- L’esportista cec nascut a Zamora i establert a Xàtiva correrà en maig la duríssima prova
- Esta setmana tanca els patrocinis per poder afrontar les despeses
AGUSTÍ GARZÓ
Javier Vaquero torna a la Titan Desert. Tres anys després de la seua participació en la coneguda prova pel desert del nord d’Àfrica, el ciclista zamorà establert a Xàtiva des de fa vint anys s’ha autoimposat de nou el colossal repte de córrer aquesta prova. Vaquero (Gallegos del Río, 1974) pensa que és el moment oportú. Aquesta setmana ha de tancar els patrocinis, ja que la prova comporta moltes despeses. Es disputa al mes de maig. La seua participació en la Titan Desert de 2022 va tindre una gran repercussió mediàtica: Javier és cec. I disputar aquesta prova tan dura amb la dificultat afegida de la total discapacitat visual fa més èpica la seua participació.
Vaquero recorda la seua situació i com allò de l’esport ja ve de lluny, tot i que el ciclisme va arribar a la seua vida després dels 45 anys. «Vaig perdre la vista progressivament, i soc cec total des dels 23 anys», indica. «Quan era jove vaig participar en els Jocs Paralímpics de Barcelona 92, en natació. Després vaig deixar de practicar esport per les obligacions laborals. Però fa quatre anys va sorgir el tema de la Titan Desert. El meu nebot em va preguntar si m’atreviria a fer-la. I jo li vaig dir: si tu t’atreveixes, jo també. I vaig començar a entrenar. Finalment, vaig participar. Portava a penes un any practicant ciclisme. De fet, la gent de la competició no es creia que fora la primera vegada que em posava un dorsal… Tots es tiraven les mans al cap, deien que estava boig. Va ser una experiència molt bonica», conta.
«Malgrat el poc temps que portava fent bici, quedàrem en el lloc 218 en la classificació general d’un total de 440 participants. I primers en tàndem», recorda. «A partir d’ací vaig continuar fent ciclisme, i vaig començar també a fer ciclisme de carretera, ja que la Titan és amb bici de muntanya, i igualment vaig començar també amb el ciclisme en pista. He participat en campionats nacionals, en totes dues especialitats, i en els últims anys he sigut subcampió d’Espanya en contrarrellotge; tercer en la prova en línia en el Campionat d’Espanya també; campió d’Espanya en velocitat en 2023, i subcampió autonòmic en pista i en carretera», enumera Vaquero, qui durant molts anys va treballar per a l’ONCE en Xàtiva.
«Torne a la Titan —afig Vaquero— perquè es tracta d’una carrera que sempre m’ha atret. I enguany vaig de nou perquè l’altra vegada vaig anar a acabar-la, però aquesta vegada ho faig amb major ambició esportiva; amb l’objectiu d’aconseguir una bona posició, de veure fins a on podem arribar. Oscar [el pilot que fa de guia en el tàndem] és un ciclista experimentat en ciclocròs, en carretera…, i crec que congeniem molt bé en tots els sentits. El sap esprémer-me i traure el millor meu damunt de la bici. Entrene amb ell bastant, sap fins on puc arribar. I ara també tinc la sort que, a més d’Óscar, ací a Xàtiva compte amb altres pilots que m’acompanyen per a poder entrenar perquè la primera Titan la vaig entrenar amb Gabriel, un altre xic d’ací de Xàtiva; després vaig continuar amb Óscar, i pràcticament només entrenava ja amb ell. Molts dies havia d’entrenar-me amb corró, a casa, i ara, des de fa aproximadament mig any tinc quatre o cinc pilots més. Això em permet que bé amb un o amb un altre, puc entrenar molt més tant amb la bici de carretera com amb la de muntanya. Això suposa més hores d’entrenament, i que estiga millor preparat si cap», explica.
Per a Vaquero, la Titan és, també, superació. «La meua motivació és la de sempre: el fet de demostrar-me a mi mateix que puc, que si t’ho proposes pots aconseguir el que vulgues. En el meu cas, amb ajuda dels altres. Per això és tan important per a mi el tema dels pilots o el suports d’empreses que em van ajudar ja la vegada anterior i que espere que m’ajuden ara. Aquest suport és crucial, ja que el fet de ser una prova que es desenvolupa al Marroc genera una sèrie de despeses com els vols, els desplaçaments, la mecànica…, és bastant costosa. També pense que la meua participació en una prova d’aquestes característiques puga servir d’exemple per a persones amb algun problema en la vida que els haja ocasionat una incapacitat. És dir-los que si t’ho proposes i tens il·lusió i ganes, i mai dius: això no puc, es poden aconseguir les coses. Nosaltres, les persones amb discapacitat, amb suport dels altres, podem aconseguir el que ens proposem dins de les nostres possibilitats, i el fet que prendre la decisió fàcil, que és quedar-se assegut en el sofà, no siga la millor elecció, ens impulsa a fer coses. El millor és demanar ajuda, i endavant», ressumeix.
Quant a patrocinis, Vaquero ha anat tancant gestions en Nadal. «Ja tinc una empresa a Zamora, d’on jo provinc, que em patrocina. També em dona suport la Diputació de Zamora. D’ací de València, donada la situació, un parell d’empreses directament afectades per la DANA amb les quals estava en converses, finalment he descartat demanar-los res ja que són ells els que necessiten ara suport econòmic… Per això busque alternatives. El fet de la meua diferència és normal que acapare molta visibilitat, i la meua anterior participació va tindre una gran repercussió en els mitjans donada la meua condició de cec», conclou.
