El segle dènou començà d’una manera molt tèrbola, els canvis socials que succeïren a la revolució francesa no s’aplicaren lliures de conflicte, i al regne d’Espanya, es combinaren diversos problemes: dinàstic, polític i social.

El causus belli fou la mort sense descendència masculina de Ferran VIIé, puix si es respectaven las lleis successòries el tron devia caure sota el seu germà, l’infant Carles Mª Isidre. Aquestes lleis -concretament el Reglamento de Sucesión, dictat per Felip V en 1713- privaven a les dones de la successió sempre que hi haguera un hereu mascle de branca principal o lateral -fill o germà del monarca-. La problemàtica successòria esclatà arran la sanció de Ferran VIIé de la Pragmàtica Sanció en 1830 -ja aprovada per son pare, Carles IV-, per la qual s’anul·lava la llei successòria vigent i es permetia succeir i governar a les dones.

La publicació de la Pragmàtica Sanció fou estant la quarta dona de Ferran, Maria Cristina de Borbó, embarassada de la futura reina Isabel II, i amb el seu naixement, l’infant Carles Mª Isidre inicià un moviment opositor a la successió i ascens al tron d’Isabel. Ferran VIIé morí a setembre de 1830, així que com era d’esperar, Carles organitzà al seu voltant les forces opositores, que a partir d’ara es nomenarien «carlistes». D’una pretensió dinàstica prompte passà a englobar l’oposició a l’ideari i projecte d’estat liberal, tanmateix no hi hagué un corpus doctrinal clar, sinó que es barrejaven tant afectats per les reformes liberals -com el clergat secular en perill de ser desamortitzat-, com els afectats per les injustícies del sistema i ordre social -com camperols a qui el repartiment i possessió de la terra no els deixava eixir de la seua posició depenent-.

Per tant, la societat estava dividida sense fronteres clares entre ambdós bàndols, així doncs, trobem com sectors a priori beneficiats per les reformes liberals eren afins al carlisme, o una distribució prou dispersa dels seus partidaris -País Basc i Navarra, Catalunya nord i la zona compresa entre el Maestrat i el Baix Aragó. Un factor que agreujà la situació fou la continua conflictivitat que patia el regne, puix des de finals del segle XVIII, els colps d’estat, alçaments militars i conflictes bèl·lics eren constants, provocant una fragilitat de l’estabilitat social on la violència aflorava sempre que podia.

El carlisme no tingué molt de seguiment a Xàtiva, on el moviment estava encapçalat per terratinents ultracatòlics i individus aïllats, la massa popular era majoritàriament de tendència liberal. Malgrat el sentiment majoritari, el conflicte -que ja en el seu temps era percebut com a guerra civil- penetrà en el nostre entorn amb el sorgiment d’una partida carlista baix la direcció de Mariano Magraner en la tardor de 1833. Aquesta partida entrà en Montesa cap al novembre, però es dissolgué prop de Vallada a causa de la persecució d’una columna de mil voluntaris liberals allistada en Xàtiva.
Mariano Magraner era un conegut advocat local, fill de l’administrador del Comte de Ripalda i amb importants contactes entre l’aristocràcia i el poder provincial, emperò no el salvaren de l’afusellament manat pel general Espartero en persona, després d’una persecució de pel·lícula pels carrers de Xàtiva. Morí un 25 de desembre, sense respectar la data nadalenca, i avui en dia podeu veure una placa commemorativa en la finca Botella on es recorda la seua mort.

Encara que estiguera neutralitzada la partida local, Xàtiva no estava lliure de perill, doncs la seua posició estratègica la feia ambicionada per la facció carlista. Mentre durà la guerra, les autoritats i poble xativí visqueren en una situació de tensió constant, cridant al tancament de la ciutat i cases cada vegada que es tenia notícia de la proximitat d’aguna partida carlista. En el document d’aquest mes ho podem comprovar, puix s’esmenta el pagament dels mitjans de vigilància -guaites, cera per als ciris…- que es desplegaren per la proximitat d’una avançada de les tropes d’Antoni Tallada Romeu per la ribera del Xúquer.
Seguim amb el document del mes per comentar que les guerres carlines, a l’igual que tots els conflictes, deixaren un rastre de crims, barbàrie i conflictivitat en una societat espanyola vuitcentista que no escaparà de la violència al llarg de la resta de segle. La nostra ciutat patí també dures conseqüències econòmiques, ja que cada vegada que arribaven tropes d’un bàndol o altre, demanaven diners per pagar soldades, provisions, menjar i allotjament, peticions de les que la negativa suposava l’assalt a la ciutat i els seus habitants. A banda, d’aquesta depredació de recursos, les mesures de defensa, com ho foren les guaites a tot el territori d’influència -arribaren fins i tot a Xiva o Bunyol- o la reforma de les estructures defensives, agreujaren la hisenda local. Projectes urbans es deixaren a banda, com el trasllat del cementeri i d’altres mesures sanitàries d’interès general, amb un ajuntament escàs de recursos, perquè no tenia competències per establir nous impostos.

Finalment, hem parlat d’unes poques seqüeles d’aquest conflicte, moltes d’elles comuns a les guerres civils, les quals s’obliden massa prompte. Els i les especialistes han rastrejat la cicatriu del conflicte carlista en un procés històric més llarg, interessant i clau en la història espanyola del que ens pensem. Per això seria convinent tindre present aquest tipus d’esdeveniments, sobre tot quan afloren discursos plens de divisió, odi, polarització social i sensibilitats agressives, tots ells adjectius comuns i quasi inherents a tot conflicte bèl·lic.

BIBLIOGRAFIA
José Pascual Ferrándiz Carbonell: Anales o memorias de Játiva, 1833-1861. Ulleye, 2016.

La entrada Document del mes Arxiu Municipal de Xàtiva «La primera carlinada» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El Ayuntamiento de Xàtiva y la institución sin ánimo de lucro estadounidense Family Search International han firmado un convenio de colaboración para digitalizar y difundir fondos documentales del Archivo Municipal de la ciudad, con una validez de cuatro años.


Los documentos a digitalizar son de carácter histórico, no administrativo, y abarcan desde registros de defunciones a partir de 1881 hasta padrones sociales y municipales de habitantes, el registro de nichos del cementerio o el listado de calles del siglo pasado. El espacio temporal será hasta 1950, exceptuando dos libros de registro de sepulturas que llegarían hasta 1976, por lo cual no se verían afectados por la legislación vigente en materia de protección de datos de carácter personal al haber transcurrido más de veinticinco años. El trabajo se realizará en las instalaciones del Archivo Municipal, sin que ningún documento salga del mismo.


La digitalización, al ser esta una institución sin ánimo de lucro, será totalmente gratuita para el Ayuntamiento de Xàtiva, quedándose una copia de los registros digitales en propiedad del Ayuntamiento de Xàtiva, para poder ser usadas en el Archivo Municipal. Family Search se compromete, por su parte, a no hacer negocio con el material ni a sacar beneficio económico de los registros digitales.


El archivo municipal de Xàtiva ha trabajado anteriormente con esta institución, habiendo digitalizado registros de carácter genealógico como censos, padrones, registros de nacimientos, matrimonios y defunciones, todos ellos anteriores a 1920.


Family Search International, históricamente conocida como Sociedad Genealógica de Utah, es un departamento que cuenta como principal benefactor con la ayuda de la Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos días, de los Estados Unidos, y fue fundada en 1894 dedicándose a la preservación de registros genealógicos mediante su digitalización. La sociedad trabaja en todo el mundo, dentro del ámbito de los archivos, tanto civiles como eclesiásticos, que conservan documentación relativa a registros susceptibles de recaudar información genealógica, habiendo digitalizado ya más de 105 archivos en España.


«Este convenio permitirá a Family Search captar y crear un banco de imágenes digitales de los registros originales, y una vez concluidos los trabajos, la entidad nos entregará una copia de los mismos totalmente gratuita, que estará a disposición del Ayuntamiento», ha explicado la concejala de Documentación, Mariola Sanchis.

En Valencià:

Xàtiva signa un conveni de col·laboració per a la digitalització de fons documentals genealògics

Els documents que recaptarà l’entitat Family Search International seran registres anteriors a 1950

 L’Ajuntament de Xàtiva i la institució sense ànim de lucre estatunidenca Family Search International han signat un conveni de col·laboració per tal de digitalitzar i difondre fons documentals de l’Arxiu Municipal de la ciutat, amb una validesa de quatre anys.

Els documents a digitalitzar són de caràcter històric, no administratiu, i abasten des de registres de defuncions a partir de 1881 fins a padrons socials i municipals d’habitants, el registre de nínxols del cementeri o el llistat de carrers del segle passat. L’espai temporal serà fins a 1950, exceptuant dos llibres de registre de sepultures que arribarien fins a 1976, per la qual cosa no es veurien afectats per la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal al haver transcorregut més de vint-i-cinc anys. El treball es realitzarà en les instal·lacions de l’Arxiu Municipal, sense que cap document isca del mateix.

La digitalització, en ser aquesta una institució sense ànim de lucre, serà totalment gratuïta per a l’Ajuntament de Xàtiva, quedant-se una còpia dels registres digitals en propietat de l’Ajuntament de Xàtiva, per a poder ser usades en l’Arxiu Municipal. Family Search es compromet, per la seua part, a no fer negoci amb el material ni a traure benefici econòmic dels registres digitals.

L’arxiu municipal de Xàtiva ha treballat anteriorment amb aquesta institució, havent digitalitzat registres de caràcter genealògic com censos, padrons, registres de naixements, matrimonis i defuncions, tots ells anteriors a 1920.

Family Search International, històricament coneguda com a Societat Genealògica de Utah, és un departament que compta com a principal benefactor amb l’ajut de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims dies, dels Estats Units, i va ser fundada en 1894 dedicant-se a la preservació de registres genealògics mitjançant la seua digitalització. La societat treballa en tot el món, dins de l’àmbit dels arxius, tant civils com eclesiàstics, que conserven documentació relativa a registres susceptibles de recaptar informació genealògica, havent digitalitzat ja més de 105 arxius a Espanya.

«Aquest conveni permetrà a Family Search captar i crear un banc d’imatges digitals dels registres originals, i una vegada conclosos els treballs, l’entitat ens entregarà una còpia dels mateixos totalment gratuïta, que estarà a disposició de l’Ajuntament», ha explicat la regidoria de Documentació, Mariola Sanchis.

La entrada Xàtiva firma un convenio para la digitalización de fondos documentales genealógicos aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.