L’Arxiu municipal de Xàtiva ens proposa aquest mes de març el document històric «Carta de l’arquebisbe de València condemnant la publicació La Creu del Matrimoni. AMX, LG-1122/6-5»
A pesar de la urgent i lamentable situació actual, el mes de març ha sigut i serà el mes de les falles per a xativins i xativines. La festa forma part de la ciutat i des de l’Arxiu Municipal de Xàtiva, voldríem dedicar-li el document del mes, incitant a la reflexió al voltant d’aquesta festa centenària.
Les falles de Xàtiva estan documentades des de 1865, amb la publicació del llibret explicatiu del cadafal plantat a la Plaça Trinitat, titulat «Versos alusius a la peixca del Aladroch, representà en la Falla de la Plasa de la Trinitat». La pràctica continuà l’any següent, amb el llibret i falla «La creu del matrimoni» de 1866, any en el qual s’ubiquen els documents mostrats. Les referències a falles xativines mostren un altre monument a 1867, a la mateixa ubicació, per donar pas a una època sense referències documentals que abastà 54 anys, fins al 1922.
Des de la meitat del segle XIX -concretament des de 1851-, a la ciutat de València els monuments fallers han d’obtenir el permís de l’Ajuntament per plantar un monument, requisit que permetia aplicar una censura de la crítica social, política i moral dels monuments. Aquest interés pel control moral i polític dels monuments venia arran la inserció d’un missatge en les fogueres falleres, perquè la barreja de l’humor satíric i la crítica social era un perill per a l’ordre establert, el control i adoctrinament de les masses.
La moralitat era un dels principals elements d’inspecció, ja que apel·la als valors primaris que regeixen la societat, així doncs, curar perquè el missatge faller no excedisca la moralitat de les autoritats era un dels principals objectius d’aquestes, una mena de domesticació. La pràctica fou continuada i creixent, puix la pressió estatal -de tipus política i econòmica- provocà que el mateix 1866 no es plantara cap monument a la capital. Finalment, la domesticació de les falles s’aconseguí als inicis del segle XX, amb la implantació de premis per part de les autoritats polítiques, el que no va poder aconseguir la coerció ho aconseguiren els diners i prestigi.
A l’arquebisbe de València, Mariano Barrio Fernández, se li va enviar una còpia i de seguida escrigué una carta publicada al Bulletí Eclesiàstic el mateix 15 de març, remesa al capítol eclesiàstic de la ciutat, i l’endemà publicada al Diario Mercantil. Com podem veure amb la lectura del text, el clergat local no estava assabentat però després de la rebuda d’aquesta carta, demanà a l’alcalde local que no permetera la representació d’aquestes escenes al monument faller. També avisà al Capità General, qui directament ordenà no es permetera la «representación de la expresada falla». Aquesta ordre no es podia incomplir i es requisaren de la impremta Blai Bellver, la responsable de la seua divulgació, 34 llibrets i 19 fullets, a banda, de com hem dit, de no permetre la plantà de la falla.
Un altre element interessant del document és la menció lingüística feta per Mariano Barrio, qui era natural de Jaca i no entenia el «lemosín valenciano», mostra de l’ús del valencià en les masses populars malgrat la contínua pressió castellanitzadora de les autoritats i elits socials.
Per finalitzar, la carta ens dóna a conéixer un poquet més la societat del XIX, i els orígens d’una tradició tan important. Podem apreciar l’extensió del poder polític cap al control de les masses populars, fins a arribar a l’àmbit festiu, el qual gaudia d’una llibertat popular que ara serà examinada amb lupa. En addició, el document mostra la gran influència de l’església en la política, fins i tot d’una manera directa en les decisions de govern i exerció del poder. Amb açò, podem reflexionar al voltant de l’amplària de regulació política de la societat, on una expressió festiva com les falles ha acabat sucumbint; les estratègies de domesticació del poder; o la desconnexió entre autoritats i masses populars.
• Bibliografia:
Història de les falles de Xàtiva/ Josep Sanchis Martínez . – Xàtiva: MATEU Impresores, S.L. , 1996
