Les cinc obres han mostrat diverses disciplines: titelles, mímica, circ de carrer…
Per primera vegada en els últims anys no s’han repartit fullets de mà per als espectadors
AGUSTÍ GARZÓ
El teatre infantil de la Fira de Xàtiva ha tancat l’edició d’enguany amb l’espectacle Karpaty, de La Troupe Malabó. El pati del col·legi Martínez Bellver ha trobat una massiva resposta d’espectadors: les mil cadires que posa a la disposició del públic l’organització s’acaben sempre. Hi ha dies que moltes persones es queden dempeus per què ja no queden seients. S’ha trobat a faltar enguany el fullet de mà amb les explicacions i detalls (procedència, durada…) de les obres. En l’exterior de l’escola hi ha cada any un panell on s’explica això (enguany, també) però sempre es repartia de manera complementària un fullet, molt útl per programar-se l’assistència en funció de l’espectacle. Com diumenge, per exemple. Pares poc informats portaren al Martínez Bellver a xiquets de més edat que els possibles destinataris de la funció, titulada Mai plou a gust de tots. Es tractava d’una funció de titelles probablement per a uns espectadors de menys de sis anys.
La programació va començar dijous amb Welcome & Sorry, de Ganso i Cia (els que l’any passat representaren Babo Royal). L’obra, gestual, és una desbaratada paròdia de Hamlet amb un actor i una actriu que ofereix una intensiva participació del públic, amb originals solucions escèniques per a fer humor del conegut to be or not tu be. L’endemà, el públic gaudí de Nasferatu, d’Ameba Teatre. Coneguts d’anteriors edicions (Cataplum!, El dia de Ramiro…) la companyia d’Ana González i Luciano Murabito, establerts a Anna, en la Canal, va oferir un espectacle molt acurat teatralment i amb elements marca de la casa, com l’humor subtil, la gestualitat evocadora, el fantàstic vestuari…
La proposta més transgressora arribà dissabte de la mà de Martini & Manzani i el seu Mice the rat Circus. Amb una gran ambientació d’allò que s’anomena el post apocalipsi, la funció mostra dos exploradors en un mon on no es pot respirar sense mascareta antigàs. Però una estranya estructura, mentres roda, pot proporcionar-los aire sense haver de posar-se la. Eixa mateixa estructura —una mena de columpi de circ, de gran alçada— va sevir per, en la part final, donar unes espectaculars voltes on tots dos quedaven suspesos en l’aire unes quantes vegades. També l’hunor negre, amb una broqueta que es fan amb cebes i una rata de llana, per exemple, és part important del muntatge. O l’arribada al pati des de fora amb una gran motocicleta que evoca Mad Max.
El teatre de titelles de dilluns era un espectacle magnífic i ple de poesia i estètica… Però tal vegada per a un espai tancat i molt més reduït, dirigit a un públic de xiquets més menuts. Tot i això, l’obra fou molt aplaudida i deixà moments de gran plasticitat. Finalment, La Troupe Malabo oferí a Xàtiva una proposta de teatre-circ, Karpaty, plenament instal·lada en el circ clàssic ambulant, amb una estètica molt acurada i una equilibrada mise en escène entre els malabars (impactants) i el relat: la vida nòmada dels artistes de circ i el seu amor per l’ofici.
