El passat divendres 13 de Febrer, el saló polivalent de la Llar dels Jubilats de la Plaça Roca va acollir la presentació del llibret de la Falla Espanyoleto, una cita ja marcada en el calendari faller que enguany ha arribat amb més motius que mai per a parar l’orella… i obrir bé els ulls.
La comissió ha apostat per un llibret amb vocació de projecte col·lectiu: més de 40 participants col·laboradors han posat el seu granet d’arena entre escrits, il·lustracions i continguts variats que converteixen la publicació en un aparador de mirades i estils. Eixa diversitat, lluny de dispersar, reforça el relat: la falla com a suma de veus, com a espai compartit on cadascú aporta la seua espurna per a fer més gran el foc.
Un dels punts que més s’ha cuidat és, precisament, l’apartat infantil. No com una secció “menor”, sinó com un bloc pensat amb afecte i detall, capaç d’enganxar xiquets i xiquetes de diferents edats amb propostes que combinen entreteniment i contingut. Un gest que diu molt de la intenció del llibret: arribar a tota la casa, a totes les mans, i que la lectura del llibret siga també un moment de família.
Un tema amb doble mirada: misticisme i cosmos
Sota el títol “Màgia, ciència… i un poc de fum”, el llibret vertebra el fil conductor de les dos falles de la comissió: la major i la infantil. D’una banda, la falla gran —obra dels germans Martínez Vello— s’endinsa en el terreny de la màgia i el misticisme, poblant-se de bruixes, monstres i tot un univers simbòlic que juga amb allò misteriós, allò que no sempre té explicació… o que en té massa.
De l’altra, la falla infantil —obra de Joaquín Rubio— mira cap amunt: l’espai i la ciència com a motor d’una proposta plena de pedagogia i didàctica, pensada perquè el món dels més menuts siga també un lloc per a preguntar-se el perquè de les coses, per a descobrir, imaginar i aprendre.
El nexe d’unió entre les dos temàtiques queda clar: tant la màgia com la ciència intenten, a la seua manera, explicar l’univers. Una ho fa des del ritual, el símbol i el misteri; l’altra, des de la prova, la raó i el coneixement. I al mig, “un poc de fum”: eixa part inevitable d’interpretació, d’engany amable, de narració i d’espectacle que també és la festa fallera.
Horòscop faller: 12 il·lustracions fetes a mida
Entre els apartats més originals, el llibret incorpora un horòscop que ha sigut creat “a quatre mans”: un escriptor i un il·lustrador han treballat conjuntament per donar vida a les característiques de cada signe, sempre amb una relació fallera i un toc d’humor i picardia. El resultat és un conjunt de 12 il·lustracions realitzades expressament per al llibret, una per cada horòscop, que aporten frescor visual i converteixen l’apartat en una de les lectures més buscades.
Una portada amb segell d’autora i el Tarot Faller
Entre les novetats, destaca la incorporació de Marina Puche, il·lustradora i artista fallera reconeguda, com a responsable de la portada. La seua aportació posa imatge al to del llibret: una portada que acompanya la imaginació i la temàtica del llibre, i que funciona com a porta d’entrada a tot allò que vindrà després pàgina a pàgina.
Però si hi ha un element que ha despertat curiositat i somriures a parts iguals és la creació d’un joc de cartes fet expressament amb la temàtica del llibret: el Tarot Faller. Una proposta amb 22 cartes de temàtica fallera pensades per a “esbrinar” el futur de les Falles i, al mateix temps, per a donar peu a molts jocs derivats amb les mateixes cartes.
La idea no es queda en la peça gràfica: la comissió ha afegit un apartat amb tirades per a totes les comissions, carregades de sàtira, amb la intenció clara d’alimentar el riure i el comentari —com toca— en la millor tradició fallera. Un joc que és excusa i pretext: per a jugar, per a fer broma, per a retratar costums… i per a recordar que el llibret també pot ser objecte viu, no sols lectura.
Un llibret que es llig i es comparteix
La presentació va servir per a confirmar una aposta: el llibret com a peça cultural, com a resum de l’any, però també com a espill del barri i de la comissió. Amb una participació tan ampla, una secció infantil treballada, una portada amb personalitat i un projecte paral·lel tan singular com el Tarot Faller, la Falla Espanyoleto posa damunt la taula una publicació que convida a fer una cosa tan senzilla —i tan difícil— com compartir-la: passar-la, comentar-la, tornar a obrir-la.
Perquè al remat, siga amb màgia o amb ciència, el que fa gran una falla és això: la capacitat de contar el món… a la nostra manera. I si cal, amb un poc de fum.
