AGUSTÍ GARZÓ

Un concert subtil, delicat i tendre va tancar dissabte el MiL de Xàtiva. Al capdavant de la proposta, Marina Rossell. Amb 71 anys, la cantant catalana tornava a la ciutat no tant com una artista d’actualitat i sí, indiscutiblement, com la figura històrica de la Nova Cançó que hi és. Una figura que ha travessat gran part de la seua trajectòria ben a prop de noms com els de Serrat, Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Pi de la Serra, Sisa… Gairebé només ella i Maria del Mar Bonet com a veus femenines principals d’aquella eclosió, i ambdues en actiu: la mallorquina canta de nou a Xàtiva el pròxim 19 de juliol, dins del festival Nits al Castell. Amb quatre concerts al Gran Teatre els dies 17, 23 i 30 de maig i el 7 de juny, el Festival Música i Lletra ha oferit un ampli ventall artístic integrat per la música d’autor emergent (Anna Andreu), les propostes consolidades (Andreu Valor, VerdCel) i la història viva de la cançó (Marina Rossell). El concurs que acompanya sempre el MiL, enguany s’ha separat del festival i tindrà lloc en la tardor segons ha confirmat el regidor de Cultura, Alfred Boluda.

Amb l’única companyia del músic Xavi Lloses i amb un format ja habitual dels últims anys, Marina Rossell va accedir a l’escenari del Gran Teatre fent un subtil (quasi imperceptible) homenatge a Vicent Andrés Estellés: portava en les mans un exemplar del llibre Xàtiva, el poemari editat el 1980 amb els versos dedicats a la ciutat. El va dipositar al faristol i va començar la nit amb un plat fort, No em penedeixo de res. És a dir, la versió en català de la mítica cançó d’Édith Piaf Non, je ne regrette rien. Impactant. A continuació, Quanta guerra! (d’un duet amb Paco Ibáñez). Aquesta cançó va tornar als concerts en 2022 donada la conjuntura bèl·lica del moment: havia esclatat la guerra entre Rússia i Ucraïna. Ara es manté per què només a l’altra banda de la nostra mediterrània, no una guerra: un extermini sobre Gaza manté vigent tot aquest horror.

En d’un format molt més recollit que els precedents espectacles d’Andreu Valor i VerdCel, d’una gran potència visual, especialment el Petricor d’Alfons Olmo, el concert de Marina Rossell va bascular entre algunes de les cançons del disc més recent, 300 crits, i les ja famoses cançons de resistència que va agrupar en un treball de 2015. Dins d’aquestes últimes s’escoltaren a Xativa una colpidora Grândola vila morena, la sempre emocionant cançó de la portuguesa Revolución de los Claveles; la ja indispensable Bella ciao (de renovada fama planetària gràcies a la sèrie La Casa de Papel) i Lili Marleen. En aquesta peça, himne suprem de l’esperança feta servir per diferents bàndols en guerra, Marina convidà els espectadors a cantar la tornada. I les veuetes femenines de la platea van formar un tímid cor afinat i dolcíssim. Del disc, va oferir la peça que dona nom al títol, a més de Morir d’un llamp i la commovedora Jo t’esperaré (J’attendrai). Haguera estat fantàstic que cantara eixa versió nua i portentosa que fa ella només amb la guitarra de Yo te diré, de Los últimos de Filipinas. Però sembla que no estava prevista.

L’espectacle fou subtil i concís. No en cal molt més: la magnífica veu de Marina Rossell sembla no necessitar més companyia. En l’escenari, sense majors aportacions pel que fa a la il·luminació, va brillar el formidable rètol del MiL ubicat a un costat i present en altres propostes menys denses escenogràficament. Al piano, Xavi Lloses. I en algunes de les interpretacions, Marina a la guitarra. Allò que començà com un acompanyament ocasional és, ara per ara un format habitual d’una complicitat que ens fa recordar Teo Cardalda i María Monzonís. Però sense banda. Marina va recordar que «Xàtiva sempre fou un nom mític» per a ella: de molt joveneta, «admirava el Raimon, les seues cançons. I el nom del seu poble; eixe nom que començava amb una X em semblava exòtic. Vindre a Xàtiva sempre em commou», va resumir. Però un altre nom de Xàtiva, més recent, anava a convertir-se en la sorpresa de la nit. Marina va reclamar en l’escenari a Pep Gimeno, Botifarra. Ell, des d’una butaca de la fila 3, va accedir amablement i va cantar, sense música, un retronant cant de batre. Marina i Pep es van fondre en una abraçada. D’aquesta manera, el cantaor de Xàtiva corresponia a la presència de Marina com a convidada en els dos concerts del format simfònic que Pep va oferir al Gran Teatre de Xàtiva i al Palau de la Música de València en juny de 2019.

Amb només 70 minuts, el concert semblava acabar-se. Marina i Lloses es van retirar per escenificar el fals final. Però no tardaren res a eixir de nou. I Marina va enllaçar les dues cançons, ara sí, amb què clouria el recital: la totèmica La gavina, el gran èxit popular de la cantant (1978) —també cantada, tot i que tímidament, per la platea— i Le methèque, de Georges Moustaky. Ja hem dit en alguna ocasió que ha fet seua aquesta bellíssima cançó. Quina meravellosa mescla de poesia i lluita en les lletres de l’estranger que recorre el món amb els cabells al vent. La insistència del públic, que ovacionava dempeus tots dos, feu que oferirà un bis. I cantà de nou Lili Marleen però a cappella i situada a la vora del prosceni.

Alfred Boluda confirma el MiL Descobreix

En el vestíbul del Gran Teatre, pocs minuts després d’acabar-se el concert, el regidor Alfred Boluda valorava per a Diari Digital el MiL d’enguany. «Estem molt contents per què hem aconseguit continuar en la línia del MiL, que és un festival amb propostes que ens fan gaudir musicalment però també reflexionar. La valoració és molt positiva perquè la finalitat és, també, crear un focus de cançó més enllà dels grans contenidors culturals com puguen ser Barcelona, València, Alacant…  i crec que des d’una ciutat mitjana de les comarques centrals ho hem aconseguit i ja portem nou edicions», afegia.

El fet que el MiL d’enguany no comptara també amb el concurs de nous valors MiL Descobreix va fer pensar que la proposta desapareixeria. I no. El concurs, de fet, ja està en marxa i tindrà lloc en setembre, octubre… «Sí, sí, serà enguany també; no perdrem cap edició respecte del MiL. Confirmat», va insistir Boluda. «De fet —segons el regidor— en una setmana o dos es publicaran les bases a través dels nostres sistemes de difusió per què la gent vaja animant-se. Crec que en juliol i agost ja haurem rebut les primeres propostes de gent emergent. Aquest concurs també dona sentit al MiL per què no només són concerts de músics consolidats, volem que el MiL siga una plataforma, un punt de partida o xicotet trampolí per als cantautors i cantautores emergents», va destacar.

Fotos: Tono Burguete

La entrada La màgica nit de poesia i lluita de Marina Rossell al MiL aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

Torna El Mundo de Wayne. Torna… i tal vegada se’n va. El grup xativí que fa vora vint anys (2006-2014) va enlluernar el públic amb la seua proposta musical torna a la Fira d’Agost. L’únic precedent recent del concert d’aquest dissabte (Festival al Ras, Jardí de la Pau. Des de les 12 de la nit) és l’actuació del mes de febrer. I aquell de febrer era el retrobament després de deu anys d’inactivitat. La formació de pop i rock que va gravar tres discos i va tocar en concerts de La Oreja de Van Gogh, Dorian o Vetusta Morla vol que el d’enguany siga una festa. Podria ser l’última. El seu cantant, Miguel Jordà, ho admet: «sí, té tota la pinta de ser l’últim concert. No, no seguirem. No descartem, això sí, retrobar-nos en el futur, en algun moment, i fer alguna col·laboració… Però veig difícil que El Mundo de Wayne continue la seua trajectòria com a grup estable. Ho pensem tots [els components del grup] i ho hem parlat ja», confessa. «Tots som deu anys més majors, tenim responsabilitats [familiars, professionals] que fa deu anys no teníem. I sí, és molt difícil tornar i continuar amb el ritme que ens agradaria. I en una cosa coincidim tots: per a fer-ho mal, no ho fem. Així que enguany, en vista que els assajos per al concert de febrer els teníem recents, i com que hem actualitzat un poc les cançons… Doncs ens hem llançat a fer este concert», afig Jordà.

Un únic concert —no un concert dins de la dinàmica d’una gira, o d’almenys un grapat d’actuacions— no és gens fàcil. «La veritat —explica Jordà— és que preparar un concert després de tant de temps sense tocar implica fer una selecció del repertori amb les cançons que més ens agraden però, també, amb les que saps que més li agraden a la gent. Volem apel·lar a eixe subconscient col·lectiu tocant eixes cançons de fa uns anys. Però donant-los un aire d’actualitat, per què estan gravades en un altre moment; és a dir, actualitzar-les un poc. I també preparar alguna sorpresa, alguna col·laboració amb el públic en un moment donat… Volem oferir una experiència inoblidable per què la música, tal com nosaltres la concebem, és estar vivint un moment irrepetible. Un vídeo, una gravació, és una altra cosa. Per a nosaltres, res com el moment de viure-ho en directe». Per si algú té dubtes de com d’engreixada està la maquinària, la veu dels Wayne els tranquiliza. «Les sensacions de la retrobada de febrer van ser fantàstiques, espectaculars… Com a grup, per què ens vàrem sentir molt a gust. I pel que fa al públic també, ja que la resposta va ser espectacular. Vàrem flipar amb la gran acollida que ens van donar», conta.

El Mundo de Wayne (que durant un temps va acurtar el seu nom i s’anomenà només Wayne) pot presumir d’una trajectòria que els va situar ben, ben a prop de les grans bandes del país i en la lliga suprema de les formacions consagrades. I aquells anys estan presents en la seua memòria. «Records—explica Jordà— en tenim un munt i et diria que quasi tots, fantàstics. En especial, jo crec que recordem les col·laboracions amb gent a la qual admiràvem i admirem encara. Hem tocat de teloners de Vetusta Morla, de Mclan, d’Antonio Orozco, de la Oreja de Van Gogh, de Pereza, de Despistaos… Són coses que encara les pense i em pregunte: vàrem compartir escenari amb aquesta gent? Vàrem obrir el show d’aquests artistes? I és que quan ixes a cantar davant d’un públic que una part et coneix, sí, però una altra no et coneix absolutament de res i veus que el que has creat pràcticament en l’habitació de ta casa agrada tant, que estan amb el grup… Quan veus això és fantàstic, és màgic; és un record que es queda per a sempre», assenyala. En eixe sentit cal esmentar que el 2009, el grup feu de teloner en la Fira de Xàtiva de La Oreja de Van Gogh i el camp de futbol la Murta estava ple de gom a gom. El concert fou memorable. «Feia la sensació que érem nosaltres l’artista principal de la nit», recorda. També les actuacions a la plaça del Mercat són fites per a Wayne. Sempre amb els seguidors incondicionals convertint aquelles en otra noche entera sin dormir…

Tot i la llarga estada sense actuacions, encara que ell en solitari, amb el nom d’Ed Bloom, va fer una incursió musical, El Mundo de Wayne no s’ha oxidat. Jordà explica que, curiosament, és un moment de major saviesa musical. El Mundo de Wayne ja sonava bé, però ara sona millor, assegura. «Hui en dia tenim una maduresa i un saber aprofitar el moment que igual abans no teníem», admet. La possible acollida de dissabte a Xàtiva ha de ser necessàriament millor que la de febrer, que tingué lloc en una coneguda sala de Xàtiva. Ara és en un espai obert, d’accés gratuït i amb l’ambient de la Fira regnant per tot arreu. Ara bé: la competència és duríssima. A menys de 150 metres del seu escenari i gairebé a la mateixa hora, una estrella internacional toca a Xàtiva: Juan Magán. Però els seus no fallaran. «La gent de Xàtiva sempre ens ha tractat superbé, es saben totes les cançons, ens han recolzat moltíssim, així que serà un plaer tornar a estar en la Fira i de segur que vindran a veure’ns». El cartell de la nit en Al Ras el completa el grup Disoluto (Ferran, Rigo, Carles i Guille).

La entrada El retorn (només per un dia) d’El Mundo de Wayne aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El Festival Música i Lletra, Xàtiva cançó d’autor (MiL), que tenia prevista la seua celebració a finals de maig, queda en suspens fins a l’edició 2021. Així ho han decidit de comú acord el director artístic de festival, Feliu Ventura, i els diferents departaments de l’Ajuntament de Xàtiva i de l’Institut Valencià de Cultura implicats en la seua organització.

La crisi sanitària arran de la Covid-19 i la incertesa de com serà el procés de tornada a la normalitat ha provocat que els responsables del festival hagen decidit cancel·lar preventivament l’edició d’aquest 2020 per poder dur a terme un MiL amb plenes garanties i preparar una possible edició especial el 2021.

La intenció des de l’organització del festival Música i Lletra és aprofitar tot el que siga possible la feina que s’havia fet fins ara, i planteja als artistes del cartell d’enguany -que no s’havia fet públic-, dates pel 2021 per tal d’adaptar-les a les seues agendes professionals en la mesura del possible, així com estar previnguts davant els imprevistos que puguen anar sorgint com a conseqüència d’aquesta anul·lació i treballar per sumar actuacions i continguts nous segons l’actualitat discogràfica de l’any vinent mantenint el MiL com un aparador de la millor música d’autor del país, en diversos estils i llengües.

La suspensió també afecta al MiL Descobreix: Certamen de Joves Cantautors/es programat junt amb el festival, el qual es reformularà per tractar d’assegurar una edició 2021 amb condicions òptimes i plenes garanties, i en la qual també hi haurà algunes novetats.

La entrada Xàtiva cancel·la el Festival Música i Lletra 2020 a causa de la crisi sanitària aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.