Tamb\u00e9 esmenta els c\u00f2mics, les \u00f2peres o els videojocs protagonitzats pel papa Alexandre VI o pels seus fills Lucr\u00e8cia i C\u00e8sar Borja<\/p>\n\n\n\n
AGUST\u00cd GARZ\u00d3<\/p>\n\n\n\n
Javier P\u00e9rez Ferri (X\u00e0tiva, 1969) torna a les prestatgeries de les novetats amb un producte relacionat amb la ciutat i amb la seua passi\u00f3: el cinema. Amb l\u2019inequ\u00edvoc t\u00edtol de La familia Borgia en el cine<\/em> (ha mantingut, deliberadament, el cognom italianitzat per qu\u00e8 el valenci\u00e0 no el fan servir gaireb\u00e9 ni les produccions espanyoles) P\u00e9rez Ferri ha inventariat totes les ficcions i documentals de certa entitat protagonitzades pel papa de X\u00e0tiva Aleixandre VI i els seus deixebles en un llibre autoeditat. Com a primera conclusi\u00f3 \u2014n\u2019hi ha m\u00e9s\u2014 P\u00e9rez lamenta la barroera llegenda negra fomentada per totes aquestes pel\u00b7l\u00edcules. Tant si s\u00f3n d\u2019una certa import\u00e0ncia, com la superproducci\u00f3 de la BBC The Borgia\u2019s<\/em> (1981), com si es tracta d\u2019un film de s\u00e8rie B com la infame Las noches salvajes de Lucrecia Borgia<\/em>, un subproducte er\u00f2tic de 1982. Ara b\u00e9, no solemnitza estes cr\u00edtiques. S\u00f3n productes de ficci\u00f3, d\u2019entreteniment nu i cru. I si el cinema ha deformat a tants i tant personatges hist\u00f2rics, o directament s\u2019ha inventat les seues vides, els Borja no han estat una excepci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n De la llegenda negra dels Borja s\u2019ha culpat, per ordre d\u2019aparici\u00f3: a la literatura rom\u00e0ntica francesa del XIX, a les primeres produccions cinematogr\u00e0fiques de la d\u00e8cada dels vint, al Hollywood dels quaranta i cinquanta o a la (dolent\u00edssima) literatura de consum massiu dels anys noranta. Per\u00f2 la cosa no acaba ac\u00ed: les barbaritats sobre la fam\u00edlia valenciana arriben al c\u00f2mic (P\u00e9rez Ferri cita la tetralogia de Jodorowsky i Menara Los Borgia<\/em>), el manga japon\u00e9s o els videojocs, com Borgia faith anf fear<\/em> o The Pope: power & sin<\/em>. Dels continguts desgavellats del c\u00f2mic, amb entregues com Sangre para el papa<\/em>, El poder y el incesto<\/em>, El veneno y la hoguera<\/em> i Todo es vanidad<\/em>, poca cosa cal afegir despr\u00e9s de llegir el t\u00edtol. Per no abundar en les trames dels videojocs. Una d\u2019elles descriu l\u2019acci\u00f3 de la seg\u00fcent manera: \u00abtomar\u00e1s el rol del Papa Rodrigo Borgia y te convertir\u00e1s en el capo de todos los capos…<\/em>\u00bb<\/em>. Doncs, aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n P\u00e9rez abunda sobre eixa llegenda negra i explica que quan podia comen\u00e7ar a ser superada, va cr\u00e9ixer a la m\u00e0xima expressi\u00f3 \u00abquan Maria Puzo, autor de best-sellers<\/em> i posterior guionista de les adaptacions al cinema de les seues obres (Il<\/em> Padrino, Il Padrino II i Il Padrino III<\/em> o tres de les quatre de Superman<\/em>) va retratar els Borja com si foren la mateixa fam\u00edlia que els Corleone de la m\u00edtica saga de Coppola: assassinats, un clan implacable, un padr\u00ed despietat; venjan\u00e7a, poder, sang… Al ser un autor de tant de renom, el gran p\u00fablic pensava que aix\u00f2 era fruit d\u2019un proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3 hist\u00f2rica amb tot el rigor… I no. Ni paregut\u00bb. En la seua defensa, segons P\u00e9rez, cal dir que la novel\u00b7la (Los Borgia. La familia<\/em>, de 2001) \u00ab\u00e9s ficci\u00f3, i ell es va prendre la llibertat de plantejar eixa ficci\u00f3 sobre una m\u00ednima base hist\u00f2rica\u00bb, conta. I afig una curiositat: el llibre no el va poder acabar Puzo, per qu\u00e8 va morir el 1999. El va rematar la v\u00eddua. En una recordada entrevista a Joan Francesc Mira, l\u2019escriptor valenci\u00e0 \u2014impulsor d\u2019una relectura rigorosa sobre els Borja\u2014 va lamentar que amb la seua obra Puzo va situar a Aleixandre VI i Lucr\u00e8cia Borja com a personatges de tebeo<\/em> dins d\u2019una trama pr\u00f2pia de Mortadelo y Filem\u00f3n<\/em>, digu\u00e9.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019han fet esfor\u00e7os (i ben recents) per fugir de la simplificaci\u00f3 i el morbo. Aix\u00ed, P\u00e9rez Ferri cita un film itali\u00e0 a mitges entre el documental i la ficci\u00f3 que \u00e9s de 2023: L\u2019incantevole Lucrezia Biorgia<\/em>. L\u2019obra \u00abes planteja un desafiament total: llevar-li de damunt a la rica figura de la duquessa de Ferrara les tones de fang i mentides que tant l\u2019han distorsionada\u00bb, explica. Finalment, fa una modesta contribuci\u00f3 a aquest afany amb una llista dels llibres que han emprat el rigor per a apropar-se als Borja i oferir al lector una versi\u00f3 m\u00e9s aproximada als fets, que tampoc vol dir santificar-los. S\u00f3n t\u00edtols com Historia de una ambici\u00f3n<\/em>, de Juan Antonio Cebri\u00e1n; En el nombre de Borgia<\/em>, de Juanjo Braulio, o Els Borja: fam\u00edlia i mite<\/em>, de l\u2019esmentat Mira. Tamb\u00e9 hi ha obres curioses, com Borja-Borgia<\/em>, de Manuel Vicent (1995). En ella, l\u2019escriptor castelloner confessava que no tenia cap intenci\u00f3 d\u2019emblanquinar la llegenda negra. Per\u00f2 s\u00ed fer just\u00edcia a la seua colossal ambici\u00f3 i a l\u2019indutable talent del papa xativ\u00ed i dels seus fills.<\/p>\n\n\n\n Los Borgia en el cine<\/em> fa un gran inventari que ho abasta tot. Aix\u00ed, trobem cintes com El velo de la Gioconda<\/em>, de 2019; El c\u00f3nclave<\/em>, de 2006 (una de les poques on part del protagonisme recau en l\u2019oncle de Roderic de Borja, el papa Calixte III) o La m\u00e1scara de los Borgia<\/em>, de 1949, una gran producci\u00f3 nord-americana. Sense oblidar la m\u00e9s antiga, Lucrezia Borgia<\/em> (1922) o l\u2019ambiciosa producci\u00f3 espanyola d\u2019Atresmedia Los Borgia<\/em>, dirigida per Antonio Hern\u00e1ndez i protagonitzada per Llu\u00eds Homar en el paper del papa Aleixandre VI. P\u00e9rez tamb\u00e9 recorda les versions de l\u2019\u00f2pera Lucrezia Borgia<\/em>, de Donizetti, com una recent: la de 2011, dirigida pel cineasta Mike Figgis.<\/p>\n\n\n\n Grand\u00edssim seguidor i estudi\u00f3s dels rodatges de s\u00e8ries i pel\u00b7l\u00edcules que han tingut lloc a X\u00e0tiva, P\u00e9rez Ferri va inventariar totes les filmacions existents (des del documental dels anys vint a les seq\u00fc\u00e8ncies d\u2019El escarabajo al final de la calle<\/em>, de 2016) en un article publicat al llibre de la Fira d\u2019Agost de 2022. Encara no s\u2019havia rodat en el Castell la s\u00e8rie de la saga Star Wars<\/em>. \u00c9s autor de Los cines y discotecas de X\u00e0tiva<\/em> (2018) i Cien a\u00f1os de cine en Alcoy<\/em> (2019). Aquest Los Borgia en el cine<\/em> es pot trobar a la venda en Marbau.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tamb\u00e9 esmenta els c\u00f2mics, les \u00f2peres o els videojocs protagonitzats pel papa Alexandre VI o pels seus fills Lucr\u00e8cia i C\u00e8sar Borja AGUST\u00cd GARZ\u00d3 Javier P\u00e9rez Ferri (X\u00e0tiva, 1969) torna a les prestatgeries de les novetats amb un producte relacionat amb la ciutat i amb la seua passi\u00f3: el cinema. Amb l\u2019inequ\u00edvoc t\u00edtol de La <\/p>","protected":false},"author":2,"featured_media":99043,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"two_page_speed":[],"footnotes":""},"categories":[19,65],"tags":[16413,1097,16415,723,16414,8971,16412],"class_list":["post-99042","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-destacado","category-xativa","tag-alexandre-vi","tag-borja","tag-cesar-borja","tag-llibre","tag-lucrecia","tag-pellicules","tag-series-2"],"yoast_head":"\n