Millorar l’eficiència energètica d’un habitatge no només es tradueix en un menor consum i més confort, sinó que també pot tenir un efecte directe sobre la declaració de la renda. La pròrroga de les deduccions fiscals per obres d’eficiència energètica amplia el calendari disponible per planificar actuacions amb més marge i aprofitar un estalvi que sovint passa desapercebut. Aquesta extensió, a l’espera de la confirmació formal per part del Congrés dels Diputats, tal com estableix el procediment legislatiu habitual, ofereix un escenari més ampli per a les persones que es plantegen millorar el seu habitatge habitual.
La mesura respon a una pregunta cada cop més freqüent entre propietaris: si una reforma a casa pot desgravar. La resposta és afirmativa, però amb matisos importants. No qualsevol obra dona dret a deducció, sinó només aquelles que aconsegueixen una millora energètica real, mesurable i degudament acreditada.
Quines deduccions es mantenen i fins quan s’hi poden acollir
Les deduccions per eficiència energètica continuen aplicant-se a les actuacions que permeten reduir la demanda de calefacció i refrigeració o millorar el consum d’energia primària no renovable de l’habitatge. Les obres executades fins al 31 de desembre de 2026 poden beneficiar-se d’aquest incentiu fiscal, sempre que compleixin els requisits establerts.
Un aspecte clau a tenir en compte des del primer moment és el calendari del certificat energètic. El document que acredita la millora ha d’estar emès abans de l’1 de gener de 2027, fet que condiciona la planificació del projecte. Això converteix la gestió tècnica i administrativa en un element tan rellevant com l’obra en si.
El certificat d’eficiència energètica, peça central de la deducció
El certificat energètic és l’eina que permet demostrar que la reforma ha tingut un impacte real. Per aplicar la deducció a l’IRPF cal disposar de dos certificats: un anterior a les obres i un altre posterior.
Només si aquesta comparativa reflecteix la millora exigida per la normativa es pot accedir al benefici fiscal. Per aquest motiu, una planificació adequada és fonamental per evitar quedar-ne exclòs per errors formals, terminis mal calculats o millores insuficients. Coordinar correctament els certificats i la documentació des de l’inici facilita tot el procés i redueix el risc d’imprevistos.
Quines actuacions permeten accedir a les deduccions
Les deduccions no s’apliquen a reformes estètiques, sinó a intervencions que milloren de manera directa el comportament energètic de l’habitatge. Entre les actuacions més habituals hi ha les relacionades amb la generació i l’ús eficient de l’energia.
Una de les opcions més comunes és la instal·lació de plaques solars a l’habitatge habitual. Produir electricitat a partir del sol redueix el consum d’energia de la xarxa i millora un dels indicadors clau del certificat energètic: l’energia primària no renovable.
Cada cop és més habitual complementar aquesta instal·lació amb una bateria solar, que permet utilitzar l’energia generada durant el dia en altres franges horàries. Aquest sistema incrementa l’autoconsum i reforça l’eficiència global de l’habitatge.
Altres actuacions, com la substitució de sistemes antics per solucions més eficients o l’electrificació de consums, també contribueixen a millorar la qualificació energètica. Quan aquestes millores es combinen, l’impacte és més gran i més fàcil de justificar davant l’administració.
Altres incentius fiscals més enllà de la renda
La deducció a l’IRPF no és l’únic avantatge disponible. En molts municipis existeixen incentius addicionals, com bonificacions de l’IBI per a habitatges que aposten per l’autoconsum solar. Aquests beneficis locals poden aplicar-se durant diversos anys i acceleren de manera significativa el retorn de la inversió.
Com que les condicions varien segons el municipi, és recomanable informar-se bé sobre els incentius disponibles a cada territori i analitzar com es poden combinar amb les deduccions estatals sense incompatibilitats.
Més marge per planificar i maximitzar l’estalvi
L’extensió del termini fins al 2026 ofereix una oportunitat valuosa per decidir amb calma. Permet estudiar quines actuacions són més adequades per a cada habitatge, coordinar possibles ajuts autonòmics o municipals i dissenyar un projecte que optimitzi tant l’estalvi energètic com el fiscal.
Més enllà del benefici puntual a la declaració de la renda, millorar l’eficiència energètica té efectes a llarg termini: menys consum, més confort tèrmic, reducció d’emissions i una revalorització de l’habitatge, cada cop més vinculada a la seva qualificació energètica. Una bona planificació pot convertir una reforma concreta en una millora estructural amb impacte durant molts anys.
