El treball traça un recorregut evolutiu des del segle XIII a través de moltes de les grans cases que encara hui poblen el nucli antic de la ciutat de Xàtiva
La Casa de Cultura acollirà demà a les 19:30 hores la presentació del llibre “Arquitectura civil en Xàtiva. Siglos XIII al XIX”, de l’historiador xativí Pablo Camarasa. L’acte, que tindrà lloc al saló d’actes, comptarà amb la participació de l’arxiver municipal, Isaïes Blesa, així com dels regidors de Cultura, Jordi Estellés, i de Urbanisme, la tinent d’alcalde Cristina Súñer.
El treball traça un recorregut evolutiu a través de moltes de les grans cases que encara hui poblen el nucli antic de la ciutat de Xàtiva, plantejant alhora com va anar canviant el seu urbanisme en cada període i endinsant-se en les diferents famílies propietàries. Des de finals del segle XIX i principis del XX, l’abandonament de les grans cases ha estat progressiu, de manera que la major part d’aquestes ha patit un greu deteriorament, quedant completament devaluades per la societat del moment fins al punt de, en alguns casos, arribar a desaparèixer.
La seua arquitectura i la seua història va ser oblidada i moltes es compartimentaren per convertir-se en edificis d’habitatges, on diverses famílies, mitjançant l’aixecament de nous envans, van passar a dividir els grans espais donant lloc a més d’un habitacle per planta, ocupant així les residències de la poderosa aristocràcia xativí d’èpoques passades. En altres ocasions, les cases van desaparèixer amb el pas del temps, esfondrades o demolides, i només unes poques s’han conservat en bones condicions.
Amb tot, és un estudi que busca classificar algunes de les mostres encara existents de l’arquitectura xativí de caràcter civil, amb una clara intenció de contribuir de forma positiva a la seua revalorització.
Pablo Camarasa és llicenciat en Història per la Universitat de València. Es va especialitzar en Història de l’Art per la Università Ca’Foscari de Venècia el 2007 i posteriorment va estudiar Arquitectura a la Universitat Europea de Madrid, finalitzant en 2013. En 2017 es va doctorar en Història de l’Art per la Universitat de València amb la qualificació de Cum Laude . Ha participat en programes com «L’art de la construcció i les obres públiques a la Comunitat Valenciana» i «El paisatge industrial en l’arquitectura contemporània valenciana» (tots dos organitzats per la Universitat de València), així com en congressos internacionals com el «Terzo Convegno d’Architettura Eremittica «, celebrat a Itàlia en l’any 2012 o» Urbicidi «, que va tenir lloc a Xàtiva el passat mes de juny d’enguany.
