- La vicepresidenta primera i responsable de Memòria Democràtica acompanya als familiars de les víctimes del ‘paredón’ de la Casa Blanca de Xàtiva, a les quals s’espera identificar en fosses del cementeri xativí
- Els treballs d’exhumació i identificació arrancaran dilluns i estaran subvencionats per la corporació provincial, que des de 2016 ha invertit més de tres milions d’euros per a sepultar dignament a les víctimes dels dos bàndols
- Enguix explica que “no es tracta només de realitzar les excavacions, tan necessàries, sinó que la societat i les noves generacions entenguen que cal tancar ferides i construir un món basat en la concòrdia”
La vicepresidenta primera i responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de València, Natalia Enguix, ha garantit este dissabte a Xàtiva que la corporació provincial donarà continuïtat a la línia de subvencions destinada a les associacions de familiars i ajuntaments que busquen la reparació i dignificació de les víctimes de la Guerra Civil. Enguix s’ha pronunciat en estos termes en el cementeri xativí, on dilluns que ve s’iniciaran els treballs de localització, excavació, exhumació i identificació de les restes de víctimes del franquisme enterrades en dos fosses comunes.
La intervenció, subvencionada per l’àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València amb una dotació pròxima als 80.000 euros, ha sigut impulsada per l’Associació de Víctimes del Franquisme de la capital de la Costera i el consistori local, amb la finalitat de recuperar les restes de 43 represaliats que van ser afusellats en el ‘paredón’ de la Casa Blanca, una finca agrària localitzada en terme de Xàtiva. En este sentit, la vicepresidenta primera de la Diputació ha explicat que “no es tracta només de dur a terme les excavacions, molt necessàries, sinó que la societat entenga que ho fem per a tancar ferides i construir un món basat en la concòrdia, on les noves generacions tinguen clars els valors democràtics que permeten que esta història no es torne a repetir”.
L’acte ha comptat amb la presència de familiars de les víctimes, als quals ha acompanyat la mateixa Natalia Enguix, al costat de l’alcalde de Xàtiva i diputat provincial, Roger Cerdà, qui ha posat en valor el paper de la Diputació, “gràcies a la qual es podran dur a terme estos treballs d’excavació perquè les famílies es retroben amb els seus éssers estimats i puguen donar-los una sepultura digna”. L’alcalde també ha agraït la implicació de l’associació que representa als familiars i el treball de la qual comença a donar els seus fruits, amb Sara Mejías al capdavant.
La presidenta de l’Associació de Víctimes del Franquisme de Xàtiva, descendent de José Alacot i Vicente Sanchis, dos dels represaliats, ha explicat que estes són “les primeres fosses que s’obriran en la localitat per a tractar de recuperar les restes de víctimes” del conflicte armat, de les quals “tenim certificació a través dels documents que hem anat consultant i que apunten al fet que en estes excavacions van poder ser enterrades 43 persones que van ser afusellades en el ‘paredón’ de la Casa Blanca”. Mejías ha deixat clar que els grans protagonistes de l’acte són les víctimes les restes de les quals s’espera trobar en les fosses IV i V del cementeri de Xàtiva, i després d’això ha llegit d’un en un els seus noms. “Les noves generacions, que no tenim por, farem tot el possible per localitzar-los i retornar-los la dignitat que els van arrabassar”, ha conclòs.
Per part seua, la responsable provincial de Memòria Democràtica, Natalia Enguix, ha destacat “la dedicació i la constància dels col·lectius que representen a les víctimes i la professionalitat dels arqueòlegs i científics que participen en un procés complex i emocionalment dur, necessari per a arribar a la identificació de les restes i dignificar la memòria dels qui van rebre sepultura en eixes condicions indignes”. Enguix ha insistit que la Diputació “continuarà subvencionant estos treballs d’exhumació i identificació de l’ADN de les víctimes, en col·laboració amb els ajuntaments i les associacions de familiars que els sol·liciten”, mantenint així “l’aposta per honrar la memòria dels represaliats dels dos bàndols que van perdre injusta i innecessàriament la vida en una guerra sense sentit”.
Més de tres milions invertits des de 2016
Des de la creació de la primera delegació de Memòria Històrica de la Diputació en 2016, la corporació provincial ha invertit una mica més de tres milions d’euros en exhumacions i anàlisis genètiques de víctimes de la Guerra Civil, tant del règim franquista com del bàndol republicà. L’aposta per les accions de reparació i reconeixement dels represaliats s’ha traduït en estos anys en 35 projectes desenvolupats en 11 municipis, amb 1.160 víctimes exhumades i més d’un centenar identificades després de l’anàlisi antropològica i les proves d’ADN.
La major part d’estes exhumacions corresponen a sol·licituds realitzades per associacions de familiars de les víctimes i es localitzen en el cementeri de Paterna, conegut popularment com el ‘Paredón de España’ en ser escenari de l’afusellament de més de 2.000 persones durant la repressió franquista. La Diputació subvenciona íntegrament cada projecte després de rebre les sol·licituds de les famílies de les víctimes o dels propis ajuntaments, que cada vegada més es presenten com a promotors per a trobar les restes de persones desaparegudes durant i en els anys posteriors al conflicte bèl·lic.
A més de les 700 víctimes exhumades a Paterna, on continuen els projectes, les empreses ArqueoAntro i Paleolab han realitzat excavacions en els cementeris d’Ontinyent, Castelló, Alfarb i Gandia, al que caldria afegir els treballs realitzats per l’equip de Cristina Albir en una cuneta de la CV-345 entre Higueruelas i Andilla, finançats per l’àrea provincial de Carreteres en produir-se la troballa durant l’ampliació d’esta via de la Serrania. Altres convenis estan en marxa en localitats com Utiel, Venta del Moro, Villar, Énguera, Llíria i Albaida.
