Aquesta obra que representa la convivència a la ciutat enceta un nou projecte del departament de Cultura que s’anomenarà “Revivim els barris”
Xàtiva disposa d’un nou espai mural ubicat a la façana d’una casa al carrer Santa Teresa Jornet, entre els barris del Raval i de l’Hort de Mora, i que ha estat realitzat durant aquestes setmanes a càrrec de l’artista plàstica Angela Malysheva.
El mural, tal i com ha destacat la pròpia autora, gira en torn al concepte de la convivència de les gents de Xàtiva. “Xàtiva és una ciutat acollidora, en la qual conviuen moltes nacionalitats. L’obra representa un conjunt de símbols, com l’arbre que representa la vida i que naix de les arrels, que són la cultura i l’educació, amb uns pardals a la part superior que representen a la gent. D’altra banda, a l’altra part, es representa el món on apareix la paloma de la pau cosint els continents, especialment l’africà.
L’experiència de l’acollida a la ciutat l’ha viscut en primera persona la pròpia Angela Malysheva, artista bielorussa que va arribar fa 20 anys a la ciutat. “Des del primer moment que vaig arribar a Xàtiva he trobat una molt bona acollida i aquesta obra és una manera de tornar la bona recepció que he tingut a aquesta ciutat”.
El mural, realitzat amb colors molt cridaners, contribuirà a revitalitzar els barris del Raval i de l’Hort de Mora en els quals fins ara no s’havia realitzat una actuació com aquesta. De fet, suposa l’inici d’un nou projecte promogut des del departament de Cultura que porta per nom “Revivim els barris”.
“El nostre objectiu serà que cada any es realitze una acció com aquesta atenent a les peticions dels veïns i les veïnes de Xàtiva”, ha explicat la regidora de Cultura Raquel Caballero, qui ha comentat respecte al mural que “ja que la casa en la que s’està pintant acull l’Associació per la Solidaritat amb l’Àfrica, la temàtica havia de llançar un missatge sobre la pluralitat i la diversitat de Xàtiva. Ací conviuen diferents comunitats, i moltes d’elles participen en activitats culturals a la ciutat. Tots formem part de la ciutat i això és el que s’ha volgut representar”.
Al llarg de l’extensa obra es poden llegir paraules en àrab, búlgar, romanés, valencià, castellà i xinés, representant a les comunitats de la ciutat, a més de trobar també algunes en hebreu, grec, eslau i llatí per fer veure la diversitat de llengües arreu del món.
