- El grup xativí de pop-rock ofereix un concert especial en Al Ras aquest dissabte
- La formació estava inactiva des de 2014 i ja va fer un retrobament en febrer
AGUSTÍ GARZÓ
Torna El Mundo de Wayne. Torna… i tal vegada se’n va. El grup xativí que fa vora vint anys (2006-2014) va enlluernar el públic amb la seua proposta musical torna a la Fira d’Agost. L’únic precedent recent del concert d’aquest dissabte (Festival al Ras, Jardí de la Pau. Des de les 12 de la nit) és l’actuació del mes de febrer. I aquell de febrer era el retrobament després de deu anys d’inactivitat. La formació de pop i rock que va gravar tres discos i va tocar en concerts de La Oreja de Van Gogh, Dorian o Vetusta Morla vol que el d’enguany siga una festa. Podria ser l’última. El seu cantant, Miguel Jordà, ho admet: «sí, té tota la pinta de ser l’últim concert. No, no seguirem. No descartem, això sí, retrobar-nos en el futur, en algun moment, i fer alguna col·laboració… Però veig difícil que El Mundo de Wayne continue la seua trajectòria com a grup estable. Ho pensem tots [els components del grup] i ho hem parlat ja», confessa. «Tots som deu anys més majors, tenim responsabilitats [familiars, professionals] que fa deu anys no teníem. I sí, és molt difícil tornar i continuar amb el ritme que ens agradaria. I en una cosa coincidim tots: per a fer-ho mal, no ho fem. Així que enguany, en vista que els assajos per al concert de febrer els teníem recents, i com que hem actualitzat un poc les cançons… Doncs ens hem llançat a fer este concert», afig Jordà.
Un únic concert —no un concert dins de la dinàmica d’una gira, o d’almenys un grapat d’actuacions— no és gens fàcil. «La veritat —explica Jordà— és que preparar un concert després de tant de temps sense tocar implica fer una selecció del repertori amb les cançons que més ens agraden però, també, amb les que saps que més li agraden a la gent. Volem apel·lar a eixe subconscient col·lectiu tocant eixes cançons de fa uns anys. Però donant-los un aire d’actualitat, per què estan gravades en un altre moment; és a dir, actualitzar-les un poc. I també preparar alguna sorpresa, alguna col·laboració amb el públic en un moment donat… Volem oferir una experiència inoblidable per què la música, tal com nosaltres la concebem, és estar vivint un moment irrepetible. Un vídeo, una gravació, és una altra cosa. Per a nosaltres, res com el moment de viure-ho en directe». Per si algú té dubtes de com d’engreixada està la maquinària, la veu dels Wayne els tranquiliza. «Les sensacions de la retrobada de febrer van ser fantàstiques, espectaculars… Com a grup, per què ens vàrem sentir molt a gust. I pel que fa al públic també, ja que la resposta va ser espectacular. Vàrem flipar amb la gran acollida que ens van donar», conta.
El Mundo de Wayne (que durant un temps va acurtar el seu nom i s’anomenà només Wayne) pot presumir d’una trajectòria que els va situar ben, ben a prop de les grans bandes del país i en la lliga suprema de les formacions consagrades. I aquells anys estan presents en la seua memòria. «Records—explica Jordà— en tenim un munt i et diria que quasi tots, fantàstics. En especial, jo crec que recordem les col·laboracions amb gent a la qual admiràvem i admirem encara. Hem tocat de teloners de Vetusta Morla, de Mclan, d’Antonio Orozco, de la Oreja de Van Gogh, de Pereza, de Despistaos… Són coses que encara les pense i em pregunte: vàrem compartir escenari amb aquesta gent? Vàrem obrir el show d’aquests artistes? I és que quan ixes a cantar davant d’un públic que una part et coneix, sí, però una altra no et coneix absolutament de res i veus que el que has creat pràcticament en l’habitació de ta casa agrada tant, que estan amb el grup… Quan veus això és fantàstic, és màgic; és un record que es queda per a sempre», assenyala. En eixe sentit cal esmentar que el 2009, el grup feu de teloner en la Fira de Xàtiva de La Oreja de Van Gogh i el camp de futbol la Murta estava ple de gom a gom. El concert fou memorable. «Feia la sensació que érem nosaltres l’artista principal de la nit», recorda. També les actuacions a la plaça del Mercat són fites per a Wayne. Sempre amb els seguidors incondicionals convertint aquelles en otra noche entera sin dormir…
Tot i la llarga estada sense actuacions, encara que ell en solitari, amb el nom d’Ed Bloom, va fer una incursió musical, El Mundo de Wayne no s’ha oxidat. Jordà explica que, curiosament, és un moment de major saviesa musical. El Mundo de Wayne ja sonava bé, però ara sona millor, assegura. «Hui en dia tenim una maduresa i un saber aprofitar el moment que igual abans no teníem», admet. La possible acollida de dissabte a Xàtiva ha de ser necessàriament millor que la de febrer, que tingué lloc en una coneguda sala de Xàtiva. Ara és en un espai obert, d’accés gratuït i amb l’ambient de la Fira regnant per tot arreu. Ara bé: la competència és duríssima. A menys de 150 metres del seu escenari i gairebé a la mateixa hora, una estrella internacional toca a Xàtiva: Juan Magán. Però els seus no fallaran. «La gent de Xàtiva sempre ens ha tractat superbé, es saben totes les cançons, ens han recolzat moltíssim, així que serà un plaer tornar a estar en la Fira i de segur que vindran a veure’ns». El cartell de la nit en Al Ras el completa el grup Disoluto (Ferran, Rigo, Carles i Guille).
 va enlluernar el públic amb la seua){kind=link}