- La històrica cantant catalana va oferir a Xàtiva un brillant concert de comiat del festival
- La sorpresa de la nit tingué lloc quan va convidar a cantar a Botifarra
AGUSTÍ GARZÓ
Un concert subtil, delicat i tendre va tancar dissabte el MiL de Xàtiva. Al capdavant de la proposta, Marina Rossell. Amb 71 anys, la cantant catalana tornava a la ciutat no tant com una artista d’actualitat i sí, indiscutiblement, com la figura històrica de la Nova Cançó que hi és. Una figura que ha travessat gran part de la seua trajectòria ben a prop de noms com els de Serrat, Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Pi de la Serra, Sisa… Gairebé només ella i Maria del Mar Bonet com a veus femenines principals d’aquella eclosió, i ambdues en actiu: la mallorquina canta de nou a Xàtiva el pròxim 19 de juliol, dins del festival Nits al Castell. Amb quatre concerts al Gran Teatre els dies 17, 23 i 30 de maig i el 7 de juny, el Festival Música i Lletra ha oferit un ampli ventall artístic integrat per la música d’autor emergent (Anna Andreu), les propostes consolidades (Andreu Valor, VerdCel) i la història viva de la cançó (Marina Rossell). El concurs que acompanya sempre el MiL, enguany s’ha separat del festival i tindrà lloc en la tardor segons ha confirmat el regidor de Cultura, Alfred Boluda.
Amb l’única companyia del músic Xavi Lloses i amb un format ja habitual dels últims anys, Marina Rossell va accedir a l’escenari del Gran Teatre fent un subtil (quasi imperceptible) homenatge a Vicent Andrés Estellés: portava en les mans un exemplar del llibre Xàtiva, el poemari editat el 1980 amb els versos dedicats a la ciutat. El va dipositar al faristol i va començar la nit amb un plat fort, No em penedeixo de res. És a dir, la versió en català de la mítica cançó d’Édith Piaf Non, je ne regrette rien. Impactant. A continuació, Quanta guerra! (d’un duet amb Paco Ibáñez). Aquesta cançó va tornar als concerts en 2022 donada la conjuntura bèl·lica del moment: havia esclatat la guerra entre Rússia i Ucraïna. Ara es manté per què només a l’altra banda de la nostra mediterrània, no una guerra: un extermini sobre Gaza manté vigent tot aquest horror.
En d’un format molt més recollit que els precedents espectacles d’Andreu Valor i VerdCel, d’una gran potència visual, especialment el Petricor d’Alfons Olmo, el concert de Marina Rossell va bascular entre algunes de les cançons del disc més recent, 300 crits, i les ja famoses cançons de resistència que va agrupar en un treball de 2015. Dins d’aquestes últimes s’escoltaren a Xativa una colpidora Grândola vila morena, la sempre emocionant cançó de la portuguesa Revolución de los Claveles; la ja indispensable Bella ciao (de renovada fama planetària gràcies a la sèrie La Casa de Papel) i Lili Marleen. En aquesta peça, himne suprem de l’esperança feta servir per diferents bàndols en guerra, Marina convidà els espectadors a cantar la tornada. I les veuetes femenines de la platea van formar un tímid cor afinat i dolcíssim. Del disc, va oferir la peça que dona nom al títol, a més de Morir d’un llamp i la commovedora Jo t’esperaré (J’attendrai). Haguera estat fantàstic que cantara eixa versió nua i portentosa que fa ella només amb la guitarra de Yo te diré, de Los últimos de Filipinas. Però sembla que no estava prevista.
L’espectacle fou subtil i concís. No en cal molt més: la magnífica veu de Marina Rossell sembla no necessitar més companyia. En l’escenari, sense majors aportacions pel que fa a la il·luminació, va brillar el formidable rètol del MiL ubicat a un costat i present en altres propostes menys denses escenogràficament. Al piano, Xavi Lloses. I en algunes de les interpretacions, Marina a la guitarra. Allò que començà com un acompanyament ocasional és, ara per ara un format habitual d’una complicitat que ens fa recordar Teo Cardalda i María Monzonís. Però sense banda. Marina va recordar que «Xàtiva sempre fou un nom mític» per a ella: de molt joveneta, «admirava el Raimon, les seues cançons. I el nom del seu poble; eixe nom que començava amb una X em semblava exòtic. Vindre a Xàtiva sempre em commou», va resumir. Però un altre nom de Xàtiva, més recent, anava a convertir-se en la sorpresa de la nit. Marina va reclamar en l’escenari a Pep Gimeno, Botifarra. Ell, des d’una butaca de la fila 3, va accedir amablement i va cantar, sense música, un retronant cant de batre. Marina i Pep es van fondre en una abraçada. D’aquesta manera, el cantaor de Xàtiva corresponia a la presència de Marina com a convidada en els dos concerts del format simfònic que Pep va oferir al Gran Teatre de Xàtiva i al Palau de la Música de València en juny de 2019.
Amb només 70 minuts, el concert semblava acabar-se. Marina i Lloses es van retirar per escenificar el fals final. Però no tardaren res a eixir de nou. I Marina va enllaçar les dues cançons, ara sí, amb què clouria el recital: la totèmica La gavina, el gran èxit popular de la cantant (1978) —també cantada, tot i que tímidament, per la platea— i Le methèque, de Georges Moustaky. Ja hem dit en alguna ocasió que ha fet seua aquesta bellíssima cançó. Quina meravellosa mescla de poesia i lluita en les lletres de l’estranger que recorre el món amb els cabells al vent. La insistència del públic, que ovacionava dempeus tots dos, feu que oferirà un bis. I cantà de nou Lili Marleen però a cappella i situada a la vora del prosceni.
Alfred Boluda confirma el MiL Descobreix
En el vestíbul del Gran Teatre, pocs minuts després d’acabar-se el concert, el regidor Alfred Boluda valorava per a Diari Digital el MiL d’enguany. «Estem molt contents per què hem aconseguit continuar en la línia del MiL, que és un festival amb propostes que ens fan gaudir musicalment però també reflexionar. La valoració és molt positiva perquè la finalitat és, també, crear un focus de cançó més enllà dels grans contenidors culturals com puguen ser Barcelona, València, Alacant… i crec que des d’una ciutat mitjana de les comarques centrals ho hem aconseguit i ja portem nou edicions», afegia.
El fet que el MiL d’enguany no comptara també amb el concurs de nous valors MiL Descobreix va fer pensar que la proposta desapareixeria. I no. El concurs, de fet, ja està en marxa i tindrà lloc en setembre, octubre… «Sí, sí, serà enguany també; no perdrem cap edició respecte del MiL. Confirmat», va insistir Boluda. «De fet —segons el regidor— en una setmana o dos es publicaran les bases a través dels nostres sistemes de difusió per què la gent vaja animant-se. Crec que en juliol i agost ja haurem rebut les primeres propostes de gent emergent. Aquest concurs també dona sentit al MiL per què no només són concerts de músics consolidats, volem que el MiL siga una plataforma, un punt de partida o xicotet trampolí per als cantautors i cantautores emergents», va destacar.
Fotos: Tono Burguete
