José Ramón Cerdà, Trellater i versador a Xàtiva
A les portes de la Fira,
cap veí o foraster de casualitat
pot dir que ha estat en ella,
si en la Font del Lleó no s’ha refrescat.
La Font del Lleó en Fira,
és el centre de la festa.
On el vianant respira,
quan el cansament es manifesta.
És el far sempre actiu,
o l’estrela en l’arbre de nadal.
És el gos guia del trineu
o el niu per al pardal.
Un lloc on descansar,
per a tornar a començar.
On acudir a refrescar,
i a digerir el menjar.
Quan les cames diuen prou,
o l’esmorzar s’ha allargat massa
i bufes com un bou,
esgotat enmig de la plaça.
Quan la sardina,
el pimentó i l’ou caigut,
es converteixen en balena,
formigó i ou de mamut.
Quan la suor d’elefant,
recorre tot el nostre cos.
I ens anem ofegant,
entre líquid suós.
La Font és on el firer respira,
bevent a l’ombra dels arbres.
Per a seguir per la Fira,
després de recuperar les forces.
Lloc de centre i reunió,
de nadius i forasters.
I punt de peregrinació
de tots els bons firers.
Ningú es perd en la Fira,
si té la Font del Lleó de referència.
És l’oasi i guia
que a tots atén amb eficiència.
És la ubicació més fiable
des de 1818 a la ciutat.
Icona de tot un poble,
que de la seua font està pagat.
La nostra font és així,
i per ella tot socarrat sospira.
Orgull de xativí,
per sempre, siga o no siga Fira.
.- José Ramón Cerdà.(Trellater)
