La còmica d’Ontinyent va omplir el recinte en una funció programada amb motiu del 8-M
AGUSTÍ GARZÓ
L’estatus de Maria Juan ja es nota. Com per exemple amb un espectacle com el de dissabte a Xàtiva, on el buit escènic era tan gran (només un micròfon de peu) i ella sola el va omplir. O amb eixa passejada inicial pels corredors de la platea rebent ovacions quan encara no havia ni obert la boca. Tot un bany inicial d’estima per a una artista que va omplir el recinte: tota la platea, totes les llotges i fins a l’última i recòndita butaca de l’amfiteatre. De gom a gom. Èxit de convocatòria, per tant, per a les regidories implicades en aquest acte emmarcat dins del programa del Dia de la Dona. De fet, la presència institucional es va notar especialment amb l’assistència de l’alcalde, Roger Cerdà, acompanyat d’alguns regidors de l’equip socialista. Tots ells, en la fila 12. En butaques de platea més endavant, però mesclats entre la resta d’espectadors es va poder veure al regidor del Gran Teatre, Alfred Boluda, i a la primera tinent d’alcaldessa, Amor Amorós, tots dos de Xàtiva Unida.
«Però que burra que és», va escoltar aquest cronista d’una espectadora pròxima. I no, no; no era cap insult: és l’elogi més gran que pot rebre aquesta magnífica humorista, que en Sofisticada (primera parada després de la preestrena del 20 de febrer a València; ara comença la gira) fa servir eixe humor tan contundent i sense barreres segell de la seua trajectòria. I ho fa, com sempre, dins d’eixe menú indivisible que formen el guió (mai res sense guió!) i les improvisacions. Com segur que eren improvisacions les nesples a Donald Trump pel recentíssim atac a Iran. O les bromes amb el refredat: tenia grip, o molt paregut, i va saber fer humor també dels atacs de tos que li van entrar durant l’espectacle.
El nou show de l’ontinyentina sembla basar-se en dos-tres blocs. Però és difícil detectar quan es tanca un i comença l’altre. Un fil conductor com la premenopausa condueix a les compres compulsives de roba, als records infantils de l’entrepà —«quan encara déiem bocadillo», bromejà—, a la manca de desig sexual entre parelles de més de quaranta anys o els disbarats de la teletienda. Tot i que l’eufemisme per a la reducció de la pràctica sexual siga dir-li «que un té els bioritmes diürns i l’altra, nocturns». Maria sap arribar a la fibra sensible de l’espectador; més encara a elles. I millor si ho fa amb eixa dialèctica plana, bròfega i sembla que netament valenciana en la que la militància feminista del seu discurs teatral sembla diluir-se per què deixa de ser solemne. I la raó és que, tot i bromejar amb què allò de la sofisticació del títol és la nova situació que ella travessa, en realitat tenim davant a la Maria de sempre. Més elegant, igual de salvatge. I en les butaques, hi havia més d’un i més d’una que reia com si anara a agafar-li un atac.
Feia dos anys de l’última estada de la còmica a Xàtiva, que en el mateix programa del 8-M de 2024 oferí Senyora de la comèdia. L’idil·li amb la ciutat, per tant, continua. I no és rutina: hi hagué un moment que, de nou en el corredor central i fins i tot interactuant amb els espectadors, no va poder reprimir l’emoció per tan aclaparadora resposta del públic. En el vestíbul del teatre, uns minuts després, es va sotmetre a una intensiva sessió de posat per a la foto. Una imatge que s’imprimia en paper i que un es podia emportar a casa debades. El regidor Boluda fou el primer a fer-se la foto amb ella.
