Segons els tècnics de la conselleria, les necessitats reals del partit judicial obliguen a disposar d’una superfície construïda de 6.952,5 metres quadrats, una xifra molt superior als 5.007 metres quadrats que permetia el projecte inicial de Santa Clara.

Un servei comarcal per a prop de 88.000 persones

La consellera de l’àrea, Nuria Martínez, ha assenyalat que aixecar aquest nou Palau de Justícia s’ha convertit en una prioritat de primer ordre per a l’executiu autonòmic. En aquest sentit, ha recordat que l’anterior elecció de Santa Clara es va prendre sense comptar amb el vistiplau dels operadors jurídics i oblidant un factor determinant: els jutjats de Xàtiva no només atenen els veïns del municipi, sinó a quasi 88.000 habitants repartits en 26 localitats de la Costera i la Canal de Navarrés.

Per aquesta raó, des del Consell s’ha apel·lat directament a la responsabilitat del consistori xativí. Martínez ha confiat que «l’ajuntament setabense recapacite i estiga a l’altura del que necessiten els seus ciutadans i la resta de veïns de la comarca», subratllant que la coordinació institucional és l’única via per garantir una justícia àgil, propera i eficient.

La Generalitat desestima el requeriment municipal i retorna l’immoble

Aquest moviment urbanístic i judicial arriba paral·lelament a la resolució sobre el futur de l’antic immoble. La Generalitat ha notificat formalment a l’Ajuntament de Xàtiva la desestimació del requeriment previ a la via contenciosa que havia interposat el consistori.

Amb aquesta decisió, es confirma la reversió de la parcel·la que en el seu dia va ser cedida a l’administració autonòmica. El motiu principal d’aquesta devolució rau en l’absoluta impossibilitat tècnica d’encaixar allí un edifici judicial modern que s’ajuste a la planta actual i als requeriments del personal i dels ciutadans. Ara, l’objectiu del Consell passa per accelerar al màxim la compra del nou solar per tal que el futur Palau de Justícia siga una realitat ben aviat.

La entrada La Conselleria de Justícia mou fitxa a Xàtiva i busca un nou solar per a uns jutjats més grans aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

L’Ajuntament d’Ontinyent, a través de la Regidoria de Turisme, ha programat per a aquest dissabte 26 de setembre dues activitats guiades per donar a conèixer el patrimoni i la història local, coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Turisme a l’endemà, diumenge. Les propostes, amb el lema “Història, patrimoni i persones”, permetran descobrir elements destacats del patrimoni ontinyentí, com són els refugis subterranis de la Guerra Civil i les muralles, portals i torres de la Vila medieval.

La regidora de Turisme, Mª José Alhambra, ha destacat que “aquestes activitats són una oportunitat per apropar-nos a la història d’Ontinyent a través del nostre patrimoni, descobrint espais que formen part de la memòria de la ciutat i que volem continuar posant en valor”. En aquest sentit, ha remarcat que “el Dia Mundial del Turisme ens serveix també per recordar que el patrimoni local és un recurs per conèixer millor d’on venim i, al mateix temps, per oferir noves experiències tant a les persones que ens visiten com als propis veïns i veïnes”.

La primera de les activitats serà “L’itinerari històric pels refugis subterranis”, que començarà a les 18:00 hores. El recorregut permetrà conèixer la història dels refugis construïts a la ciutat durant la Guerra Civil, en un moment en què bona part de la indústria local es va posar al servei de l’exèrcit i Ontinyent es va convertir en un dels nuclis dedicats a la fabricació de munició, el proveïment de mantes i indumentària militar o la construcció de carrosseries.

Aquesta activitat explicarà també el context que va portar a la construcció de fins a una dotzena de refugis destinats a protegir la població davant l’amenaça dels atacs aeris. Actualment, dos d’aquests refugis han estat rehabilitats i poden ser visitats, permetent recórrer les seues galeries subterrànies i conèixer les seues característiques i la història que amaguen.

La segona proposta tindrà lloc a les 22:30 hores i serà la ruta nocturna “Portals, torres i muralles d’Ontinyent”. El recorregut aprofitarà la nit per descobrir el traçat i les característiques de les fortificacions de la Vila medieval, d’origen andalusí, així com la seua funció defensiva i els diferents elements que conformaven el recinte emmurallat. Durant la ruta es donarà a conèixer la nomenclatura dels diferents torreons i els accessos al recinte murat, en un recorregut que convidarà a descobrir les muralles des d’una perspectiva diferent, coincidint amb la posta de sol. L’organització recomana a les persones participants portar una llanterna.

Alhambra ha animat la ciutadania a participar en les dues activitats, assenyalant que “Són dues activitats gratuïtes i pensades per a tots els públics que ens permeten continuar acostant la història i el patrimoni d’Ontinyent a la ciutadania”, ha afegit. Les visites guiades són gratuïtes i compten amb places limitades. Per participar és necessari inscriure’s prèviament a Tourist Info Ontinyent, bé telefonant al 962916090 o enviant un correu electrònic a ontinyent@touristinfo.net.

La entrada Ontinyent organitza dues rutes guiades sobre història local per a aquest cap de setmana aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El cap de setmana del 26-27 de setembre es podrà gaudir de visites guiades gratuïtes, rutes i activitats culturals

Xàtiva, 14 de setembre de 2026.- Xàtiva torna a formar part d’Open House Valencia com a Municipi Convidat en la segona edició de la seua participació en el festival d’arquitectura. Els dies 26 i 27 de setembre, la ciutat obrirà de nou les portes d’una selecció dels seus espais patrimonials i proposarà diferents maneres de recórrer i descobrir la seua arquitectura, des de visites guiades a edificis habitualment tancats al públic fins a rutes urbanes, converses i una proposta gastronòmica.

La participació de Xàtiva posa el focus en un dels conjunts patrimonials més rics del territori valencià, amb una elevada concentració d’arquitectura civil desenvolupada entre els segles XIII i XIX. Durant tot el cap de setmana, el públic podrà acostar-se a diferents moments de la història de la ciutat —de l’època medieval al Renaixement i el Barroc— a través d’espais que formen part del seu patrimoni arquitectònic.

«Xàtiva és una ciutat amb un patrimoni històric i artístic incalculable, i la verdadera màgia de l’Open House és precisament que ens permet creuar el llindar d’espais que habitualment estan tancats al públic. És una oportunitat magnífica, tant per a la ciutadania de Xàtiva com per a totes les persones que ens visiten, per redescobrir el nostre patrimoni, la nostra història i la nostra arquitectura, i per conèixer i gaudir de tot allò que la ciutat té per oferir», ha destacat la regidora de Turisme de l’Ajuntament de Xàtiva Raquel Caballero.  

Una nova oportunitat per descobrir l’arquitectura de Xàtiva

La proposta d’Open House Valencia a Xàtiva inclou enguany nou edificis que obriran les seues portes amb visites guiades de la mà del Voluntariat OHV. La selecció inclou la Casa Natalícia Alexandre VIé, la Casa Santandreu, la Casa Mompó, el Palau de l’Ardiaca, la Casa Fenollet, el Palau dels Sant Ramon Bonhivern, la Casa Perpinyà, la Casa dels Joan i la Casa dels Sant Ramon. Les visites guiades, conduïdes per l’equip de voluntariat d’OHV, tindran lloc dissabte en horari de matí i vesprada i diumenge en horari de matí, amb accés lliure fins a completar aforament.

Més enllà de la visita als edificis, quatre rutes urbanes temàtiques, Open Walks, permetran recórrer la ciutat des de diferents perspectives. Xàtiva Medieval, La ciutat de les mil fonts i La Xàtiva dels Borja proposen una aproximació a la història i a l’arquitectura del municipi, mentre que Arquitectura civil en Xàtiva, dirigida a veïns i veïnes majors de 65 anys, se centra específicament en el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Estes activitats, conduïdes per l’arquitecte i historiador Pablo Camarasa, i la docent i guia turística Silvia Llàcer, requeriran inscripció prèvia que serà gratuïta.

«Poder organitzar una segona edició d’Open House a Xàtiva és un privilegi i una bona notícia, ja que l’acollida que va tenir l’any passat ha permés que ara nous espais es sumen a la proposta d’edificis a visitar i poc a poc el patrimoni històric de Xàtiva va sent més conegut per a la gent, visibilitzant la importància que la ciutat va tenir també des del punt de vista de l’arquitectura civil», ah explicat el coordinador de les activitats d’Open House València a Xàtiva, Pablo Camarasa.

Patrimoni com a espai de trobada

La programació incorpora també dues propostes que amplien la manera d’experimentar el patrimoni. El dissabte 26 de setembre, el Palau Mahiques Sanç (Casa de Cultura) acollirà l’Esmorzaret Xàtiva OHV, una experiència que combina gastronomia local, arquitectura, patrimoni i música amb la participació de Pau Catering. L’activitat requereix compra de tiquet.

L’endemà, diumenge 27, hi haurà una quedada a la porta de l’Església Reial Monestir de Santa Clara, per tal de participar en la Conversació sobre conservació; una trobada amb Santi Tormo, professor i doctor per la Universitat Politècnica de València, i l’arquitecte i historiador Pablo Camarasa, al voltant de la importància del manteniment i la conservació del patrimoni. L’activitat serà d’accés lliure fins a completar aforament.

Des d’Open House Valencia, la directora del festival, Sara Portela, ha destacat la implicació de la ciutat i el valor de la proposta: «Xàtiva ens convida a conèixer la nostra història a través del patrimoni, amb visites guiades a palaus urbans fascinants. Estem impacients per tornar a obrir les portes de Xàtiva al públic i repetir l’enorme èxit que va tindre la primera edició del festival a La Costera, amb una proposta que amplia la programació amb nous edificis. Des de l’organització, volem agrair la participació als veïns i veïnes que han oferit les seues propietats per mostrar-les al gran públic, i a l’Ajuntament de Xàtiva per fer-ho possible.»

Com participar

Per participar en les activitats d’Open House Valencia és necessari registrar-se gratuïtament en l’app OHV, (www.openhousevalencia.org), on es podrà consultar tota la programació i, en els casos que ho requereixen, inscriure’s en les activitats. El registre permet obtindre el Carnet OHV, un codi QR personal que haurà de mostrar-se en els accessos.

En les visites amb horari de franja, (per exemple, de 10 a 14h), l’accés es realitzarà per ordre d’arribada fins a completar l’aforament. En les activitats amb hora concreta, (per exemple, a les 10h), caldrà acudir puntualment. L’organització recomana consultar la programació en l’app abans de la visita per comprovar possibles canvis d’última hora.

Si t’has inscrit en una activitat gratuïta i finalment no pots acudir, per favor, can-cel·la la teua entrada a través de l’app el més prompte possible perquè la plaça puga ser aprofitada per una altra persona. Els tiquets de pagament no són reembossables.

Sobre Open House Valencia

Open House Valencia és el festival d’arquitectura que obri les portes de la ciutat per apropar l’arquitectura, el patrimoni i el disseny a la ciutadania. A través de visites a edificis, rutes urbanes i activitats culturals gratuïtes, el festival convida a descobrir els espais que formen part del nostre entorn construït i a mirar la ciutat des de noves perspectives.

OHV26 compta amb el patrocini institucional de l’Ajuntament de València, AUMSA, la Fundació Visit València, València Turisme, la Universitat de València, UV Cultura, els ajuntaments de Llíria, Cocentaina, Manises i Xàtiva, així com Visit Llíria i Turisme Cocentaina. El festival compta també amb la Universitat Europea de València com a seu oficial, el patrocini de Cubicup, Tejas Borja, CPS Ingeniería y Arquitectura, Only YOU Hotel, Zai Obras y Servicios, Cajamar, Ticket Rojo i El Corte Inglés, i amb À Punt Mèdia com a media partner.

La entrada Descobreix Xàtiva per dins: el festival Open House obri els edificis més emblemàtics de la ciutat aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 11 de setembre de 2026.- La Comissió Mixta de Patrimoni, integrada per representants de la Direcció General de Patrimoni i de l’Ajuntament de Xàtiva, ha celebrat hui una nova reunió en la qual s’ha donat llum verda al Pla Especial del Nucli Antic, un instrument fonamental per a garantir la protecció, conservació i adequada ordenació d’aquest espai de la ciutat.

L’aprovació del Pla Especial suposa un pas endavant molt important en la preservació del patrimoni del centre històric, al mateix temps que permetrà establir un marc més clar per a les intervencions urbanístiques, la conservació dels immobles i la compatibilitat entre la protecció patrimonial i els usos residencials, comercials i turístics.

El següent pas serà l’aprovació per part del plenari municipal de l’Ajuntament de Xàtiva, i posteriorment per últim, serà la Generalitat Valenciana qui donarà el vist-i-plau definitiu a través de la seua Comissió d’Urbanisme.

A més a més, durant la sessió d’aquest dijous s’han tractat 13 expedients, dels quals 10 corresponen a peticions de llicències d’obres particulars i 3 a consultes. Les actuacions particulars es localitzen als carrers Sant Tomàs, Font Alós, Trobat, Sant Pere, plaça Roca, Pujada al Castell, carrer Blanc, plaça del Mercat i plaça de la Bassa.

Entre les actuacions analitzades es troben rehabilitacions i reformes d’edificis existents, intervencions en façanes i cobertes, reformes interiors, habilitació d’habitatges i canvis d’ús, així com actuacions vinculades a elements patrimonials i arqueològics. En l’apartat de consultes s’han abordat, entre altres qüestions, la delegació de competències en matèria arqueològica al Servei Municipal d’Arqueologia i actuacions en els forjats de la Casa de la Joventut.

Acords de la darrera Comissió Mixta

A més a més, cal destacar que en la sessió anterior de la Comissió Mixta, celebrada fa uns mesos, també es van abordar nombroses actuacions vinculades al nucli antic.

Entre les actuacions destacades es troba la reposició dels taulells ceràmics de la façana de l’Antic Hospital. La Comissió va informar favorablement la proposta per reproduir els taulells que havien estat robats de la façana, una actuació que permetrà recuperar un dels elements ceràmics característics d’aquest edifici patrimonial. La proposta haurà de ser comunicada al tècnic de Béns Mobles de la Conselleria competent en Patrimoni.

També es va informar favorablement la proposta d’il·luminació ornamental de la plaça de Calixte III i dels carrers Abad Pla, Ardiaca i Bonaire, una intervenció municipal que permetrà continuar millorant la posada en valor nocturna d’aquest important espai patrimonial.

Un altre dels assumptes destacats va ser el referent a la Fase X de les actuacions a l’Ermita del Puig. En tractar-se d’un immoble catalogat com a Bé de Rellevància Local (BRL), la Comissió va determinar que la intervenció haurà de comptar amb un informe previ de viabilitat patrimonial de la Direcció General de Patrimoni Cultural, que haurà de ser sol·licitat abans de continuar amb la tramitació.

Així mateix, la Comissió també va donar llum verda al projecte de neteja, desenrunament i apuntalament del Palau dels Cerdà, situat al carrer Roca, permetent així actuar sobre aquest element patrimonial per garantir-ne la conservació i seguretat. D’altra banda, en relació amb el Castell de Xàtiva, es va abordar la intervenció municipal prevista per a la reparació del mur, acordant-se remetre l’últim escrit de l’arquitecte del Castell a la Direcció General de Patrimoni per a la seua valoració.

Finalment, també s’abordaren altres qüestions relacionades amb la protecció i regulació del nucli antic, entre elles la necessitat de preservar els usos tradicionals davant la proliferació d’apartaments turístics. En aquest sentit, es van proposar mesures per limitar l’allotjament turístic en planta baixa, prioritzant el manteniment de l’ús comercial, i es va acordar suspendre l’ús turístic en planta baixa del casc antic mentre aquesta qüestió no quede regulada específicament en el Pla Especial.

La entrada Pas decisiu per al nucli antic de Xàtiva: aprovat el seu Pla Especial de Patrimoni aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 10 de setembre de 2026.- L’Ajuntament de Xàtiva ha aprovat en el plenari municipal dos instruments que permeten consolidar i ordenar l’evolució dels Serveis Socials municipals: l’ordenança reguladora del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i el Reglament Intern d’Organització i Funcionament de l’Equip d’Atenció Primària de l’Àrea Social. Ambdós punts han eixit avant amb els vots favorables del PSPV-PSOE i de Xàtiva Unida, i les abstencions del Partit Popular i VOX.

Les dues mesures formen part d’una mateixa aposta per reforçar els serveis públics, professionalitzar l’atenció i garantir una resposta més integral a les necessitats de la ciutadania, especialment de les persones majors, dependents i en situació de vulnerabilitat.

La regidora de Benestar Social Lena Baraza (PSPV-PSOE), ha destacat que darrere de l’evolució de les xifres hi ha, sobretot, una transformació en la manera d’entendre les polítiques socials. «Quan parlem de Serveis Socials, parlem de persones. De persones majors, persones dependents, famílies, xiquets i xiquetes, persones amb discapacitat o persones que travessen situacions de vulnerabilitat. I per donar resposta a totes aquestes realitats necessitem professionals i recursos», ha assenyalat.

Un dels exemples més significatius d’aquesta evolució és el Servei d’Atenció Domiciliària. El SAD ha passat de comptar amb un pressupost de 118.869 euros l’any 2019 a 394.446 euros el 2025, fet que suposa un increment de més del 230%.

A més de l’increment dels recursos, el servei també ha evolucionat cap a un model d’atenció més integral i centrat en les necessitats de cada persona. Actualment, el SAD atén prop d’un centenar de persones usuàries i ha ampliat també la seua cobertura territorial, incorporant zones com Bixquert i les pedanies que anteriorment no disposaven d’aquesta atenció. L’evolució també és especialment significativa en l’Equip d’Atenció Primària de l’Àrea Social. Entre 2015 i 2019, el nombre de professionals dels serveis generals de Benestar Social va passar de 9 a 28, i actualment Xàtiva compta ja amb 32 professionals, més del triple que fa una dècada.

Aquest creixement va anar acompanyat d’un augment dels recursos. La inversió de la Generalitat va passar dels 539.739 euros de 2015 als 873.060 euros de 2018, un increment del 62% amb el govern del Botànic, permetent incorporar cinc treballadors i treballadores socials, dos psicòlegs, tres educadors socials i dos professionals de suport administratiu, així com posteriorment un tècnic assessor jurídic.

En paral·lel, l’Ajuntament ha anat ampliant els serveis i programes d’atenció social, amb el reforç de l’atenció a la dependència i del SAD, els programes d’inclusió social, Pangea o recursos específics per a les persones majors i amb deteriorament cognitiu, com Mentalis.

«Els Serveis Socials de Xàtiva que tenim hui no són fruit de la improvisació», ha remarcat Baraza. «Són el resultat d’una aposta sostinguda per passar d’un model més reduït i centrat fonamentalment en la gestió de prestacions a un model molt més professionalitzat, especialitzat i orientat també a la prevenció, l’acompanyament i la intervenció social».

D’altra banda, el nou reglament Intern d’Organització i Funcionament de l’Equip d’Atenció Primària de l’Àrea Social, aprovat pel plenari, permet ara donar estructura i un marc comú a aquesta realitat professional. El text defineix les funcions, responsabilitats i mecanismes de coordinació de l’Equip d’Atenció Primària de l’Àrea Social.

L’esforç inversor continua en l’actualitat. En 2025, la inversió en els principals blocs professionals de l’Àrea Social va arribar als 881.512 euros, davant dels 754.819 euros de 2024, un increment de més de 127.000 euros en només un any.

La portaveu de Xàtiva Unida Amor Amorós ha remarcat en la seua intervenció que «aquests punts ens permeten ordenar el sistema, i ordenar vol dir millorar la qualitat i contribuir a un sistema de cures més reforçat. Això és prioritari, perquè qualsevol de nosaltres ens podem veure, en qualsevol moment, en una situació de vulnerabilitat i amb la necessitat d’emprar alguns dels serveis de l’àrea social».

Mocions i Artur Heras

Durant la sessió plenària també es van abordar tres mocions de caràcter polític. D’una banda, el plenari va aprovar la moció conjunta dels grups municipals Socialista i Xàtiva Unida «en defensa de la llibertat de càtedra i d’una educació pública, democràtica i crítica», amb els vots favorables de l’equip de govern i els vots contraris dels grups Popular i VOX. D’altra banda, el plenari va debatre dues mocions al voltant de la problemàtica suscitada en Ceuta en les darreres setmanes: una «en defensa de Ceuta i de la sobirania nacional», presentada per VOX, que finalment va ser desestimada; i altra «en suport i solidaritat amb Ceuta», presentada pel PSPV-PSOE i Xàtiva Unida, que ha sigut aprovada per unanimitat de tots els partits.

A més a més, abans de l’inici del plenari municipal es va guardar un minut de silenci per la mort de l’artista xativí Artur Heras, una de les figures més importants de l’art contemporani valencià, i l’alcalde Roger Cerdà va anunciar que s’iniciaran els tràmits per al seu nomenament com a fill predilecte de la ciutat.

La entrada Millores en el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i reforç dels Serveis Socials municipals aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

L’Ajuntament d’Ontinyent invertirà més de 62.000 euros en una nova actuació de millora urbana al barri de La Vila amb l’execució dels treballs de consolidació de murs i mitgeres i adequació dels solars situats als immobles de Muralla, 1 i Trinitat, 52. L’actuació, que s’executarà de manera subsidiària per un import de 62.799 euros (IVA inclòs), començarà aquest mes de setembre i es desenvoluparà de forma simultània a les obres de construcció de les 12 noves vivendes previstes en aquest mateix entorn, una planificació que permetrà concentrar els treballs i reduir les molèsties al veïnat.

El regidor de Territori, Óscar Borrell, explicava que «l’Ajuntament destina més de 60.000 euros a aquesta execució subsidiària perquè la propietat no ha assumit les seues obligacions de conservació. Actuarem consolidant els murs i les estructures existents, reparant les mitgeres amb els edificis confrontants, retirant els enderrocs i executant els desaigües necessaris perquè aquest espai quede en unes condicions adequades de seguretat». Borrell destacava igualment la decisió de coordinar aquesta actuació amb la promoció de les noves vivendes: «Hem volgut que aquestes obres coincidisquen amb l’inici de la construcció dels 12 habitatges perquè així concentrem els treballs en un mateix període i reduïm les molèsties que inevitablement comporta una actuació d’aquesta envergadura per al veïnat».

L’actuació ha estat adjudicada a l’empresa Construcciones, Rehabilitaciones, Instalaciones y Mantenimientos SA (CRIMSA), firma valenciana amb capital humà d’Ontinyent i una àmplia experiència en actuacions desenvolupades recentment a la ciutat, entre elles la construcció de la nova Residència de Majors La Beneficència o les intervencions de rehabilitació de l’Ermita de Santa Anna i del col·legi Santa Maria. La mateixa empresa és també l’adjudicatària de la construcció de les 12 noves vivendes de la UE-6 del PERI de La Vila.

Els treballs d’aquesta execució subsidiària consistiran en la consolidació i estabilització de les façanes i estructures que encara es mantenen dempeus, la reparació de les mitgeres amb les edificacions confrontants, la retirada d’enderrocs acumulats als solars, així com l’execució dels drenatges necessaris per evitar embassaments d’aigua i garantir unes adequades condicions de seguretat i conservació de l’espai.

Óscar Borrell recordava que aquesta intervenció s’emmarca en la línia d’execucions subsidiàries que el consistori està desenvolupant durant la legislatura per garantir la seguretat dels immobles degradats. «Ja hem actuat a Santa Rosa 24, ara intervenim a Trinitat 52 i Muralla 1, i posteriorment continuarem amb altres actuacions previstes, com la de Tomàs Valls 14. Són intervencions que formen part del treball continu de recuperació dels barris de La Vila i Poble Nou, millorant la seguretat, la conservació del patrimoni i la qualitat urbana dels seus carrers», concloïa.

La entrada Ontinyent invertirà més de 62.000 euros en una nova actuació de millora urbana al barri de La Vila aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

XÀTIVA. L’equip de govern de Xàtiva (PSPV-PSOE) ha reaccionat amb duresa davant les recents crítiques del Partit Popular local sobre la fiscalitat municipal, acusant la formació d’intentar desviament d’atenció per «amagar la marginació sistemàtica» a la qual la Generalitat Valenciana sotmet el patrimoni de la ciutat. Des de l’executiu local titllen d’exercici de «cinisme polític» que el PP critique l’Ajuntament en lloc d’exigir responsabilitats al Consell.

La polèmica s’ha intensificat després que la Generalitat haja deixat fora d’una convocatòria d’ajudes clau un projecte tècnic per a la recuperació del patrimoni històric signat per l’arquitecte Vicent Torregrosa, professional que ja ha dirigit intervencions com la rehabilitació del Puig o del convent de Sant Domènec. Des del govern municipal recorden que aquesta mateixa línia de treball compta amb el suport financer del Ministeri de Cultura i de la Diputació de València, per la qual cosa denuncien que posar en dubte la qualitat del projecte respon a la «mala fe o desconeixement» dels populars.

Un historial de retallades al patrimoni xativí

Fonts municipals assenyalen que aquest rebuig no és un fet aïllat, sinó que es suma a una seqüència de decisions de l’executiu autonòmic del PP que perjudiquen el municipi. Entre les accions denunciades destaquen:

• Cancel·lació del Palau de Justícia: Eliminació del projecte previst en un edifici patrimonial de la ciutat.
• Habitatge públic: Renúncia a l’adquisició d’immobles antics en el barri antic per a destinar-los a habitatge social.
• Fons per a Santa Clara: Retirada del finançament destinat a la rehabilitació del convent de Santa Clara.

«Resulta evident que quan un projecte arriba des de Xàtiva a la Generalitat parteix amb desavantatge respecte a altres municipis», afirmen des de l’Ajuntament, acusant el Consell de convertir Xàtiva en una «ciutat de segona» en matèria d’inversions culturals i patrimonials.

Finalment, l’equip de govern ha assegurat que mantindrà la defensa dels interessos veïnals davant qualsevol administració, lamentant que el PP local actue com a «delegació de la Generalitat» en lloc de defensar els interessos dels xativins i les xativines.

La entrada El govern de Xàtiva acusa el PP de cinisme i d’amagar la marginació de la Generalitat al patrimoni local aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El Partit Popular de Xàtiva ha denunciat que l’Ajuntament ha quedat fora d’una convocatòria de subvencions destinada a actuacions patrimonials després que el projecte presentat per a la restauració de l’Ermita del Puig no aconseguira la puntuació mínima exigida.

Segons ha explicat la formació, la proposta municipal, valorada en 194.849 euros, va obtenir 7,8 punts, mentre que la nota de tall per optar a les ajudes es va fixar en 9 punts.

El portaveu del PP, Marcos Sanchis, ha assegurat que aquest resultat evidencia que el projecte «no era prou competitiu» dins d’una convocatòria que es resolia en règim de concurrència competitiva.

«L’Ajuntament pot al·legar falta de pressupost, però la realitat és que altres municipis sí que han presentat projectes amb una puntuació superior i han aconseguit finançament, mentre que Xàtiva s’ha quedat fora», ha afirmat.

Comparació amb altres municipis

Els populars assenyalen que poblacions amb menys habitants, menys recursos tècnics i una estructura administrativa més reduïda, com Bicorp, han aconseguit aquestes ajudes. També destaquen que altres actuacions patrimonials, com les presentades per Cocentaina, sí que han resultat beneficiàries de la convocatòria.

Segons Sanchis, aquest fet demostra que el problema no és la falta de línies de finançament, sinó la preparació dels projectes.

«Mentre municipis molt més menuts fan els deures i obtenen recursos per conservar el seu patrimoni, el govern de Roger Cerdà presenta un expedient que ni tan sols arriba a la puntuació mínima», ha manifestat.

El PP recorda altres subvencions perdudes

La formació popular sosté que aquest cas se suma a altres convocatòries en què, segons afirma, l’Ajuntament també ha perdut oportunitats de finançament.

En aquest sentit, recorda les subvencions destinades a les colònies felines. El PP assegura que en 2024 es va deixar d’ingressar una ajuda de 48.591,18 euros i que, en la convocatòria de 2025, Xàtiva va quedar exclosa d’una subvenció de 69.028,83 euros després de presentar la documentació únicament en valencià, sense incorporar la versió en castellà requerida per les bases.

Segons els populars, aquests dos expedients suposen més de 117.000 euros que no han arribat al municipi.

Crítiques a la gestió municipal

El PP afirma que l’Ajuntament haurà d’assumir ara amb recursos propis les actuacions previstes a l’Ermita del Puig.

Per a Marcos Sanchis, aquesta situació és conseqüència d’una deficient preparació dels expedients.

«Xàtiva té patrimoni, té oportunitats i pot aconseguir subvencions. El que falta és un govern municipal capaç de preparar projectes rigorosos i competitius. No és un problema de falta d’ajudes, sinó de gestió», ha conclòs el portaveu popular.

La entrada El PP acusa el govern de Xàtiva de perdre una nova subvenció per a l’Ermita del Puig aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

Un edifici no molt conegut més enllà de la Canal i poc estudiat. Així es podria resumir la motivació que ha portat Vicente Gabriel Pascual Montell (la Llosa de Ranes, 1996) a abordar en profunditat l’exconvent de Sant Josep i Santa Anna o de carmelites, a Ènguera. El resultat és un volum que repassa la història i evolució del patrimoni del temple des de la seua fundació a mitjans del XVII fins a la seua clausura, amb l’exclaustració de 1835. El convento de San José y Santa Ana de Enguera (1649-1835). Historia, sociedad y patrimonio en el Caroig ha estat editat per l’IETEC, Institut d’Estudis Territorials del Caroig, i fou presentat divendres passat en la Casa de la Cultura de la localitat amb les intervencions de l’autor, de l’alcaldessa d’Enguera, Matilde Marín; del cronista oficial, Manuel Simón, i de Pep Aparicio per part de l’entitat editora.

«El convent és un dels immobles principals del patrimoni artístic material de la Canal de Navarrés: és a la vegada un edifici molt connectat amb l’arquitectura dels carmelites descalços, seguint models que es repeteixen en tota la península Ibèrica, i un edifici que presenta aspectes originals i propis i que es troba també connectat, per la seua ornamentació i el plantejament d’espais com la capella del Carme, amb els models arquitectònics i visuals del barroc valencià», explica l’autor.

«No obstant les seues característiques, és una obra poc estudiada i poc coneguda. I amb aquest llibre intente definir una imatge la més concreta possible del desenvolupament de l’edifici i de la institució que el feu possible al llarg dels quasi tres-cents anys de la seua història, recollint allò que s’ha dit sobre ell, incorporant el corpus documental inèdit que he anat localitzant, i analitzant totes les fonts, també les obres d’art en sí mateixes i com a fonts històriques», afig. En el procés, l’autor ha localitzat «importants documents sobre la fundació, sobre el patrimoni moble en els últims temps de l’edifici…», explica.

Del procés fundacional, Pascual Montell es deté en la figura «del fundador, Joan Fabra, del que es sabia molt poc i que ara podem conéixer molt bé. Fabra és cirurgià (barber-practicant), es fa notari, i es converteix, en pocs anys, en un home riquíssim. La seua fortuna era immensa per als paràmetres de les terres de la Canal en aquells anys. A l’hora de morir fa una disposició estranya: llega la meitat d’una porció important dels seus béns al fill i l’altra la deixa per a obres pies. Per pietat? Segurament sí, però també per a reforçar la seua posició social i la dels seus descendents, a la manera dels moderns filantrops, perquè la majoria d’obres pies reverteixen en benefici de la vila. Entre elles, dona diners per a la fundació del convent, per a una millor assistència espiritual del veïnat: una cosa que hui vegem irreglevant, però que en aquell moment era fonamental», conta.

«També investigue sobre Fernando Pujades, el senyor de la vila, una figura que fins ara no comptava en la fundació: ja sabem que no sols dona l’assentiment, també s’implica activament en els preliminars i inclús paga un retaule per a la primera església», segons l’autor. Del procés d’establiment del convent, Pascual ha analitzat «com s’asseuen els frares en la vila. És la part que més s’ha treballat en la història del convent, ja que és ben coneguda per la crònica de fra Tomàs de Santa Bàrbara, però la repasse, la matisse i amplie informació amb altres fonts».

Els diferents edificis del convent es construeixen entre 1649 i 1701/11. «Parle d’on s’havia previst construir el convent, per què en cert moment es decideix traslladar-lo dins d’Ènguera, quines reticències es troba, a què es deu este canvi…». El volum aporta «una cronologia de les obres i proporciona tota la informació possible al respecte: com es plantejà l’edifici, quin aspecte presentaria a la seua conclusió, com aquesta base es transforma». L’autor estudia també els edificis des d’una perspectiva formal. «Els vinculem amb l’ampla trajectòria del seu arquitecte, fra Josep de la Concepció, un arquitecte carmelità descalç català destacadíssim en l’arquitectura catalana del XVII, molt actiu en València».

La primera meitat del segle XVIII —des de 1707 a 1748—  té en la guerra de Successió «un episodi molt important per a la història del convent, ja que suposa la pèrdua de rendes. Vàrem localitzar molta informació al respecte, que ens ha ajudat a comprendre millor els efectes del conflicte sobre Ènguera. Després d’aquest episodi s’obri un parèntesi de certa activitat econòmica, que s’allarga fins 1748, fins als terratrèmols. Localitzem informació sobre les obres que es realitzen i ens centrem en les creacions d’aquesta cronologia que s’han conservat: les pintures del presbiteri: dos grans llenços en els laterals amb escenes de la Mare de Déu del Carme i dues pilastres pintades sobre el mur, que mostren la decoració que es repetia per tota l’església i que vinculem amb la producció de Josep Amorós Gascó (1685-1754), conegut per ser l’autor del Felip V capgirat del Museu de Belles Arts de Xàtiva», destaca.

Segons explica l’autor, entre el 1748 i el 1808 continua el desplegament artístic «esperonat pels efectes dels terratrèmols, duríssims en Enguera. Es refà la cúpula, es decora amb pintures murals. Es construeix la capella de la Mare de Déu del Carme, molt vinculada amb els models del barroc valencià, i es decora el temple», resumeix. En el llibre, «documentem el retaule i, a través d’ell, l’interés que despertaven els carmelites descalços d’Enguera en les elits xativines de l’època. També hem estudiat les pintures murals que decoren les petxines i la portada, d’altíssima qualitat, que atribuïm a Salvador Valero, un pintor actiu en Xàtiva des del voltant de 1720 a la seua mort en 1771, autor d’importants pintures en els convents de la ciutat o de la decoració mural de l’església de Navarrès». 

«El segle XIX és l’etapa més mal documentada, però comptem amb testimonis interessants que hem localitzat, tals com els inventaris de l’exclaustració de 1812 i de la desamortització de 1835, que permeten conèixer bé el patrimoni moble del convent en els seus últims anys de vigència, i que han estat contrastats amb la cronística local de finals del XIX i principis del XX», explica, per afegir: «la nostra intenció era repassar la història i l’evolució artística del convent des de la seua fundació a la seua clausura. Però en l’epíleg repassem el destí del patrimoni immoble i moble del convent des del tancament, des del 1835 fins al present». 

Vicent Gabriel Pascual Montell és doctor en Història de l’Art per la Universitat de València. Va dedicar la seua tesi doctoral a l’estudi de la història i el desenvolupament patrimonial dels convents masculins de Xàtiva entre els segles XIII i XIX. En 2019 va guanyar el Premi d’Investigació i Assaig Carlos Sarthou-Premis Literaris Ciutat de Xàtiva per l’obra El convent de Sant Francesc de Xàtiva: Arquitectura, patrimoni i societat.

La entrada L’historiador Vicent Gabriel Pascual analitza en profunditat la història de l’exconvent de carmelites d’Ènguera aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Dins d’aquestes 688 catalogacions, 578 corresponen a immobles, mentre que la resta se centra en l’arquitectura de l’aigua i l’art ornamental, incloent-hi fonts, escuts heràldics, retaules ceràmics i fornícules. Així mateix, el pla reconeix específicament el valor etnològic de 91 edificis del centre.

Nous Béns de Rellevància Local i protecció d’entorns emblemàtics

La proposta inclou tots els Béns d’Interés Cultural (BIC) declarats de manera individual, a més de la incorporació de nous Béns de Rellevància Local (BRL). Entre els elements destacats que s’incorporen o sumen nivells de protecció es troben immobles i conjunts de referència per a la identitat xativina:

• Edificis i monuments singulars: L’Almodí, la Casa de l’Ensenyança, la portada i façana de la Trinitat (Arxiu Històric Municipal), la Casa Llaudes-Guardamino, la Casa dels Faios, les restes del nimfeu romà i els banys àrabs del Raval.
• Conjunts urbans i eixos històrics: El conjunt de palaus del carrer Montcada i el seu entorn, juntament amb el conjunt d’edificis de la plaça del Mercat.
• Patrimoni hidràulic: Un conjunt integrat per 18 fonts i un llavador repartits pels barris històrics, reforçant la xarxa de fonts ja protegides en el BIC del Canal de Bellús.

Aposta per l’arquitectura popular i els barris alts

Els criteris d’elaboració del catàleg han prioritzat aquells immobles que actuen com a eix vertebrador de la trama urbana tradicional. No obstant això, el Pla Especial posa una atenció especial en l’arquitectura popular i residencial tradicional, especialment en els barris de la zona alta de Xàtiva, on es mantenen intactes els valors originals d’implantació, volumetria i homogeneïtat tipològica.

Amb esta iniciativa, el consistori reforça la seua aposta per la conservació d’un dels conjunts històrics més rellevants de la Comunitat Valenciana, garantint la protecció del seu patrimoni i assegurant la seua transmissió a les pròximes generacions.

La entrada Més de 600 tresors protegits: així és el nou pla per a esguardar el nucli antic de Xàtiva aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.