La Tamborada de la Setmana Santa de Xàtiva va reunir el dissabte a centenars d’espectadors tant en la plaça de la Seu com durant el recorregut inicial, que va partir de la plaça de la Trinitat per a desfilar per Montcada, Pi, Matilde Ridocci i Corretgeria. Les sis formacions van acudir a la cita amb prop de dos-cents efectius en conjunt. La reunió va culminar amb Del caos a la plenitud: el redoblament final. Va conduir l’acte el periodista i locutor radiofònic Félix Lluch. Era el quart any que la Tamborada, plantejada com una crida a la joventut cap a la Setmana Santa, es duu a terme en la plaça de Calixt III o de la Seu. Abans es feia en la plaça del Mercat, menys en 2022 que tingué lloc en l’Albereda. Setmanes arrere va haver-hi una jornada de convivència entre alguns dels participants en el Jardí de la Pau, amb assajos de tocs, desfilades i un esmorzar.

Una vegada reunides la bandes en l’espai central —que aquesta vegada va tindre un toc estètic especial amb la col·locación de fundes de la Germandat de Confraries per a embellir les tanques—, van tocar conjuntament la Marxa de l’aniversari que es va compondre anys arrere per a recordar els vint anys d’aquest acte, creat en 2001. Seguidament, la concentració es va desenvolupar en tres franges: Els sons del tambor, on prevalen les diferents maneres de tocar; després, El repic de cada banda (toca primer una sola, i el repeteixen la resta) i, finalment, El redoblament final. Es tracta d’un toc en el qual també prenen part els pendons de cada confraria participant, que tenen una important funció per a marcar l’inici, les repeticions així com la intensitat sonora. Aquesta part va conduir al moment més impactant, que finalitzava amb tres forts colps conjunts i compassats que van tancar l’actuació.

Van participar:

La banda de tambors de l’Acadèmia Rytmus, amb quaranta components. Dirigida per Máximo Climent, va ser fundada per ell en 2005. Va participar per primera vegada en la Tamborada de la Setmana Santa de Xàtiva en 2006. Climent fa les funcions de director de tota la concentració.

Banda de tambors del Sant Sepulcre. Data de 1974 com a banda de timbals. Des de 2011, sota la direcció de Fernando Tormo, ha ampliat notablement la seua formació i incorporat caixes. Ha participat en totes les tamborades de Xàtiva.

La banda de tambors de l’Ecce-Homo la va fundar en 1997 Antonio Tomás, qui la va dirigir durant tretze anys i que va ser coimpulsor de la Tamborada de Xàtiva. La dirigeix actualment Borja Sanchis. Compta en aquesta Setmana Santa de 2026 amb 19 components.

Banda de tambors de la Camilla. Es va crear en 2008. Després d’alguns alts i baixos, s’ha estabilitzat amb al voltant d’una vintena d’integrants.

La banda de tambors de La Dolorosa es va refundar en 2004, hereua d’una activitat molt anterior. Dirigida per Francisco Lluch, consta de 30 membres i a més de la seua, acompanya a altres confraries de Xàtiva com el Natzaré, el Sant Sopar o la Soledat.

La banda de tambors de la Burreta, confraria que enguany festeja el seu 75 aniversari, es va crear en 2010 vinculada a l’acadèmia Rytmus. Amb un nombre variable de components des de llavors, ja ha consolidat una formació estable que acompanya les seues pròpies desfilades.

Fotos: Rafa Aguado

La entrada Centenars d’espectadors omplin la plaça de la Seu en la Tamborada aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Les confraries; més en concret, els confrares. I més encara, els portadors. A aquestes figures imprescindibles va dedicar l’abat de Xàtiva, Camilo Bardisa, el Pregó de la Setmana Santa de 2026. Bardisa es preguntà en el seu discurs: «Què seria de les imatges sense els seus portadors? Els portadors són, sou, autèntics admiradors» del missatge de Crist. El pregoner va qualificar de «missió espiritual dels portadors» el fet de «traure a Crist al carrer», ja que «per al papa, evangelitzar és portar a Crist a la vida real. I els portadors ho feu de manera literal. Ho carregueu sobre els vostres muscles, i camineu al ritme de la comunitat». Segons l’abat, «quan un pas de la Setmana Santa travessa un carrer, Crist el travessa també. Els portadors feu possible eixa trobada. Gràcies, en nom de tots. […] El muscle dels portadors és un púlpit silenciós; el seu pas ferm és un acte de fe. Que cada portador puga dir: jo també em dedique [a difondre el missatge de Jesucrist]». De les confraries, Bardisa proclamà que «són església. Pertanyen al poble de Déu» i va agrair el seu paper.

El pregoner va assenyalar que «la Setmana Santa xativina no és una festa més, és patrimoni viu. Amb una entitat pròpia i un gran valor religiós. Es reconeix la seua singularitat, la seua bellesa ritual, el seu arrelament» a més de tot «allò que és únic i mereix ser preservat». I va enllaçar aquesta reflexió amb una màxima: «heu de saber que tot do és també una tasca», digué, per afegir que «la transmissió d’eixa tradició» és un treball a càrrec de les confraries. «No ho oblidem, les confraries són església. No són simples associacions: són part del Poble de Déu. Quan una confraria ix al carrer, l’església ix al carrer també». Les confraries, va prosseguir, «anuncien l’Evangeli, serveixen amb humilitat» i «també són, com diria el papa Francesc, deixebles missioners que porten a Crist als carrers, a les cases, i al cor de la gent. Les confraries i, per tant, els i les confrares, estan cridats a caminar sobre les petjades de Crist». Segons el pregoner, «la Setmana Santa converteix les processons en una oració col·lectiva, són memòria viva de la fe. Són també art i evangelització. L’església sosté que l’art arriba on no arriba la paraula. Una imatge de la Dolorosa o de la Soledat pot convertir més que un sermó; un Crist en la creu o jacent pot reconciliar a algú amb la fe; un ressuscitat pot retornar l’esperança. Eixe és el poder de l’art [de les imatges de la Setmana Santa]», va resumir l’abat.

El Pregó de la Setmana Santa de Xàtiva ha reunit aquest diumenge una gran quantitat de fidels en un acte en la Col·legiata amb la presència de l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà; la regidora de Cultura Festiva, Maria Beltran, i diversos regidors més. La Germandat de Confraries sempre designa a una persona per fer el parlament introductori o de presentació del pregoner. En aquest cas era el sacerdot Antonio Ramón Polo. Però no pogué assistir de cap de les maneres, tot i que va lliurar un discurs escrit. Josep Gozalbes el va llegir en el seu nom. Polo fou vicari general de la Seu de Xàtiva, on arribà amb Camilo Bardisa en 2023. Però ara té una nova destinació pastoral. En el seu discurs va elogiar la vessant formadora de Bardisa, així com l’estima que va rebre de les comunitats on ha estat destinat. No va obviar un comentari humorístic respecte de l’abat: com aficionat al futbol que és, destaca com a seguidor de l’Alcoyano i antimadridista. Va guiar l’acte el locutor radiofònic i confrare de la Dolorosa de Xàtiva Félix Lluch. I va tancar el torn de les intervencions el president de la germandat, Julio Bellver, qui va destacar del discurs de Bardisa que fou «brillant» i que, «com era d’esperar, no ens ha decebut». La germandat i l’Ajuntament de Xàtiva van fer un obsequi al pregoner: un rellotge, i un exemplar en edició de bibliòfil del llibre Xàtiva, de Vicent Andrés Estellés, editat per Amics de la Costera el 2024, respectivament.

Camilo Bardisa Bito (Alcoi, 1965) és abat de Santa Maria de Xàtiva, la Seu, des de setembre de 2023. Entre altres —i nombroses— ocupacions dins de l’organigrama eclesial, fou secretari personal del bisbe Rafael Sanus (1998-2010) i va arribar a la Seu Xàtiva des del Port de Sagunt, on fou pàrroc de Sant Josep. Estigué també molts anys a Albal. Abans d’abat de Xàtiva, ja va ser vicari episcopal de la Vicaria VI (Xàtiva-Alcoi-Ontinyent).

En un discurs majoritàriament en valencià però també amb alguns trams en castellà, Bardisa feu un repàs a les activitats de la Setmana Santa de Xàtiva. Va destacar «el treball intens de totes i cadascuna de les setze confraries de la Germandat, baix l’atenta coordinació de la junta directiva», i destacà de Xàtiva «la forta presència que té la seua Setmana Santa. La gent no mira la processó, la gent l’acompanya», assegurà. També va recordar que enguany es compleixen els setanta-cinc anys de la primera processó de la Burreta. I al respecte feu un incís: «s’hauria d’estudiar un canvi en l’orde dels actes: benedicció de palmes, processó i finalment, eucaristia», va propossar. De la processó de les Cortesíes digué que «és un acte únic i molt nostre, plé d’emoció»; va elogiar la riquesa musical, amb els motets, i feu una defensa de la bellesa i solemnitat de la processó del Trasllat de Crist al Sepulcre o de la general del Divendres Sant. Finalment, va citar Martin Luther King. De l’activista afroamericà emprà la seua famosa frase. «Jo també tinc un somni, somie amb confraries que no sols organitzen actes: sinó que formen, que acompanyen als que pateixen, que ajuden als joves…». Per això va demanar que la germandat cree una vocalia de Joventut.

El colofó el va posar una extraordinària actuació de l’Orquestra de la Primitiva Setabense, la Vella. Dirigida per Enrique Montesinos Parra, la formació va oferir un programa d’una hora en dues parts. En la primera, més de corda, es van escoltar Menuetto, d’Amparo Chavarría, i Concert per a dos violoncels, de Vivaldi, amb les germanes Elena i Nieves María Pelejero Ibáñez com a solistes. En la segona van sonar amb intensitat Amarguras, de Manuel Font de Anta; Mektub, de Mariano San Miguel, i La Madrugà, de Abel Moreno, totes tres amb arranjaments d’Octavi Penalva. Per rematar el concert amb dues formidables interpretacions més: la marxa fúnebre Tosca, de Puccini, i el Mater mea de Dorado. El públic, dempeus, va ovacionar els músics per tan portentosa exhibició.

La entrada L’abat de Xàtiva fa una defensa dels confrares i dels portadors en el Pregó de la Setmana Santa aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.