Ja a la fi de 1999, la que anava a ser la nova junta directiva de la germandat va plantejar una renovació que faria eclosió en 2000: actes culturals, publicacions, concursos de fotografia, participació en tots els fòrums diocesans… Eixe increment de la presència de la Setmana Santa en la societat va obtindre els seus fruits. En 2015, la de Xàtiva va ser declarada Festa d’Interés Turístic Provincial. I en 2025, l’any passat, aconseguia el seu estatus de Festa d’Interés Turístic Autonòmic.

En tots eixos anys, a més del cas de Segarra, hi ha hagut persones que han escrit de manera notable sobre la Setmana Santa. D’una banda, Antonio Martín Llinares ha sigut un gran defensor de la importància històrica de la Setmana Santa xativina alhora que una de les veus més crítiques a través de les seues conegudes columnes en premsa. Per un altre, l’advocat i confrare Miguel Mira Manzanaro ha publicat a través del seu blog nombroses cròniques tant de les processons de la seua confraria, el Natzaré, com de les generals. Dels tres —Segarra, Martín Llinares i Mira— el llibre reprodueix nombrosos textos.
El president de la Germandat de Confraries, Julio Bellver, ha destacat que el llibre «analitza la presència de la Setmana Santa de Xàtiva en la premsa durant un període recent però molt important: els primers vint-i-cinc anys del segle XXI», i ha insistit que «para molta atenció a tres personatges que han estat molt presents en eixes informacions, a més de comptar amb un bloc dedicat a un fotògraf, Rafa Aguado, que està destinat a ser l’Antoni Marzal del present segle».

Fotos: Rafa Aguado.

Presentació:
Dimarts, 10 de març de 2026
A les 19.30 h. Entrada lliure
Casa de la Cultura de Xàtiva

La entrada 25 anys de passió i fervor a Xàtiva: el nou llibre de la Setmana Santa repassa el camí cap a la declaració de Festa d’Interés Turístic Autonòmic aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

La comissió de la falla del Raval de Xàtiva va presentar dijous el seu llibret explicatiu, en un acte que tingué lloc al casal. Amb el lema conceptual Batalla entre flors i plors. Qüestió de perspectiva, el llibre està conduït estèticament pel dissenyador Aitor Monago. Amb la Batalla de Flors de la Fira de Juliol de València, festivitat germana de les Falles, Monago -que dissenya el llibre per segon any- li dona un gran protagonisme als detalls florals i empra uns fons de colors rotunds, amb les fotografies dels protagonistes de la festa en silueta. També ha fet les dues cobertes, on la contraportada és una confrontació de la portada. Amb unes dues-centes planes, el llibre dedica més de la meitat de la seua extensió la mateixa comissió (un gran àlbum fotogràfic, les explicacions de les dues falles, les falleres majors Clara Belda Martínez i Edurne Talens Escalante, la recompensa a Carles Segrelles Quesada…) i un altre als articles. Les explicacions de les falles les signen José Ramón Cerdà, Trellater (la gran) i Joan Ramon Alcocer, la infantil.

Una de les coordinadores del volum, Yolanda Pérez, va presentar el seu contingut. Monago explicà el disseny del llibre, destacant eixa dualitat entre plors i flors: la part de les falles que dona disgustos i la part alegre. Guià l’acte la fallera Estela Fuster, a més de Yolanda, el llibre ha esta coordinat per Ginés Medina. I ha disposat d’un equip comercial format per Aina Gómez, Aitor Monago, Maria Terol, Javier i Rafael Santamargarita. Té una tirada de 350 exemplars i ha estat imprés en Paper Plegat, SL.

Acollits per la presidenta de la comissió, Maria Terol, a la presentació acudiren la fallera major de Xàtiva, Marta Díaz Martínez; la fallera major infantil, Ada Domínguez Diego, les dames d’honor i acompanyants, i una representació de la junta executiva de la Junta Local Fallera, amb el seu president, Paco Sisternes, al capdavant. També va estar al casal una representació de Fallers pel Món, amb la fallera actual, Azahara Martínez i Pepe Grau.

En el bloc d’articles, Leticia García aporta dues creacions literàries: És vosté l’enemic? I La venjança de Don Tremendo; tots dos sobre la idiosincràsia fallera, amb Il·lustracions d’Adrià Lomas. La professora Laura Martínez analitza en profunditat la figura del muralista Antoni Espinar en l’article L’art dona veu als murs del Raval ni efímer ni gentrificador, on ell també explica la seua aportació al barri. El pirotècnic Juan López explora el seu negociat amb l’article A què sona una mascletà? El president de Fallers pel Món, José Enrique Amores, parla del seu col·lectiu. La festa: del carrer al casal és l’aportació de Joan Quilis, estudiós dels fenòmens fallers locals. La visita a les Falles i el patrimoni cultural de Xàtiva és el títol de l’article d’Antonio Martín Llinares, especialista en turisme i articulista en premsa que analitza la realitat xativina. En este article llança la idea d’una visita global la barri amb la falla, el Palasiet, els Sants Joans, els Banys… El periodista Agustí Garzó aporta un text de caràcter més personal on estableix uns lligams sentimentals entre les falles del Raval dels anys huitanta i el col·legi Jacint Castanyeda: La falla del Raval era la falla de la Bola. Sergio Gómez, de Levante-EMV, parla de l’excés de competitivitat en La batalla dels banderins, amb Il·lustració de Maria Sala. Mentre que en Cròniques d’un espectador que forma part del decorat, Adrià Mancebo escriu sobre els no fallers i les Falles. Isaïes Blesa, exdirector de l’Arxiu Municipal, publica un extens i meticulós estudi (El barri del Raval) on explica tota aquella zona de la ciutat. Finalment, Tania Perales ens obri el seu cor per a descriure’ns com és, dia a dia, la vida de Gaika, membre de la comissió que pateix la síndrome d’Inversió-Duplicació del Cromosoma 15q, una malaltia minoritària que volem ajudar a visibilitzar.

La entrada Una «batalla entre flors i plors» guia el contingut del llibre de la falla del Raval de Xàtiva aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.