Per a fer-ho possible, l’Ajuntament de Moixent ha llançat una crida oberta a tots els veïns i veïnes de la localitat, sense distinció d’edat, per a participar com a extres en el rodatge. No es requereix cap mena d’experiència prèvia en l’àmbit audiovisual; l’únic requisit és tindre ganes de gaudir de la jornada i rendir homenatge a la cultura i les arrels populars de la població.

La convocatòria està fixada per a les 17.00 hores a la Plaça Major, punt des d’on arrancaran les primeres preses abans de recórrer altres emplaçaments emblemàtics del municipi, com el mateix carrer que dona nom a la cançó. Des del consistori s’ha animat especialment a les famílies, joves i majors a sumar-se a aquesta experiència col·lectiva que pretén immortalitzar l’essència, la participació veïnal i la bellesa dels carrers de Moixent al ritme del folklore valencià.

La entrada Moixent es mobilitza per a gravar el pròxim videoclip de Pep Gimeno «Botifarra» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

El llibre era el de Raimon. Però la veu fou la de Pep Gimeno, Botifarra. La presentació en la Casa de la Cultura del llibre Raimon. Aquest jo que jo soc, de Miquel Alberola, es va sumar divendres a les ja habituals ocasions en les quals en un acte sobre Raimon no està present… Raimon. El periodista Paco Cerdà plantejà una brillant conversa amb l’autor de la que tots dos van anar extraent tant detalls coneguts com aspectes poc o gens divulgats. Feu una introducció l’editor, Joan Carles Girbés (Ara Llibres, Barcelona), qui va mostrar la seua satisfacció per poder fer la presentació a la Casa de la Cultura. El seu parlament va donar pas a un vídeo gravat a casa de Raimon on ell contesta a preguntes relacionades amb aquesta biografia. El cantant qualificà de «molt seriós» el treball d’Alberola, bromejà amb que sap ja més coses de la seua vida que ell mateix. Botifarra, acompanyat a la guitarra per Toni Porcar, va cantar Jo vinc d’un silenci; després, la seua Casino Principal (del darrer disc, Ja ve l’aire) i finalment una vigorosa versió d’Al vent amb postisses. Pep ja havia cantat per Raimon (amb ell d’espectador) en 2023, en l’acte d’inauguració de la mostra amb la col·lecció del cantant donada al Museu de Xàtiva. A l’acte de divendres van assistir l’alcalde, Roger Cerdà; i els regidors Amor Amorós, Alfred Boluda, Ignasi Reig, Susana Gomar i Pedro Aldavero. En finalitzar la presentació, l’autor va signar desenes d’exemplars.

Alberola destacà de Raimon l’actitud «indomable», ja que mai ha claudicat davant pressions o ofertes. Com la de cantar en castellà, qüestió que hagués multiplicat la seua fama en segons quins contextos. També va recordar que en la transició, i més endavant, a Raimon els partits que havien lluitat contra la dictadura el volien «com a símbol o trofeu. Per treure alguna cosa». Però ell sempre es va negar. I assegurà que, tot i la significació tan enorme que té al respecte, Raimon «no és un autor polític», ja que la seua obra poètica és més abundant que la combativa. «Ell començà amb una cançó podria dir-se que metafísica, com Al vent. Després ve Diguem no, que sí que és un posicionament. Però ell ha tornat sempre a la poesia, a les cançons d’amor», destacà. Per tant, tot i l’esacassa significació política en el sentit de recolzar a un determinant partit o fer manifestacions públiques massa explícites, Alberola lamenta la «persecució de la dreta» contra el cantant i «el fantasma permanent de l’anticatalanisme». I critica que fa sis dècades que pateix, primer, la censura franquista, les prohibicions; després, el menyspreu dels primers anys de la democràcia o, més endavant, les actituds hostils de l’alcalde Rus ací a Xàtiva… «I ara mateix, en 2026, eixa dreta vestida de neoliberal que sempre l’ha perseguit tracta d’evitar que es faça el centre cultural a la seua ciutat. És una persecució inacabable», va dir.

Paco Cerdà posà l’accent en les referències a Xàtiva en l’obra de Raimon i en els ingredients de la infantesa i la joventut que van anar modelant el futur cantant, com el fet que tocara la flauta en la Música Nova, que son pare fora el president d’eixa societat o que a la ciutat existira una emissora, Radio Játiva, on ell va donar unes curioses primeres passes com a prescriptor musical. I Alberola reafirmà eixa observació ja que si bé hi ha cançons explícites sobre Xàtiva, «també n’hi ha d’altres en les que Xàtiva no apareix. Però està. De fet, Al vent no pot ser una cançó més xativina: la fa en un viatge en Vespa de Xàtiva a València, quan ell i el pilot tornaven d’una visita a la ciutat on ell li havia mostrat sa casa, el nucli antic, el Castell… Més inspirada per Xàtiva, impossible», explicà Alberola. Cerdà, a títol personal, confessà que té un moment fundacional en la seua condició de seguidor de Raimon: en l’institut Josep de Ribera, quan estudiava, el professor Filibert Pons va possar un dia Bella de vós, som amorós. «Filibert no sap fins a quin punt em va marcar eixa cançó de Raimon!», va proclamar l’autor de Presentes i Premi Nacional de Narrativa de 2025. Ara ja ho sap, per què Filibert estava entre els espectadors.

La entrada Botifarra posa veu a Raimon aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

XÀTIVA 22 de maig de 2026. G.Medina.– El mes de maig s’acomiada per a donar pas a una de les celebracions més solemnes, colorides i arrelades al cor dels xativins: la festivitat del Corpus Christi. Xàtiva ja ho té tot llest per a submergir-se en uns dies on el patrimoni, la música tradicional i la devoció tornaran a prendre els carrers del centre històric.

La programació d’aquest 2026 arranca amb força el pròxim dijous 4 de juny i culminarà amb la majestuosa processó del diumenge. A continuació, et detallem els actes principals perquè no et perdes res.

Un inici amb identitat: El Pregó del Convit

El pistoletà d’eixida tindrà lloc el 4 de juny a les 20:00 hores en el marc incomparable de la plaça de la Seu. Aquest acte, que marca l’inici oficial de les celebracions, comptarà con tres grans fites:

• Art amb firma local: Es revelarà oficialment el cartell del Corpus d’enguany, una obra que ha anat a càrrec del reconegut artista J. Daniel Sanz.
• Emoció i memòria: La ciutat ret rà un sentit i merescut homenatge a Sebastià Garrido, una figura clau en el teixit cultural de la festa.
• Veu de la terra: L’encarregat de pregonar la festa no serà un altre que l’icònic Pep Gimeno «Botifarra», qui estarà magníficament acompanyat per la rondalla de l’Escola de Danses de Xàtiva, assegurant un inici ple d’emotivitat i arrels.

Els Gegants prenen el carrer

Un dels atractius visuals més potents del Corpus xativí és, sens dubte, la seua imatgeria festiva. Del 4 al 7 de juny, els emblemàtics Gegants eixiran a peu de carrer per a ser admirats per grans i menuts.

L’exposició s’ubicarà de forma excepcional a la mateixa porta de la Seu i es podrà visitar en un doble horari:

• Matins: De 10:00 h a 14:00 h.
• Vesprades: De 17:00 h a 21:00 h.

Consell: És l’oportunitat perfecta per a contemplar de prop els detalls, vestimentes i la espectacular envergadura d’aquestes figures abans que dancen en la processó.

El dia gran: La Processó del Corpus Christi

El fermall d’or arribarà el diumenge 7 de juny. A les 18:00 hores, la plaça de la Seu es convertirà en l’epicentre de la solemnitat amb l’inici de la Processó del Corpus Christi.

La Processó del Corpus de Xàtiva es referma com un dels actes més multitudinaris i plàstics de l’any. Al llarg de la tradicional volta general a la ciutat, s’han establit un total de 19 punts de ball on gaudir de les danses típiques.

A més, el seguici religiós estarà acompanyat per 39 elements, danses i personatges bíblics que, juntament amb veïns, confraries i la música de la dolçaina i el tabal, ompliran de vida els carrers en una desfilada única on la custòdia processionarà sota el caliu de tota la ciutadania.

La entrada El Corpus de Xàtiva reforça les seues arrels: «Botifarra» serà el pregoner d’enguany aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

Era un repte, i Maria Bertomeu Soria va sortir airosa. El Festival de la Cançó de la Fira de Xàtiva és una fita. No és qualsevol recital; desprén una mena d’excepcionalitat i de transcendència que va més enllà de la cosa estrictament musical. Qui hi canta, ho sap. El públic, també. Ah, Maria Bertomeu Soria és la Maria (Oliva, 1997) i només amb dos discos, un d’enguany, ja s’ha fet un nom propi dins del panorama musical valencià. Ara, amb un espectacle que mescla música d’arrel amb noves sonoritats; fins i tot l’electrònica. I un Festival de la Cançó de la Fira, naturalment, i per allò de la transcendència que acabem de dir, no pot deixar de banda actualitats i compromisos. I la Maria, allà a mitjan concert, ho va dir alt i clar. Va recordar que després de deu mesos de la catàstrofe de la DANA, encara hi ha carrers amb fang, escoles que no han obert, negocis arruinats i gent que recorda els seus morts… «I encara hi ha un president que no ha dimitit. Fem-lo dimitir!», va exclamar. El públic, sense cap indicació més, va escridassar «Mazón, dimissió; Mazón, dimissió». La petició fou àmpliament secundada. No fou l’únic posicionament de la nit. Amb Mireia Vives de convidada, totes dues van cantar Palestina, entre la pell i la ràbia («Nascuda a Palestina, nascuda a Palestina, jo no soc d’enlloc, jo no tinc paisatge, jo no tinc pàtria…»), del disc de Vives amb altres músics, el grup Ovidi4, de 2021 i que hui té més vigència i més capacitat de denúncia que aleshores donada la situació no de guerra sinó directament d’extermini que Israel escomet diàriament sobre Gaza.

Pel que fa a la vessant artística, la Maria (que va actuar al MiL de 2023, al Gran Teatre, la mateixa nit que Pi de la Serra) va portar a Xàtiva un espectacle molt més ambiciós, lògicament. Amb quatre músics (Tere Núñez, al baix; Silvia Martí amb les percussions, Marina Alcantud als teclats, i Darío González a la guitarra) i una mise en escène on unes teles blanques feien que l’acció tinguera lloc sobre uns núvols imaginaris, el concert fou el que s’espera de la Maria: líric, poètic, sensorial… i consagrat a la seua veu prístina… Tot, amb una espectacular il·luminació i potent de decibels, solos de guitarra, percussions i eixa part electrònica que situen la proposta de la cantautora de la Safor dins d’uns paràmetres ben diferents del que alguns, encara, esperen de la cançó en valencià. Va interpretar 16 peces, pràcticament els dos discos complets: L’Assumpció (2023) i Robina, l’actual, que és de març d’enguany.

Consagració va sonar brillant i plena, amb un final als teclats d’una especial emoció. Potent i intensa, amb unes percussions d’impacte, s’escoltà Havanera de les papallones. Amb aquesta mateixa peça, la Maria va lligar la interpretació amb la presentació dels músics un per un, aconseguint un poderós efecte. Va tancar el recital amb Perdona, Maria. Amb versos com «Són tan tristos que han apedregat el teu cor infant dins del teu cor obscur, el teu cor de cristall que has deixat trencar. Amb lo bonica que eres, dis-me, qui t’ha fet creure que no mereixies tant?».

Des que fa uns anys algun suïcidi mediàtic ha reobert el debat sobre la salut emocional i la nova manera d’afrontar-la, més obertament. Allò de què de salut mental no es parla públicament ha passat a ser que, de salut mental, tal vegada es parla moltíssim. És el que feu la Maria, qui va confessar la seua inestabilitat emocionals, la teràpia a que s’ha sotmés en diverses ocasions o les recaigudes anímiques que pateix. I més que amb les seues paraules dirigides al públic, que també, ho va contar amb les lletres de les seues cançons; un ventall que abasta les relacions familiars, les ruptures, els enamoraments, la figura de les iaies o la mort.

«Neu al Carrer, l’oficina que em porta, té la seua ací a Xàtiva. Tocar a Xàtiva em posa, per tant, molt, molt nerviosa. Moltíssimes gràcies per assistir. Venim a presentar el meu segon disc, Robina. El primer, l’Assumpció, ja el vàrem presentar a Xàtiva també. Robina és un disc que parla de la salut mental, he volgut plasmar el meu procés de molts anys en teràpia, i donar gràcies als psicòlegs, que m’han salvat. Tots tenim diverses cares, bones i també obscures. Jo soc bona i mala, tots ho som, i ho hem d’assumir…», va explicar els espectadors.

Botifarra i Mireia Vives

Veure en la primera fila a Pep Gimeno, Botifarra, va donar una pista. I sí, efectivament, la Maria el va convidar a pujar a l’escenari, tal com estava previst. Tots dos junts, ella amb l’acordió, van cantar Trenquen vinyes, del primer disc de la cantautora. També Mireia Vives fou convidada a cantar, oferint la ja esmentada Palestina, entre la pell i la ràbia. La Maria va continuar amb el tram final del concert i, després del previsible final, va oferir un bis. Va bromejar amb el fet que aquesta peça, en molts casos, és l’única de tot el repertori que se saben alguns espectadors… Afegí que els referents musicals de les persones provenen de ramificacions familiars, personals, veïnals…; dels grups d’amics o de les influències més insospitades. Així, va començar a cantar una insòlita Angelitos negros, la celebèrrima cançó de Machín. Ho feu sola, sense música, però amb un tram final de la peça on feu servir un aparell per a mesclar ella mateixa la seua veu en directe, allò que se’n diu un loop (o bucle). És a dir, un fragment d’àudio que es repeteix creant una base rítmica d’una cançó. Era el final? No. De nou, Botifarra i Mireia van accedir a l’escenari de la plaça de la Seu i tots dos, amb la Maria, van tancar, ara sí, amb La malaguenya de Barxeta. Tots tres… i el públic, que la va corejar amb entusiasme. Concloïa així el XXVIII Festival de la Cançó, amb una enorme i esperançadora resposta de públic i un èxit artístic incontestable. La Maria va signar discos de vinil i CD a tots aquells que es va apropar a saludar-la, i fou molt atenta amb tots ells.

La entrada La Maria comparteix el seu món interior en un emotiu Festival de la Cançó de Xàtiva aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Divendres 4 d’abril de 2025.- ‘Les veus secretes’ de la Diputació i Pep Gimeno ‘Botifarra’ posa este divendres el punt final a la seua exitosa gira amb el concert que acollirà el Teatre Echegaray d’Ontinyent. La capital de la Vall d’Albaida és l’última parada d’un projecte impulsat i finançat per l’àrea d’Igualtat de la Diputació de València que coordina Natàlia Enguix, i que ha recorregut durant els últims mesos fins a nou comarques valencianes amb un notable èxit de crítica i públic.

El concert final, que ja ha esgotat totes les entrades, tindrà lloc hui a Ontinyent en un teatre amb capacitat per a més de 500 persones. En paraules de la vicepresidenta i diputada d’Igualtat, Natalia Enguix, ‘Les veus secretes’ ha sigut “molt més que una gira musical. Ha servit per a celebrar el patrimoni sonor valencià posant en valor el treball i el paper que les dones han exercit en la seua conservació”. “Este projecte és un acte de justícia cultural i també de memòria, perquè sense les nostres mares i iaies no tindríem tot el folklore valencià del qual encara disposem”, indica Enguix.

A nivell personal, Natàlia Enguix no amaga la seua emoció pel fet que la gira acabe a Ontinyent, “no sols pel que representa el projecte culturalment, també perquè és la meua ciutat i estic segura que serà una vesprada inoblidable per a tots i totes les assistents, ja que és un espectacle meravellós que ha triomfat en més d’una desena de municipis i en el Teatre Principal de València, on va fer escala diumenge passat”.

Nou comarques

L’espectacle està dividit en quatre actes representats per les quatre estacions de l’any, que són al seu torn el pas del temps, i compta amb la producció audiovisual de Barret Films, amb la projecció de vídeos de dones que han impulsat la conservació de la música valenciana. Entre les cançons que podran disfrutar-se en el concert d’Ontinyent destaquen la ‘Flor del taronger’, ‘Ja veu l’aïre’, la universal ‘Nana, naneta, nana’ o la ‘Malaguenya de Barxeta’.

Fins a arribar a la capital de la Vall d’Albaida, la gira ha recorregut Olocau, Bicorp, Massalfassar, Turís, La Font d’en Carròs, Sagunt, Albalat de la Ribera, La Pobla Llarga, Corbera, el Real de Gandia, Barxeta i València, amb el concert en el Teatre Principal. “És el perfecte exemple del que volíem aconseguir quan vam decidir impulsar esta sèrie de concerts. Per això, des de la Diputació continuarem apostant per projectes que, com este, ens permeten conéixer i valorar les nostres arrels i impulsar la vertebració a través de la música, un vehicle excepcional per a reforçar la nostra identitat”, conclou Natàlia Enguix.

La entrada ‘Les veus secretes’ de la Diputació i Pep Gimeno ‘Botifarra’ tanca la seua exitosa gira a Ontinyent aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Dilluns 3 de març de 2025.- El president de la Diputació de València, Vicent Mompó i la vicepresidenta primera i diputada d’Igualtat i Cooperació Municipal, Natàlia Enguix, van assistir este divendres al Centre Cultural Papa Calixte III per a disfrutar de l’espectacle de Pep Gimeno Botifarra ‘Les veus secretes’. Abans de l’inici del concert, Mompó i Enguix, acompanyats per l’alcalde, Nacho Mira, es van dirigir a les veïnes i veïns de Canals que omplien el centre cultural per a agrair-los la seua presència i destacar que “el 80% del folklore que conservem és gràcies a les dones”.

El president, Vicent Mompó, va destacar “la proximitat que està tenint esta Diputació amb els municipis i comarques, no sols estant a la disposició de tots els ajuntaments per a donar resposta a les seues necessitats i amb l’assessorament tècnic oportú, sinó també reforçant eixa proximitat des de qualsevol dels àmbits de gestió, com en este cas és el cultural”. “En tots els projectes que impulsen les diferents àrees existix eixa visió provincial i eixa idea de la itinerància que ens porta a xafar el territori, cosa que forma part de l’ADN de la Diputació”, va afegir Mompó.

Per part seua, la vicepresidenta Enguix va posar en valor “l’espectacle de música en directe que està recorrent les comarques valencianes reivindicant el paper de la dona en la conservació de la música tradicional”. La iniciativa, impulsada per l’àrea d’Igualtat provincial que dirigix la mateixa Natàlia Enguix, es basa en la perspectiva de gènere i el protagonisme femení en la conservació de la música tradicional i la cultura valencianes. “No hi ha ningú millor que Pep ‘Botifarra’ per a portar la veu d’eixes dones de poble en poble i de ciutat en ciutat, rescatant un tresor que han custodiat diferents generacions de dones valencianes”, va assenyalar la responsable provincial d’Igualtat.

D’Olocau a Ontinyent

Més de 200 persones van seguir el concert de ‘Botifarra’ a Canals i van recitar amb el cantaor valencià a capela algunes de les peces destacades del repertori popular valencià, des de la ‘Flor del taronger’ a ‘Ja veu l’aïre’ o la universal ‘Nana, naneta nana’. El projecte, que va començar la gira el passat 14 de desembre a l’Auditori d’Olocau, ha visitat ja Bicorp; Massalfassar, Turís, La Font d’en Carròs, Sagunt, La Pobla Llarga i Albalat de la Ribera, on Gimeno va omplir la Casa de Cultura dissabte passat en l’última escala de ‘Les Veus Secretes’.

La ruta musical de Pep Gimeno i la Diputació continuarà el diumenge 9 de març al Cinema Teatre Ricardo Cebolla de Corbera; el divendres 21 de març a la casa de cultura alcalde José Blay Espí del Real de Gandia; el divendres 28 de març en el Centre Cívic de Barxeta i el diumenge 30 de març en el Teatre Principal de València. La gira tancarà el pròxim 4 d’abril en el Teatre Echegaray d’Ontinyent.

La entrada Canals vibra amb ‘Els veus secretes’ de Pep Gimeno «Botifarra» i el suport de la Diputació aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Dilluns 13 de gener de 2025.- La vicepresidenta primera de la Diputació de València i diputada d’Igualtat i Cooperació Municipal, Natàlia Enguix, va assistir este diumenge a l’Auditori d’Aielo de Malferit per a disfrutar de l’espectacle de Pep Gimeno Botifarra ‘Les veus secretes’. Abans de l’inici del concert, Enguix es va dirigir a les veïnes i veïns d’Aielo que omplien l’Auditori per a agrair-los la seua presència i destacar que “el 80% del folklore que conservem és gràcies a les dones”.

La vicepresidenta Enguix, acompanyada per l’alcalde d’Aielo, Juan Rafael Espí, i la regidora de Cultura, Matilde Castelló, va posar en valor “l’espectacle de música en directe que està recorrent les comarques valencianes reivindicant el paper de la dona en la conservació de la música tradicional”. La iniciativa, impulsada per l’àrea d’Igualtat provincial que dirigix la mateixa Natàlia Enguix, es basa en la perspectiva de gènere i el protagonisme femení en la conservació de la música tradicional i la cultura valencianes.

Al voltant de 500 persones van seguir el concert de ‘Botifarra’ en Aielo i van recitar amb el cantaor valencià a capela algunes de les peces destacades del repertori popular valencià, de la ‘Flor del taronger’ a ‘Ja veu l’aïre’ o la universal ‘Nana, naneta nana’. El projecte, que va començar la gira el passat 14 de desembre a l’Auditori d’Olocau, ha visitat ja Bicorb; Massalfassar i Turís. Després de l’actuació del passat diumenge a Aielo de Malferit, l’espectacle visitarà el diumenge 26 la Casa de Cultura de La Font d’en Carròs.

Una gira intergeneracional

La vicepresidenta Enguix ha recordat que entre 2015 i 2016 la Diputació ja va realitzar amb èxit una gira de Pep Gimeno per les comarques valencianes. “Ara repetim des de l’àrea d’Igualtat, amb esta iniciativa intergeneracional dedicada a les dones guardianes de les veus de la nostra terra, i no hi havia una altra opció millor per a encarnar eixa veu que la de Botifarra”. Pep Gimeno, per part seua, destaca l’acompanyament audiovisual de Barret Films i explica que l’escenografia de l’espectacle consta de “quatre actes que poden ser les estacions però també el pas del temps, amb les veus de les dones, la seua presència i testimoniatges de persones joves, hereues d’eixa tradició”.

La gira té programades tres dates al febrer: en el centre cultural Mario Monreal de Sagunt, el dissabte 8; a l’Auditori Monterrey de La Pobla Llarga, el divendres 14; i en el centre cultural Papa Calixto III de Canals, el divendres 28. La ruta musical de Pep Gimeno i la Diputació continuarà el dissabte 1 de març a la Casa de la Cultura d’Albalat de la Ribera; el diumenge 9 de març al Cinema Teatre Ricardo Cebolla de Corbera; el divendres 21 de març a la casa de cultura Alcalde José Blay Espí d’el Real de Gandia; i el divendres 28 de març en el Centre Cívic de Barxeta.

Natàlia Enguix insistix en “el paper determinant que juguen eixes mares, iaies i ties en la conservació de la música tradicional valenciana. Elles són les grans protagonistes de la nostra cultura popular i d’esta iniciativa que compartim amb Pep Gimeno”.

La entrada Pep Gimeno i la Diputació omplin l’Auditori d’Aielo de Malferit amb ‘Les veus secretes’ aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Dijous 9 de gener de 2025.- La vicepresidenta primera de la Diputació de València i diputada d’Igualtat i Cooperació Municipal, Natàlia Enguix, assistirà este diumenge a l’Auditori d’Aielo de Malferit per a disfrutar de l’espectacle de Pep Gimeno Botifarra ‘Les veus secretes’. La iniciativa, que ha estat impulsada per l’àrea d’Igualtat que dirigix Enguix, té com objectiu destacar el paper determinant que juguen les dones en la conservació de la música tradicional i la cultura valencianes.

La vicepresidenta Enguix explica que “és un orgull veure l’espectacle que està recorreguent el territori valencià. El diumenge estarem a la comarca de la Vall d’Albaida, a Aielo de Malferit, on convidem a totes i tots els veïns del poble, però també de poblacions veïnes perquè disfruten d’una vesprada molt bonica de música en directe”.

L’espectacle ‘Les veus secretes’ està dividit en quatre actes que, en paraules de Pep Gimeno Botifarra durant la presentació de la gira, “poden ser les estacions però també el pas del temps”. Botifarra exposava també que “l’acompanyament audiovisual ha sigut una gran faena de Barret Films, amb les veus de les dones, la seua presència i testimoniatges de persones joves, hereues d’eixa tradició”.

El projecte, que va encetar la seua gira el passat 14 de desembre a l’Auditori d’Olocau, ha visitat ja Bicorp; Massalfassar i Turís. Després de l’actuació del diumenge a Aielo de Malferit, l’espectacle visitarà el diumenge 26 la Casa de Cultura de La Font d’en Carròs.

Al febrer tenim tres cites amb ‘Les veus secretes’. La primera en el centre cultural Mario Monreal de Sagunt, el dissabte 8; la segona a l’Auditori Monterrey de La Pobla Llarga, el divendres 14; i la tercera en el centre cultural Papa Calixto III de Canals, el divendres 28. La ruta musical de Pep Gimeno i la Diputació continuarà el dissabte 1 de març a la Casa de la Cultura d’Albalat de la Ribera; el diumenge 9 de març en el Cinema Teatre Ricardo Cebolla de Corbera; el divendres 21 de març a la casa de cultura Alcalde José Blay Espí del Real de Gandia; i el divendres 28 de març en el Centre Cívic de Barxeta.

La entrada Aielo de Malferit acull l’espectacle ‘Les veus secretes’ de Pep Gimeno ‘Botifarra’ aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El conegut cantaor de música tradicional Pep Gimeno “Botifarra” tornarà a actuar a Ontinyent aquest diumenge 15 de desembre a les 19:00 hores, al Teatre Echegaray, on presentarà el seu nou disc “Ja ve l’aire”. Es tracta d’un espectacle inclós dins la programació cultural municipal, on “Botifarra” recopila cançons de treball en clau femenina, comptant amb les col·laboracions de Maria Arnal, Noelia Llorens ‘Titana’, Carmen París i Judit Neddermann.

El regidor de Cultura, Àlex Borrell, explicava que “Botifarra sempre compta amb una gran acceptació a Ontinyent, i mostra d’això és el bon ritme de venda d’entrades que estem tenint per a l’actuació. Estem molt contents de poder tornar a comptar amb tot un símbol de la música tradicional valenciana, amb un espectacle que ens servirà per tancar la programació cultural de tardor”.

L’àlbum “Ja ve l’aire” compta amb 14 cançons, entre els quals es poden trobar temes de melodies tradicionals i cants de magatzem i de treball, que s’han complementat amb arranjaments i revisions per a adaptar-les a l’actualitat i aportar-los una sonoritat contemporània sense perdre de vista les bases de la cançó d’arrel tradicional. A més de comptar-se amb Pep Gimeno “Botifarra” com a veu principal, estaran a la guitarra Miquel Pérez, a les cordes polsades Tobal Rentero; als acordeons, violí i viola, Jordi Pastor; a la percussió Robert Moreno i al contrabaix Martina Sabariego.El concert serà a les 19:00 hores i té un preu de venda anticipada de 10 euros a la web de Caixa Ontinyent i la Casa de Cultura.

La entrada Pep Gimeno «Botifarra» torna a Ontinyent per presentar el seu nou disc “Ja ve l’aire” aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

Diu Vicent Frechina que el mar Mediterrani és un espai d’entesa. O que hauria de ser-ho, per què ara per ara només hem de veure el que passa a Gaza… El musicòleg valencià va escriure en 2018 les seues reflexions sobre les concomitàncies entre l’univers musical àrab i el valencià en aquell disc de germanor (més bé de retrobament) entre dues cultures que, en el passat, eren una mateixa. Ho feu al disc De banda a banda del Mediterrani, un notable esforç de Pep Gimeno, Botifarra, i del seu músic i col·laborador habitual Ahmed Touzani, per mostrar al públic «avinences melòdiques estretes, ritmes consanguinis, afinitats subtilíssimes…», segons la paraula experta de Frechina. El disc contenia en el llibret totes les lletres de les deu cançons escrites en valencià i traduïdes a l’àrab, en un esforç d’apropament que es va substanciar, també, en una gira de concerts. Doncs bé, ha vingut a Xàtiva per aprofundir en aquestes coincidències la professora de la Universitat de Granada Manuela Cortés, tota una especialista en músiques tradicionals del món i, en particular, de la música aràbiga-andalusí. L’experta cordovesa està a la capital de la Costera des de dilluns per establir lligams i trobar punts de connexió amb la tradició valenciana. I està portant-ho a terme, bàsicament, amb una sèrie d’encontres amb Botifarra. La reunió ha estat auspiciada per l’Associació d’Amics de la Costera a través del seu president, Vicent Torregrossa, amb la col·laboració de la regidoria de Cultura. El regidor, Alfred Boluda, ha anunciat el suport a les accions que puguen derivar-se d’aquest encontre: un llibre, unes conferències o fins i tot la gravació d’un disc i tal vegada la realització d’uns quants concerts. Diari Digital ha coincidit en l’Arxiu Històric Municipal de Xàtiva, on es reuneixen diàriament, amb Manuela i Pep acompanyats de dos savis més: Juanra Martí, músic i fundador de la colla la Socarrà, i el professor Sebastià Garrido, pare de la recuperació de la riquesa folklòrica del Corpus de Xàtiva.

«Aquesta —explica Manuela— és la meua tercera visita a Xàtiva: estigué en el cicle de conferències sobre Ibn Hazm de Còrdova. Vaig participar en eixe cicle de conferències, en 2022. Després vaig tornar per a la presentació de la revista Papers de la Costera, i en eixe acte vaig tindre ocasió de veure a Pep. Una amiga meua, Amparo Vico, ja m’havia parlat de la meravella que és Pep. Efectivament, era veritat; és un enorme divulgador del patrimoni de transmissió oral», assenyala. Per a afegir: «Jo soc arabista, jo no he fet estudis de musicologia. Però treballe des del punt de vista de la investigació, i m’he centrat en al-Àndalus i les seues músiques tradicionals. Faig treballs de recerca, d’acarament entre eixes músiques del Mediterrani i les de la resta de zones peninsulars. Fins ara havia treballat sempre les músiques d’al-Àndalus, en la zona de la Saragossa islàmica; en tota la zona actual d’Andalusia… He publicat bastant també sobre aquesta zona: és molt interessant Xarq Al-Alandalus, és a dir, la zona del Llevant peninsular; els manuscrits que es conserven d’autors i savis d’aquesta zona, importantíssims, i dins de tot aquest context, com que em vaig assabentar que té molt pes la tradició oral i el pas d’aquesta a la tradició escrita, doncs la idea de Pep em va entusiasmar: és increïble el treball que ha fet al llarg de tota la seua vida pràcticament. És un home autodidacte que s’ha recorregut tots els pobles del seu voltant escoltant els diferents tipus de músiques que existien en la zona», destaca la professora.

Aquests encontres són molt útils, i tots fan servir molta informació. «Ara per ara, francament estic desbordada. La paraula és eixa: desbordada», bromeja Manuela. «Desbordada per tot el que estic trobant; és moltíssima informació». La professora incideix en la importància de la documentació, del registre de tot allò que només ens ha arribat des de l’oralitat. «Quan vam vindre l’última vegada a Xàtiva, ací en l’arxiu ja vaig conéixer més directament a Pep i al grup de Juan Ramón que estava digitalitzant eixe material. Em va agradar molt veure’ls treballar, perquè jo sempre dic que l’única manera de conservar les tradicions és fer un primer pas: de l’oralitat a l’escriptura. I després, la digitalització. Això és fonamental. S’ha fet amb el flamenc, amb la música andalusina, amb la berber, amb la sufí… Tota mena de música», destaca.

Preguntada per la relació entre les tradicions musicals de les dues zones, assegura: «Sí, sí, hi ha molta relació. Aquesta zona ha sigut importantíssima; jo ho comentava recentment amb col·legues de la Universitat d’Alacant. Sempre s’ha parlat d’al-Àndalus i de la seua història, però en aquesta zona del Llevant peninsular, els moriscos diguem-ne que van ser els que van estar fins a èpoques més tardanes: fins a l’expulsió del segle XVII. Per tant, eixa petjada està latent. Ho veig en tot: en l’àmbit gastronòmic, en festes populars, en les danses, en les tradicions en general… Quan parle amb Pep, moltes coses de les quals li compte o de les quals ell em compta a mi veiem que són iguals o paregudes en altres llocs. A Algèria, A Egipte, al Marroc…
La idea que tinc, no sé si la podrem dur a terme, és donar a conéixer aquesta riquesa, obrir-la a més territoris i altres zones… En eixe cas, el possible projecte abasta la recuperació de cants de la comunitat morisca», avança. «Podem dir que eren uns altres andalusins que es van quedar per ací i, pel que observe, existeixen pobles sencers en els quals encara perviu el ressò d’eixes comunitats morisques… Això no ho coneixia d’ací, ho coneixia de la Vall del Ricote, a Múrcia; de Granada, però d’ací no», admet.

Sobre la possibilitat que aquest encontre porte a fer més coses, no tanca la porta a res.  «Espere que puga’m fer coses en el futur; n’hi ha moltíssim. Tinc molt d’interés a parlar també amb Ahmed Touzani [són paraules de dimecres passat, abans de l’encontre de dijous], perquè és clau en aquest projecte. És molt bon músic i, damunt, pot fer-nos de pont amb els dos idiomes que ell domina. I toca el llaüt, els cròtals, el violí… La sort que estic tenint ací a Xàtiva és immensa. L’ànima de tota aquesta idea és Vicent Torregrossa; ell ens guia, ell ens ha apropat a Pep. I el seu entusiasme per les coses de Xàtiva és desbordant. Estem en les mateixes coordenades. Ens agraden aquests temes. I damunt, ells [Garrido, Martí, Touzani, Pep…] són tots gent sàvia però molt senzilla. I per a mi això és importantíssim. En això estem, per tant. Podríem fer una selecció de cançons que Pep puga interpretar, però clar, és només una proposta encara… He triat unes coses, a veure si a ell li semblen bé. La idea, efectivament, és fer algun registre sonor. He escoltat els registres digitalitzats i hi ha una gran nitidesa. Felicite els qui estan treballant en això, perquè està quedant molt bé. És importantíssim el que van fer aquestes àvies, que van ser potser les últimes transmissores d’eixes cançons. Sense elles, i sense que Pep les haguera gravades, tot això s’hauria perdut», resumeix l’experta.

Aquest encontre fou «una casualitat», manifestava per la seua banda Botifarra. «Vicent Torregrossa em comentà que havia parlat de mi amb Manuela. I quan va sorgir l’ocasió, estiguérem parlant més de dues hores d’allò que ens agrada. I en la conversa va sorgir el tema dels moriscos, i jo li vaig dir de casos com els d’Alcalà de la Jovada, de la Torre, d’Atzeneta… Li vaig dir una paraula morisca: sandinga. I quan programaren la presentació de Papers, Vicent em preguntà: tu no cantaries la Sandinga? Clar que sí. La vaig cantar amb el pandero, i eixe dia quedàrem ja amb Manuela en veure’ns i parlar de tot açò. La veritat és que és una passada el que sap… Ha vingut a ma casa, a la Casa Cuesa, i em va explicar coses que ni jo sabia, per què ella és un pou de saviesa», remarca el cantaor xativí.

Sebastià Garrido, per la seua banda, ha trobat en Manuela una persona d’uns coneixements superlatius. «Ella és qui ens ha transmés coses que desconeixem totalment; senzillament, nosaltres ens limitem a ser massa vegades el melic del món i, en canvi, ella igual està ara en Fes que després en Egipte, en no sé on, ací i allà… Arreu del món. I la visió de tot allò que estem parlant i, en especial, de la tradició morisca és molt més ampla; és espectacular el que sap Manuela», assenyala el professor per resumir l’encontre. «Ens ha mostrat poemes, estudis, articles, llibres publicats per ella… He de confessar que són quantitat de llibres que jo desconec. I no es queda ací: té no sé quants projectes per portar endavant. Diu de nosaltres que sabem? Nosaltres no sabem res comparats amb ella», insisteix. Tot i la modèstia de Garrido, és evident que ell és un expert en el Corpus. «És tan ample tot allò relacionat amb la tradició del Corpus que pense que la marege amb tantes dades… Jo li vull explicar què és ball, què és dansa, què són balls processionals… Que no són balls, són danses. Com són les devocions en cada poble, per què dels cristos, si tenen a veure o no amb un patró o una patrona. També hem parlat dels boleros, de la Tarasca… Ella ens explica que en Granada i en Toledo existeix la Tarasca [peça que representa una figura mitològica]. I jo li he dit: i en València! Ací tenim Tarasca. Li he explicat també que la processó del Corpus de València és la més barroca d’Espanya; la més esplendorosa. I ací a Xàtiva tenim com a referència València però no és igual, igual que en València… Ací el Corpus és una altra cosa. Té alguna cosa especial i diferent, i tenim tant una forta tradició com algunes coses noves que hem anat aportant. I això també és bo. Sempre que no te’n vages a coses molt rares… En fi, totes les particularitats del nostre Corpus li les estem contant», explica Garrido.

Abans de parlar del treball actual amb les gravacions de Pep, finalment Juanra Martí abunda en el debat assenyalant un detalla: que detecta «molta similitud entre els palos musicals dels àrabs i els nostres; hi ha una connexió total. De fet, només com un xicotet exemple: en les músiques del Corpus hi ha melodies orientals», destaca. Pel que fa a les tasques de neteja del material sonor que ell dirigeix, explica: «La meua funció en aquest cas és la digitalització que estem fent de les fonts de transmissió oral de Pep; estem en eixe procés. M’he fet càrrec jo un poc de passar eixes cintes velles de cassete, que alguna té quasi cinquanta anys, a un format digital abans que es perda. Fem la neteja, filtrem el so que es puga filtrar sense perdre informació…», detalla.

La entrada La musicòloga Manuela Cortés manté un encontre amb Botifarra per buscar els lligams amb la tradició musical andalusí aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.