No valen diners, però tenen un valor històric; poden ser útils per a un museu etnològic, pot decorar-te un racó… Però eixe corrent de menys coses, menys, menys; jo diria que eixe minimalisme total que sembla imposar-se hui en dia, ens limita molt. Tots els clients de mon pare són gent major, sembla que gent nova no n’hi ha…», lamenta. Ho diu mentre mostra un llibret de la Fira de Xàtiva dels anys quaranta que acaba de trobar al fem, literalment, per evidenciar també que hi ha molta gent que no té massa estima cap a les coses antigues.

Precisament sobre les peces locals, com l’esmentat llibret, la casa Llorens té un clar criteri: «les coses de Xàtiva que ens arriben, jo no les venc. Les oferisc a l’Ajuntament de Xàtiva o directament les donem a l’Arxiu Municipal. M’he prohibit a mi mateix, com ja feia mon pare, vendre coses de Xàtiva. Hi ha gent que ve ací, veu un document de Xàtiva que tinc per ahí temporalment, un llibre, una publicació… i em diu que m’ho compra. I la resposta sempre és negativa, només li ho vendria si ho tinguera doble; si tinguera dos exemplars iguals o més. Si no, ho portem a l’arxiu perquè puga ser de tots. Mon pare sempre va obrar així, i jo vull seguir-ho. A les coses que són de Xàtiva no li veig el benefici econòmic com a últim fi, preferim que es queden a Xàtiva: en la Seu, en el Museu, en l’Arxiu…», remarca. «També faig una tasca de filtre, ja que de vegades la gent porta a l’Arxiu Municipal una caixonada de coses que requeriria fer abans un escorcoll, per tal d’ajudar amb l’excepcional tasca que es duu a terme allí», conta. No pot ser més il·lustratiu d’aquest modus operandi el que havia passat només una setmana abans d’aquesta entrevista: la premsa conta la venda d’un quadre del taller del pintor del Felip V del Museu de Xàtiva. «Eixe quadre, que estava a Xàtiva, se l’havia emportat una persona per a vendre’l, sense tenir cap idea del que es tractava; com jo tampoc la tenia abans d’estudiar-lo en profunditat i ser atribuït. Si eixe quadre no arriba a les meues mans, tot i que no és de gran valor econòmic, s’hauria perdut en mans privades de nou. I és d’un nebot de l’autor del quadre de Felip V del nostre museu, del nebot que va continuar el taller del seu oncle, Amorós. Com a mínim, és un quadre amb història i un quadre totalment simbòlic per a Xàtiva només per ser pràcticament de l’autor del famós quadre penjat cap per avall», remarca Luis.

Els viatges a Nova York
Luis conta allò dels viatges a Nova York. «En 2021 vaig anar per primera vegada allà amb la intenció de poder involucrar-me dins d’alguna institució museística que m’obrira les portes del món dels museus i de l’art, sobretot amb vocació de formar-me. La primera vegada fou una mena de becariat. Estigué sis mesos i quan torne, un 6 de juliol, pocs dies després, el dia 17 falta mon pare. Jo havia de tornar en setembre per a quedar-me allí ara sí amb una beca i durant un any i mig…», explica sobre la seua primera estada a la ciutat dels gratacels. Però això es va ajornar; Luis va assumir la gestió de les antiguitats Llorens. Temps després va poder repetir estades al museu, «i he col·laborat recurrentment, anant allà i també des d’ací. En maig de 2024 possiblement torne uns quants mesos més», avança.

Sobre la Hispanic, diu que «només ja la biblioteca és brutal, té tots els llibres rellevants de la història d’Espanya i les colònies que et pugues imaginar. Allí he tingut l’oportunitat de treballar amb els majors experts, amb gent especialista de primer nivell. Jo vaig allà per engrandir els meus coneixements, per saber més, per tindre eixe bagatge i poder dir que tal o qual pintura l’he tinguda en les mans, l’he vista… Perquè així és com l’ull es forma per a la meua professió», conta. «De la Hispanic Society el que més m’impressionà és la magnificència que suposa que una persona, sense cap nexe anterior amb Espanya, fa més de cent anys s’enamorara de la nostra cultura d’eixa forma. Impressiona veure tan vasta col·lecció d’art espanyol, i sempre amb el respecte del fundador, Archer Milton Huntington, pel patrimoni, ja que ell mai va espoliar res; ell comprava, pagava justament, restaurava i fins i tot encarregava quadres com els de Sorolla. També em va impressionar —continua explicant— com de propers són tots. És un museu amb un planter curt, poc més de vint persones fixes, però són persones amb una vocació total; amb uns coneixements brutals de l’art espanyol. Treballen per i per a eixa col·lecció. Saben moltíssim, i són uns sacrificats pel museu. Està en Whasington Heights, en el carrer 155. Està al nord de Manhattan, en una zona no massa visitada pel públic que visita la ciutat, prou lluny del centre, de la Nova York de Times Square i tot això…», aclareix.

Tornant a les antiguitats, cal dir que Luis valora encara més l’ofici de son pare i com l’exercia si pensa en l’època en què no existien ni els mòbils ni els mails, quan no podia saber d’una obra si no era desplaçant-te per a la seua contemplació directa, física. Tot i que Llorens pare va arribar a treballar molt en internet, ell venia del món direm primitiu de l’ofici, «de quan a finals dels setanta agafava el cotxe i se n’anava, per exemple, a Saragossa per què no sé qui li havia dit que es buidava una cosa i que tal vegada… Era una aventura, era anar sense rumb i sense garanties. Hui et mous d’una altra manera, et passen les fotos pel mòbil, ho veus per l’ordinador, t’informes de seguida. És un altre món, tot i que ell va arribar encara plenament a la digitalització», descriu Llorens. També cal diferenciar molt entre l’antiquari i «aquell que es dedica només a vendre coses. Antiquari és un ofici i afició, no és un que obri una tenda sense saber res i es posa a vendre coses», assenyala. «Cal dignificar la professió, tot i que jo tracte igual a un venedor del rastre que a un gran antiquari, però sí que és important saber quan estàs davant d’un que sap de què va aquest negoci, que té uns coneixements en la matèria… Un antiquari no és només anar a comprar una peça i a veure per quan la vens. No. Un antiquari és saber, és tindre eixe coneixement ampli de les coses».

Tot i ser un antiquari generalista, Llorens advoca per l’especialització. Almenys, en una part del negoci. Per exemple, el programa de televisió La Casa de Empeños, de Mega (tot i que en gran part és un espectacle i ficció que no s’ajusta a allò que ocorre en la realitat). En l’esmentat programa, el propietari té nocions generals de tot, però quan li arriba un objecte molt particular mai fa l’oferta al venedor si no parla abans amb un expert absolutament especialitzat: en armes, en joguets, en cartells… Fins i tot superespecialitzat: en joguets d’una determinada època, en cartells d’un producte concret o en armes d’un període específic. «Jo del que més sé és d’art valencià. Tot el que siga de la Mediterrània, generalment ho sé llegir, ho sé comparar… Estic acostumat, ho tinc a casa. Aragonés, valencià, català, mallorquí… italià fins i tot. Per què és un art que té una confluència en un mateix territori. Però em fiquen alguna cosa vasca o de Galícia, i és possible que ho necessite estudiar. O ho estudie o ho deixe passar. Tampoc tinc problema en rebre una cosa, no tindre coneixements sobre el que tinc davant i anar a preguntar-li a algú que sí que sap perquè està especialitzat en això en concret: açò què val o què pot valdre?», explica, per afegir a manera d’exemple: «Monedes en tinc? Sí, però perquè en col·leccione des de que tinc memòria, és el primer que el meu pare em va inculcar, ja que en el seu cas també va ser una de les primeres aficions que va tenir. Però un antiquari no és un numismàtic. Podria ser-ho parcialment també, evidentment, però no és el meu cas». Durant la conversa, obri un gruixut paquet postal amb tres catàlegs d’una casa de subhastes que li envien a Xàtiva sempre, des de fa anys. I ratifica els seus exemples anteriors. «Mira [obri un dels tres catàlegs i assenyala una pintura] has de saber qui ho firma, quin tipus de suport, època, referents… En canvi, a açò que és art contemporani no em dedique, ni tinc coneixements específics».

La entrada L’antiquari xativí Luis Llorens es forma en el museu de la Hispanic Society de Nova York aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Les visites als jaciments de Navarrés, Quesa i Millars són gratuïtes i s’emmarquen en el Pla de Posada en Valor de l’Art Rupestre de la Generalitat Valenciana

La Canal Territori Turístic i el Ecomuseo de Bicorb organitzen una sèrie de visites guiades a jaciments d’art rupestre llevantí de Bicorb, Quesa, Navarrés i Millars. Ja estan obertes les inscripcions prèvies a aquests recorreguts, aptes per a tots els públics, per a descobrir algunes de les pintures Patrimoni de la Humanitat de La Canal Territori Turístic, com la famosa representació de la recol·lecció de la mel de Bicorb o el mig centenar de pintures d’arquers, dones i animals de l’Abric de Voro de Quesa.

Per a assistir a les visites, que se celebren de dimecres a diumenge a les 10:30h, és necessari reservar plaça prèvia a través dels telèfons 962 269 403 i 647 410 818, o per correu electrònic, a info@ecomuseodebicorp.com

Visita l’increïble art rupestre de les Cuevas de l’Aranya, el Barranc Bru i el Ecomuseo de Bicorb per només 5 euros

En aquesta activitat guiada, apta per a tota la família, els visitants podran gaudir de les impressionants penyes calcàries i gorgs d’aigües cristal·lines de l’encantador Barranco Moreno de Bicorb. A les Cuevas de l’Aranya, podran admirar una de les mostres més reconegudes internacionalment de l’art rupestre llevantí valencià: l’escena de la recol·lecció de mel, una dels murals que representen l’apicultura més antics del món. L’entrada per a aquesta excursió, que també inclou la visita al Ecomuseo de Bicorb, costa 5 euros i té una duració aproximada de 3 hores.

Excursions gratuïtes als jaciments de Millars, Abric del Garrofero i Abric de Voro, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

Gràcies al Pla de Posada en Valor de l’Art Rupestre de la Generalitat Valenciana, tornen un any més les rutes guiades gratuïtes a jaciments d’art rupestre de La Canal Territori Turístic. Cada setmana, de dimecres a diumenge, pots reservar la teua plaça gratuïta per a descobrir tresors de l’art llevantí neolític, com la munta de cabra salvatge de l’Abric del Garrofero de Navarrés o els arquers de l’Abric de Voro de Quesa.

A Millars, tindràs l’oportunitat de viatjar en el temps en les Icnites del Tambuc, un jaciment únic en la Península Ibèrica que conté més de 400 petjades de dinosaures. L’excursió de Millars, d’inscripció prèvia i gratuïta, també inclou la visita de l’Abric de Vicent. En aquest lloc, veuràs part del ric llegat pictòric dels primers agricultors del Neolític, amb pintures rupestres d’arquers, dones i animals que es remunten 7.000 anys arrere.

Per a reservar la teua plaça a les visites gratuïtes del Patrimoni de la Humanitat de Millars, Navarrés i Quesa, només necessites trucar als telèfons 962 269 403 i 647 410 818, o contactar a través de correu electrònic, a info@ecomuseodebicorp.com

Més informació

Pàgina web Ecomuseo de Bicorb https://www.ecomuseodebicorp.com/

Horaris i dates de les visites guiades d’art rupestre

Cuevas de l’Aranya i Barranco Moreno

· Visitas guiades de dimecres a diumenge amb reserva prèvia.

· Eixida a les 10:30h del Ecomuseo de Bicorb (C/Sant Roque, 11)

· Aptes per a tots els públics

· L’entrada costa 5 euros i inclou entrada al Ecomuseo i la visita guiada a l’art rupestre

Abric del Garrofero (Navarrés) i Abric de Voro (Quesa)

· Visites guiades gratuïtes de dimecres a diumenge amb reserva prèvia.

· Aptes per a tots els públics

· La visita guiada és gratuïta. També es pot visitar el Ecomuseo amb una entrada de 2 euros per persona.

Abric de Vicent i Icnites del Tambuc (Millars)

· Visites guiades gratuïtes de dimecres a diumenge amb reserva prèvia.

· Aptes per a tots els públics

· La visita guiada és gratuïta. També es pot visitar el Ecomuseo amb una entrada de 2 euros per persona.

La entrada Tornen les visites guiades a jaciments d’art rupestre valencians de La Canal Territori Turístic aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

La Junta de Govern de l’Ajuntament de Xàtiva ha tractat aquest dilluns la renovació del dipòsit en el Museu de Xàtiva de diverses obres pertanyents a les col·leccions del Museu Nacional del Prado.

L’Any 1986 l’Estat va autoritzar, durant cinc anys renovables, el dipòsit en el museu de Xàtiva de diverses obres pertanyents a les col·leccions del museu Nacional del Prado. Es tracta d’un total de 46 llenços que van ser dipositats l’any 1996, segons escrit del Ministeri de Cultura, amb un conveni que va ser renovat en octubre de 2016 per a un període de cinc anys, fins a novembre d’aquest any 2021.

L’Ajuntament de Xàtiva ha aprovat sol·licitar al Patronat del Museu del Prado la renovació d’aquest dipòsit, que compta amb vora una cinquantena d’obres entre les que es troben algunes peces destacades.

Tal i com va apuntar l’ex director de museu de Xàtiva, Mariano González Baldoví, les col·leccions pictòriques del museu de l’Almodí mancaven d’obres de finals del segle XVI i del barroc, que arran de la formalització del gran dipòsit del Prado va quedar mitigat en bona part amb la incorporació de bons exemples de l’art manierista i de diverses obres de l’escola veneciana procedents de les col·leccions reials.

Entre les obres destaquen tres obres atribuïdes a Josep de Ribera, dos de les quals pertanyen també al Prado, però que es van cedir al museu de l’Almodí en 1924 gràcies a la intervenció del Ministre d’Instrucció Pública Elías Tormo; i d’altra banda un Sant Maties procedent de la Caseta del Príncep en El Escorial en la qual es demostra un gran domini del clarobscur i que es tracta de la peça més valuosa del museu xativí, tal i com va destacar González Baldoví en el seu llibre «Museo de Xàtiva». Pel que fa a l’Espanyoleto cal destacar un altre llenç, un «Salvador» donat al museu en 1924 per Attilio Bruschetti (qui el va adquirir a Sevilla) i l’obra «el Velo de la Verónica», obra de Lucca Giordano, probablement pintada després de 1692 quan Carles II va cridar a la cort a l’artista.

Continuant amb la col·lecció cedida, la pintura flamenca està representada per originals, còpies o peces de taller, d’autors de personalitat artística diversa, com per exemple «la Entrada en el Arca» realitzada sobre coure al taller de Brueghel de Velours i adquirida per Carlos IV per al palau d’Aranjuez. D’altra banda, dins de la representació de pintura espanyola, es compta amb peces d’interès datades al segle XVII, com una «Custodia entre Ángeles» de Acisclo Palomino, autor dels frescs de l’església de los Santos Juanes de València.

La entrada Xàtiva sol·licita al museu del Prado la renovació de 46 obres cedides per la pinacoteca nacional aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.