- Venedors i expositors accedeixen al recinte amb els seus exemplars 24 hores abans de la inauguració oficial
- El responsable de les activitats complementàries, Luis Aparicio, destaca el gran moment que travessa aquesta programació
AGUSTÍ GARZÓ
Com si fora la nit de la plantà en les Falles. L’ambient en la Fira de Bestiar de Xàtiva 24 hores abans de la inauguració és d’expectació, un cert caos controlat i molta curiositat. Els animals van arribant, com arriben els grans remats del cadafal i els fallers ajuden a l’artista. Però la vella estampa dels carros entrant a Xàtiva gairebé ja no existeix. Ara, els animals van tots motoritzats i els exemplars més valuosos, dins de remolcs individuals. Els vehicles tot terreny i les furgonetes abunden. Tot i això, des de la quadra la Font del Saladrar, empresa que organitza les activitats al voltant de la Fira, el costum és que algun dels genets i amazones arriben muntant el seu cavall. Hui no ha fet massa calor, de fet està ennuvolat. Però ja està fosc quan arriben. Accedeixen per la porta lateral del recinte, al costat del pavelló esportiu. Van de cap als seus receptacles i amb normalitat. Però un dels cavalls està alteradíssim i el seu genet ha d’emportar-se’l a una zona a banda per a tranquil·litzar-lo. Ho aconsegueix.
A les huit d’una vesprada sense sol i amb certa amenaça de pluja que recorda a la del dia 13 de l’any passat, Emilio Navarro, d’Alberic, ja té els seus animals dins. «Ací ja venia el meu avi; venim d’Alberic cada any. Ells venien en carros, de casa fins ací. Tardaven un dia sencer, així que esta moguda d’ara per a nosaltres és una tradició. He portat tres ruquets, dos ponis i dos cavalls espanyols», explica. Els portem ací a la Fira perquè es venga ací, clar, però casa nostra també tenim compra venda d’animals, així que ací poden veure alguna cosa i si els interessa vindre a Alberic a veure més animals després». La salut del sector, Navarro la resumeix amb contundència. «Les vendes, des que governa Zapatero, han caigut molt». Ja no és Zapatero, ara és Sánchez, li repliquem. «Això, això, és que m’he equivocat. Amb Sánchez va tot malament per què ell ajuda només a la gent que no és empresària però no als empresaris; per tant, necessitem que governe la dreta que són els que mouen les empreses i l’economia, necessitem que els diners es moguen. I amb Pedro Sánchez no es mou res», assegura.
Sobre la Fira de Xàtiva, Navarro opina «a cadascú li va d’una manera. Però hui en dia, el cavall ja no és una eina per al treball de l’home. Hui, el cavall és un capritx. I la gent quan no té treball, el primer que deixa són els capritxos. Jo treballe amb el cavall pura raça espanyola. Aquestos xicotets, els ponis, són exclusius per als xiquets, clar. Per a enganxar-te a l’activitat… I després tenim els ruquets, que són mascotes. Això no té una altra utilitat que fer-se servir de mascota; antigament eren els animals de càrrega en les obres, per a portar material de les obres a les muntanyes…», explica.
Pedro Fernández, de Yeguada los Pedrillos, d’Ontinyent, té 54 anys. Però abans de reconéixer-ho, fa broma assegurant que en té 47. És el màxim responsable de l’eguada i assegura que ja va vindre a la Fira de Bestiar de Xàtiva «dins de la panxa de ma mare», diu. «La Fira —continua Pedro— la coneixem de tota la vida, i esta d’ací ara, en aquesta zona, ha sigut un revulsiu per a les persones que vivim del tracte, perquè últimament s’estava perdent. Bé, estava ja perduda del tot», diu en referir-se als últims anys en el solar del Camp de d’Alt, on es va organitzar fins a l’any 1996. «Hui, gràcies a Déu i gràcies a una persona que després et diré el nom si vols, l’hem alçada. Jo em gastaré una dinerada portant ací a Xàtiva animals de molta classe, i sé que no els vendré en la Fira. Em costarà diners, però vull aconseguir que la gent vinga i veja el que hi ha i el que nosaltres gestionem. Així que li donarem una miqueta d’impuls a tot açò, donant-li les gràcies als qui sempre m’han acompanyat. Però hi ha una persona especialment… una persona que és…». Diga, diga qui és, li insistim. «Eixa persona és Mateo Burgos. És el que ha ficat en vena a la gent que vinguem a la Fira de Xàtiva. El que més interés ha posat, el que més s’esforça. Per tant, si açò està així és perquè ell ha aconseguit portar-nos a gent com nosaltres per a donar-li un realç», diu de Burgos, la persona de l’Ajuntament de Xàtiva que dirigeix el muntatge del recinte. «Jo portaré molta gent a Xàtiva perquè tinc Facebook i Tiktok i ja em coneixen, i ací tenen l’oportunitat de veure els meus animals en directe. A més, hem organitzat una exhibició amb els millors, com el campió de doma vaquera de la Comunitat Valenciana. És a dir que estarem ací per a això, per a alçar la Fira», recalca. «Estes instal·lacions valen molts diners per a tindre-les perdudes o per a vindre a veure quatre ponis… No, a açò cal donar-li més coses: portar una bona eguada, portar poltres, ponis… i que es faça dins d’una estructura ben muntada com esta d’ara», recalca Pedro.
Sobre els últims animals que acaba de descarregar los Pedrillos, dos imponents cavalls que tot seguit han rebut amb delectació la dutxa, Pedro explica: «Ho he portat tot en capa diluïda, que és el que està de moda ara. Són pura raça espanyola, de les millors línies que hi ha a Espanya ara mateix, d’Ònix i de Pedrillos. Jo sé que ací no els vendré, però almenys que la gent vinga a veure-ho i a conéixer-ho, i clar, promocionar-me també una miqueta jo», explica el propietari d’una quadra que ven a Mèxic, Itàlia, Anglaterra, Alemanya… Capa diluïda és quan els cavalls no tenen un color bàsic dominant (negre, blanc…) sinó una tonalitat més bé mesclada, modificada genèticament.
Ara entra en el recinte una camioneta Mercedes Benz dels anys huitanta, amb un rètol en cada porta lateral de la cabina que diu «Francisco Sebastiá Gisbert». Porta en el remolc, obert per dalt, set animals apretats. El xòfer i propietari vol apropar el vehicle fins a les seues corraletes. Però és molt difícil i ha de maniobrar massa. Finalment, ho aconsegueix amb una redirecció. Els seus operaris obrin les dues portes del camió i les converteixen en rampes. Set cavalls no desbocats però sí nerviosos pel viatge ixen del camió amb pressa, però s’acoblen molt bé al nou espai. El conductor és Miguel, de Beneixida. «Vinc a Xàtiva molts anys, més de trenta. Ara n’he portat set de cavalls, però allà a l’altra banda, esta vesprada ja n’havia portat deu més. És tot per a venda. La venda com va? No ho sé, quan s’acabe la Fira ja t’ho diré…». I els altres anys?, li preguntem. «Altres anys? Bé, ha anat prou bé…», diu sense massa entusiasme. Hi ha relleu familiar, li preguntem. «Sí, sí, la família continuarà amb el negoci, sí».
Per altra banda, un dels cavalls del Saladrar no vol, de cap manera, baixar del remolc. Luis Aparicio, amb paciència, tracta de fer que l’animal tire cap enrere, de cul. Ho intenta unes quantes vegades, però quan té les dues potes de darrere en terra, s’espanta i torna a entrar dins del remolc. Hi ha qui diu que si no és arrossegant-lo, a la força, no baixarà. De tantes espantades que fa, l’animal ja s’ha produït ell mateix un parell de ferides. Aparicio, per fi, ho aconsegueix. I una de les operàries s’emporta al cavall a la zona de dutxa dels animals. Ja està més tranquil i accepta la mànega d’aigua sembla que amb plaer. «Eixe sempre dona la llanda, ja el coneguem, ja», admet Aparicio amb un somriure de resignació. «Este es de casa, i no, no és la priemra vegada que ens ho fa…».
El xativí Luis Aparicio és el propietari del Centre Hípic Font del Saladrar i un dels promotors de la nova Fira del Cavall, quan des de l’ajuntament es va voler potenciar el nou recinte al costat del Pavelló de Voleibol amb més activitats i totes les noves mesures de seguretat, sanitat i benestar animal. «Enguany la Fira es presenta amb molt bones expectatives», indica Aparicio. «Està tot molt ben distribuit en tres zones: compravenda, tir i arrossegament i finalment, doma i exhibició. Però enguany, com a novetat, en la zona de vendes s’ha augmentat el número de les corraletes. És a dir, que la compravenda s’ha potenciat. I amb molt bona resposta, per què està al màxim. Nosaltres, des del Saladrar hem portat 21 cavalls», conta. No estan venda, evidentment. És una mena de concentració per a les desfilades en el Reial de la Fira i les exhibicions programades al recinte.
«Indiscutiblement, la Fira és una tradició, és antiquíssima i a més a més el bestiar es l’origen de la Fira. I per això, tan important com vendre, que és la cosa principal, és també donar a conéixer el món del cavall, promocionar-ho, fer activitats complementàries…», assegura Aparicio. «Hui en dia, tindre un animal de manera particular exigeix unes condicions que no són fàcils. Per això, amb el Centre Hípic Font del Saladrar vàrem captar eixa necessitat i oferim a la gent el que diguem pupil·latge; allí li cuidem al cavall, fem el manteniment, la neteja de quadres, la vigilància… I el propietari ve a muntar-lo allí o a emportar-se’l fora unes hores. Eixa és la tendència. Ara per ara, això de tindre un cavall en el corral o en el xalet de Bixquert, això és complicat. Has de tindre permisos, vacunes, etc. I això és el que el Saladrar ofereix», explica l’empresari.
Aparicio no dubta sobre el bon moment de la Fira de Bestiar: «cada any està més ple. El tir i arrossegament ha guanyat moltíssim des que el tenim ací, de cara al públic. Tota la gent ho veu, està pendent… És un esport que agrada molt, va a més. I el tema d’exhibicions, cada dia, també va a més; el dia 15 els Pedrillos i el Huerto faran una competició de campions de la Comunitat Valenciana en alta escola, Ponce i Sebastià, o siga que cada any anem enriquint la programació. Sí, sí, la Fira de Bestiar de Xàtiva té molt bona salut», conclou.
