«Civitas populesque Saetabis. Diplomatari inèdit de Xàtiva» és un treball que supera les 3.500 pàgines i es presentarà el pròxim 9 de gener després de huit anys per a la seua informatització
L’historiador de l’Art, exdirector del Museu de l’Almodí de Xàtiva, exregidor de Cultura i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, Mariano González Baldoví, presenta en la Casa de la Cultura de Xàtiva el pròxim 9 de gener de 2024 (19.30 hores) el treball definitiu de tota la seua tasca investigadora: Civitas populusque Saetabis. Diplomatari inèdit de Xàtiva, 1306-1944, un compendi de més de 2.000 documents que abasten sis segles. En total, 3.500 pàgines en quatre volums. La recerca i compilació és el fruit de quaranta-cinc anys d’investigació, des de 1978. El treball, però, no es planteja com una meta ja que és, a més i sobretot, un punt de partida. La diversitat de tipologies documentals i l’abundància d’informació sobre persones, fets, llocs, etc., dota al Diplomatari d’un interés multidisciplinari i el converteix en una font d’estudi per a investigadors de molt diverses matèries.
Aquest diplomatari o conjunt de documents amb un nexe comú consta de 2.061 documents inèdits obtinguts per l’autor, entre d’altres, en els arxius de la Col·legiata, el Municipal i els de les parròquies de la Mercé i Santa Tecla, Sant Pere i Sants Joans, de Xàtiva; en els del Regne, el Diocesà i el de la Catedral, de València; en el de la Corona d’Aragó; el de la Diputació de Sevilla; el de la Nobleza de Toledo; l’Archivo General de Simancas; el General de Castilla, en Galapagar; els municipals d’Alacant i Ontinyent, i l’Archivo Histórico Nacional, en Madrid.
Segons explica l’autor, l’ordenació dels documents és mixta, compaginant la temàtica i la cronològica. Cadascun va encapçalat per un codi específic; la datació i el lloc; l’arxiu on es troba, i la signatura que li correspon. Tot seguit hi ha una regesta, que és un resum del document, en el que es fa constar la informació bàsica de l’assumpte que tracta, les persones que intervenen, etc. Els documents estan transcrits dels textos originals, «respectant l’ortografia, i òbviament la llengua en la qual estan escrits. No estan traduïts», aclareix. «Les llengües emprades són, majoritàriament, el llatí, el valencià i el castellà. N’hi ha uns pocs en italià i en francés», afig.
El treball es complementa amb vora cinc mil notes de peu de pàgina, entre les que abunden les referents a la identificació de les persones citades, data i lloc de naixement, si es coneix, i relació de parentesc entre elles. Hi ha també identificacions de topònims, així com les referències creuades amb altres documents que citen les mateixes persones o llocs. «Tant l’ordenació com les notes són els mitjans que confereixen utilitat al Diplomatari, sense les quals només seria un caòtic i desconjuntat muntó de documents». Alhora, ressalta el fet que el terme de la ciutat era molt més extens que l’actual, «raó per la qual s’inclouen documents datats en altres llocs que en èpoques anteriors no eren municipis independents. Hi ha, per tant, una reflexió encaminada a refer una identitat compartida durant segles», explica.
Igualment, s’ocupa dels llinatges que en cada època constituïen l’oligarquia governant, així com els llinatges del poble pla, sense privilegis. «I alhora es reflexiona sobre la permeabilitat existent que va permetre a molts plebeus ascendir i ennoblir-se» al mateix temps que «tracta també de les relacions entre el poder civil i l’eclesiàstic, en ocasions cordials i en altres molt enfrontades». Segons Mariano González, una de les conclusions és l’existència d’una «reiterada confrontació entre els dirigents del cap i casal i els de Xàtiva, en la qual sempre va perdre el més dèbil», assenyala. Finalment, el treball aporta ampli testimoni de «la devastació, saqueig i destrucció de la ciutat, en tots els àmbits, i la progressiva pèrdua de territori, així com el desmantellament dels recursos econòmics, jurisdiccionals… La desbandada de les classes dirigents extractives i, en definitiva, el declivi de la ciutat, declivi que no ha parat en tres segles», conclou.
Després de més de trenta anys a la recerca dels documents, a partir de la seua jubilació en 2011, González ja va plantejar al consistori la donació de tot el treball, una volta el codificara i ordenara amb l’ajut dels mitjans tècnics i humans per poder portar a cap la seua informatització. Aquest procés, recolzat pel nou equip de govern de Roger Cerdà a partir de 2015 i per la Universitat de València, ha durat huit anys i ha estat a càrrec de Jorge Perigüell, així com dels tècnics de l’Arxiu Municipal de Xàtiva.
