La Societat Musical La Primitiva Setabense («La Vella») es prepara per a una de les cites més importants del seu calendari recent. L’entitat musical de Xàtiva participarà aquest dissabte 26 de setembre, a partir de les 19.00 hores, en la Gala d’Elecció de les Corts d’Honor i Falleres Majors de València 2027, que tindrà lloc al Roig Arena de València.

Aquesta gran actuació s’emmarca dins dels actes previs per a commemorar el 125é aniversari de la societat musical, una efemèride assenyalada que se celebrarà pròximament.

Un desplegament de 140 músics i mestres

Per a aquest esdeveniment, l’expedició estarà formada per 140 músics i mestres de música pertanyents a la Banda i a l’Orquestra de l’agrupació, sota la batuta del seu mestre Quique Montesinos.

Les dues formacions seran les encarregades d’interpretar en directe la música de l’espectacle titulat «RITUS», previst dins de la gala. L’actuació es durà a terme davant de més de 13.000 espectadors i comptarà amb retransmissió en directe per televisió.

• Entitat: Societat Musical La Primitiva Setabense («La Vella») de Xàtiva.
• Esdeveniment: Gala d’Elecció de les Corts d’Honor i Falleres Majors de València 2027.
• Data i hora: Dissabte 26 de setembre, des de les 19.00 h.
• Lloc: Roig Arena de València.
• Participants: 140 músics de Banda i Orquestra dirigits per Quique Montesinos.

La entrada La Primitiva Setabense actuarà en el Roig Arena en l’elecció de las falleres majors de València aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

• Les actuacions se celebraran en el Teatro Rambal d’Utiel (dissabte 19 – 20h), la Casa de la Cultura d’Enguera, (diumenge 20 – 18h), i el Molí Pasiego de Sueca (dissabte 26 – 20h), amb entrada lliure fins a completar aforament

Dijous 17 de setembre de 2026.- El projecte ‘Territori Simfònic’, que organitzen la Diputació de València i la Fundació Sonora, torna este mes de setembre amb tres concerts que se celebraran en les localitats d’Utiel (Teatro Rambal, dissabte 19 a les 20h), Enguera (Casa de la Cultura, diumenge 20 a les 18h), i Sueca (Molí Pasiego, dissabte 26 a les 20h), amb entrada lliure fins a completar l’aforament.

La iniciativa cultural impulsada des de l’àrea de Vicepresidència Primera, dirigida per Natàlia Enguix, arriba així a la Plana de Utiel-Requena, La Canal de Navarrés i La Ribera Baixa, complint amb el seu objectiu de connectar les comarques valencianes a través de la música i actuar en espais patrimonials i arquitectònics en una gira en la que s’oferiran un total de sis concerts.

En esta ocasió, la gira la protagonitza l’Orquestra Simfònica Caixa Ontinyent, dirigida per Roberto Turlo, i compta amb la participació de l’actriu i cantant italoargentina Graciela Di Palma, el bandoneonista uruguaià Leonel Gasso i el pianista italià Fabrizio Mocata, nominat en els Latin Grammy.

L’Orquestra Simfònica Caixa Ontinyent oferirà el programa ‘Tango concertante, esencia de Buenos Aires’, una vibrant producció escènica que combina música simfònica, veu i dansa en directe, inspirada en l’univers musical del reconegut compositor argentí Astor Piazzolla i el tango tradicional i contemporani, baix la direcció artística i musical de Turlo, oboé solista de l’Orquestra de València, formació titular del Palau de la Música. En els concerts també s’abordaran obres d’Homer R. Perera, Carlos Gardel, Richard Galliano i Mocata.

Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València i diputada de Comarcalització, destaca que “Territori Simfònic porta una proposta de qualitat i d’excel·lència musical a municipis i ciutats de la província de València. El nostre objectiu no és un altre que acostar la cultura a la ciutadania de les nostres comarques, potenciar la seua oferta musical i vertebrar el territori amb programes que aposten pel talent dels nostres músics i pel patrimoni que atresorem i que posem en valor amb esta i altres activitats”.

Creixement artístic

Toni Revert, president de la Fundació Sonora, assegura que “la Fundació Sonora i la Diputació de València desenvolupan ‘Territori Simfònic’ com una acció cultural amb retorn econòmic i promocional que impulsa l’atracció de públic visitant i el turisme de proximitat; la projecció exterior d’Utiel, Enguera i Sueca i del seu patrimoni; i la dinamització de l’hostaleria, la restauració i el comerç local”. Revert assenyala que “un altre dels objectius és brindar un repertori exigent que ajuda al creixement artístic dels nostres músics, que afronten en estos concerts davant el públic magnífiques experiències amb altres prestigiosos intèrprets i fomenta oportunitats professionals i formatives”.

Per part seua, Lluís Muñoz, vicepresident de la Fundació Sonora, indica que “la gira proporciona

a les comarques una programació singular, diferenciadora i d’alta qualitat”; i remarca que “el projecte permet integrar als municipis en una gira compromesa amb la reivindicació d’espais patrimonials, la descentralització i la promoció”.

El projecte va arrancar en l’Auditori del Parc Sant Felip de Benimodo (La Ribera Alta) el 25 de juliol, i va continuar en la Plaça Palau d’Aielo de Malferit (La Vall d’Albaida) el dia 29. En estes dos actuacions, molt celebrades per un públic que va dedicar llargs aplaudiments a l’Orquestra Simfònica Caixa Ontinyent i als músics solistes, es van omplir els aforaments. L’últim concert conclourà a la Casa de la Cultura d’Oliva (La Safor) el divendres 3 d’octubre a les 19h.

La entrada La Diputació i la Fundació Sonora porten els concerts de ‘Territori Simfònic’ a Utiel, Enguera i Sueca aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El concert d’Ismael Serrano a Ontinyent ha entrat en la recta final de la venda d’entrades amb pràcticament totes les localitats exhaurides. A poc més d’una setmana de l’actuació, només queden disponibles 59 de les 542 entrades del Teatre Echegaray habilitades per al concert, en concret 2 localitats de platea i 57 d’amfiteatre. La resposta del públic confirma així la gran expectació generada pel retorn a Ontinyent del reconegut cantautor, que actuarà el pròxim 25 de setembre a la ciutat, deu anys després de la seua anterior visita. Serrano arribarà al Teatre Echegaray amb la seua gira “Guitarra y voz”, una proposta de caràcter acústic i més íntim en què la veu i la guitarra compartiran protagonisme amb un repertori que repassarà alguns dels seus temes més coneguts i incorporarà també noves composicions.

El regidor de Cultura, Àlex Borrell, ha assenyalat que “la resposta del públic està sent magnífica i ens trobem ja davant les últimes entrades disponibles per a un dels concerts més destacats de la programació cultural de tardor”. Borrell ha animat “les persones que encara no tinguen la seua entrada i vulguen gaudir d’Ismael Serrano al Teatre Echegaray a aprofitar les últimes localitats disponibles”. El responsable de Cultura ha remarcat que “el fet que pràcticament totes les localitats s’hagen venut abans de l’arribada del concert demostra l’interés que genera comptar a Ontinyent amb artistes d’aquesta trajectòria” i ha incidit en les característiques de la proposta: “La gira ‘Guitarra y voz’ ofereix un format molt proper, que permetrà al públic gaudir de les cançons d’Ismael Serrano d’una manera especialment directa i en un espai com el Teatre Echegaray”.

El concert forma part de la programació cultural de tardor de l’Ajuntament d’Ontinyent, que inclou propostes de teatre, música, dansa, circ i titelles per a diferents públics i compta amb la participació d’artistes i companyies de reconegut prestigi. Les últimes entrades disponibles es poden adquirir a través de la plataforma de venda d’entrades de Caixa Ontinyent i presencialment a la Casa de Cultura-Palau dels Barons de Santa Bàrbara, amb un preu de venda anticipada de 20 euros.

La entrada La poesia d’Ismael Serrano exhaureix les entrades al Teatre Echegaray aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Una trajectòria de prestigi internacional

D’origen búlgar, Stoyanova és llicenciada per l’Acadèmia Nacional de Música «Pancho Vladigerov» de Sofia. Des de 2015 exercix al Conservatori Superior «Joaquín Rodrigo» de València i, des de 2012, dirigix el Cor de la Unió Musical Santa Cecília d’Onda. La seua carrera compta amb nombrosos guardons, com el V Premi Firacor de Cocentaina (2021) o reconeixements internacionals a Bulgària. A més, en l’última dècada ha tingut un paper clau en les produccions operístiques del conservatori valencià com a directora de cors i directora musical.

Horaris i convivència veïnal

La jornada formativa tindrà lloc a l’Espai Cultural de la Música Nova i es desenvoluparà entre les 9:30 h i les 18:30 h, organitzada en cinc sessions de treball repartides al llarg del dia.

A més de la formació tècnica, l’esdeveniment tindrà un fort caràcter festiu i social per a commemorar les tres dècades de trajectòria del Cor Ciutat de Xàtiva. Els participants —procedents de vora 20 agrupacions corals i 15 poblacions diferents— compartiran un dinar germandat amb plats típics locals com cassoles d’arròs al forn i almoixàvenes, oferint un espai per a intercanviar impressions, experiències i projectes futurs.

La entrada Xàtiva acollirà una màster class de cant coral amb la catedràtica Nadia Stoyanova aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

L’Ajuntament d’Ontinyent ha presentat la seua programació cultural municipal per a la tardor, una temporada que inclourà 13 espectacles de teatre, música, dansa, circ, titelles i altres propostes durant el que resta d’any. Entre els noms més destacats de la temporada es troben el cantautor Ismael Serrano; els actors Pepe Viyuela i Antonio Molero; la formació de música antiga Capella de Ministrers; o l’acròbata Wilbur, exartista del Cirque du Soleil.

El regidor de Cultura, Àlex Borrell, ha destacat que es tracta d’una programació “de qualitat, equilibrada i pensada per a tots els gustos i per a tots els públics”, que combina diferents disciplines i formats. “Tenim teatre, música, dansa, circ i titelles, amb propostes familiars, escolars i per a públic adult”, ha assenyalat. Borrell ha posat en valor especialment la diversitat de la proposta i la presència de grans noms de l’escena. Borrell ha remarcat també la importància que Ontinyent continue formant part dels circuits de programació cultural com el Circuit Cultural Valencià i el programa estatal Platea, “que ens permeten oferir espectacles de primer nivell i facilitar l’accés a una cultura diversa i de qualitat”.

La temporada arrancarà el diumenge 20 de setembre a la Sala Gomis amb Garfio i el llegat de Peter Pan, una proposta de JM Gestión Teatral adreçada al públic familiar a partir de 4 anys. L’espectacle revisita l’univers de Peter Pan des d’una mirada diferent, amb màgia, humor i fantasia. El primer gran nom de la temporada arribarà el divendres 25 de setembre al Teatre Echegaray amb Ismael Serrano i la seua Gira acústica: guitarra i veu. El cantautor madrileny oferirà a les 20.00 hores un concert de 110 minuts en un format íntim en què la veu i la guitarra seran les protagonistes, quedant a la venda les últimes entrades.

El diumenge 4 d’octubre coincidiran dues propostes de característiques molt diferents. El Parc Juan Carlos Ferrero acollirà La Vida Toroidal, de la companyia De Carrer, un espectacle gratuït de circ per a tots els públics; i eixa mateixa jornada el Teatre Echegaray acollirà El barbero de Picasso, una producció del Teatro Español i Amor al Teatro protagonitzada pels coneguts actors Pepe Viyuela i Antonio Molero. Dirigida per Chiqui Carabante, la comèdia recrea la relació d’amistat entre Pablo Picasso i el seu barber, Eugenio Arias, durant l’exili a França.

La programació continuarà el dijous 8 d’octubre amb Amors e Cançó, el concert amb què Capella de Ministrers retrà homenatge al rei Jaume I; i la celebració del 9 d’Octubre continuarà el divendres 9 d’octubre amb una proposta de dansa contemporània a la plaça de la Concepció. El divendres 16 d’octubre serà el torn de Cactus Teatre amb Rogles de cançons i misèria, una proposta que combina teatre, música i cançons tradicionals per recuperar les històries de les dones de la postguerra.

La dansa tornarà a ser protagonista el diumenge 1 de novembre amb Dominare, la nova proposta de la Companyia Maduixa. La 41a Mostra Internacional de Titelles de la Vall d’Albaida també tindrà presència en la programació municipal amb dues propostes el divendres 6 de novembre; i divendres 27 de novembre, el Teatre Echegaray acollirà Postals, de L’Horta Teatre, una comèdia documental en valencià que recorre amb humor i ironia l’evolució del turisme des dels anys seixanta fins a l’actualitat.

La música tornarà a protagonitzar la programació el divendres 4 de desembre amb el concert de jazz i cinema de Babalú Band, i l’epíleg a esta programació serà el 3 de gener amb amb Víctor Ortiz, conegut artísticament com Wilbur, és exacròbata del Cirque du Soleil i campió d’Espanya d’acrosport. La seua proposta, està dirigida a tots els públics i ha tingut una destacada trajectòria en teatres i festivals de tot l’Estat.

La entrada Ismael Serrano, Pepe Viyuela, Antonio Molero i Capella de Ministrers lideren la tardor cultural d’Ontinyent aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

L’Ajuntament d’Ontinyent i l’Associació de Festes del Camí dels Carros han presentat aquest dijous la programació de les festes del Camí dels Carros 2026, una edició que tindrà com a principal atractiu la commemoració del 25 aniversari del Costera Rock, una cita que enguany comptarà amb una programació especial impulsada amb la col·laboració municipal.

Durant la presentació, l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, explicava que la col·laboració municipal amb aquesta edició especial va sorgir després de les reunions mantingudes amb l’organització de la festa per tal de donar suport a la celebració del 25 aniversari del Costera Rock. L’alcalde destacava que aquesta efemèride representa també «una bona oportunitat per continuar promocionant els grups locals, apostar per la música en valencià i complementar l’àmplia oferta que ja tenen les festes del Camí dels Carros».

Rodríguez incidia especialment en el valor que tenen les festes de barri, recordant que, junt a les grans celebracions que comparteix tota la ciutat, Ontinyent compta amb un ric calendari festiu als diferents barris que contribueix a mantenir vives les tradicions i a generar espais de convivència. En aquest sentit, explicava que el suport al Costera Rock també pretén acostar les festes del Camí dels Carros al conjunt de la ciutadania, convidant veïns i visitants a descobrir una celebració «molt familiar, molt propera i que cada vegada atrau més gent».

Per la seua part, la regidora de Fira, Festes i Tradicions, Àngels Muñoz, destacava que l’Ajuntament ha volgut acompanyar enguany l’Associació del Camí dels Carros perquè el 25 aniversari del Costera Rock es convertisca en «un any especial, carregat d’activitats i integrat dins de tota la celebració de la festa». Muñoz explicava que aquesta edició del festival s’amplia a dos jornades i manté la seua aposta pels grups locals, alhora que incorpora novetats pensades per arribar a nous públics.

Així, el divendres 11 de setembre actuaran els grups Salsa El Teló, Hermano Salvaje i Trocamba Matanusca, mentre que el dissabte 12 de setembre tindrà lloc una de les principals novetats de l’edició: el Costera Rock Infantil, que comptarà amb l’actuació de Ramonets a partir de les 20:00 hores. La regidora explicava que es tracta d’un grup de rock en valencià adreçat al públic infantil i familiar, una proposta que permetrà «donar a conèixer la festa a les famílies i animar tota Ontinyent a acostar-se al Camí dels Carros».

El president de l’Associació de Festes del Camí dels Carros, Marc Martí, detallava una programació que començarà aquest mateix divendres amb la tradicional penjada de banderes al carrer i que continuarà diumenge amb la missa de campanya. El cap de setmana següent arribarà el Costera Rock, mentre que el dissabte gran de les festes inclourà la tradicional baixada del gegant, les carrosses, tallers infantils, el Costera Rock Infantil, la dansà i el ball popular.

Els actes continuaran diumenge amb la xocolatada, l’esmorzar popular i la missa a l’església de Sant Rafael. Finalment, l’últim cap de setmana de les festes tindrà lloc la tradicional romeria al Santuari d’Agres, una de les cites més emblemàtiques de la programació, en la qual enguany tornarà a participar el gegant Gaspar, que recorrerà a peu el trajecte des del Camí dels Carros fins al santuari. Marc Martí agraïa la col·laboració de l’Ajuntament d’Ontinyent per fer possible una edició «més especial i més gran» del Costera Rock coincidint amb el seu 25 aniversari, i convidava tota la ciutadania a participar de les festes.

La entrada El Costera Rock celebra el 25 aniversari dins les festes del Camí dels Carros aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

«Adónde irán los besos que guardamos, que no damos. Dónde se va ese abrazo si no llegas nunca a darlo…», canta Víctor Manuel. A quin dipòsit sideral hagueren anat a parar les tones de felicitat, energia i emocions del concert d’aquest dissabte si el dia 15 s’haguera suspés sense nova data? Com que no va passar, allò de suspendre i au, la pròrroga de la Fira d’Agost de 2026 va reunir en la Murta totes eixes ganes de festa pel concert ajornat. I les va convertir en el que ja és un dels grans espectacles en la memòria de Xàtiva. Com el d’Ana Belén i Víctor Manuel del 84, com els de Miguel Bosé i Mecano del 88 i el 89. Com el de Julio Iglesias en 2001, el de Chenoa i Bisbal de 2002, el d’Elton John de 2007, el de Raphael en 2011… O el de La Fúmiga en 2024. Amb la intensitat addicional que era el concert de comiat del grup, eixa cerimònia de l’excepcionalitat va cobrar major intensitat. I el camp de futbol fou una festa colossal. A la una i trenta-cinc minuts de la matinada, tot era ja història.

Amb tres estades prèvies a Xàtiva (en la Nit Jove de la Fira de 2019, amb Diluvi i Auxili; en la de 2021, amb Maluks i Oques Grasses, i en 2024, al costat de The Tyets i Lia Kali), La Fúmiga conta els seus concerts per èxits. Ja fa dos anys, les entrades s’acabaren unes quantes setmanes abans. Enguany, amb l’horitzó d’una retirada dels escenaris coronada amb els concerts en el Roig Arena en octubre, la banda d’Alzira ho va repetir: 7.000 localitats venudes i una expectació inusitada. La resposta definitiva, dissabte: una hora i mitja de música intensa; desenfrenada per moments. Uns músics entregats. I un públic que assistia, conscient, a un fet artístic si no irrepetible (qui sap…) sí, almenys, que no tindrà lloc en molts anys. Amb Gràcies per tant es va acabar tot, i com diu la lletra: ara ens queden les cançons.

Per arribar a l’èxtasi amb La Fúmiga, en la Murta van passar abans altres coses interessants. L’aroma de Smoking Souls es feu present en la figura de Romàntic Dimoni. Carles Caselles (Pego, 1989) té ara un projecte en solitari i els concerts poen del seu nou disc, Primer moviment i del passat amb la banda. Mentre que la figura emergent de la nit no fou altra que la joveníssima Naina (Algemesí, 2006), una nova aportació a la música urbana en valencià i compromesa que només té un disc encara, i que per tant va oferir uns quants covers de gran repercussió com La Perla, de Rosalía, o Superestrella, d’Aitana.

Romàntic Dimoni començà el concert amb tres seguides: Osca, Batec i Malbé. «Boniques, bonics. Un plaer, qué xulo», saludà seguidament. Després de La Trinxera cridà «Visca el País Valencià, visca Xàtiva. Defensem el que és nostre». Per la paret del nou edifici annex del Josep de Ribera es van despenjar, secretament, dues pancartes on es llegia «Educació pública». L’artista va seguir amb Escorpí, la guerrera Un comando; L’únic cérvol del comtat i, del repertori amb Smoking Souls, Eterna força, L’incendi i Volves de neu, per tornar a les cançons de 2026 amb L’amor contra la màquina, La voràgine i Aurora roja. I per tancar, eixa successió de brindis per les coses que cal salvar que és Salut! Poc més d’una hora de concert i tota una exhibició de rock en valencià.

A les 22.30 apareixia en l’escenari Naina, amb la vigorosa Tot i res. Donà pas a Enamorar-me de mi i Blanca. Per passar a cantar la versió de Superestrella, d’Aitana. La cantant de la Ribera Alta no va ocultar la ilusió que li feia aquesta gran cita de Xàtiva. «La veritat és que ens fa molta il·lusió estar ací, és la nostra primera gira i la primera vegada que cantem ací a Xàtiva. I em fa molta ilusió també oferir-vos la primera cançó que vaig traure. Es titula Estima’m. Algú se la sap?», preguntà. Després de la intensitat dels temes inicials, aquesta la tocà ella sola amb la guitarra. El recital continuà amb La Perla, Solet, Vives o mortes (títol del disc), la versió del Que tia!, de La Fúmiga, i un altre cover, el de La dansa del vestit, de Txarango, per a Naina «la millor cançó en valencià que s’ha escrit mai». Ahí queda això.

Més temes: Fàcil, Tabú, Diuen per ahí, Capaç… I una altra versió, la de la famosa La revolución sexual, de La Casa Azul. Per cert, totes les versions tenien una durada mínima. Coses de l’era Tiktok? Aquest tram donà pas a una de les sorpreses de la nit: l’aparició en l’escenari, per anticipat, d’Artur Martínez de La Fúmiga. Van cantar junts No sé ballar i un tast, només un tast, de Nuevayol. El tram final fou Al meu país (no, no confondre amb el país on la pluja no sap ploure, de Raimon); 184, Atrevida i finalment Pecat Original, de Figa Flawas. Però no. Dues propines: Finals i La penúltima. Eren les 23.40 hores, i Naina (Aina Escrivà) va mostrar que el valencià, també, pot ser l’eina de comunicació per a ritmes urbans, vivències adolescents o preocupacions de l’era digital.

I arribà el que tots esperaven. Eren les dotze. «Bona nit, Xàtiva. Un dels llocs preferits per a fer la nostra música!», digué la veu principal de la banda. Al ritme de Ja no fa mal començava forteta una festa que no decauria. «Xàtiva, gràcies per tots aquestos anys. Ha estat un plaer. Que cante Xàtiva, que cante la Costera, que cante tot el País Valencià!». El concert enlairava amb Koales, Rebobinar, Rècord mundial, Her, Tornar, Fanàtics de la serendipitat, L’aposta… Tot un seguit d’emocions, de gent cantant-les, d’alegria desbordada davant la fanfàrria dels metalls i la bogeria de xaranga desenfrenada de La Fúmiga. I com no, l’efecte multiplicador d’un recinte de gom a gom.

Però quedava material. Cançó que mai s’acaba, No sé ballar (ara era Naina qui tornava la visita); Hora blava, Fotosíntesi, Principis, L’orquestra del Titànic, Espremedors i, per rematar, la desbordant Gent de la Mediterrània. Era, però, un fals final. Artur prenia la paraula de nou per anunciar que, malauradament, la sorpresa del dia 15 no estava disponible aquest dissabte 21. «La persona més bonica del món, que conserva la nostra música i la nostra cultura popular, no pot donar-nos hui eixa sorpresa per què té actuació». Es referia a Pep Gimeno, Botifarra. I per suplir-lo, Martínez demanà que el cor immens de la Murta cantara La malaguenya de Barxeta, en concret la tornada «Vinc del cor de la Costera. Vinc del cor de la Costera, el poble dels socarrats, d’allà on renaix de les cendres. D’allà on renaix de les cendres, el meu País Valencià». I el cor, com una sola veu, secundà la demanda i es creà un moment d’enorme emoció. «Que visca Xàtiva, la Costera i el País Valencià antifeixista!», coronà Martínez.

Però era un final tan fals que, en realitat, quedaven Covards, Havia de passar, Ja dormiré… i el fermall apoteòsic i irresistible de Gràcies per tant. Una i mitja de la matinada. S’havia acabat el que, ara per ara, potser el concert més intergeneracional que eixsteix: cap perfil majoritari. Gent de 40, 50, 60 anys. Adolescents, joves parelles; pares i mares amb els seus fills, una barbaritat de xiquets… Una immensa pista de ball, en valencià i amb eixa sensació de plenitud de les nits màgiques i tal vegada irrepetibles. Ja no era la Fira. Però ni es notava. La productora Pro21, un exemple de compromís per la llengua i per portar el valencià als grans recintes i amb els ritmes actuals, ho ha fet possible de nou. Ja van deu anys de Nit Jove. Que no s’acabe.

La entrada La Fúmiga i Xàtiva es separen per sempre aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

Ja tocava un concert de Feliu Ventura. Ja tocava —feia deu anys— que el músic xativí obsequiara els seguidors amb un magnífic recital, ara el de presentació del nou disc. Però no només era això. La plaça de la Seu de Xàtiva acollia el sempre icònic Festival de la Cançó, i el concert únic (edició XXIX) es presentava amb un complement artístic enriquidor: el quartet de cordes Sons de Dones, quatre xativines que recuperen el repertori de dones compositores. La seua presència en gran part del concert donà profunditat clàssica a l’actuació, que ja era potent amb un quartet de guitarra, baix, bateria i teclats (més acordió) i l’ocasional presència de la viola de roda. Adeu, la cançó que al tímid patològic que és Feliu Ventura li permet acomiadar-se cantant, va ser de nou la peça amb la que tancà un recital d’un compromís brutal: amb l’educació pública, pel feminisme, pels damnificats de la DANA, pel valencià, per la lluita. No sabem si sorda. Però constant.

El concert començà amb tres de les peces principals del nou dis: Com un sol segant el cel, Un intrús en el meu son, i En guàrdia. Pertanyen al novíssim Tot el que hem guanyat perdent. I quan els directes i les escoltes facen el seu paper, estan en posició d’eixida per quedar-se en els directes com tres de les cançons més importants de la ja extensa trajectòria del cantautor de Xàtiva. Una, pel pes de la nostàlgia (Hui t’he recordat en un altre lloc on nosaltres érem tu i jo) i per la pinzellada social (en un pis de la teua ciutat que ara no podríem pagar). L’altra, per allò de refer-se: (Ara que han passat un parell d’anys i he empassat el tràngol coll avall. Fa dos anys que ja no som amics i em trobe bé i crec que ja puc parlar d’això...). I la tercera, per l’inocultable desencant (desencant optimista, valga l’oxímoron) d’una lletra que diu «Vas cansat, no tens temps, volen les hores: Decebut, tot t’ho mires sense ganes. Lluny dels anys de combat a la intempèrie. Ara et quedes adormit a mitja sèrie» i que, tot i això, enllaça amb «I si apagues tot el que tingues encés, per a encendre allò que havies apagat? No és moment de llançar la tovallola: Tanca els punys, joc de peus, posa’t en guàrdia».

«Vinc a presentar-vos el disc Tot el que hem guanyat perdent, que té un títol contradictori, ja ho aniré explicant… Encara que semble que anem perdent, no vos preocupeu: a la fi, guanyarem». Eren les primeres paraules de la nit. Tot seguit, es succeïren Cançó de bressol enmig del col·lapse, Torn de preguntes (un al·legat contra els polítics que no accepten preguntes en les seues compareixences públiques) o Finalment, una defensa del cantautor Pablo Hasél, qui porta sis anys empresonat per dir «el que tots sabem: els borbons són uns lladres. Els lladres són ells, però el que està en la presó és qui ho denuncia…».

No sé què sent la dedicà a la família de Guillem Agulló, el jove assassinat pels feixistes el 1993 amb qui Feliu, segons confessà, sempre ha sentit l’evident afinitat ideològica però també la personal: tenien la mateixa edat, escoltaven les mateixes cançons i proclamaven les mateixes consignes, digué. La seua terrible mort fou, paradoxalment, un punt de partida per a ser més forts en la lluita, afegí. Continuà amb Memòria d’una fibra sota acrílic i metall, dedicada al pintor Antoni Miró. Curiosament, l’artista plàstic alcoià fou qui li va permetre apropar-se de manera més directa a la memòria d’Ovidi Montllor per què, tot i ser un dels seus referents, Feliu no el va tractar personalment. Això sí, com ja ha recordat en alguna ocasió, el cantant xativí guarda memòria mítica dels recitals a Xàtiva de 1987 i 1994, als qui ell va assistir sent un xiquet i un adolescent i on es va forjar, sense saber-ho encara, l’estil de Feliu: «la cançó protesta des de la dolçor i la tranquil·litat», com molt bé diu el professor Pere Molina.

Soledat, la gran aproximació de Feliu als versos d’Estellés, tancà eixe tram més íntim sense músics. Tornarien amb la següent cançó, Habitar-te, dedicada a totes les dones que fan dels homes millors persones, va proclamar. A les dotze de la nit, expressament, va sonar El que diuen els arbres. Peça del Ventura més arrelat a la infantesa i el passat, la va dedicar al seu avi Agustí, qui el recollia de la guarderia a pocs metres d’on ell estava cantant ara. Va prosseguir amb Me’n vaig i amb Quan el cel es torne negre, aquesta última sobre els estralls de la DANA i la indigna actuació de l’aleshores president Mazón. La cantà amb la convidada de la nit, La Maria, qui l’any passat protagonitzà aquest festival. Història d’un sofà, el poètic arrelament als objectes, va coronar el fals final.

Amb la represa tenia guardades encara quatre cançons. Tot el que hem guanyat, títol del nou disc i declaració d’intencions de la fe en una victòria final; Tu dona-ho tot, dedicada al seu fill (Menja’t el món, somia més. Et done el temps, tu dona-ho tot!), i Lloc 2 (Tornar al meu carrer. Trobar la mateixa gent. Udolar com un gos perdut. A la porta de casa. Entrar al mateix bar. Seure, on solíem, junts…), amb l’esmentada Adéu, ara sí, final absolut i enorme ovació.

Suport a les reivindicacions educatives

Feliu va prestar l’escenari als representants d’ASME, Associació de Suport Mutu Educatiu, que van plantar un punt informatiu en la plaça. Dues d’elles, Dolors Pérez i Núria Orquín, van sortir a l’escenari per llegir dos manifestos en defensa de l’ensenyament públic. Entre altres missatges, Orquín va demanar la mobilització «per la millora i la normalització de l’ús i de l’ensenyament en valencià, que els darrers anys s’ha vist atacat amb lleis i decrets que redueixen la seua presència en les aules», mentre que Dolors feu un agraïment al suport rebut en la vaga i la defensa compartida de les reivindicacions. «Sabem que vosaltres, no docents, heu entés la importància de la creació d’un sistema educatiu fort. I vos heu unit a nosaltres donant-nos forces per continuar. Moltes gràcies».

Fotos: Alex G. Taengua

La entrada Entre el desencant i l’esperança: Feliu Ventura en estat pur aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Els assistents van gaudir d’un repertori replet d’emoció que reinterpretava a ritme de jazz, swing i sonoritats de gran format els grans èxits del mític artista alcoià Camilo Sesto, sota la cuidada direcció del cèlebre trompetista valencià David Pastor.

Proximitat, complicitat i arrels familiars

Més enllà de l’impecable nivell musical, el puntàlgid de la vetlada va arribar de la mà del mateix Daniel Diges. L’artista va derrochar simpatia i va dedicar constants gestos de complicitat als assistents, mostrant una proximitat excepcional que es va ficar el públic a la bossa des dels primers compassos.

Durant una de les seues intervencions entre cançó i cançó, Diges va revelar el vincle personal que el uneix al municipi: va confessar tindre familiars directes a la localitat, un motiu pel qual coneix bé Xàtiva i les seues fites. Aquesta revelació va deslligar una calorosa ovació a les graderies de La Murta, creant un ambient de complicitat únic que es va mantindre fins al bis final.

El talent local, protagonista als Jardins del Palasiet

A la mateixa hora que la fúria de la Big Band ressonava al camp de futbol, l’activitat musical no es detenia en altres punts del municipi. Als Jardins del Palasiet (Palais Royal), el protagonisme va ser per al talent local de la mà dels Bonitos Redford. El grup xativí va oferir un potent directe repassant els millors clàssics del rock dels anys 80 i 90, tant de l’escena nacional com internacional, fent cantar i ballar al públic en una nit on Xàtiva va demostrar la seua gran varietat i riquesa musical per a tots els gustos.

La entrada Connexió total a La Murta: Daniel Diges enamora Xàtiva amb el seu homenatge a Camilo Sesto aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

Entre que OBK viu una segona joventut musical i que Cara B oferia tot el seu potencial en un escenari amb plenitud de mitjans, la nit de dimarts en la Murta de Xàtiva va esdevindre un espectacle redó. Tres hores de música i sis mil espectadors contents, tot i que Jordi Sánchez deia des de l’escenari que n’érem quinze mil. El sextet xativí va embarcar el públic en un repertori netament ochentero, on Duncan Dhu  i Loquillo van destacar. OBK, per la seua banda, va demostrar que el pas de solista a duet no minva la potència de la seua proposta, un pop electrònic de molta pegada. I que Sánchez, als 58 anys, està molt en forma.

Cara B és, sens dubte, una de les formacions locals més sòlides. El seu èxit es basa gairebé en exclusiva en els covers o versions. Al sextet liderat pel showman suprem dels xativins, Ángel Patiño, l’hem vist actuar en espais i magnituds de tota mena. En massa ocasions, amb poca ajuda per al lluïment. Així que una Murta immensa, un escenari de grans dimensions i la potència de llum i so del format eren, en principi, una arma de doble fulla: o els venia gran o triomfaven. Van triomfar. El concert s’encetà puntualíssim, a les onze, amb un encertat vídeo que ja havia circulat per xarxes. I acabà a la 12:30.

La nit començà amb Guárdalo, Dame más i La sangre de tu tristeza (Los Ronaldos, Loquillo i Gabinete Caligari). «Estem molt contents de cantar en la nostra terreta, és una passada aquest escenari. Ens a endinsarem en una galàxia meravellosa», convidà el sempre creïble Patiño, que cantà de cine i que va tenir en Paco Egea un formidable suport vocal. El recital proseguí amb eixa oda a l’ofegament de les penes amb l’alcohol que és Licor, de Comité Cisne. I dos peces de gran intensitat: Lobo Hombre en París de La Unión (escoltada en directe fa un mes en Nits al Castell en la veu del seu cantant, Rafa Sánchez) i No hay manera, de Ronaldos-Coque Malla. Curiosa, aquesta peça. És, en realitat, de 2007 i s’escriví per a la tornada als escenaris de Los Ronaldos, tot i que Coque Malla, en solitari, l’ha situat en l’òrbita de les cançons més populars dels últims vint-i-cinc anys.

El concert va continuar amb Groenlandia, de Los Zombies. I amb tres classiquíssims, Sabor de amor, Cien gaviotas i En algún lugar, és a dir, Danza Invisible i Duncan Dhu per partida doble. La banda va introduïr a continuació Un beso y una flor de Nino Bravo, però en eixa versió reggae de Seguridad Social, de 1996. Per tornar a Loquillo amb Feo, fuerte y formal. I fer enlairar la nit encara més amb Mescalina (Los Rebeldes).

No és de les previsibles en un revival dels vuitanta Enfermera de noche, de La Mode. I tampoc, per altres motius, Bohemian Rhapsody, de Queen. En aquesta, Patiño va apareixr en l’escenari amb corona i túnica, a la manera de Freddie Mercury. A continuació tocaren Esos ojos negros, de Duncan Dhu (introduïda, per cert, amb una ràfega de It’s a hare, de Bonnie Tyler), 20 de abril, Celtas Cortos, i una inesperada Viviendo deprisa, d’Alejandro Sanz, poc representatiu dels vuitanta però sempre efectiu. Per recular als setanta amb Gloria, molt versionada però essencialment d’Umberto Tozzi. Barco a Venus (Mecano), seguidament, donà pas a l’eufòria col·lectiva que suposà A quién le importa, d’Alaska y Dinarama. I un remat de concert d’allò més sofisticat: el Don’t You (Forget About Me) de Simple Minds.

Patiño, veu solista; Paco Egea (veu i guitarra); Masahiro Aramaki (guitarra eléctrica solista), Quino Sanchis (baix elèctric), Genís Ibáñez (teclats) i Gaspar Nadal (bateria) van oferir possiblement el concert de les seues vides. El públic, així ho pensa. Segurament, ells també.

I arribà el torn d’OBK, que rebia a un públic festiu i entregat a la causa musical. Feia 23 anys de l’únic concert anterior a Xàtiva: en la Fira d’Agost de 2003, amb Los Secretos i en idèntic escenari. Amb una trajectòria de 35 anys, el duet de Sánchez i Miguel Arjona deixà de ser-ho en 2012. Des d’aleshores, amb el mateix nom, OBK és Jordi Sánchez en solitari. I els concerts poen de les primeres i reeixides produccions (1991, 1993…) com del disc de 2026, Vértigo, que és el primer treball d’estudi en onze anys. Amb pocs però contundents músics, ja que la proposta d’OBK es sustenta en les bases electròniques, el concert s’acompanyà d’una potent proposta audiovisual d’estètica futurista i de l’era robòtica.

Obrí amb el dos-miler Tú sigue así. Per continuar amb Oculta realidad, del 91. En Quiéreme otra vez i Dicen va alternar, de nou, l’etapa dels 2000 i la dels inicis. En la cinquena cançó, una de les fortes: De qué me sirve llorar (Nunca en la vida pude imaginar, que hubiera en el mundo tanta soledad. De que me sirve llorar. Jamás estás, de que me sirve llorar...). I Falsa moral, novament del 2000. Per tornar al 91 amb La princesa de mis sueños, tal vegada la part més reposada del recital i la que donaria pas a un dels temes del recent disc, Maldita mujer (Y vuelvo a caer, si te vuelvo a ver. Rendido a tus pies; veneno es tu piel…). Era la fi de les tres quartes parts del concert. Quedava, segons l’artista, la traca final.

Eixa traca adés esmentada era: Mi razón de ser, del 95. Lucifer (espectacular mise en escène per a aquesta peça de 2003; El cielo no entiende, del primer disc, i En Berlín, del disc nou i amb una potència i un estil OBK intactes. Per rematar amb dues de fa vint-i-cinc anys, Yo no me escondo i la versió del Personal Jesus de Depeche Mode. Se sabia, però, que no podia deixar l’escenari sense oferir eixe himne de 1991 que és Historias de amor. (Historias de amor. Ojos que miran con ilusión. Pasiones vividas entre los dos (entre los dos) imposibles de borrar…). Qui no la va cantar dimarts a la Murta? Pense que ningú. I més encara quan Jordi Sánchez, vigorós i entregat tota la nit, feu insistents invitacions a cantar-la i fer del recinte un monumental cor submergit en la nostàlgia. «Gràcies, gràcies, Xàtiva!», repetia en una inacabable cortesia amb el públic, saludant des de tots els angles de l’escenari. Se’l notava content. OBK ha tornat.

La entrada La Murta s’entrega a la nostàlgia vuitantera de Cara B i la segona joventut d’OBK aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.