«Un film sobre com donar sentit a la vida i transcendir»
L’òpera preval del director Pedro J. Benito, titulada Mike Canon Power. La pel·lícula, és un dels 6 llargmetratges documentals en valencià que han aconseguit finançament per part de l’Institut Valencià de Cultura en la seua última convocatòria per a produccions audiovisuals. El film, produït per Estrela Audiovisual, serà una docuficción protagonitzada per Manuel Aranzueque Cano, el popular cantant de Xàtiva que, als seus 73 anys, es resisteix a deixar la música.
«Vaig començar a escriure sobre la vida de Mike i em vaig adonar que estava escrivint sobre mi i sobre qualsevol persona que té un objectiu en la vida, sobre els creadors. Tots tenim una meta i aquest guió parla de no defallir; de caure’t i tornar-te a alçar; de tindre un objectiu que done sentit a la teua vida.» Així detalla el director, Pedro J. Benito, part del procés d’escriptura del guió d’aquest treball que va sorgir en un moment professional en el qual buscava redirigir la seua carrera des de la publicitat al cinema.
Va ser durant eixe gir professional quan, per casualitat, l’autor va conéixer a la persona que hi ha darrere del personatge: «Conec a Mike Canon, inconscientment, de tota la vida; m’he criat a Canals, soc de la Costera de tota la vida. Igual que estava el castell de Xàtiva i La Lloca al meu poble, també estava Mike Canon.»
El productor de Estrela Audiovisual, Ignacio Estrela, nascut a Xàtiva, també comparteix la percepció que Mike Canon forma part de la cultura popular de la comarca. La seua intenció en produir aquesta obra, que mescla el gènere documental amb la ficció, és oferir històries amb ànima que transcendisquen: «A la Comunitat Valenciana hi ha molt de talent i hem de potenciar-lo. Moltes vegades, històries locals com aquesta tenen un rerefons universal molt potent que, unit a la nostra idiosincràsia, pot resultar una proposta audiovisual molt atractiva per a un públic ampli.»
Justícia poètica i bullying
El director entén que Xàtiva és part indispensable de la història, concep la ciutat com la némesis de Mike: “És una zona preciosa, amb un patrimoni cultural, històric i monumental aclaparador. I el que aconsegueix Mike cada vegada que intenta conquistar la ciutat, demostrar la seua vàlua, és el constant rebuig social.” Per això, Xàtiva, la bullícia i color de les seues festes, serà un personatge més del documental, i es mostrarà amb plans rodats amb un gran angular, en contraposició als plans més intimistes i foscos protagonitzats per Mike.
J. Benito reconeix que és complicat que Mike transcendisca com a cantant, però pretén que el documental acabe sent un homenatge: “Si la pel·lícula s’acaba, si es tanca el cercle, Mike pot transcendir com a personatge d’una obra fílmica.” Amb una clara intenció de justícia poètica i reflexió sobre el bullying social, el director està segur que Mike Canon Power. La Pel·lícula sorprendrà: “Tota eixa gent que ha vexat i s’ha burlat de Mike durant tota la seua vida veurà la pel·lícula per pur morb… i es trobarà amb tot el contrari del que han anat a buscar, es trobarà amb una obra profundament humanista. Perquè, d’alguna manera, tots som Mike Canon.”
A més de la recent ajuda econòmica del IVC de la Generalitat Valenciana, que suposa un pas més cap a la producció de Mike Canon Power. La pel·lícula, en 2024 la proposta ha sigut seleccionada en esdeveniments audiovisuals com el In Progress que organitza el festival In-*Edit de Barcelona, especialitzat en cinema documental vinculat a la música, i Ral·li de Pitch, una activitat internacional vinculada a Bolívia Lab.
Alguna cosa més sobre el projecte:
Sinopsi de la docuficción Mike Canon Power. La pel·lícula:
Mike Canon és el nom artístic de Manuel Aranzueque Cano, un xativí de dubtós talent que porta des dels 15 anys intentant ser reconegut com una estrela de la cançó. Ara, amb 73 anys, convertit en un senyor jubilat (entranyable, baixet i elegant) i cansat de mendigar actuacions, ha decidit organitzar un concert pel seu compte i risc per a celebrar els seus 50 anys en els escenaris. Pretén cantar en la Plaça del Mercat de Xàtiva, per primera vegada amb músics, atés que sempre ho ha fet a mode de karaoke.
Mike recorrerà la ciutat per a demanar ajuda als seus amics de l’escena musical xativina dels anys 70. Però això li portarà a topar-se de cara amb la realitat i a sumir-se en un viatge emocional fins al més sòrdid dels seus inferns: els seus 50 anys de burles, abusos i vexacions en els escenaris. No obstant això, malgrat no haver aconseguit el seu propòsit, continua ferm sobre la seua vàlua.
Convençut que un artista ha de morir en l’escenari, tornarà a buscar actuacions. Finalment, quan estiga a punt d’abandonar, per capritxos del destí rebrà una altra proposta… Mike es prepararà a consciència per a eixir a l’escenari, el donarà tot; pot ser que aquesta siga la seua última actuació.
Sobre el director i guionista, Pedro J. Benito:
Va començar la seua carrera en el món de l’audiovisual fa més de 10 anys exercint com a dissenyador gràfic per a projectes publicitaris i curtmetratges. Més tard, com a creatiu publicitari, guionista i realitzador va treballar per a empreses com Accenture o Transvia, i com a editor de vídeo per a sèries i programes d’À Punt com La Forastera (Sèrie de ficció – Albena/*Nakamura), Cuiners i Cuineres (Programa TV – Nakamura) o Cartes en Joc (Programa TV – Magnolia TV).
Els últims 5 anys, els ha dedicats quasi exclusivament al món del cinema, treballant com a tècnic d’il·luminació i maquinista en multitud de produccions tant per a plataformes de streaming Netflix (The Warrior Nun, In Front the Cold, Benvinguts a Edén, El campió, etc), Disney + (Cristóbal Balenciaga), Paramount (Vampire Academy), Amazon (Parot) i en llargmetratges com Les Noces de Rosa (Iciar Bollain), Tractem massa bé a les dones (Clara Bilbao) o Els centellejos (Pilar Palomero). Els seus últims treballs són: Mala influència de Chloe Wallace, La bona lletra de Celia Rica, i com a tècnic d’il·luminació en la sèrie Memento Mori per a Amazon Prime.
Sobre Estrela Audiovisual:
Productora fundada en 2007. Els nostres llargmetratges, curtmetratges i programes de televisió tenen ADN valencià. La passió pel cinema documental i l’art ha sigut el motor de molts dels nostres projectes. Amb el temps, hem anat obrint-nos a històries socials més compromeses perquè creiem en el poder del cinema per a generar emocions, teixir ponts entre societats i fer un món millor.
Filmografia: El mico (2007), El jove Ribera (2014), Herois del còmic valencià (2014), Pinazo. Notes i pensaments (2019), Segrelles. Il·lustrador universal (2020), Montesinos. Les altres cares del mite (2023), Equip Crònica. Art de trinxera (2025), Mariscal. L’alegria de viure (2025) i La maleta de Centelles (2026).
