El jove poeta madrileny defensa a Xàtiva l’ús del valencià en una brillant intervenció
AGUSTÍ GARZÓ
Cap persona només un poc informada del que està coent-se poèticament en Espanya desconeix la figura —almenys la dimensió mediàtica— de Mario Obrero (Getafe, 2003). El jove (extraordinàriament jove) poeta madrileny va estar a Xàtiva la setmana passada en una conversa literària amb Àngels Gregori (Oliva, 1985), la seua companya de gira, que presentava el poemari Jazz. Tots dos protagonitzen encontres d’aquest tipus per tot l’Estat dins d’una activitat patrocinada pel Ministeri de Cultura. Obrero va presentar Con e de curcuspín. Cartas a las lenguas (Anagrama, 2025), un volum no poètic: es tracta d’un curiós epistolari on analitza l’ús de les llengües cooficials de l’estat i la violència política exercida sobre elles en determinats moments. Precisament ho feu en un lloc, el territori valencià, on ara mateix governs de dreta i ultradreta han minvat els fons per a l’AVL, han declarat Alacant ciutat castellanoparlant o han fet un referèndum-coartada per reduir i minoritzar més encara el valencià a les escoles. Cap d’aquestes qüestions són alienes a Obrero, un autor progressista que, tot i això, podria exercir eixa insensibilitat cap a les llengues perifèriques que mostren insignes figures literàries de l’esquerra que no entenen massa bé, o no els interessa, tot allò que succeïx més enllà de la M-30. L’autèntic cop d’efecte, però, gairebé no se l’esperava la majoria dels asistents: Obrero parla perfectament valencià. I en valencià feu tota la seua intervenció.
Obrero ja és un gran coneixedor (i seguidor) de la poesia de Vicent Andrés Estellés, entén perfectament el conflicte amb la llengua que alguns volen crear, sap dels riscos que comporta aquesta deriva en contra del valencià del govern autonòmic, i s’ha esforçat a aprendre (i parlar-los amb enorme desimboltura) no sols el valencià-català; també l’euskera i el gallec. A parlar en valencià ajuda, no obstant això, que estiueja des de fa dècades a casa dels avis, a les Deveses (Dènia). Però, curiosament, segons contà, el turisme ha fet que aquell siga un lloc on poca gent parla valencià. I com a anècdota explicà que la seua àvia es refereix, com si d’uns personatges exòtics es tractara, a «las valencianas» quan parla d’unes veïnes que tal vegada són les úniques que parlen en valencià en tota la urbanització. En el llibre, una aferrissada defensa romàntica alhora que combativa de llengües fins i tot més minoritzades que el català o el gallec, com l’asturianu, l’aranés o certa variant anomenada extremeñu, Obrero explica anècdotes impagables. Però, tot i l’humor de les seues pàgines, el llibre és un artefacte de denúncia i compromís. «L’única herència dels pobres són les paraules», va dir a Xàtiva. Per a Obrero, «identitat i memòria col·lectiva no s’entenen sense una llengua pròpia», va resumir.
La magnífica conversa literària Gregori-Obrero tingué lloc a la Llibreria Xàtiva, en el carrer Font d’Alòs. Entre els assistents estaven el president d’Amics de la Costera, Vicent Torregrossa, qui va saludar a Gregori (que ha col·laborat amb l’associació) i la va obsequiar amb catàlegs i publicacions recents, entre ells un exemplar de la reedició del poemari Xàtiva de Vicent Andrés Estellés. També estava a la llibreria la coreògrafa Alícia Herrero, la professora de l’IES Josep de Ribera Laura Martínez o la directora del col·legi Jacint Castanyeda i també poeta Lorena Cayuela. Precisament Martínez, una de les impulsores de les activitats literàries de l’institut, entre elles la recent Sin visillos, sobre Carmen Martín Gaite, va fer ús de la paraula i va felicitar efusivament Obrero. La professora destacà el nivell i les referències que fa servir un jove de vint-i-un anys com ell. Obrero ha obtingut, entre d’altres, el Premio Poesía Joven Grande Aguirre; el XXXIII Premio Loewe a la Creación Joven o el Premio Nacional de Juventud 2023. En La 2 de RTVE va presentar el programa Un país para leerlo. A més de poeta, políglota, sociòleg i brillant estudiant, Obrero té una destacada mà creativa: va signar amb parsimònia desenes d’exemplars pintant en tots ells improvisades composicions amb aquarel·les, el que ocasionà una cua de més d’una hora. Però tots contents.
. El jove (extraordinàriament jove) poeta madrileny va estar a Xàtiva la setmana passada en una conversa literàri){kind=link}