L’obra es titula «El guardián de los tiempos. Isabel I de Castilla» i es representa dins dels actes previstos entre el 23 i el 26 d’aquest mes a Medina del Campo (Valladolid)
L’escriptora, historiadora i dramaturga de Xàtiva Maruxa Duart estrena dilluns que ve 24 a Medina del Campo (Valladolid) la seua peça teatral El guardián de los tiempos. Isabel I de Castilla, dins de l’extens programa d’actes del II Congreso para la Reunificación de la Hispanidad, previst del 23 al 26 de novembre a la ciutat val·lisoletana i que donarà a cabuda a autors d’Espanya, l’Argentina, Xile, Puerto Rico o Colòmbia. No és la primera creació de Duart al voltant de la figura de la reina. En 2016 va publicar una enorme aproximació a les seues consecucions amb el volum La leyenda de Isabel primera de Castilla: Cómo se construye un pensamiento. Duart assenyala que «sobre el caràcter i la personalitat de la reina escriptors i cronistes difereixen al llarg dels segles». Però a continuació afig que «per a analitzar l’època d’Isabel potser cal partir de la idea que els monarques havien d’inspirar por i temor, encara que també respecte, flexibilitat, escolta, i en el cas de la reina, tendresa». I per a una estudiosa del llegat d’aquesta reina no és costós enumerar els seus èxits. Prenent com a base eixe estudi en profunditat, l’obra que estrena ara compleix amb el propòsit de redimensionar el seu regnat.
La pròpia Maruxa Duart dirigeix aquesta funció. Compta amb un elenc integrat per Maria Montroy, Carlos Llorens i Rosa Maria Vilarroig, en una producció d’Esperantia Media SLU (Francisco José Saavedra). La iniciativa en la qual s’emmarca —impulsada per l’IGEE, Instituto de Geopolítica y Estudios Estratégicos— compta amb diversos suports institucionals, com els de la Societat General d’Autors i Editors, SGAE; la Junta de Castella i Lleó, la Diputació de Valladolid o Renfe, entre altres. La representació tindrà lloc en el Palacio Testamentario de Medina del Campo a les 18.00 hores.
En la seua reivindicació de la reina, l’autora xativina assenyala que «sufragà el Descobriment d’Amèrica, va impulsar primer estat nacional d’Europa. Va crear col·legis, una universitat… Va ser la primera reina a Europa a donar ajudes a les dones que alletaven als seus fills quan els seus esposos es trobaven en el front o en altres situacions. Va impulsar els hospitals de campanya, va propiciar l’erradicació de les violacions de dones, de religioses…, així com salvaguardar la seguretat de les gents que eren assaltades en els camins, dels mercaders que acudien a fires», enumera. Va combatre «les bandoleries i injustícies dels senyors que comandaven lladres i malfactors, entre altres, amb els terços biscaïns de Castella. Les seues filles, a dir d’Erasme de Rotterdam, al costat de les de Tomás Moo, eren model a seguir. Per elles van rodar caps, la del mateix Moro», compta.
El congrés és dens en activitats (conferències, presentacions literàries, concerts, teatre…) però la figura d’Isabel la Catòlica és la que majors atencions té perquè se la considera el referent essencial per a les aspiracions de reunificació promogudes per l’organització: l’IGEE. Així, a més de la funció de Maruxa Duart, o el concert La música en la época de Ysabel la Católica, estan previstes la lliçó Ysabel la Católica y su huella en el Camino de Santiago, a càrrec de María Mercedes Sanz de Andrés; Ysabel la Católica, una reina cristiana para ambos hemisferios, d’Inmaculada Fernández o La reina Ysabel la católica y sus méritos para ser llevada a los altares, a càrrec del sacerdot José Luis Rubio Willen, director de les accions encaminades a reclamar la seua canonització.
 la seua){kind=link}