El doble volum es va presentar dimecres en la Casa de la Cultura
Xàtiva 13 de març de 2025.-A.G.- El llibre oficial de les Falles de Xàtiva compara, a través de dotze articles, els usos i costums del passat amb els actuals. Es tracta del volum de treballs i estudis fallers que la Junta Local Fallera, des de fa ja uns anys, edita de manera independent —tot i que complementària— del llibret principal, el que inclou tota la informació de l’exercici i les fotos, esbossos i dades de les 19 comissions de la ciutat així com el detallat apartat protocol·lari dedicat a les falleres majors de Xàtiva, Gisela Carpintero i Gisela Huerta. En el llibre dels articles, coordinat per Carmen Anaya, especialistes o coneixedors del món faller local aborden a través dels seus escrits comparances entre aspectes de la festa del passat (recent o llunyà) amb la manera de gestionar actual o, fins i tot, la que vindrà en un futur tal vegada molt proper. La manera de comunicar l’activitat fallera, la llengua emprada en les falles, el tipus de monument, les presentacions… Totes aquestes qüestions i altres són objecte de reflexió en els articles del volum Les Falles de Xàtiva. Tradició, modernitat. Qui guanyarà? Els dos llibres i el cartell oficial d’enguany van ser presentats aquest dimecres a la nit a la Casa de la Cultura, en una intervenció a càrrec de la coordinadora; de la presidenta de la JLF, Celia Gorrita; de la regidora de Cultura Festiva, Maria Beltran, i de les dos falleres.
A través del vers, la seua especialitat, José Ramón Cerdà, Trellater, bromeja en Cultura d’espardenya sobre els ritus fallers i els costums canviants o permanents. Josep Sanchis analitza l’evolució del material dels cadafals en l’article De la fusta i la tela al suro blanc passant pel cartró. Sanchis conta, entre d’altres curiositats, que l’artista xativí Pep Martínez Mollà fou qui va exportar des de València (on ja feia falles) a Xàtiva, el 1960, els primers ninots de cartró. El periodista Agustí Garzó, per la seua banda, recorre la gran evolució experimentada en la comunicació fallera en només vint-i-cinc anys. Ho fa amb l’article De Notícia-7 a Instagram. Garzó conta com a finals dels vuitanta l’única manera de rebre informació de les falles era a través dels mitjans en paper, com els diaris o els setmanaris locals (Notícia-7, La Veu de Xàtiva…) i de l’emissora de ràdio Antena 3, mentre que a ara cada falla té la seua pròpia xarxa social i la informació sobre un acte que abans es podia publicar fins i tot una setmana després, ara està ja a l’abast de tothom quasi de manera instantània i amb desenes de fotografies.
El faller José Luis Llorens aborda en L’evolució de les presentacions falleres com ha canviat aquest acte tan emblemàtic de l’exercici. Tot i no poder fer-se una anàlisi exhaustiva d’un fenomen tan ample i variat, Llorens sí que encerta assenyalant que les exaltacions de fa uns 30-40 anys eren més senzilles, espontànies i tal vegada caòtiques, mentre que més recentment abunden els grans muntatges gairebé professionals que algunes comissions fan servir. Un altre periodista però, sobre tot, faller, José Luis Lagardera, escriu sobre el dilema dels museus fallers i la contraposició de models: el clàssic o el virtual. Lagardera advoca per una convivència dels dos formats sense exclusions, i considera vàlid el model flexible de museu amb peces físiques de caràcter històric al mateix temps que amb una potent proposta audiovisual i interactiva. També aborda els possibles canvis al si de les falles Ángel Sánchez, en aquest cas amb el focus situat sobre una activitat com els jocs i les competicions.
L’historiador Joan Quilis descriu un dels elements fallers que semblen garantits: els llibrets en paper, és a dir, en format físic. Tot i això, l’autor esmenta incursions del llibret en allò que anomenem l’univers digital: versions en PDF del servei en línia ISSUU, que opera des de 2007, o les ampliacions de contingut dels llibrets a través de codis QR o dels àudios en Spotify que ja han fet servir comissions com Selgas o República Argentina. Tot i la bona salut del llibre imprés, Quilis aposta per no tindre por del llibret on line i que ambdós formats siguen complementaris. En Xé, serà per diners, el director del fanzine faller El Verí del Foc, Rafa Tortosa, gran especialista faller, explica a través d’un escrit adreçat a una jove fallera, la seua filla, quins comportaments són del passat o del present, i com evolucionen aspectes com la despesa, el treball al casalet, la reutilització de material o l’etern dilema entre compromís o només diversió.
Dins de la reflexió es mou també la coordinadora del llibre, la professora Carmen Anaya, qui diu que si ja no ens sorprén que la carta d’un restaurant de València estiga en anglés… Arribarà un moment en què els versets del cadafal també estaran redactats en la llegua de Shakespeare?, bromeja. Per la seua banda, el també membre de la Junta Local Fallera de Xàtiva Juan Esteve s’extén amb un altre article sobre l’evolució dels materials emprats en la construcció de les falles i explica les incorporacions tecnològiques dels últims anys. En El boom de l’agenda fallera, la responsable de protocol de la JLF, Amparo Vidal, parla d’un fenomen on sí que es detecta un gran canvi entre les falles de, posem per cas, fa uns quaranta anys, i les actuals: l’agenda de les falleres majors. L’evolució ha estat brutal, i Vidal recorda com les falleres d’abans tenien en regnat gairebé circumscrit a la setmana fallera i uns pocs actes com l’exaltació, el nomenament o la Cavalcada del Ninot, mentre que ara hi ha tot un seguit de convocatòries on estan convidades que les té ocupades tot l’exercici. Finalment, tot i els indubtables avanços (com per exemple, que la presidenta de la JLF és una dona), Yolanda Pérez, secretària de l’executiva fallera xativina, explica al seu article, El progrés i la igualtat al món faller, que encara no s’ha arribat a un 50% de dones en càrrecs directius o que fins al 2001, Xàtiva no va tindre la seua primera presidenta de comissió (Ascen Torresano, Sant Jaume).
Llibre de les comissions i la JLF
Pel que fa al llibre oficial de les comissions, aquest és un volum de 240 pàgines a tot color amb l’espai assignat a cadascuna de les 19 falles, les salutacions dels dirigents fallers o l’ampli apartat dedicat a les falleres majors, amb fotografies, entrevistes, el programa oficial d’actes… Els premis de 2024, els esbossos dels cadafals de 2025, les distincions, els concursos, les fotos de grup… El llibre és un enorme recull de la intensa activitat fallera de Xàtiva al llarg de l’exercici, i ha estat coordinat igualment per Carmen Anaya. La coberta és el cartell guanyador del concurs, de Rafa Morata, i amb l’exemplar va inclòs un plànol de Xàtiva amb les ubicacions falleres. El volum dels articles porta una coberta obra de la xiqueta de nou anys Neus Vidal. Al llarg del llibre hi ha uns missatges escrits que condueixen a aclarir, al final, un repte-endevinalla proposat per la junta. Dels dos volums s’han editat 400 exemplars de cadascun, i la impremta escollida ha estat Paper Plegat, SL.
