RECENSIÓ:
Un dels béns immobles més emblemàtics i representatius de l’arquitectura industrial del segle XIX xativí és l’antiga estació de ferrocarrils situada junt la línia Xàtiva-Alcoi, a l’eixida nord-est de la ciutat. És a més, una de les poques empremtes que tenim d’aquella revolució industrial i de comunicacions que suposà l’arribada de la tercera línia de ferrocarril més antiga d’Espanya, la que recorria el trajecte des del Grao de València, fins a Xàtiva. Una línia que suposaria el primer pas per a la connexió del litoral mediterrani, i concretament el port de València, amb la capital, Madrid.

El 20 de desembre de 1854 és la data en què, oficialment, va arribar el ferrocarril a la ciutat de Xàtiva. D’ella tenim notícies en tota la bibliografia al voltant de la història del ferrocarril a la comarca de La Costera i l’impuls socioeconòmic que va suposar per al desenvolupament de la ciutat. La primera referència que hi trobem respecte a la inauguració de la línia de ferrocarril del Grao de València a Xàtiva, la trobem al manuscrit del xativí de tall progressista, José Pascual Ferrándiz i Carbonell: “Anales o Memorias de Xàtiva, de 1833 a 1861”, publicat recentment junt a un minuciós estudi del context polític, econòmic i social de la època, del Professor D. Germán Ramírez Aledón.

En ell, Ferrándiz explica com es va viure a la ciutat l’esdeveniment, amb tot luxe de detalls: “El dia 21 de diciembre de 1854 se abrió al público el servicio del camino de hierro desde Játiva a Valencia inaugurándose con gran aparato. Bajaron de la capital con tren especial el Excmo. Sr. Arzobispo, Gobernador Civil, Capitan General y varios comisarios de la Diputación Provincial, accionistas y otras corporaciones y convidados y después de bendecir el camino ante un altar que al efecto se levantó, se celebró un gran banquete al que asistió el Ayuntamiento de la ciudad y alguna otra autoridad, concentrando mucha gente de las poblaciones inmediatas”.

Així mateix, el Diario Mercantil de Valencia, de 22 de desembre de 1854, recollia a les seues pàgines el testimoni de la seua inauguració:
“Señores: Acabamos de inaugurar la última sección del ferro-carril de Valencia á Játiva. Hemos llevado á cabo una empresa cuya utilidad nadie desconoce. La locomotora, ese poderoso agente que la civilización del siglo XIX parece haber elegido por guía, acaba de conducirnos en pocos momentos á diez leguas de Valencia. Está introducida en nuestro suelo la gran mejora; dentro de unos años, esa misma máquina podrá llevarnos al último confin de Europa. (…) Ardua es la empresa, pero consulte cada cual á su memoria, y recuerde si se consideraba fácil en 1850 la construcción del ferrocarril de Játiva: lo que entonces era un deseo, una esperanza, es hoy un hecho consumado. Haya unión entre los valencianos; haya paz en el país, y con el concurso de los buenos patricios, de las corporaciones populares, y de los diputados de esta provincia que protegen con celo este proyecto, el voto que van a pronunciar mis labios, el pensamiento que está en la mente de todos, será otro hecho que llevará al colmo la prosperidad de nuestra provincia: A la prolongación de este ferro-carril hasta Almansa”.

El projecte de la nova línea de ferrocarril va estar redactat per la mercantil “Societat Explotadora del Ferrocarril”, encapçalada pel seu gerent i fundador, el Marqués de Campo. Així, i segons consta en les estadístiques, aquesta línia es convertia en la tercera d’Espanya, després de la de Barcelona-Mataró (1848) i la de Madrid-Aranjuez (1851). A més, aquesta primera concessió per dur el ferrocarril des del Grao de València fins a Xàtiva, contemplava la seua ampliació posterior mitjançant la nova línia que es pensava construir per connectar Xàtiva amb Almansa, la qual suposaria el proper pas cap a la connexió del mediterrani amb la capital, Madrid.

El reflex material més important que s’hi conserva d’aquest període històric, de gran envergadura per la innovació i modernització que va suposar per a la ciutat i el seu desenvolupament econòmic i social, és l’antiga estació de trens, ubicada a la part nord-est de la ciutat, junt al traçat de la línia Xàtiva-Alcoi que començà a desenvolupar-se a partir de 1893 i seria acabada en 1904. Els seus autors van ser els enginyers James Beaty, autor de la primera estació de ferrocarrils en València, i Domingo Cardenal. En realitat, la seua utilització va ser efímera, en el sentit que el nou traçat cap Almansa va obligar a construir una nova estació en l’any 1860, millor orientada a les necessitats de la ciutat i al nou traçat, i que és la que es fa servir en l’actualitat.

L’estació vella, com és coneguda a la ciutat, està inscrita al catàleg de béns patrimonials del municipi des de l’any 1983, amb número d’inventari X-324. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, la façana del qual presenta una successió d’arcs de mig punt de rajola disposats a rosca, a l’estil de l’arquitectura industrial del moment . Originalment estaria coberta amb una teulada a dues aigües amb metall i fusta. Ocupa una superfície total de 732,55 m2, i les seues mides són 59,36 m x 12,35 m. Posteriorment se li va annexionar un nou cos destinat a habitatges dels ferroviaris.
Encara que recentment s’han realitzat tasques de manteniment i neteja, malauradament el seu estat de conservació és molt precari, en faltar tot el sostre de l’edifici i presentar un perillós creixement de vegetació al seu interior, motiu pel qual seria necessària una ambiciosa intervenció el més aviat possible. De fet, ja en l’any 2009 es va plantejar una rehabilitació de l’edifici, amb la intenció d’adaptar-la com a museu del ferrocarril, la qual finalment no es va dur a terme. Aquest projecte es conserva a les dependències de l’arxiu municipal de Xàtiva .

D’altra banda, l’antiga estació de Xàtiva va representar un element important per al control epidemiològic de la Xàtiva de 1884, en convertir-se, durant un temps, en hospital per a malalts de còlera, al trobar-se en una ubicació més o menys allunyada del nucli poblacional d’aquell temps (encara que hui en dia es troba completament integrada en la planimetria urbana local). Els testimonis gràfics que es conserven d’aquest període ens mostren una estació convertida en “Hospital de San José” . Aquest esdeveniment convertiria l’antiga estació de ferrocarril en una de les empremtes més recognoscibles d’aquesta epidèmia del còlera a la memòria col·lectiva dels ciutadans de Xàtiva.
Per últim, no deixa de ser curiós el fet de que, fins els darrers anys, l’antiga estació de ferrocarril de Xàtiva no gaudia de cap tipus de protecció especial, en no estar catalogat ni com Bé de Rellevància Local ni com Bé d’Interès Cultural, motiu pel qual en l’any 2017 es va iniciar un procediment per a la seua declaració com a Bé de Rellevància Local amb caràcter individual i la seua inclusió a l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, segons la classificació, tipus a), continguda en l’article núm. 3.1 del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel que es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels Béns de Rellevància Local: Monuments d’Interès Local.

BIBLIOGRAFIA
FERRÁNDIZ CARBONELL, José Pascual (2016). Anales o memorias de Játiva (1833-1861). Xàtiva: Ulleye.
AGUILAR CIVERA, Inmaculada (coord.) (2004). Historia del ferrocarril en las comarcas valencianas: La Costera. Valencia: Conselleria d’Obres Públiques,

La entrada Document del mes de desembre: L’antiga estació de ferrocarril de Xàtiva aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Document: Expedient de creació de la província de Xàtiva, correspondència, circulars i altres documents de la Diputació Provincial. LG-69

Requesta:

Les divisions territorials estan al servei de l’administració política i per tant responen a la ideologia o corrent que impera en el moment. Els grans moviments polítics i ideològics han buscat plasmar la seua manera de regir en la mentalitat de la societat que governen també en un terreny físic, emmarcant-los en unes divisions geogràfiques abstractes i arbitràries.

Dit açò pot-ser el canvi polític més fort que hi ha hagut en la modernitat ha sigut la implantació de l’estat liberal. Aquest procés durà quasi un segle, i a l’estat espanyol l’iniciem amb la resistència cívica representada per les Corts de Cadis. Amb la finalitat reformista liberal es va concebre un nou estat, que com no, havia de tindre la seua plasmació territorial. L’arribada al tron de Ferran VIIé suposà la cancel·lació de les reformes gaditanes, establint novament un règim absolutista, paralitzant les tendències de reforma territorial fins al conegut com trienni liberal.

La divisió territorial ja va experimentar un intent de reforma amb l’ocupació napoleònica, i el govern de Josep I també assignà una nova distribució en la qual Xàtiva encapçalava una de les dos sotsprefectures d’Alacant. Com veiem, s’acompleix el que hem dit abans, i és més, les Corts de Cadis també feren la seua proposta territorial, en la qual Xàtiva no encapçalava departament. Emperò totes aquestes mesures van ser anul·lades per Ferran VIIé en 1814.

L’alçament del general Riego en Cabezas de San Juan donà pas a tres anys de govern constitucionalista, període en el qual es tornà a emprendre la qüestió territorial. El dia 27 de març de 1821, el diputat xativí a Cadis, Joaquim Llorenç Villanueva remet una missiva dirigida a l’Ajuntament de Xàtiva explicant que, havent-se presentat a les Corts la divisió del territori espanyol, s’oferia a preparar una representació per demanar la creació de la nova província de Xàtiva, argumentant raons d’utilitat i conveniència, escollint com a model de limitació del territori el proposat per a la erecció de la diòcesi.

Així, en 1822 s’aplicà la divisió provincial on Xàtiva ja tenia una pròpia. La Diputació de Xàtiva funcionà des del 23 de maig de 1822 fins a octubre de 1823, i s’encarregava del govern de les províncies amb competències polítiques -organització i implantació de la xarxa d’ajuntaments-, econòmiques i fiscals -gestió d’impostos i del pòsit municipal-; foment d’infraestructures i obres públiques; socials -creació d’establiments de beneficència-, etc. Emperò, la seua vida coincidí amb la reacció absolutista, pel que les seues gestions se centraren en la defensa i auxili militar, configurant-se com la Junta Auxiliar de Defensa Nacional.

La tardor de 1822 l’oposició liberal començà a organitzar-se militarment i va integrar partides armades. L’organització del moviment reaccionari estava, en última instància, organitzada pel mateix Ferran VIIé.

L’ambient de violència anà en augment i explotà en conflicte obert amb l’arribada de l’exèrcit francés nomenat «els cent-mil fills de Sant Lluís». La guerra que es desenvolupà als següents mesos va estar des d’un primer moment declinada cap als absolutistes, pel que les autoritats liberals es veieren obligades a fugir. Entre elles ho feu la Diputació de Xàtiva, començà el seu exili a l’assabentar-se que les tropes reialistes atacaren Alzira, aquest exili els dugué a Agres, Banyeres, Alcoi, La Font de la Figuera, Villena, Alacant i finalment Cartagena, on es dissolgué. La Diputació de Xàtiva ja no progressà, i no tingué forma en la divisió territorial de Javier de Burgos de 1833.

L’ordenació del territori és un dels elements bàsics de l’acció de governar, qualsevol sistema, societat, civilització o grup s’esforça per gestionar el seu entorn -tant físic com humà- de la manera més profitosa possible. Per això el que hi ha darrere de les diputacions, províncies, comarques, i altres, és la plasmació d’una forma de govern, una ideologia. La Diputació de Xàtiva i el mateix nom de Xàtiva, caigueren baix l’etiqueta de mesures liberals, per tant contràries i perilloses a la ideologia absolutista.

Tanmateix, l’etapa provincial encara resideix en la memòria col·lectiva de la nostra ciutat, és motiu de prestigi social i històric, i utilitzada pels seus i les seues habitants per posicionar-la simbòlicament com una de les principals ciutats valencianes, compensant el seu posicionament econòmic front a altres. Per últim, cal reconéixer que aquest esdeveniment històric també està present a la construcció identitària de Xàtiva cap de les comarques centrals valencianes.

Bibliografia accessible:
TORRES FAUS, Francesc. La província de Xàtiva: història d’una il·lusió efímera (d’abril de 1822 a octubre de 1823). Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 2000.
BLESA DUET, Isaïes; GARRIDO RICO, Sebastià; VENTURA CONEJERO, Agustí. Cartografia Històrica: 175é Aniversari de la Província de Xàtiva. Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 1997.

La entrada Document històric de Xàtiva del mes de maig «Diputació de Xàtiva» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El Ayuntamiento de Xàtiva ha habilitado el trámite de «Fe de vida» para el cobro de prestaciones de países de la Unión Europea, con una serie de instrucciones a seguir por los solicitantes a la hora de pedir la documentación. La intención es no causar ningún perjuicio a los ciudadanos de Xàtiva beneficiarios de pensiones, prestaciones u otras ayudas, debido al hecho de que en algunos países los plazos administrativos no se encuentran suspendidos.

Estos certificados se podrán pedir presencialmente en la Casa de la Ciutat a lo largo de todos los días, en horario de 9 de la mañana a 14 de la tarde. Solo podrá acceder una persona por turno al interior del edificio, y en el caso de que la persona interesada tenga que guardar el turno, lo hará en el exterior del Ayuntamiento manteniendo la distancia de seguridad de dos metros respecto a otras personas.

Para la solicitud del trámite, el interesado tendrá que acudir debidamente acreditado con el DNI o NIE en vigor y con las medidas de seguridad del Estado de Alarma emitidas por el Ministerio de Sanidad. Una vez en la Casa de la Ciutat, indicará al agente de policía local del acceso su intención de obtener este documento de «Fe de vida».

El Policía Local le tomará la temperatura antes de acceder al edificio, con un termómetro a distancia, y solo podrá acceder al interior en caso de no presentar síntomas de fiebre y cuando no haya otra persona en el punto de atención de los certificados. La persona tendrá que acceder al punto de atención con guantes y mascarilla para cumplir las medidas de seguridad.

En Valencia:

L’Ajuntament de Xàtiva habilita el servei per tramitar el document de «Fe de vida»

Es controlarà l’accés a la Casa de la Ciutat, que només podrà realitzar una persona per torn i amb totes les mesures de seguretat pertinents

L’Ajuntament de Xàtiva ha habilitat el tràmit de «Fe de vida» per al cobrament de prestacions de països de la Unió Europea, amb una sèrie d’instruccions a seguir pels sol·licitats a l’hora de demanar la documentació. La intenció és no causar cap perjudici als ciutadans de Xàtiva beneficiaris de pensions, prestacions o altres ajudes, degut al fet de que en alguns països els terminis administratius no es troben suspesos.

Aquests certificats es podran demanar presencialment a la Casa de la Ciutat al llarg de tots els dies, en horari de 9 del matí a 14 de la vesprada. Només podrà accedir una persona per torn a l’interior de l’edifici, i en el cas de que la persona interessada haja de guardar el torn, ho farà a l’exterior de l’Ajuntament mantenint la distància de seguretat de dos metres respecte a altres persones.

Per a la sol·licitud del tràmit, l’interessat haurà d’acudir degudament acreditat amb el DNI i NIE en vigor i amb les mesures de seguretat de l’Estat d’Alarma emeses pel Ministeri de Sanitat. Una vegada en la Casa de la Ciutat, indicarà a l’agent de policia local de l’accés la seua intenció d’obtenir aquest document de «Fe de vida».

El Policia Local li prendrà la temperatura abans d’accedir a l’edifici, amb un termòmetre a distància, i només podrà accedir a l’interior en cas de no presentar símptomes de febra i quan no hi haja altra persona en el punt d’atenció dels certificats. La persona haurà d’accedir al punt d’atenció amb guants i mascareta per tal de complir les mesures de seguretat.

La entrada El Ayuntamiento de Xàtiva habilita el servicio para tramitar el documento de «Fe de vida» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Esta medida viene recogida en el Real Decreto-Ley de medidas urgentes extraordinarias para hacer frente al impacto económico y social del COVID19, aprobado este martes en Consejo de Ministros.

“Queda prorrogada por un año, hasta el día trece de marzo de dos mil veintiuno, la validez del documento nacional de identidad de las personas mayores de edad titulares de un documento que caduque desde la fecha de entrada en vigor del Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19”, señala el texto legal.

También se indica que “la prórroga de la validez del documento nacional de identidad permitirá que puedan renovarse, conforme al procedimiento actual, los certificados reconocidos incorporados al mismo por igual periodo”.

La entrada Se prorroga durante un año la validez de DNI que caduquen a partir de la declaración del estado de alarma aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

En la guía se tratan aspectos éticos, deontológicos y jurídicos ante el rechazo de un paciente a una transfusión sanguínea. Así deja registrado y por escrito todo el procedimiento y determina la necesidad de que el paciente tenga registradas sus Voluntades Anticipadas para acogerse a este derecho.

Desde la Gerencia del Departamento se ha destacado la importancia de esta nueva herramienta de trabajo “porque cuando un paciente rechaza esta indicación médica los pacientes tienen que desplazarse a otros departamentos para realizarse distintos procedimientos clínicos o quirúrgicos. Ahora con este documento, los pacientes podrán disponer de una mayor información y recomendaciones que le serán transmitidas por los distintos profesionales de nuestros centros sanitarios”

En la redacción de este protocolo ha intervenido el doctor Manuel Rodriguez, Jefe de Servicio de Cuidados Intensivos del Hospital Lluís Alcanyís i presidente del Comité de Etica Asistencial, el doctor Manuel Hernandez Jefe del Servicio de Hospitalización Domiciliaria, Jesús García Varea, Master en Bioética y enfermero de la U.H.D. así como el enfermero Supervisor de Laboratorio, Antonio Sifre y la enfermera gestora Loli Perales. Además han participado en su elaboración profesionales de la judicatura, el derecho, y la salud. El documento ha tenido también la aprobación de todos los Jefes de Servicio del Departamento así como Atención Primaria y las direcciones médica y de enfermería correspondientes.

La entrada La Conselleria de Sanitat edita un documento para pacientes que rechazan la transfusión de sangre aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.