- L’actriu xativina representa aquest divendres «La funció» al Gran Teatre de Xàtiva
- La peça mostra a dos actors i les seus converses poc abans d’eixir a l’escenari
AGUSTÍ GARZÓ
Rosa Barberà torna al Gran Teatre de Xàtiva. L’actriu xativina coprotagonitza La funció, debut autoral del xativí Pere Molina. Serà aquest divendres (www.granteatre.com) a les 20.00 hores. I què és La funció? Ja ho saben els espectadors del Teatre Patraix de València, on es va estrenar en desembre amb un grapat d’exitoses representacions. Va de Flor (ella) i de Toni (ell, Nando Pascual) dos actors que es preparen per a eixir a escena. Un tercer, Joan, que sempre arriba tard, es converteix en el centre de la dialèctica de l’obra. Arriba un moment en què la representació està ja massa prop per a no preocupar-se per Joan, i aleshores és quan la figura imaginada de l’actor que no arriba desencadena la discussió entre tots dos. Però, a més, La funció mostra eixa part oculta i innaccessible que és el camerino. I les manies, tensions, dubtes i conflictes que acull aquest espai sagrat fins que l’artista surt a l’escenari. L’origen de La funció, dirigida per Joan Miquel Reig, és un apropament de Molina al teatre que, de moment, s’ha plasmat en aquest peça però que pot donar més fruits. Tot i que el xativí, professor titular a la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de València, no prové d’una trajectòria teatral anterior.
Amb una llarga trajectòria, en aquest cas sí, que l’ha portada últimament al teatre infantil, Rosa torna al Gran Teatre per la porta gran d’un text ambiciós i d’una producció important. «La veritat és que tenia moltes ganes de tornar a casa, de tornar a actuar ací. Crec que des de l’obra de Dones d’aigua…, que ja fa uns dotze anys, no havia actuat ací llevat de coses soltes que he fet col·laborant en algun acte, amb alguna falla… Em feia molta il·lusió tornar, sí», explica l’actriu. Nando Pascual també torna al Gran Teatre de Xàtiva. «Jo he fet ací, sobretot, obres per a públic familiar, escolars… I estic molt content de tornar amb una obra com aquesta i per l’aposta per la cultura que està portant a cap Xàtiva. Em feia molta ilusió tornar a actuar ací i més encara amb Rosa», recalca. Tots dos han fundat la companyia Ful Art, avís que la cosa pot anar més lluny que no només aquesta estrena.
Tota aquella obra que parla del teatre i les seues interioritats ha de ser un repte per als actors, ja que tal vegada no están actuant només… «Crec que La funció ens mostra la realitat del que els passa als actors dins d’un camerino», sintetitza Rosa. «Va de dos actors que esperen a un altre que no arriba i del que es respira en eixe lloc tan íntim, on els uns als altres ens contem les coses que ens passen en la vida. És un moment especial el d’abans d’eixir a l’escenari…», resumeix l’actriu xativina. «Però també va de totes les coses que ens passen als actors en la vida quotidiana. De sobte, pot passar-te que tens a ton pare en l’hospital, per exemple, i has d’eixir a actuar igualment per què hi ha quatre-centes, cinc-centes persones que t’esperen. Eixos moments són molt durs per a l’actor per què pateixes pel que passa fora, però no ho ha de notar l’espectador», explica Rosa sobre eixe art de l’aparença que és el teatre.
Clau per al retorn a una obra tan sòlida com aquesta és l’autor, Pere Molina. Rosa explica que «els dos actors hem volgut mostrar de la millor manera eixe món interior del teatre, però ell també ha sabut captar totes eixes coses que nosaltres li contàrem abans, coses que ens havien passat. I ell ha sabut plasmar-ho molt bé i afegir-ho al que ja tenia escrit». Nando afig: «ha estat un repte; a Rosa i a mi ens agrada molt transmetre eixa veritat. I és curiós que algunes coses de la nostra vida s’han plasmat a través de Pere en l’obra, però té part de realitat només en alguns momentets; la resta, és la part de ficció que es necessita per a fer un text teatral», conclou.
Sobre el canvi d’actitud davant un text infantil o una obra, diguem-ne, per a adults, Rosa nega la transformació. «Jo crec que no hi ha canvi de registre; un actor pot ser-ho tant actuant per a adults com per a xiquets. Jo ho porte innat, de dins… Aleshores, quan actues per a adults no note diferències en el procés d’afrontar la representació…, explica. Nando assegura, per la seua banda, que canvia la direcció, el contingut, l’enfocament… Però el que no canvia és la nostra vocació, la nostra intensitat, l’energia…». El treball actoral i la motivació no depenen del tipus de text, venen a dir. Tot i això, segons Rosa, «el teatre infantil ha canviat molt, ha evolucionat massa ràpid. Jo recorde anar a l’Escalante de menuda i estar davant d’una obra de més d’una hora. I ara, als xiquets costa molt tenir-los atents tant de temps. Ara, com a molt ha de durar uns quaranta-cinc minuts…», assegura. «La tecnologia ha influït molt, el xiquet d’ara està acostumat a imatges, imatges, imatges… A vídeos curtets, a passar de pressa d’una cosa a una altra. I per als xiquets han de ser escenes curtetes», complementa Nando Pascual.
Sobre el recorregut que puga tindre La funció, tots dos confien en el suport al valencià dels programadors municipals. «Esperem que siga un recorregut molt llarg. Ens agradaria tindre més oportunitats, sobretot en llocs on aposten pel valencià», assenyala Rosa. «A València no és fàcil, hi ha gent que et diu: en valenciano toda? Uf, yo no sé si aguantaré tanto rato… Perdona? Estem a València i és una pena perdre el nostre valencià. Així que als ajuntaments que aposten pel valencià, els diria que ací està la nostra obra; que és una obra que fa pensar, que impacta… I que està escrita íntegrament en la nostra llengua», conclou.
