Carlos Arruñada
Molt s’ha escrit sobre «La Nueve», el nom pel qual es va conéixer a la 2a Divisió Blindada de la França Lliure, també coneguda com a «Divisió Leclerc». Està companyia – coneguda per alliberar París en la II Guerra Mundial- va estar integrada per soldats republicans. El xativí Ricardo Angulo Bellver va ser un d’ells.
El 26 d’agost de 1944 el general francés Charles de Gaulle desfilava per uns Camps Elíseos abarrotats de civils, celebraven l’alliberament de París de l’ocupació nazi. Al seu costat desfilaven dues semierugues amb noms molt poc francesos, el Half-track “Madrid” a la dreta del general i a l’esquerra el “Do Quichotte”. En aquest últim viatjava un xativí; Ricardo Angulo Bellver.
La història de Ricardo va començar a Villena, localitat on va nàixer circumstancialment a les sis de la vesprada del 24 de setembre de 1916. Ricardo va viure amb la seua família a Xàtiva dedicant-se a diferents treballs i el 4 de novembre de 1937 va ser reclutat per l’Exèrcit Republicà i enviat a la tercera secció de la segona companyia de la 26a Divisió republicana.
Després del final de la guerra es va veure obligat a exiliar-se a França, la frontera de la qual va creuar l’11 o el 13 de febrer del 39, just uns dies en què Xàtiva va ser bombardejada per l’aviació italiana.
Però la història per la qual hui parlem de Ricardo va començar el 25 de juliol de 1943 a Alger. Eixe dia Ricardo es va enrolar en les Forces Franceses Lliures, després d’uns mesos en una altra companyia, el 15 de juny de 1944 va ser traslladat a la Novena Companyia del 3er Batalló del 1r Regiment de marxa del Txad de la Segona Divisió Blindada de les Forces de la França Lliure, coneguda per tots com «La Nueve».
Ricardo va ser sergent de la primera secció, cap dels morters i tripulant del half-track “Don Quichotte”. El 4 d’agost van desembarcar a les platges de Normandia i va començar la seua història. El seu baptisme de foc va ocórrer en la localitat de Ecouché, on van combatre durant 6 dies quasi sense descans.
Després d’això la companyia va continuar avançant i el 24 d’agost de 1944 es va produir el fet que la va fer passar a la història. A les 20.45 de la nit, els semierugues de La Nou entraven a la París ocupada pels nazis, van ser els primers soldats aliats a fer-ho.
Ricardo no va participar en aquesta acció, la secció del xativí va ser enviada a acabar amb un canó de 88mm alemany que estava causant estralls en les forces aliades, missió que van complir amb èxit, però que els va allunyar de l’entrada en la capital.
L’endemà, el 25, Ricardo va entrar a París amb tota la Segona Divisió Blindada i va participar en els combats per a acabar amb la resistència alemanya en Els Invàlids, lloc on descansen les restes de Napoleó Bonaparte i l’Escola Militar.
El 26 d’agost, reunit ja amb la resta de la companyia, el “Do Quichotte” va escortar durant la desfilada a un dels homes més importants de la història recent de França, el general i futur president Charles de Gaulle.
Ricardo i La Nou van continuar combatent després de l’alliberament de París i el 16 de setembre de 1944, durant la segona batalla de Châtel-sud-moselle, Ricardo va rebre un impacte de bala que li va danyar el nervi radial del braç dret, alguna cosa que segurament li va fer viure la resta de la seua vida sense poder moure la mà dreta.
Ací va acabar la història de Ricardo en la Segona Guerra Mundial, el xativí va ser condecorat amb la Creu de Guerra amb estrela de bronze, es va quedar a viure a París on es va casar en 1958 i on va morir el 5 o el 6 d’octubre de 1983, sent enterrat en el cementeri parisenc de Pantin.
La resta de la investigació sobre la vida de Ricardo la pots llegir en la investigació publicada en la web de Quarantamaula.
