XÀTIVA. 29 de setembre de 2026. Les portes de l’Ajuntament de Xàtiva i dels centres de treball públics de la ciutat han acollit hui, a les 12:00 hores, un sollemne minut de silenci en senyal de repulsa pel darrer crim masclista conformat a la Comunitat Valenciana.

Aquest gest de suport i protesta es produeix després de la confirmació de l’assassinat de Meriane a mans de la seua parella, un tràgic succés ocorregut el passat 27 de setembre a Benidorm.

Amb aquesta concentració, Xàtiva s’ha sumat a la crida realitzada per la Generalitat Valenciana i traslladada a tot el territori per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP). La corporació municipal, treballadors públics i veïns de la ciutat han volgut fer palesa d’aquesta manera la seua solidaritat i condol a la família i persones pròximes a la víctima.

Des del consistori xativí i les entitats locals s’ha reformat la condemna ferma i unànime contra qualsevol manifestació de violència exercida cap a les dones, reiterant el compromís institucional de continuar treballant des del municipalisme per a eradicar la violència de gènere.

La entrada Xàtiva es congrega en un minut de silenci en repulsa per l’assassinat masclista de Benidorm aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, Caixa Ontinyent posa de relleu una de les línies d’actuació més consolidades de la seua Obra Social: el suport a les persones afectades per esta malaltia i a les seues famílies.

Un compromís que es va materialitzar l’any 2006 amb la posada en marxa del Centre d’Alzheimer d’Ontinyent, un recurs pioner que en este temps ha atés 745 persones i que compta actualment amb una capacitat per a 65 usuaris i un equip format per 50 professionals especialitzats.

L’activitat del centre es desenvolupa a través d’un model d’atenció centrat en la persona que inclou programes terapèutics, estimulació cognitiva, musicoteràpia, teràpia assistida amb animals, activitats físiques, atenció sanitària i propostes d’oci i temps lliure adaptades a les necessitats de cada usuari.

No obstant això, la implicació de Caixa Ontinyent en este àmbit ha anat més enllà d’este centre. Durant els últims anys, l’entitat ha col·laborat en la creació i el desenvolupament de diferents recursos destinats a l’atenció de persones amb Alzheimer en diversos municipis del seu àmbit d’actuació. Entre estos destaquen la implantació de serveis de transport adaptat per a associacions d’Alzheimer a Muro i Albaida, així com la col·laboració en projectes assistencials impulsats a Alcoi, Bocairent i Benigànim.

Gràcies a estes iniciatives, centenars de persones i famílies han pogut accedir a recursos especialitzats, atenció professional i serveis adaptats a les seues necessitats, contribuint a millorar la seua qualitat de vida.

Com a caixa d’estalvis, Caixa Ontinyent manté el compromís de reinvertir una part dels seus beneficis en projectes que generen un impacte positiu en la societat. L’atenció a les persones dependents, i especialment a aquelles que conviuen amb l’Alzheimer, constitueix una de les prioritats d’esta tasca social. L’Alzheimer és una de les malalties més devastadores no sols per a qui la pateix, sinó també per al seu entorn familiar, que assumix un enorme esforç emocional, personal i assistencial. Es tracta d’una malaltia que, de manera progressiva, va esborrant records, experiències i vincles que formen part de la identitat de cada persona, i posa a prova la capacitat d’adaptació i d’acompanyament de qui l’envolta.

Amb motiu d’esta jornada, Caixa Ontinyent vol reconéixer també la tasca que desenvolupen les associacions, els professionals, les persones cuidadores i els familiars, l’esforç dels quals resulta essencial per a afrontar una malaltia especialment cruel. La seua dedicació permet preservar la dignitat, el benestar i la millor qualitat de vida possible de les persones afectades, acompanyant-les quan els records que han construït tota una vida comencen a difuminar-se.

L’Alzheimer ens recorda la fragilitat de la memòria, però també la fortalesa de qui cuida. Perquè quan una malaltia esborra records, l’afecte, l’atenció i l’acompanyament es convertixen en la millor manera de conservar la història i la dignitat de cada persona.

La entrada 745 històries d’atenció i cura: el compromís de Caixa Ontinyent amb l’Alzheimer aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Annauir acollirà el pròxim dissabte 26 de setembre de 2026, a les 18.00 hores, la desena edició de la Marxa Solidària «Annauir Solidari». En aquesta ocasió, la totalitat de la recaptació que s’obtinga es destinarà a l’associació AXEM-ÀREA 13, entitat de persones afectades per l’esclerosi múltiple que treballa en el suport als malalts i les seues famílies, així com en el desenvolupament de la investigació contra aquesta malaltia.

Amb motiu de la celebració del desé aniversari de la iniciativa, l’organització ha programat un conjunt d’activitats i xarrades divulgatives centrades en la salut i el benestar durant els dies anteriors a la convocatòria principal. Aquestes sessions compten amb la col·laboració i el patrocini de l’Ajuntament de Xàtiva i de la Mancomunitat La Costera-Canal.

La primera de les ponències programades serà la xarrada titulada «One Health Gov: Aprenent a respirar», que s’impartirà el dimecres 23 de setembre a les 18.00 hores al Centre Cultural L’Escola d’Annauir. Durant aquesta sessió s’explicaran tècniques orientades a calmar l’ansietat, millorar l’oxigenació del cos i adquirir hàbits saludables relacionats amb la cura dels pulmons.

El mateix dissabte 26 de setembre, dia de la marxa, el Centre Cultural L’Escola acollirà dues xarrades addicionals. La primera d’elles, «Rutes saludables a la Costera», tindrà lloc a les 16.30 hores, com a activitat prèvia a la deambulació solidària. Posteriorment, a les 19.30 hores, s’oferirà la conferència «L’esport necessari per a la salut».

Per a participar en la jornada solidària, els tiquets d’inscripció es poden adquirir de manera anticipada a l’oficina d’AXEM-ÀREA 13, situada al Hogar Social (plaça Roca, 17). Així mateix, l’organització habilitarà la venda de tiquets al punt d’eixida de la marxa abans del seu inici. Els participants podran obtindre samarretes commemoratives de l’edició fins a esgotar les existències disponibles.

Des de l’organització de «Annauir Solidari» han agraït la col·laboració de les persones, entitats, institucions, empreses i comerços que participen en la posada en marxa d’aquesta desena edició. Segons han comunicat, l’objectiu global de la convocatòria és aportar recursos a la investigació, donar visibilitat a l’esclerosi múltiple i oferir un espai de convivència en l’entorn del municipi.

La entrada Annauir destinarà la recaptació de la 10a Marxa Solidària a la investigació de l’esclerosi múltiple aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

A més, el Fons Valencià està executant actualment la XIII edició del projecte de cooperació tècnica “Especialista Municipal Voluntari/ària”, amb el qual 10 persones cooperants, qui són personal tècnic d’ajuntaments i mancomunitats membres del Fons, estan realitzant assistència tècnica a l’Equador i Bolívia

València, 11 de setembre de 2026.- El Fons Valencià per la Solidaritat ha participat en els diferents actes institucionals pel Dia de la Persona Cooperant organitzats pel Govern d’Espanya i per la Generalitat Valenciana. La participació de l’entitat -la qual ha estat representada en els diferents actes per Xelo Angulo, presidenta del Fons Valencià, tinenta d’alcalde de Xàtiva i diputada autonòmica, i per Esteve Ordiñana, gerent de l’organització- ha estat motivada pel llarg recorregut que el Fons té amb projectes de cooperació tècnica, com ara el vigent projecte “Especialista Municipal Voluntari/ària”, que en l’actualitat està en la seua XIII edició.

Pel que fa als actes commemoratius, Angulo i Ordiñana van assistir a Madrid -junt amb la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat (CONFOCOS)- a l’esdeveniment organitzat pel Ministeri d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació del Govern d’Espanya. L’acte va estar presidit per José Manuel Albares, ministre d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació; Eva Granados, secretària d’Estat de Cooperació Internacional, i per Victoria Tur, nova directora de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID). En el mateix es va destacar el paper dels i les cooperants com a eina clau per a avançar cap a la justícia global, així com es va reconéixer la professionalització de la cooperació descentralitzada municipalista en aquest àmbit. D’altra banda, a València, la presidenta i el gerent del Fons van participar en l’esdeveniment realitzat per la Conselleria de Servicis Socials, Família i Infància de la Generalitat Valenciana, el qual va estar encapçalat per Elena Albalat, consellera de Servicis Socials, Família i Infància; Nacho Grande, secretari autonòmic de Família i Servicis Socials, i Pedro Carceller, director general d’Inclusió i Cooperació al Desenvolupament. Durant l’acte es va posar l’accent en la importància de la descentralització de la cooperació internacional com a element de proximitat i millor acompanyament amb les persones cooperants, de les quals es va destacar la seua entrega, compromís i valor. Així mateix, es van rendir comptes del V Pla Director de la Cooperació Valenciana al Desenvolupament 2022-2025 i es van fer entrega dels reconeixements de la Cooperació Valenciana 2026, on es va valorar el paper del municipalisme solidari.

Quant al projecte de cooperació tècnica “Especialista Municipal Voluntari/ària” del Fons Valencià per la Solidaritat -que compleix aquest any 13 edicions i s’està executant actualment amb 10 persones cooperants- té com finalitat general d’enfortir les aliances municipalistes entre el nord i el sud, i crear xarxes d’intercanvi i transferència de coneixements entre les entitats locals sòcies del Fons Valencià i les contraparts del sud amb les quals el Fons realitza projectes de cooperació internacional al desenvolupament. El projecte va nàixer l’any 2012, havent-se d’aturar els anys 2020 i 2021 a conseqüència de la pandèmia provocada per la COVID-19. Les dotze edicions realitzades en els anys anteriors han comptat amb un total de 115 assistències tècniques dutes a terme per persones cooperants, qui són personal tècnic de diferents ajuntaments i mancomunitats de la Comunitat Valenciana membres del Fons, les quals han executat projectes de cooperació tècnica en diferents ajuntaments i entitats de països del sud, impulsant, per tant, un desenvolupament humà, just i sostenible. A aquestes 115 cooperacions tècniques de les darreres edicions s’uneixen les 10 de la present tretzena edició, sumant un total de 125 assistències realitzades, i, per tant, persones cooperants, junt amb més de 30 contraparts diferents de l’Equador, Bolívia i El Salvador. Els àmbits d’actuació de les cooperacions tècniques al llarg de les edicions han sigut múltiples: desenvolupament local, promoció socioeconòmica, turisme, igualtat, joventut, participació ciutadana, urbanisme, comunicació, administració, arqueologia, etc. Les valoracions del Fons, de les persones cooperants i de les contraparts del sud s’alineen, considerant com a molt positives i amb una elevada incidència les dotze edicions ja executades del projecte.

El Fons Valencià per la Solidaritat, l’associació per la cooperació internacional municipalista i l’educació per al desenvolupament dels ajuntaments i mancomunitats de la Comunitat Valenciana

El Fons Valencià per la Solidaritat és l’associació d’ajuntaments i mancomunitats de la Comunitat Valenciana que, des de la pluralitat política, territorial i poblacional, suma esforços i recursos de les entitats locals membres per a executar projectes de cooperació internacional descentralitzada municipalista en poblacions de països empobrits, d’acció humanitària en països en situació d’emergència i d’educació per al desenvolupament i la ciutadania global en les localitats sòcies del Fons a la Comunitat. Actualment, formen part del Fons Valencià per la Solidaritat 168 entitats locals sòcies (160 ajuntaments i 8 mancomunitats).

El Fons Valencià és un agent únic de cooperació a la Comunitat Valenciana, ja que facilita i complementa la realització de polítiques de cooperació internacional municipalista directa als ajuntaments mitjançant un equip tècnic especialitzat, i amb múltiples beneficis. Els ajuntaments -independentment de la seua mida poblacional- executen mitjançant el Fons Valencià projectes de gran impacte -seguint tot el cicle de vida del projecte i de manera participativa- que de manera individual no seria possible realitzar. D’altra banda, els ajuntaments i les mancomunitats només tenen possibilitat de portar a cap la modalitat de cooperació tècnica a través del Fons, ja que és l’única entitat que l’executa. Així mateix, les entitats locals membres del Fons tenen a la seua disposició projectes d’educació per al desenvolupament i la ciutadania global, els quals s’adapten a la singularitat de cada localitat.

La entrada El Fons Valencià per la Solidaritat amb les persones cooperants aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

L’Ajuntament d’Ontinyent se sumarà aquest divendres 28 d’agost a la commemoració del Dia Mundial de la Síndrome de Turner il·luminant de color fúcsia el Pont de Santa Maria, fent ús de l’enllumenat ornamental d’aquesta infraestructura. Amb aquesta iniciativa, el consistori se suma a la campanya impulsada per la Federación Española del Síndrome de Turner (FESTURNER), que enguany mobilitzarà centenars d’ajuntaments de tot Espanya per donar visibilitat a aquesta malaltia genètica rara.

La regidora de Política per a les Persones, Paula Soler, explicava que «amb aquesta acció volem mostrar el nostre suport a les xiquetes, dones i famílies que conviuen amb la síndrome de Turner, al mateix temps que contribuïm a donar a conéixer una malaltia poc freqüent però que necessita una major visibilitat social». Soler destacava que «la sensibilització és fonamental perquè moltes afectades puguen accedir a un diagnòstic precoç i a un seguiment multidisciplinari que els permeta millorar la seua qualitat de vida».

La síndrome de Turner és una alteració genètica causada per l’absència total o parcial d’un dels cromosomes X i afecta exclusivament dones, amb una incidència aproximada d’un cas per cada 2.500 xiquetes nascudes. Les seues manifestacions són molt variables i poden incloure baixa estatura, alteracions cardiovasculars, auditives, metabòliques o endocrines, així com dificultats d’aprenentatge en alguns casos. Per aquest motiu, els especialistes insisteixen en la importància del diagnòstic precoç i d’una atenció mèdica especialitzada al llarg de totes les etapes de la vida.

El color fúcsia s’ha convertit en el símbol internacional de la conscienciació sobre aquesta malaltia, i durant la nit del 28 d’agost monuments i edificis emblemàtics de nombroses ciutats s’il·luminaran amb aquest color per donar suport a les persones afectades i les seues famílies. La campanya d’enguany es desenvolupa sota el lema «Vencedoras y valientes» i pretén reforçar la investigació, l’atenció especialitzada i la inclusió de les dones amb síndrome de Turner.

La entrada Ontinyent il·luminarà de fúcsia el Pont de Santa Maria pel Dia Mundial de la Síndrome de Turner aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 18 d’agost de 2026.- La Fira d’Agost de Xàtiva celebra hui, 18 d’agost, la Jornada Sense Soroll – Dia Asperger-TEA, una iniciativa que té com a objectiu facilitar que les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i altres sensibilitats sensorials puguen gaudir de la Fira en unes condicions més accessibles i còmodes.

Durant aquesta jornada, les atraccions del Reial funcionaran sense música ni efectes sonors de 10 a 13 hores i de 18 a 22 hores, afavorint així una experiència més inclusiva. Aquesta iniciativa se celebra a Xàtiva des d’abans de la pandèmia i s’ha consolidat com una de les actuacions de la Fira d’Agost en matèria d’inclusió.

La jornada ha arrancat a les 10 hores amb la inauguració institucional de la Fira Sense Soroll, a l’avinguda de Selgas, davant de l’Oficina de Turisme, amb la participació de l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà; la regidora de Cultura Festiva, Maria Beltrán; la Reina de la Fira d’Agost 2026, Nadín Ferrando López; la presidenta d’AXATEA, Isabel Aguado; i el representant dels firers, Pedro Tortosa.

A continuació, a les 11 hores, l’Alameda de Jaume I acull una jornada d’activitats i tallers infantils organitzats per AXATEA, especialment dirigits al públic infantil, amb propostes sensorials i altres activitats adaptades. Les activitats es desenvoluparan durant el matí, fins abans de l’inici de la mascletà i la resta d’activitats sonores de la Fira.

La regidora de Cultura Festiva, Maria Beltrán, ha destacat que «volem una Fira inclusiva per a totes i tots» i ha posat en valor que, durant aquestes franges horàries, «tota la Fira estarà en calma, estarà sense música i sense soroll perquè aquelles persones que pateixen de TEA puguen gaudir de la Fira igual que ho podem fer nosaltres tots els dies». Beltrán ha remarcat la importància de continuar avançant en aquesta línia.

Per la seua part, el representant dels firers, Pedro Tortosa, ha assenyalat que el Dia Sense Soroll «ja es va convertir en una tradició» i ha manifestat la predisposició del sector firer a col·laborar perquè les persones amb TEA puguen gaudir de la jornada. Tortosa ha explicat també que els firers estan «molt a gust» amb aquesta iniciativa i ha apuntat que les atraccions continuen funcionant amb normalitat encara que no hi haja música.

La Reina de la Fira d’Agost, Nadín Ferrando, ha celebrat especialment l’arribada d’aquesta jornada, que considera «una mesura necessària en la nostra societat perquè siga inclusiva». Ferrando ha remarcat que «la Fira ha de ser per a tots» i ha explicat que, pel seu treball amb xiquets, coneix de prop algunes de les necessitats que poden presentar: «Hem de gaudir d’aquests dies amb seguretat, que estiguem còmodes i que estiguem, sobretot, feliços».

La presidenta d’AXATEA, Isabel Aguado, ha agraït un any més la implicació de l’Ajuntament i dels firers, així com el treball de la brigada municipal, i ha destacat especialment la sensibilitat mostrada enguany per la Reina de la Fira. «Saber que la joventut està implicada i vol saber i aprendre més sobre el TEA, a nosaltres ens ompli», ha afirmat. Aguado ha explicat que durant el matí es realitzaran diversos tallers, entre ells activitats sensorials, abans de l’arribada de la mascletà.

Finalment, l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha reivindicat que «la millor Fira és aquella que no deixa arrere a ningú», situant la inclusió com un dels principis que han de guiar la celebració. «La millor Fira no és aquella que té les millors actuacions, ni aquella que té el màxim de soroll o les mascletades més potents», ha assenyalat.

Cerdà ha explicat que el Dia Sense Soroll naix precisament amb la voluntat que «les persones amb TEA tingueren un moment en què poder gaudir d’aquesta festa, que aquesta festa també fora per a ells», però també com una eina de conscienciació per al conjunt de la ciutadania. En aquest sentit, ha destacat que la reducció del soroll permet visibilitzar una realitat que sovint és desconeguda i ha assegurat que l’Ajuntament continuarà treballant perquè aquesta iniciativa «any rere any contribuïsca a fer més visible aquesta situació».

Amb aquesta jornada, la Fira d’Agost reforça així el seu compromís amb una celebració més accessible, inclusiva i oberta a totes les persones, fent possible que durant unes hores també aquelles persones per a les quals el soroll pot representar una barrera puguen gaudir del Reial i de les activitats de la Fira.

La entrada Xàtiva celebra una nova edició de «Una Fira sense soroll» per a acostar la festa a les persones amb TEA aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

El que fou regidor de Cultura de l’Ajuntament de Xàtiva de 2015 a 2019, el socialista Jordi Estellés, ha preferit allò de «viureu i no que t’ho conten». Sobretot si el que ha de viure de manera directa és una de les situacions més complexes d’Europa aquestos dies. Un dia abans que començara la Fira de Xàtiva va decidir fer uns altres plans: viatjar a Ceuta. Desplaçar-se a la ciutat que obri des de fa dues setmanes tots els informatius. Ha documentat l’experiència —breu, però terrible, segons diu— en uns textos a manera de diari. Ha estat al costat de l’activista pels drets humans Sabah Ahmed, qui ha acollit en sa casa i en altres habitatges familiars unes quaranta persones a les que ha facilitat espai per a dormir, menjar i dutxes.

«He arribat a Algesires al voltant de les cinc de la vesprada, després d’un llarg viatge de set hores en cotxe. En el port, he agafat el ferri de Ceuta. Ha sigut curiós compartir la travessia amb un nombrós grup de legionaris; anaven explicant que tornaven de les vacances abans d’hora a causa de la complexa crisi migratòria que es viu a la ciutat», conta de l’inici del viatge, el dia 13. En posar els peus a Ceuta, «el primer que m’ha impactat ha sigut la forta presència militar i policial. Els efectius de l’Exèrcit, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil es poden veure per tot arreu […] He agafat un taxi per anar a l’hotel a acreditar-me. El taxista era un xicot jove amb qui he empatitzat de seguida. M’ha anat explicant la difícil situació que han viscut estos últims dies, com se senten els veïns i el caos en què s’ha convertit la ciutat». 

Només acabar els tràmits de l’acreditació, Estellés conta que s’ha posat «mans a l’obra immediatament; no volia perdre ni un sol minut. He tornat a agafar un taxi per a visitar les zones més conflictives, on els efectes de la immigració són més palesos. El conductor, amb molt bona voluntat, m’ha portat primer al barri del Príncep, una de les barriades més complexes, on s’estan refugiant molts dels immigrants que temen ser repatriats. Posteriorment, hem anat al barri de Los Rosales, ja que volia conéixer personalment la famosa dona musulmana que ha aparegut en diversos mitjans de comunicació; una dona admirada per la seua labor, dedicada en cos i ànima a repartir menjar entre els migrants. Quan ens hem acostat a sa casa, la situació era realment intensa: hi havia una gran quantitat de gent esperant i demanant una mica d’aliment», explica. 

«Però el moment més colpidor de la jornada ha sigut, sense cap dubte, la visita a la platja del Trampolí. És el lloc que tant ha eixit a les notícies, on la gent ha anat construint improvisades cabanyes amb canyes, teixits i mantes. Una estampa extremadament dura i complicada», escriu.

Cal insistir per col·laborar

Col·laborar, és curiós, no és tan fàcil. Ho conta el protagonista, a qui li havien dit que ho intentara amb la Creu Roja ja que una altra ONG l’havia emplaçat «al dilluns que ve». Pel camí, explica, «he deixat tota la meua roba que portava per a la gent més necessitada. En parlar amb els responsables, els he oferit la meua col·laboració voluntària. Han pres nota del meu nom, del telèfon i de les meues dades, assegurant-me que em telefonarien al llarg del dia» però «jo no volia quedar-me de braços plegats», conta. He preguntat a dos policies si coneixien alguna organització no governamental pròxima on poguera prestar ajuda. Els he especificat que, si podia ser en temes relacionats amb infants i menors, molt millor, ja que em dedique professionalment a la docència i creia que podia aportar més en eixe àmbit. Em van aconsellar que m’acostara al polígon Tarajal, a les instal·lacions gestionades per l’associació SAMU, on es troben concentrats els menors no acompanyats i moltes dones, a l’espera de ser redistribuïts per diferents comunitats autònomes». 

En arribar, descriu Estellés, «la imatge al polígon era desoladora: xiquets jugant a futbol descalços, condicions d’inaudita precarietat, gent dormint a terra sobre cartons o sobre matalassos bruts… Una realitat colpidora i inhumanament dura. Li he demanat al taxista que m’esperara, ja que no m’atrevia a baixar sol en eixe entorn. M’he identificat a la meua entrada, però m’han informat que qualsevol col·laboració en eixe centre havia d’estar prèviament autoritzada per l’Ajuntament de Ceuta […] Allà m’han explicat que, per a accedir al recinte del SAMU, cal estar degudament acreditat i comptar amb un perfil especialitzat en psicologia o treball social. Com que no complia eixos requisits tècnics, no he pogut accedir-hi». 

Tot s’ha de fer amb precaució

Estellés optà per «Ceuta Acoge, que es troba molt prop del meu hotel. M’hi he presentat en persona i m’han indicat que a la vesprada em telefonarien per a anar a repartir menjar a la platja del Trampolí. Mentrestant, m’han suggerit que aprofitara per a fer una ruta turística. Com que no tenia gens de ganes de fer turisme en eixes circumstàncies, he pensat en els diners que m’havien donat la meua veïna Amparo i familiars per a esta causa. M’he encaminat cap a la platja del Trampolí —a uns trenta minuts caminant— i pel camí he entrat en un Carrefour, on he comprat diversos cartons de llet i paquets de galetes. Quan he arribat a la platja, m’he acostat als equips de coordinació per demanar-los permís per a repartir-ho. M’han demanat que ho fera amb molta precaució i que intentara distribuir-ho de manera equitativa», explica al seu diari. 

«Els joves més espavilats de la platja de seguida s’han adonat de la situació i han avisat dos companys seus perquè m’ajudaren a fer el repartiment. Amb tot, les dues caixes de llet i galetes han resultat ser completament insuficients per a la quantitat de gent que hi havia. Així doncs, he tornat al supermercat a fer una segona compra més gran. Quan he tornat a la platja amb més provisions, s’ha format una autèntica allau de gent cap a mi; necessitaven desesperadament el menjar». 

A les 17:30 va rebre la telefonada de la coordinadora Ceuta Acoge. «Em demanaven si estava preparat per a anar a donar resposta i repartir aliments a la platja del Trampolí, en companyia de Creu Roja. Li he dit que evidentment que sí. De seguida m’he preparat i he baixat cap a la platja, que està a uns 10 minuts en cotxe. El desplegament de Creu Roja era espectacular: vora setanta voluntaris d’ells, set integrants de la nostra, Ceuta Acoge, i aproximadament dos-cents efectius de la Policia Nacional antidisturbis per a organitzar-ho. El repartiment s’ha iniciat de manera ordenada seguint un protocol establert: Primer les dones i els xiquets; després les persones que necessitaven atenció sanitària o estaven en situació de salut més complicada. Finalment, la resta d’immigrants».

«Als menors els lliure dos sucs»

«No sabria comptabilitzar quants n’han passat per allà: milers i milers d’immigrants. A l’inici se’ls lliurava una bossa de plàstic de Carrefour i els voluntaris ens hem organitzat per grups de productes: Grup de l’aigua, Grup de la llet, Grup dels sucs (on estava jo), Grup del formatge, Grup de la fruita, Grup de les tovalloles higièniques. M’he fixat molt en les mirades d’aquesta gent: una mirada perduda, insòlita, que no sabria explicar bé… Semblava que no miraven cap a l’horitzó, sinó que era una mirada perduda constantment. Ens donaven les gràcies sense parar, tant en francés («Merci») com en castellà («Muchas gracias»), i molts es referien a tu com a «hermano» («Muchas gracias, hermano»), conta Estellés.

«M’he trobat amb molts menors d’edat colats entre els adults. […] A aquells que notava que eren clarament menors els posava dos sucs en la seua ració. Obria la bossa i els lliurava doble. Amb la complicitat d’una ullada em deien: «Muchas gracias, te lo agradezco». És una cosa que no puc evitar quan veig que són menors i que tenen més necessitats. Després d’unes tres hores, el repartiment va concloure. «Quan hem acabat, els antidisturbis s’han replegat molt ràpidament i Creu Roja també. Semblava com si s’acabés el món; tots tenien molta pressa per a eixir i marxar. S’imposava eixa sensació que, una vegada ja no hi ha els efectius policials, a tots els entra la por». 

«Avui és dia festiu a Ceuta. Sense pensar-m’ho dues vegades, m’he enfilat directament en taxi cap al barri de Los Rosales per conéixer a Sabah i entendre què és el que la mou i la motiva a dur a terme aquesta acció tan generosa». Sabah li ha descrit a Jordi quina és la situació. «Tot seguit, hem anat a fer el repartiment als 4.600 immigrants, segons hem calculat hui, que es troben sense recursos, sense vivenda i sense menjar. Hem tornat a la platja del Trampolín en companyia de Creu Roja i amb tres voluntaris de Ceuta Acoge. Aquesta vegada —explica— m’ha tocat a la part de la fruita. He repartit pomes, peres i plàtans, i he seguit el mateix criteri que ahir: als xiquets més menuts els donava dues peces. La col·laboradora de la Creu Roja ho ha notat i m’ha comentat: «Das dos a algunos niños, ¿no?». Li he dit que sí, que als més joves els donava una peça extra, i no m’ha recriminat res. 

Es noten els efectes en el cos

«Hui m’he quedat amb una sensació molt dura: feien molta olor. Tot i portar la mascareta posada, era inevitable notar la falta d’higiene tan greu que pateixen. No sé fins quan podran aguantar allí. La policia ens protegeix als qui estem repartint el menjar, però arribarà un moment en què no es podrà protegir res quan aquesta gent pense que, amb una sola bossa que conté una fruita, un cartó de llet, un suc, pa i una peça de mortadel·la, han de subsistir durant tant de temps. Tinc la sensació que això ha d’acabar prompte. La gent està molt cansada. Espere que demà siga un dia un poc més fàcil», conclou.  

Últim dia a Ceuta. Ho conta el mestre i exregidor xativí: “Hui la situació era d’una tensió gairebé palpable. He passat por per moments; els magribins havien començat una vaga de fam i es trobaven tots concentrats al centre de la platja, envoltats per un fort desplegament d’antidisturbis i militars. Sostenien pancartes on es podia llegir «Queremos asilo», «No queremos comer» o «Queremos quedarnos en España». Els seus crits ressonaven amb una força tan colpidora que em retombaven directament al pit, colpejant-me l’ànima», diu. 

«En un principi, la policia no ens deixava passar perquè volien esperar al coordinador de la Creu Roja, que encara no havia arribat. Finalment, ens han permés l’accés i hem començat a desmuntar palets per a improvisar les taules i organitzar els aliments. Quan per fi ha arribat l’equip de la Creu Roja, ens hem reunit tots en un cercle. Ens han donat instruccions clares i estrictes: si la situació es complicava, si sentíem crits d’alerta o véiem que els antidisturbis començaven a carregar, cadascú havia de córrer a refugiar-se immediatament en un vehicle assignat. A mi m’han adscrit al segon vehicle, aparcat a pocs metres d’on distribuíem el menjar», explica Jordi. 

Volen asil, no aliments

«Mentre la policia anava acordonant la zona i preparava els grups de subsaharians i altres immigrants que esperaven en ordre, els cants de «¡Queremos asilo, no queremos comer!» continuaven ressonant en l’aire. Han sigut minuts molt difícils, amb la por penetrant-me fins als ossos. Afortunadament, el repartiment s’ha pogut fer de pressa, ja que hui hi havia molta menys gent esperant per a menjar. Quan estàvem a punt d’acabar, el coordinador de la Creu Roja ha demanat que només ens quedàrem uns pocs voluntaris per a ultimar la recollida de taules i material. Com que sabien que hui era el meu darrer dia, Alicia, la meua coordinadora de Creu Roja a Ceuta, m’ha donat les gràcies, m’ha commogut amb una abraçada ben forta i m’ha demanat que torne algun dia quan tot estiga més calmat, per a poder compartir un moment tranquil i agrair-me en persona tot el treball fet per l’entitat i pel poble de Ceuta. Rebre eixe reconeixement en un context tan dur m’ha emocionat profundament». 

«Me’n vaig de Ceuta —explica Jordi— amb la certesa d’haver sigut útil durant aquests dies tan intensos. Em sent recompensat per dins. Aquesta darrera nit sense dormir, plena de ruminacions, ha sigut potser la manera que ha trobat el meu cos de regular i processar totes aquestes emocions contingudes. Tinc la convicció que torne a la meua terra sent una millor persona, amb una lliçó de vida que no es troba en cap llibre, ni en cap telenotícies, sinó vivint-la a peu de carrer. L’acció humanitària et transforma per sempre; et fa mirar la realitat amb uns altres ulls. Ara, intentaré descansar», explica abans de partir cap a Xàtiva.

La entrada L’exregidor de Xàtiva Jordi Estellés canvia els primers dies de Fira per viatjar a Ceuta i ajudar en el conflicte migratori aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Divendres 31 de juliol de 2026.- La Diputació de València ha cofinançat l’adaptació de tres camins per a invidents o persones amb visió reduïda a la Canal de Navarrés. Es tracta d’una ruta que passa molt prop del Barranc Moreno a Bicorp; una altra que discorre pels punts més importants d’Anna fins a arribar al Salt de Chella i la tercera, que ha recorregut este divendres el president de la Diputació, la de ‘Los Chorradores’ de Navarrés, començant per la part posterior des de la zona dels banys.

L’actuació en les rutes ha consistit en la senyalització mitjançant sons 3D, de l’aplicació Blind Explorer, perquè servisquen de guia. Un grup de voluntaris de l’ONCE, en una prova pilot, va donar una valoració positiva de l’experiència en la ruta d’Anna, sobretot per totes les descripcions que inclou i que s’anaven reproduint segons s’arribava als punts d’interés.

La Diputació ha invertit 50.000 euros en este projecte en el qual també han participat la Generalitat i la Mancomunitat de la Canal de Navarrés. El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha destacat que «és una satisfacció comprovar de primera mà que els recursos públics de la Diputació arriben als municipis, especialment als més xicotets, i també a les persones que troben més dificultats en el seu dia a dia». Així mateix, ha assenyalat que amb esta iniciativa «es contribuïx al fet que qualsevol persona puga disfrutar d’una comarca tan bonica i, al mateix temps, tan desconeguda com la Canal de Navarrés».

«Hem de continuar treballant -continua- perquè el nostre patrimoni siga accessible per a tots, i gràcies a esta actuació i a l’aplicació, les persones amb discapacitat visual podran recórrer estes rutes amb major autonomia i descobrir un entorn privilegiat en igualtat de condicions».

A més, Mompó ha apuntat que viure l’experiència en primera persona ha sigut «molt enriquidor» perquè «t’ajuda a comprendre millor les dificultats a les quals s’enfronten moltes persones i reforça la importància d’impulsar estos projectes». Finalment, ha incidit en què l’administració «està precisament per a arribar on no poden arribar uns altres, garantir oportunitats i fer possible que servicis i experiències com esta estiguen a l’abast de tots».

Per part seua, l’alcalde del municipi de Navarrés, Federico Argente, ha mostrat la seua satisfacció i ha subratllat que “gràcies a la col·laboració entre les tres institucions hem pogut adaptar estos camins, garantint així el dret que tenen totes les persones a disfrutar dels nostres recursos naturals”, i ha cridat a “continuar col·laborant per a reforçar el turisme a la nostra comarca, que és una gran desconeguda per a molts valencians però que compta amb uns atractius naturals extraordinaris”.

Per al director de l’ONCE a Xàtiva, César Marín, l’experiència també ha sigut molt positiva: «l’aplicació és molt intuïtiva i transmet molta seguretat durant tot el recorregut. A través de sons et va guiant constantment, avisa si et desvies del camí i també informa de qualsevol element del recorregut, a més d’oferir explicacions sobre els punts d’interés», destaca.

Marín ha manifestat que este tipus d’iniciatives són «fonamentals perquè, a vegades, s’oblida que les persones amb discapacitat visual també volem disfrutar de la naturalesa, i comptar amb ferramentes que ens permeten fer-ho de forma més autònoma suposa un gran avanç i ens fa sentir molt més independents».

La entrada La Diputació inverteix en la adaptació de camins per a invidents a la Canal de Navarrés aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

La Residència de la Beneficència d’Ontinyent culmina aquest divendres el seu trasllat a les noves instal·lacions ubicades al carrer de les Monges Carmelites, al barri del Llombo. El nou edifici permetrà ampliar de manera significativa la capacitat del centre, passant de 41 places a un total de 97 places, al temps que oferirà unes instal·lacions més modernes, lluminoses i adaptades a les necessitats actuals de les persones usuàries.

L’alcalde d’Ontinyent i president de la Fundació del Sant Hospital de la Beneficència, Jorge Rodríguez, ha posat en valor la culminació d’un projecte que, segons ha destacat, “obri una nova etapa en l’atenció a les persones majors d’Ontinyent”. Rodríguez ha assenyalat que “hui podem dir que allò que durant tant de temps ha sigut un projecte és ja una realitat”, i ha remarcat que el trasllat a les noves instal·lacions “suposa un salt quantitatiu i qualitatiu molt important, perquè ens permetrà disposar de més places i, al mateix temps, oferir a les persones residents un entorn molt més adequat, modern i confortable”.

El president de la Fundació ha destacat també que la posada en funcionament del nou edifici és el resultat de la suma d’esforços de la pròpia institució, les diferents administracions públiques i diverses entitats que han contribuït a fer possible l’actuació. Cal recordar que la nova residència ha suposat una inversió global pròxima als 9 milions d’euros, amb aportacions de diferents institucions. Entre aquestes, destaquen els 1,5 milions d’euros aportats per la Diputació de València, els 800.000 euros compromesos per l’Ajuntament d’Ontinyent i els 750.000 euros de la Generalitat Valenciana, així com la col·laboració de Caixa Popular, que ha contribuït amb un conveni de 110.000 euros destinat al finançament del mobiliari, a més de posar a disposició de la Fundació serveis financers en condicions especials. A aquestes aportacions se suma ara una nova ajuda de la Generalitat Valenciana: La Fundació del Sant Hospital de la Beneficència ha rebut aquesta mateixa setmana l’aprovació d’una subvenció de 103.510,83 euros, corresponent a la línia d’ajudes de la Generalitat per a la infraestructura i l’equipament dels centres de serveis socials per a 2026.

La regidora de Política per a les Persones i Sanitat, Paula Soler, ha posat en valor igualment el suport de l’Ajuntament d’Ontinyent a la Fundació, que es concreta en una aportació distribuïda al llarg de huit anys. En aquest sentit, ha explicat que el conveni de col·laboració signat inicialment l’any 2022 ha sigut modificat per adaptar-lo i incloure una aportació municipal de 120.000 euros anuals durant els exercicis 2026, 2027, 2028 i 2029, fins arribar als 800.000 euros acumulats en eixe any.

Les instal·lacions del nou edifici, situat al número 13 del carrer de les Monges Carmelites, al barri del Llombo, compten amb espais més amplis, llum natural i una distribució basada en unitats o nuclis de convivència més reduïts, amb capacitat aproximada per a entre 15 i 25 persones, per afavorir una atenció més personalitzada i una convivència més pròxima. El centre disposa de 36 habitacions dobles i 25 individuals, així com d’espais comuns i zones d’oci i esbarjo, xicotetes terrasses i un gimnàs. L’edifici compta també amb un gran espai multifuncional central i diferents serveis i dependències  d’infermeria i atenció mèdica, despatxos, cuina, vestidors, magatzems i instal·lacions tècniques.

La ubicació de la nova residència és també un dels elements destacats del projecte, ja que permet una plena integració en el teixit urbà del barri del Llombo, amb una ubicació pròxima al Centre Cívic, la plaça del Mercat i diferents parcs i espais públics. El gerent de la Fundació del Sant Hospital, Jordi Pallarés, ha expressat la satisfacció de davant la culminació del projecte, manifestant que “estem tremendament contents i satisfets de que el projecte haja fructificat”, destacant que l’objectiu és “mantenir l’essència de la Beneficència i el treball que es ve fent en aquesta entitat des del segle XIV”, concloïa.

La entrada El trasllat de la Beneficència marca un abans i un després en la cura de la gent gran a Ontinyent aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Divendres 3 de juliol de 2026.- El convent caputxí de la Mare de Déu dels Àngels d’Alberic va acollir la tretzena Assemblea de la Xarxa contra la violència masclista de la Diputació de València, que ha aprovat la incorporació d’Estubeny, al costat de municipis d’altres comarques com Fortaleny, Tuéjar i Simat de la Valldigna, així com la Mancomunitat de la Safor. Amb els nous membres, la Xarxa de treball en equip en favor de la igualtat d’oportunitats i l’erradicació de la violència exercida contra les dones suma 250 ajuntaments, 15 mancomunitats i el Consorci Pactem Nord, i arriba al 97% de la població de les comarques valencianes.

En el cas de la Costera, la comarca està representada en la Xarxa per 18 ajuntaments i la Mancomunitat la Costera-La Canal, tots els municipis a excepció de Barxeta. Els consistoris de Xàtiva i l’Alcúdia de Crespins són membres fundadors d’esta plataforma de treball conjunt, a la qual es van adherir al novembre de 2018 quan va ser creada per la Diputació. Progressivament es van anar sumant municipis. Vallada al maig de 2019; Moixent al novembre de 2020; la Font de la Figuera a l’abril de 2021; Canals, Montesa i Vallés al març de 2022… i així fins a l’adhesió d’Estubeny en l’assemblea de juliol de 2026.

Abans de l’entrega de les plaques acreditatives als nous membres, entre ells Estubeny i la Mancomunitat la Costera-La Canal, que es va adherir l’any passat amb l’obertura de la Xarxa a les mancomunitats i els consorcis, l’Assemblea ha comptat amb una taula de bones pràctiques en la qual s’han intercanviat experiències impulsades per les entitats que formen part de la plataforma. En esta ocasió, Ayora va proposar una reflexió col·lectiva sobre la violència de gènere amb una instal·lació artística que incloïa testimoniatges de víctimes i familiars; Requena va posar el focus en el seu pla abolicionista de la prostitució; Palma de Gandia va presentar el projecte ‘La por no pot marcar el camí’, una iniciativa de l’ajuntament per a identificar els espais foscos del poble i el seu entorn i impulsar una ruta segura i igualitària; i Alberic va avançar el projecte que subvencionarà enguany la Diputació, dirigit a treballar la convivència i la detecció de desigualtats amb menors d’entre 8 i 16 anys.

Avanç continu i doble d’ajudes

Els màxims responsables de la Diputació, Vicent Mompó i Natàlia Enguix, coincidixen en “la ferma aposta per la igualtat en tots els àmbits de la gestió”. Abans d’accedir a l’antic convent del segle XVIII, el president Mompó va manifestar que “unes polítiques d’igualtat eficaces eviten por, silencis, sofriment i violència”. Per a aconseguir eixa eficàcia, la vicepresidenta Enguix va apuntar a la col·laboració interadministrativa. “La Xarxa avança, no ha deixat d’avançar. Varem començar en 2018 amb 49 municipis fundadors i hui comptem amb 250 ajuntaments i 15 mancomunitats, molt prop del cent per cent de la província al qual ens agradaria arribar. Les sinergies i l’intercanvi d’informació i experiències demostren la unitat de les entitats que formen part d’esta estructura de treball”.

En opinió de la vicepresidenta, “formar part de la Xarxa suposa assumir una responsabilitat en prevenció, detecció i acció local enfront de la manifestació més cruel de la desigualtat entre homes i dones i la vulneració de drets humans que suposa la violència contra la dona”. Enguix va posar en valor “l’esforç inversor que estem realitzant per a impulsar este tipus de polítiques en els nostres municipis, com demostra que les ajudes per a la Xarxa han passat de 700.000 euros en 2024 a milió i mig enguany”.

En la mateixa línia, el president Mompó va assenyalar que els ajuntaments “som la primera porta a la qual toquen els que necessiten ajuda, i els que convertim les grans lleis en respostes concretes”. La Xarxa de la Diputació contra la violència masclista “és una aliança, una manera d’entendre que cap municipi, per xicotet que siga, pot enfrontar-se sol al problema”. “Poques iniciatives han tingut una implantació tan àmplia i un consens tan sòlid”, ha destacat Mompó, qui no ha volgut parlar de metes i ha recordat als 16 municipis que encara no estan en la Xarxa que “sempre tindran les portes obertes”.

La entrada Estubeny se suma a la Xarxa contra la violència masclista de la Diputació aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.