<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Document històric Archivos - Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva</title>
	<atom:link href="https://diaridigital.es/tag/document-historic/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://diaridigital.es/tag/document-historic/</link>
	<description>Periódico digital de Xàtiva y Comarca</description>
	<lastBuildDate>Tue, 21 Jul 2020 10:13:03 +0000</lastBuildDate>
	<language>es</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=7.1.4</generator>

<image>
	<url>https://diaridigital.es/wp-content/uploads/2018/07/cropped-logo-diari-con-frase-150-32x32.jpg</url>
	<title>Document històric Archivos - Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva</title>
	<link>https://diaridigital.es/tag/document-historic/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Document històric de Xàtiva del mes de juliol «Pòsit municipal»</title>
		<link>https://diaridigital.es/document-historic-de-xativa-del-mes-de-juliol/?utm_source=rss&#038;utm_medium=rss&#038;utm_campaign=document-historic-de-xativa-del-mes-de-juliol</link>
					<comments>https://diaridigital.es/document-historic-de-xativa-del-mes-de-juliol/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[diaridigital]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 21 Jul 2020 10:13:03 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Història]]></category>
		<category><![CDATA[La Costera]]></category>
		<category><![CDATA[Xàtiva]]></category>
		<category><![CDATA[Document històric]]></category>
		<category><![CDATA[Pòsit municipal]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://diaridigital.es/?p=61269</guid>

					<description><![CDATA[<p>Temàtica: Pòsit municipal Document: Presupuesto fundamental de las leyes del Reyno publicadas desde el año 1584 acerca del establecimiento y gobierno de los pósitos. AMX, Le-473. Data: 1800. Diu la guatlla : què fas blat? Diu la guatlla dins del blat* *Facilitada per Pep Gimeno, tècnic costumista Una de les notícies més comentades d&#8217;aquesta quarantena [&#8230;]</p>
<p>La entrada <a href="https://diaridigital.es/document-historic-de-xativa-del-mes-de-juliol/">Document històric de Xàtiva del mes de juliol «Pòsit municipal»</a> aparece primero en <a href="https://diaridigital.es">Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Temàtica: Pòsit municipal<br />
Document: Presupuesto fundamental de las leyes del Reyno publicadas desde el año 1584 acerca del establecimiento y gobierno de los pósitos. AMX, Le-473. Data: 1800.</p>
<p style="text-align: justify;">Diu la guatlla : què fas blat?<br />
Diu la guatlla dins del blat*</p>
<p style="text-align: justify;">*Facilitada per Pep Gimeno, tècnic costumista</p>
<p style="text-align: justify;">Una de les notícies més comentades d&#8217;aquesta quarantena van ser les mesures preses en alguns barris madrilenys on els bancs d&#8217;aliments van veure augmentada la seua acció per la crisi de subsistència que ha suposat la paralització laboral arran la Covid-19. L&#8217;impacte de la notícia rau en el fet que no és habitual veure com persones assalariades hagen de recórrer a aquest tipus de mesures socials destinades als més desprotegits, perquè el seu objectiu és cobrir una necessitat tan vital com és el menjar. Tornats a la nova normalitat, estaria bé reflexionar al voltant d&#8217;aquesta situació amb l&#8217;exemple dels pòsits, una mesura pressa en l&#8217;antic règim destinada a la protecció social en temps de subsistència.</p>
<p style="text-align: justify;">A l&#8217;antic règim, com és sabut l&#8217;agricultura era la base de l&#8217;economia però, malgrat tindre un sistema monetari en ús, el mateix forment tenia utilitat monetària. Molts impostos es pagaven amb forment, el que es sol dir en espècies, i la situació dels llauradors menuts i dels arrendataris era molt fàcil de veure&#8217;s advocada cap a la crisi de subsistència per diversos factors. En primer lloc, per la natura del mateix sector econòmic, perquè amb el nivell tecnològic de l&#8217;època una mala collita no era gens estranya d&#8217;esdevenir. Els canvis climàtics, desastres naturals i altres factors podien llançar a perdre els ingressos econòmics i alimentaris d&#8217;una família, amb el que la desprotecció de les capes més humils de la societat era prou acusada. En segon lloc, les càrregues impositives no eren únicament personals com avui en dia -els impostos els paguem persones, físiques o jurídiques, com a posseïdors d&#8217;un bé- sinó també carregaven la terra, la qual havia de pagar impostos per mitjà de qui l&#8217;explotava -no de qui la posseïa-. d&#8217;aquesta manera, un llaurador perfectament podia córrer no sols amb els seus deutes, sinó també amb deutes anteriors carregats sobre la terra.</p>
<p style="text-align: justify;">La problemàtica era tan usual que els governants van crear la solució dels pòsits per tal de minvar-la. Els pòsits de gra van ser una creació del regne de Castella en el segle XVI, amb la finalitat de recollir i prestar forment a interès baix per als llauradors pobres. La seua finalitat era proteccionista, en defensa del petit llaurador i dels més necessitats, però eren els mateixos llauradors qui el finançaven. La seua implantació no s&#8217;ha de confondre amb altres institucions com l&#8217;Almodí o Alfòndec, el qual servia de llotja pública per a la compravenda de forment i així controlava i estabilitzava els preus. El pòsit, en canvi, oferia préstecs a baix interès, un tres o quatre per cent que a l&#8217;època era prou baix, per a tot aquell que ho necessités.</p>
<p style="text-align: justify;">Per al seu finançament, anualment se li exigia al llaurador una contribució per la collita, pagada amb un interès perquè la institució sempre disposara de reserves. Una altra preocupació d&#8217;aquesta institució era la continuïtat de la collita, pel que havia d&#8217;assegurar-se la sembra reservant una quantitat de llavors cada any, quantitat pagada mitjançant un plus abonat en les quanties anuals. Però la funció que més s&#8217;identificava amb la seua motivació eren els préstecs anteriorment dits. Aquests, servien els llauradors per a afrontar les dificultats de la terra, clima i altres davallades econòmiques que podien dur a un nucli familiar a la subsistència.</p>
<p style="text-align: justify;">L&#8217;administració del pòsit era municipal, i normalment es creava una junta específica dins dels ajuntaments -estem parlant del segle XVIII-, i a banda de tindre un cens de contribuents al pòsit, també posava multes i sancions a qui no complia amb les obligacions de pagament. Malgrat la seua vocació solidària i el seu control, el pòsit era susceptible d&#8217;especulació, destinant els seus recursos a la xarxa clientelar dels gestors -qui controlava també el govern local-.<br />
Per ser una institució de tanta importància va estar sotmesa a una regulació constant i variable, plena de rectificacions, una ampla legislació de la qual ens parla el citat document. La primera llei reguladora fou en època de Felip II, la Real Pragmàtica de 15 de maig de 1584, i fins a 1801 se succeïren reals pragmàtiques reguladores. La seua expansió per la província de València -recordem que parlem d&#8217;inicis del segle XIX- donà en l&#8217;època del document 388 pòsits públics registrats.</p>
<p style="text-align: justify;">L&#8217;estudi d&#8217;aquest lligall també ens ajuda a comprendre com després de la supressió de la Corona d&#8217;Aragó, els costums i fórmules de govern castellanes s&#8217;expandeixen ràpidament pels territoris valencians. La gestió i regulació de la vida politicoadministrativa seguia la batuta de Madrid, fins i tot en competències municipals com és el cas. Tal vegada no ens semble molt estrany però, si ampliem la perspectiva històrica, suposà un gran canvi en la vida i societat dels valencians i valencianes.</p>
<p style="text-align: justify;">Bibliografia accessible:<br />
Reyes, Antonio, de los. El pósito, MVRGETANA, núm. 128, Año LXIV, 2013. Págs. 17-46.</p>
<p>La entrada <a href="https://diaridigital.es/document-historic-de-xativa-del-mes-de-juliol/">Document històric de Xàtiva del mes de juliol «Pòsit municipal»</a> aparece primero en <a href="https://diaridigital.es">Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://diaridigital.es/document-historic-de-xativa-del-mes-de-juliol/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Document del mes de Juny: La Crema de Xàtiva a través dels arxius</title>
		<link>https://diaridigital.es/document-del-mes-de-juny-la-crema-de-xativa-a-traves-dels-arxius/?utm_source=rss&#038;utm_medium=rss&#038;utm_campaign=document-del-mes-de-juny-la-crema-de-xativa-a-traves-dels-arxius</link>
					<comments>https://diaridigital.es/document-del-mes-de-juny-la-crema-de-xativa-a-traves-dels-arxius/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[diaridigital]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 02 Jul 2020 16:47:23 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Història]]></category>
		<category><![CDATA[La Costera]]></category>
		<category><![CDATA[Xàtiva]]></category>
		<category><![CDATA[Arxiu Municipal]]></category>
		<category><![CDATA[Document històric]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://diaridigital.es/?p=60978</guid>

					<description><![CDATA[<p>Document de Juny de l&#8217;Arxiu Municipal de Xàtiva Sonet al voltant de les festes que la ciutat de Xàtiva celebrà amb motiu del casament i vinguda a Espanya del Rei Felip V. «A la antiquissima y muy ilustre ciudad de Xàtiva&#8230;». Ca. 1703. AMX, LG-2470/51 Requesta: El mes de juliol és per a la ciutat [&#8230;]</p>
<p>La entrada <a href="https://diaridigital.es/document-del-mes-de-juny-la-crema-de-xativa-a-traves-dels-arxius/">Document del mes de Juny: La Crema de Xàtiva a través dels arxius</a> aparece primero en <a href="https://diaridigital.es">Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Document de Juny de l&#8217;Arxiu Municipal de Xàtiva<br />
Sonet al voltant de les festes que la ciutat de Xàtiva celebrà amb motiu del casament i vinguda a Espanya del Rei Felip V. «A la antiquissima y muy ilustre ciudad de Xàtiva&#8230;». Ca. 1703. AMX, LG-2470/51</p>
<p style="text-align: justify;">Requesta:<br />
El mes de juliol és per a la ciutat de Xàtiva un mes ambigu, ja que per una banda hi celebrem la festa del Corpus Christi, però per altre és l’efemèride del pitjor fet històric que n’ha patit, la crema de 1707. Si més no, ambdues fites ens porten a reafirmar el sentiment comunitari de la ciutat, la primera per la seua capacitat d’ajuntar esferes socials molt diverses en un mateix acte públic -educació, folklore, religiositat i música-, i la segona per la reinterpretació contemporània d’un tràgic intent d’esborrar física, comunitàriament i simbòlicament la ciutat. Per això, volem aprofitar l’ocasió per fer a referència a les fonts més que als fets, les quals, gràcies a l’acció dels professionals de la documentació, biblioteconomia i la història han perviscut fins avui en dia.<br />
Abans de tot, deguem recordar que la crema afectà a l’arxiu municipal local, ubicat en la Casa de la Ciutat, actualment enderrocada -actual edifici dels sindicats, Carrer Corretgeria, 2-. Cremant-se la col·lecció de Manuals de Consells -llibres d’actes del consell municipal, anacrònicament parlant-, i la resta de documentació municipal interna que ens ajudarien a construir eixos fets previs a la catàstrofe. Com a resultat els i les professionals del passat s’han vist amb l’obligació de recercar en altres dispersos llocs per intentar tapar, en la mesura dels possibles, aquest forat històric.</p>
<p style="text-align: justify;">Començant per un document present al nostre arxiu municipal, gràcies a una donació privada, la ciutat va adquirir una còpia d&#8217;un sonet compost amb motiu de la vinguda i casament de Felip Ve datat en l&#8217;any 1703. En compte de contradir les opinions dels professionals, confirma que la ciutat acceptà el nomenament de Felip V com a successor i hereu de Carles II, esmentat al seu testament, i que com era habitual, celebrà actes commemoratius per la seua coronació i casament. Si més no, el treball i visió dels professionals de la història és més palés per la necessitat d&#8217;explicar com una ciutat a priori pro borbònica, acabà sent un dels últims reductes austriacistes. La causalitat és prou complexa perquè a tots els àmbits i estaments de la ciutat la societat estava dividida, triomfant la postura majoritària entre les classes populars i recolzada per les primeres tropes a posar-hi el peu, les austriacistes en Nadal de 1705, de manera pacífica.</p>
<p style="text-align: justify;">El primer testimoni coetani bibliogràfic de la crema que volem nomenar és l&#8217;obra del Marqués de San Felipe i vescomte de Fuentehermosa, Vicent Bacallar i Sanna. Vicent va ser un noble i militar sard, ferm partidari de Felip de Borbó, qui li encarregà l&#8217;escriptura d&#8217;una crònica de la guerra que rebé el títol de Comentarios de la Guerra de España. Finalitzada en 1725, el mateix Felip V manà retirar-la per les seues discrepàncies en certs aspectes, però encara es conserven exemplars de l&#8217;edició holandesa en la Biblioteca Nacional.<br />
«No se pudo discernir quién con mayor tesón aplicaba fuego, si los propios moradores o los soldados; no se perdonó ni aun a los templos; pocos sacerdotes escaparon; mujeres, pocas, y hombres, ninguno. Nada quedó de Játiva, ni aun el nombre, porque en su reparación el Rey mandó llamarla San Felipe; ochocientos ingleses quedaron prisioneros.» (Pascual Beltrán, 1925: 92)</p>
<p style="text-align: justify;">Al mateix nivell tenim l’obra del frare trinitari José Manuel Miñana Estela, qui també visqué els fets de manera sincrònica, narrant-los en la seua gran crònica De Bello Rustico Valentino. Encara que tracta la guerra amb el respecte per ambdós bàndols, Miñana també té tendència borbònica, el que no va impedir que denunciara els fets, altrament amb la intenció de justificar-ho per l’obstinada defensa numantina de la ciutat.<br />
Del dietari de Josep Vicent Ortí, centrat en la ciutat de València, també hi trobem referències, en concret notifica l’arribada de refugiats de la ciutat i de la petició per part dels assetjats de cancel·lar l’ordre de crema.<br />
«Hiziose esta mañana también por parte del cabildo, diputación y ciudad una embaxada al caballero d’Asfeld para que se dignase suspender el orden de S.M. que era de arruinar, y abrasar a la ciudad de Xàtiva: pero diciendo su excelencia que ya no le era posible detener este orden, sólo consiguieron los magistrados, el que se reservasen las iglesias [&#8230;]»</p>
<p style="text-align: justify;">(Pascual Beltrán, 1925: 87)</p>
<p style="text-align: justify;">No podríem finalitzar sense mencionar el capítol corresponent a la crema del llibre del carmelità Carlos Castañeda Pujaçons, que suposa una de les proves més pròximes en el temps. En aquest manuscrit conservat a la Biblioteca Nacional ens narren els fets de l&#8217;assalt i posterior crema i expulsió al detall, centrats en la nostra ciutat. Cal dir que es considera una de les fonts més fiables i ha sigut utilitzada com a base per a les posteriors investigacions. Emperò, aquesta era la creença fins ara, des que en 2016 es presentà un llibre dels investigadors xativins Mariano González Baldoví i Inmaculada Navarro García, el qual publicava un manuscrit del també carmelità Fra Lluís Cirilo Goterris, obra testimonial de la qual Castanyeda agafà les referències per al seu manuscrit. L&#8217;obra de Goterris té com a protagonista el Convent de Sant Julià de l&#8217;ordre carmelita de la ciutat de Xàtiva, mentre que Castanyeda agafa sols els fragments que narren la crema i destrucció de la ciutat. Ni Goterris, nascut a Castelló en 1714, ni Castañeda, a Xàtiva en 1740, visqueren aquest episodi, però la precisió de l&#8217;escrit del primer ens indica que comptà amb testimonis coetanis.<br />
I per últim, en trobem entre la documentació de l’època una narració i explicació dels fets prou dispar amb les anteriors, l’oferida pel franciscà Vicent Martínez Colomer, en el segon volum de la Historia de la Orden de San Francisco en Valencia de 1802. L’estranyesa d’aquesta font rau en la responsabilització de la crema als combatents d’un i d’altre bàndol, per una banda, i en l’atribució al general d’Asfeld d’una actitud proteccionista cap a la població i ciutat, d’altra.<br />
«[&#8230;] A vista de tan tenaz resistencia, redobla Alfeld sus ataques, [&#8230;] Derrámasse al instante los soldados por todas partes con un furor increíble, y pasan a filo de espada a quantos encuentran, sin perdonar a niños ni mugeres, contra la voluntad de Alfeld que había mandado respetar la vida de estos indefensos. Tan fea y horrible crueldad exasperó en tanto extremo los ánimos del paisanage, que arrostrando denodadamente a los enemigos pasó a cuchillo a una multitud, pegó fuego a los edificios con más encono que ellos y que abandonó a todo género de horrores, de suerte que en pocas horas entre sititadores y sitiados dexaron la ciudad envuelta en sangre y ruinas [&#8230;]»</p>
<p style="text-align: justify;">(Pascual Beltrán, 1925: 90)<br />
Encara ens faltaria per esmentar altres autors com per exemple Isidoro Planes, altres tipus de fonts però preferim acabar amb una menuda reflexió al voltant de la investigació històrica. La història no intenta obrir ferides, jutjar i valorar el passat, ni apel·lar als sentiments identitaris o emotius, sols intenta donar coneixement del passat amb el propòsit d’ajudar la comprensió dels temps i problemes actuals. Pel que fa a la crema de la ciutat en 1707, és necessària per a comprendre la situació de crisi que patí al llarg del segle XVIII, el canvi i trajectòria d’estructures políticoadministratives, l’evolució urbanística , etc. L’actual commemoració o efectes simbòlics que ha tingut no és responsabilitat dels historiadors sinó de la societat setabense.<br />
Bibliografia històrica:</p>
<p style="text-align: justify;">BACALLAR SANNA, Vicente. Comentarios de la guerra de España e historia de su rey Felipe V, El Animoso. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 1999. [Disponible en línia: http://www.cervantesvirtual.com/obra/comentarios-de-la-guerra-de-espana-e-historia-de-su-rey-felipe-v-el-animoso&#8211;0/]</p>
<p style="text-align: justify;">GONZÁLEZ, Mariano i NAVARRO, Inmaculada. Milagros, fuego e intrigas: Xàtiva a través del Manuscrito del carmelita Goterris: 1570-1801. Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 2018.<br />
MIÑANA, José Manuel. La guerra de Sucesión en Valencia;De bello rustico Valentino [introducción, texto latino, traducción, notas e índices&#8230; de F. Jordi Pérez i Durá y José Mª Estellés i González ; prólogo de Antonio Mestre]. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985.</p>
<p style="text-align: justify;">ORTÍ, José Vicente. Diario de lo sucedido en la ciudad de Valencia desde el día 3 de octubre de 1700 hasta el día 1º del mes de septiembre de 1715 escrito por D. Josef Ortí y Mayor. [manuscrit] (B.U.V., ms. 460)</p>
<p style="text-align: justify;">PASCUAL BELTRÁN, Ventura. Curiosidades Setabenses: Segunda serie: Fascículo II: Datos para la historia del exterminio de Játiva en la guerra de Sucesión. Xàtiva: Tipografia Virgen de la Seo, 1925.</p>
<p>La entrada <a href="https://diaridigital.es/document-del-mes-de-juny-la-crema-de-xativa-a-traves-dels-arxius/">Document del mes de Juny: La Crema de Xàtiva a través dels arxius</a> aparece primero en <a href="https://diaridigital.es">Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://diaridigital.es/document-del-mes-de-juny-la-crema-de-xativa-a-traves-dels-arxius/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Document històric de Xàtiva del mes de maig «Diputació de Xàtiva»</title>
		<link>https://diaridigital.es/document-historic-de-xativa-del-mes-de-maig-diputacio-de-xativa/?utm_source=rss&#038;utm_medium=rss&#038;utm_campaign=document-historic-de-xativa-del-mes-de-maig-diputacio-de-xativa</link>
					<comments>https://diaridigital.es/document-historic-de-xativa-del-mes-de-maig-diputacio-de-xativa/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[diaridigital]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 25 May 2020 17:51:28 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[La Costera]]></category>
		<category><![CDATA[Xàtiva]]></category>
		<category><![CDATA[Document històric]]></category>
		<category><![CDATA[Documento]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://diaridigital.es/?p=60239</guid>

					<description><![CDATA[<p>L’Arxiu municipal de Xàtiva ens proposa aquest mes el document històric «Diputació de Xàtiva» Document: Expedient de creació de la província de Xàtiva, correspondència, circulars i altres documents de la Diputació Provincial. LG-69 Requesta: Les divisions territorials estan al servei de l’administració política i per tant responen a la ideologia o corrent que impera en [&#8230;]</p>
<p>La entrada <a href="https://diaridigital.es/document-historic-de-xativa-del-mes-de-maig-diputacio-de-xativa/">Document històric de Xàtiva del mes de maig «Diputació de Xàtiva»</a> aparece primero en <a href="https://diaridigital.es">Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">L’Arxiu municipal de Xàtiva ens proposa aquest mes el document històric «Diputació de Xàtiva»</p>
<p style="text-align: justify;">Document: Expedient de creació de la província de Xàtiva, correspondència, circulars i altres documents de la Diputació Provincial. LG-69</p>
<p style="text-align: justify;">Requesta:</p>
<p style="text-align: justify;">Les divisions territorials estan al servei de l’administració política i per tant responen a la ideologia o corrent que impera en el moment. Els grans moviments polítics i ideològics han buscat plasmar la seua manera de regir en la mentalitat de la societat que governen també en un terreny físic, emmarcant-los en unes divisions geogràfiques abstractes i arbitràries.</p>
<p style="text-align: justify;">Dit açò pot-ser el canvi polític més fort que hi ha hagut en la modernitat ha sigut la implantació de l&#8217;estat liberal. Aquest procés durà quasi un segle, i a l&#8217;estat espanyol l&#8217;iniciem amb la resistència cívica representada per les Corts de Cadis. Amb la finalitat reformista liberal es va concebre un nou estat, que com no, havia de tindre la seua plasmació territorial. L&#8217;arribada al tron de Ferran VIIé suposà la cancel·lació de les reformes gaditanes, establint novament un règim absolutista, paralitzant les tendències de reforma territorial fins al conegut com trienni liberal.</p>
<p style="text-align: justify;">La divisió territorial ja va experimentar un intent de reforma amb l&#8217;ocupació napoleònica, i el govern de Josep I també assignà una nova distribució en la qual Xàtiva encapçalava una de les dos sotsprefectures d&#8217;Alacant. Com veiem, s&#8217;acompleix el que hem dit abans, i és més, les Corts de Cadis també feren la seua proposta territorial, en la qual Xàtiva no encapçalava departament. Emperò totes aquestes mesures van ser anul·lades per Ferran VIIé en 1814.</p>
<p style="text-align: justify;">L’alçament del general Riego en Cabezas de San Juan donà pas a tres anys de govern constitucionalista, període en el qual es tornà a emprendre la qüestió territorial. El dia 27 de març de 1821, el diputat xativí a Cadis, Joaquim Llorenç Villanueva remet una missiva dirigida a l’Ajuntament de Xàtiva explicant que, havent-se presentat a les Corts la divisió del territori espanyol, s’oferia a preparar una representació per demanar la creació de la nova província de Xàtiva, argumentant raons d’utilitat i conveniència, escollint com a model de limitació del territori el proposat per a la erecció de la diòcesi.</p>
<p style="text-align: justify;">Així, en 1822 s’aplicà la divisió provincial on Xàtiva ja tenia una pròpia. La Diputació de Xàtiva funcionà des del 23 de maig de 1822 fins a octubre de 1823, i s’encarregava del govern de les províncies amb competències polítiques -organització i implantació de la xarxa d’ajuntaments-, econòmiques i fiscals -gestió d’impostos i del pòsit municipal-; foment d’infraestructures i obres públiques; socials -creació d’establiments de beneficència-, etc. Emperò, la seua vida coincidí amb la reacció absolutista, pel que les seues gestions se centraren en la defensa i auxili militar, configurant-se com la Junta Auxiliar de Defensa Nacional.</p>
<p style="text-align: justify;">La tardor de 1822 l&#8217;oposició liberal començà a organitzar-se militarment i va integrar partides armades. L&#8217;organització del moviment reaccionari estava, en última instància, organitzada pel mateix Ferran VIIé.</p>
<p style="text-align: justify;">L’ambient de violència anà en augment i explotà en conflicte obert amb l’arribada de l’exèrcit francés nomenat «els cent-mil fills de Sant Lluís». La guerra que es desenvolupà als següents mesos va estar des d’un primer moment declinada cap als absolutistes, pel que les autoritats liberals es veieren obligades a fugir. Entre elles ho feu la Diputació de Xàtiva, començà el seu exili a l’assabentar-se que les tropes reialistes atacaren Alzira, aquest exili els dugué a Agres, Banyeres, Alcoi, La Font de la Figuera, Villena, Alacant i finalment Cartagena, on es dissolgué. La Diputació de Xàtiva ja no progressà, i no tingué forma en la divisió territorial de Javier de Burgos de 1833.</p>
<p style="text-align: justify;">L’ordenació del territori és un dels elements bàsics de l’acció de governar, qualsevol sistema, societat, civilització o grup s’esforça per gestionar el seu entorn -tant físic com humà- de la manera més profitosa possible. Per això el que hi ha darrere de les diputacions, províncies, comarques, i altres, és la plasmació d’una forma de govern, una ideologia. La Diputació de Xàtiva i el mateix nom de Xàtiva, caigueren baix l’etiqueta de mesures liberals, per tant contràries i perilloses a la ideologia absolutista.</p>
<p style="text-align: justify;">Tanmateix, l’etapa provincial encara resideix en la memòria col·lectiva de la nostra ciutat, és motiu de prestigi social i històric, i utilitzada pels seus i les seues habitants per posicionar-la simbòlicament com una de les principals ciutats valencianes, compensant el seu posicionament econòmic front a altres. Per últim, cal reconéixer que aquest esdeveniment històric també està present a la construcció identitària de Xàtiva cap de les comarques centrals valencianes.</p>
<p style="text-align: justify;">Bibliografia accessible:<br />
TORRES FAUS, Francesc. La província de Xàtiva: història d’una il·lusió efímera (d’abril de 1822 a octubre de 1823). Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 2000.<br />
BLESA DUET, Isaïes; GARRIDO RICO, Sebastià; VENTURA CONEJERO, Agustí. Cartografia Històrica: 175é Aniversari de la Província de Xàtiva. Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 1997.</p>
<p>La entrada <a href="https://diaridigital.es/document-historic-de-xativa-del-mes-de-maig-diputacio-de-xativa/">Document històric de Xàtiva del mes de maig «Diputació de Xàtiva»</a> aparece primero en <a href="https://diaridigital.es">Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://diaridigital.es/document-historic-de-xativa-del-mes-de-maig-diputacio-de-xativa/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
