La gran gesta de la jornada la va protagonitzar Eric, qui, sent encara de categoria sub-8, va aconseguir proclamar-se campió absolut del torneig. El va acompanyar al podi el seu company Marc Blasco, qui es va adjudicar el subcampionat després d’una emocionant i decisiva última ronda disputada per tots dos jugadors.

L’èxit del club va continuar amb les actuacions de Sofía i Sergi, els quals van tancar el torneig amb uns sòlids 5 punts. Sergi, a més, es va coronar com a segon classificat en la categoria sub-16. Per la seua banda, Enzo va completar una actuació molt destacada sumant 4,5 punts i mantenint-se al llarg de tota la competició en les primeres taules.

Finalment, els jóvens Marc Simon (3 punts) i Keanu (2 punts) van demostrar un aprenentatge constant i van sumar una valuosa experiència en el tauler.

El club ha compartit una galeria de 16 imatges a les seues xarxes socials per a celebrar l’esforç i els fantàstics resultats del seu planter. Enhorabona a tot l’equip!

La entrada Èxit absolut de l’Escacs La Primitiva Xàtiva al III Torneig Infantil d’Anna aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Pablo Arévalo Muñoz, coordinador comarcal de NNGG a la Canal de Navarrés, ha sigut nomenat recentment membre de l’Executiva Nacional de la secció juvenil del Partit Popular, en el marc de la renovació dels òrgans de la direcció en l’organització juvenil. El d’Ènguera s’uneix a la Vicesecretaria d’Universitats, on participarà en la implementació de plans i iniciatives relacionades amb la formació superior.

Amb aquest nomenament, la representació juvenil de la província de València a Génova 13 ascendeix a 11 membres, sent un dels territoris amb major representació. A més, compta amb 2 vicesecretaris nacionals.

L’enguerí compta amb un passat lligat a l’associacionisme juvenil, on va presidir l’associació nacional Estudiantes con la Libertad, de valors molts pròxims als del seu partit. En ella va quallar una xarxa d’estudiants nacional que va ser crítica amb la LOMLOE (llei educativa d’Isabel Celaá) i la LOSU (llei d’universitats de Castells), entre d’altres. Des de hui ajudarà a l’organització encapçalada pel seu amic Ignacio Dancausa amb la finalitat d’arrabassar a l’esquerra la universitat pública i retornar, segons diu, la llibertat a les aules.

El jove ha mostrat el seu agraïment per la confiança dipositada en ell per a assumir aquesta nova responsabilitat i ha volgut agrair el suport tant del mateix president de NNGG, com del Secretari Nacional i la Vicesecretària d’Universitats, la valenciana Rocío Navarro.

Amb el seu nomenament, la Canal de Navarrés suma un membre més en l’organigrama nacional del partit, junt amb la senadora i coordinadora comarcal del partit, Estela Darocas.

La entrada Pablo Arévalo s’incorpora al Comitè Executiu Nacional de Noves Generacions del PP aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

Un edifici no molt conegut més enllà de la Canal i poc estudiat. Així es podria resumir la motivació que ha portat Vicente Gabriel Pascual Montell (la Llosa de Ranes, 1996) a abordar en profunditat l’exconvent de Sant Josep i Santa Anna o de carmelites, a Ènguera. El resultat és un volum que repassa la història i evolució del patrimoni del temple des de la seua fundació a mitjans del XVII fins a la seua clausura, amb l’exclaustració de 1835. El convento de San José y Santa Ana de Enguera (1649-1835). Historia, sociedad y patrimonio en el Caroig ha estat editat per l’IETEC, Institut d’Estudis Territorials del Caroig, i fou presentat divendres passat en la Casa de la Cultura de la localitat amb les intervencions de l’autor, de l’alcaldessa d’Enguera, Matilde Marín; del cronista oficial, Manuel Simón, i de Pep Aparicio per part de l’entitat editora.

«El convent és un dels immobles principals del patrimoni artístic material de la Canal de Navarrés: és a la vegada un edifici molt connectat amb l’arquitectura dels carmelites descalços, seguint models que es repeteixen en tota la península Ibèrica, i un edifici que presenta aspectes originals i propis i que es troba també connectat, per la seua ornamentació i el plantejament d’espais com la capella del Carme, amb els models arquitectònics i visuals del barroc valencià», explica l’autor.

«No obstant les seues característiques, és una obra poc estudiada i poc coneguda. I amb aquest llibre intente definir una imatge la més concreta possible del desenvolupament de l’edifici i de la institució que el feu possible al llarg dels quasi tres-cents anys de la seua història, recollint allò que s’ha dit sobre ell, incorporant el corpus documental inèdit que he anat localitzant, i analitzant totes les fonts, també les obres d’art en sí mateixes i com a fonts històriques», afig. En el procés, l’autor ha localitzat «importants documents sobre la fundació, sobre el patrimoni moble en els últims temps de l’edifici…», explica.

Del procés fundacional, Pascual Montell es deté en la figura «del fundador, Joan Fabra, del que es sabia molt poc i que ara podem conéixer molt bé. Fabra és cirurgià (barber-practicant), es fa notari, i es converteix, en pocs anys, en un home riquíssim. La seua fortuna era immensa per als paràmetres de les terres de la Canal en aquells anys. A l’hora de morir fa una disposició estranya: llega la meitat d’una porció important dels seus béns al fill i l’altra la deixa per a obres pies. Per pietat? Segurament sí, però també per a reforçar la seua posició social i la dels seus descendents, a la manera dels moderns filantrops, perquè la majoria d’obres pies reverteixen en benefici de la vila. Entre elles, dona diners per a la fundació del convent, per a una millor assistència espiritual del veïnat: una cosa que hui vegem irreglevant, però que en aquell moment era fonamental», conta.

«També investigue sobre Fernando Pujades, el senyor de la vila, una figura que fins ara no comptava en la fundació: ja sabem que no sols dona l’assentiment, també s’implica activament en els preliminars i inclús paga un retaule per a la primera església», segons l’autor. Del procés d’establiment del convent, Pascual ha analitzat «com s’asseuen els frares en la vila. És la part que més s’ha treballat en la història del convent, ja que és ben coneguda per la crònica de fra Tomàs de Santa Bàrbara, però la repasse, la matisse i amplie informació amb altres fonts».

Els diferents edificis del convent es construeixen entre 1649 i 1701/11. «Parle d’on s’havia previst construir el convent, per què en cert moment es decideix traslladar-lo dins d’Ènguera, quines reticències es troba, a què es deu este canvi…». El volum aporta «una cronologia de les obres i proporciona tota la informació possible al respecte: com es plantejà l’edifici, quin aspecte presentaria a la seua conclusió, com aquesta base es transforma». L’autor estudia també els edificis des d’una perspectiva formal. «Els vinculem amb l’ampla trajectòria del seu arquitecte, fra Josep de la Concepció, un arquitecte carmelità descalç català destacadíssim en l’arquitectura catalana del XVII, molt actiu en València».

La primera meitat del segle XVIII —des de 1707 a 1748—  té en la guerra de Successió «un episodi molt important per a la història del convent, ja que suposa la pèrdua de rendes. Vàrem localitzar molta informació al respecte, que ens ha ajudat a comprendre millor els efectes del conflicte sobre Ènguera. Després d’aquest episodi s’obri un parèntesi de certa activitat econòmica, que s’allarga fins 1748, fins als terratrèmols. Localitzem informació sobre les obres que es realitzen i ens centrem en les creacions d’aquesta cronologia que s’han conservat: les pintures del presbiteri: dos grans llenços en els laterals amb escenes de la Mare de Déu del Carme i dues pilastres pintades sobre el mur, que mostren la decoració que es repetia per tota l’església i que vinculem amb la producció de Josep Amorós Gascó (1685-1754), conegut per ser l’autor del Felip V capgirat del Museu de Belles Arts de Xàtiva», destaca.

Segons explica l’autor, entre el 1748 i el 1808 continua el desplegament artístic «esperonat pels efectes dels terratrèmols, duríssims en Enguera. Es refà la cúpula, es decora amb pintures murals. Es construeix la capella de la Mare de Déu del Carme, molt vinculada amb els models del barroc valencià, i es decora el temple», resumeix. En el llibre, «documentem el retaule i, a través d’ell, l’interés que despertaven els carmelites descalços d’Enguera en les elits xativines de l’època. També hem estudiat les pintures murals que decoren les petxines i la portada, d’altíssima qualitat, que atribuïm a Salvador Valero, un pintor actiu en Xàtiva des del voltant de 1720 a la seua mort en 1771, autor d’importants pintures en els convents de la ciutat o de la decoració mural de l’església de Navarrès». 

«El segle XIX és l’etapa més mal documentada, però comptem amb testimonis interessants que hem localitzat, tals com els inventaris de l’exclaustració de 1812 i de la desamortització de 1835, que permeten conèixer bé el patrimoni moble del convent en els seus últims anys de vigència, i que han estat contrastats amb la cronística local de finals del XIX i principis del XX», explica, per afegir: «la nostra intenció era repassar la història i l’evolució artística del convent des de la seua fundació a la seua clausura. Però en l’epíleg repassem el destí del patrimoni immoble i moble del convent des del tancament, des del 1835 fins al present». 

Vicent Gabriel Pascual Montell és doctor en Història de l’Art per la Universitat de València. Va dedicar la seua tesi doctoral a l’estudi de la història i el desenvolupament patrimonial dels convents masculins de Xàtiva entre els segles XIII i XIX. En 2019 va guanyar el Premi d’Investigació i Assaig Carlos Sarthou-Premis Literaris Ciutat de Xàtiva per l’obra El convent de Sant Francesc de Xàtiva: Arquitectura, patrimoni i societat.

La entrada L’historiador Vicent Gabriel Pascual analitza en profunditat la història de l’exconvent de carmelites d’Ènguera aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Divendres 31 de juliol de 2026.- La Diputació de València ha cofinançat l’adaptació de tres camins per a invidents o persones amb visió reduïda a la Canal de Navarrés. Es tracta d’una ruta que passa molt prop del Barranc Moreno a Bicorp; una altra que discorre pels punts més importants d’Anna fins a arribar al Salt de Chella i la tercera, que ha recorregut este divendres el president de la Diputació, la de ‘Los Chorradores’ de Navarrés, començant per la part posterior des de la zona dels banys.

L’actuació en les rutes ha consistit en la senyalització mitjançant sons 3D, de l’aplicació Blind Explorer, perquè servisquen de guia. Un grup de voluntaris de l’ONCE, en una prova pilot, va donar una valoració positiva de l’experiència en la ruta d’Anna, sobretot per totes les descripcions que inclou i que s’anaven reproduint segons s’arribava als punts d’interés.

La Diputació ha invertit 50.000 euros en este projecte en el qual també han participat la Generalitat i la Mancomunitat de la Canal de Navarrés. El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha destacat que «és una satisfacció comprovar de primera mà que els recursos públics de la Diputació arriben als municipis, especialment als més xicotets, i també a les persones que troben més dificultats en el seu dia a dia». Així mateix, ha assenyalat que amb esta iniciativa «es contribuïx al fet que qualsevol persona puga disfrutar d’una comarca tan bonica i, al mateix temps, tan desconeguda com la Canal de Navarrés».

«Hem de continuar treballant -continua- perquè el nostre patrimoni siga accessible per a tots, i gràcies a esta actuació i a l’aplicació, les persones amb discapacitat visual podran recórrer estes rutes amb major autonomia i descobrir un entorn privilegiat en igualtat de condicions».

A més, Mompó ha apuntat que viure l’experiència en primera persona ha sigut «molt enriquidor» perquè «t’ajuda a comprendre millor les dificultats a les quals s’enfronten moltes persones i reforça la importància d’impulsar estos projectes». Finalment, ha incidit en què l’administració «està precisament per a arribar on no poden arribar uns altres, garantir oportunitats i fer possible que servicis i experiències com esta estiguen a l’abast de tots».

Per part seua, l’alcalde del municipi de Navarrés, Federico Argente, ha mostrat la seua satisfacció i ha subratllat que “gràcies a la col·laboració entre les tres institucions hem pogut adaptar estos camins, garantint així el dret que tenen totes les persones a disfrutar dels nostres recursos naturals”, i ha cridat a “continuar col·laborant per a reforçar el turisme a la nostra comarca, que és una gran desconeguda per a molts valencians però que compta amb uns atractius naturals extraordinaris”.

Per al director de l’ONCE a Xàtiva, César Marín, l’experiència també ha sigut molt positiva: «l’aplicació és molt intuïtiva i transmet molta seguretat durant tot el recorregut. A través de sons et va guiant constantment, avisa si et desvies del camí i també informa de qualsevol element del recorregut, a més d’oferir explicacions sobre els punts d’interés», destaca.

Marín ha manifestat que este tipus d’iniciatives són «fonamentals perquè, a vegades, s’oblida que les persones amb discapacitat visual també volem disfrutar de la naturalesa, i comptar amb ferramentes que ens permeten fer-ho de forma més autònoma suposa un gran avanç i ens fa sentir molt més independents».

La entrada La Diputació inverteix en la adaptació de camins per a invidents a la Canal de Navarrés aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

29 de julio de 2026.- La Guardia Civil y la Policía Nacional han detenido a dos hombres que habían construido una plantación de marihuana en un paraje natural de Enguera.

La investigación comenzó a principios de julio, cuando varios ciudadanos alertaron de un trasiego sospechoso de personas y vehículo en un paraje natural de la Sierra de Enguera.

En una primera aproximación discreta al lugar, los agentes observaron un campo desbrozado y un sonido mecánico constante de lo que parecía ser un grupo electrógeno.

Se confirmó que, en ese mismo lugar, en noviembre de 2023, el Grupo de Crimen Organizado de la Policía Nacional había efectuado una operación que se saldó con la intervención de 1.125 plantas de marihuana y la detención de 8 ciudadanos de nacionalidad albanesa.

Con estos indicios y ante la sospecha de que pudiera estar tratándose de perpetuar la actividad delictiva, el pasado 14 de julio se creó un operativo conjunto. Agentes de la Guardia Civil y la Policía Nacional se desplazaron al lugar.

En su aproximación se encontraron sirgas metálicas (cables de acero que cruzan los caminos) para dificultar el acceso con vehículos a la zona donde parecía estar desarrollándose la actividad criminal. Igualmente encontraron un sofisticado circuito de cámaras que transmitían en vivo a modo de circuito de vigilancia, así como un sistema de foto-trampeo oculto entre la vegetación.

Cuando los agentes lograron acceder a la zona encontraron una enorme plantación de marihuana al aire libre. Además, lograron detener a uno de los integrantes del grupo criminal, puesto que el resto logró huir campo a través.

En ese momento se estableció un dispositivo de búsqueda en vehículos en los que se implicó también a personal de Protección Civil de Enguera y de las corporaciones locales limítrofes. Esto permitió la detención, 40 horas después, de un hombre que fue encontrado deshidratado y herido en la demarcación policial.

En el marco del operativo fueron incautados 90 kilogramos de sumidades floridas (cogollos) de marihuana completamente secos en bolsas herméticas además de 2.440 plantas de marihuana. En la plantación se encontró una centrifugadora para separar el cogollo de la rama, básculas de precisión, una envasadora al vacío y varios útiles para la producción y preparación de la droga.

Por estos hechos fueron detenidos dos hombres de 34 y 36 años y nacionalidad albanesa a los que se les imputan un delito contra la salud pública (tráfico de drogas) y otro de pertenencia a organización criminal.

La investigación ha sido llevada a cabo por agentes del Puesto Principal de Canals, junto con el Grupo de Crimen Organizado, UDYCO  de la Policía Nacional de Valencia. Contaron la colaboración con integrantes del Equipo Roca de Xàtiva, del SEPRONA de Navarrés y miembros de Protección Civil, Policía Local y de la corporación municipal de Enguera.

Las diligencias fueron entregadas en la Sección Civil y de Instrucción del Tribunal de Xàtiva Plaza número 01.

La entrada Desmantelada una plantación de marihuana en un paraje natural de Enguera aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

València, dilluns 27 de juliol de 2026.- El Partit Popular en la Diputació de València ha demanat, a través d’una moció per al seu debat este dimarts, que a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer revise i, si és possible, revoque la decisió que impedix la continuïtat de la navegació recreativa i de les activitats esportives desenvolupades en l’embassament d’Escalona des de 2015.

«És imprescindible buscar solucions que no comprometen el futur econòmic i turístic de la Canal de Navarrés i al mateix temps siguen compatibles amb la seguretat hidràulica i la protecció ambiental», ha destacat la portaveu del PP en la Diputació, Reme Mazzolari.

En este sentit, la iniciativa popular sol·licita la constitució urgent d’una Taula Tècnica Interadministrativa integrada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Generalitat Valenciana, la Diputació de València, la Mancomunitat de La Canal de Navarrés, els ajuntaments de Navarrés i Quesa, representants del teixit empresarial i turístic, associacions d’usuaris i experts tècnics, amb l’objectiu d’analitzar alternatives que permeten compatibilitzar tots els interessos concurrents.

D’una banda, ha esgrimit Mazzolari, «l’embassament és un important motor econòmic per a tota la Canal de Navarrés i un referent del turisme de naturalesa en la Comunitat Valenciana, però a més és un element fonamental per a fixar població en una comarca amb una superfície pròxima als 700 km² i una població aproximada de 16.000 habitants». D’altra banda, ha assegurat, «compartim la necessitat de protegir una infraestructura hidràulica estratègica i conservar el medi ambient «.

Finalment, la iniciativa del PP també demana a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que faça públics els informes tècnics, jurídics i ambientals que fonamenten el canvi de criteri respecte al règim de navegació de l’embassament ja que esta decisió ha generat «una enorme preocupació entre els ajuntaments afectats, les empreses, els treballadors, les associacions i la ciutadania sense que fins a la data, s’hagen explicat amb suficient claredat els motius que justifiquen esta modificació».

La entrada El PP de la Diputació de València sol·licita al Govern que revise la prohibició de les activitats esportives en l’embassament d’Escalona aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Dimecres 15 de juliol de 2026.- Egevasa, l’empresa del cicle integral de l’aigua de la Diputació de València, ha col·laborat amb l’Ajuntament de Bocairent en la renovació de 4.460 metres de la xarxa municipal de proveïment d’aigua potable en diferents punts del terme municipal. L’objectiu de l’actuació, amb una inversió de 338.000 euros, és reduir un 20% les pèrdues i millorar el control i el funcionament hidràulic del sistema. En paraules de la vicepresidenta Natàlia Enguix, responsable d’Egevasa, “estos treballs demostren la importància de l’aigua com a servici bàsic que ha de prestar-se amb la màxima qualitat”.

Els treballs s’han desenvolupat en dos zones: una situada en els disseminats localitzats al sud-est de la CV-81 i del nucli urbà, pel Camí de la Via; i una altra a l’entorn del carrer Baixada de la Canaleta. L’empresa de la Diputació encarregada del cicle integral de l’aigua ha ajudat a Bocairent des de la fase inicial de l’actuació, especialment en els treballs necessaris per a sol·licitar i obtindre el finançament que ha permés executar el projecte. La inversió s’emmarca en la línia d’ajudes convocada per la Generalitat per a la millora del proveïment i la reducció de pèrdues en municipis de menys de 20.000 habitants.

Després de la concessió de la subvenció, Egevasa ha continuat prestant assessorament tècnic a l’ajuntament i ha assumit les labors de direcció i control de l’obra, executada per la constructora Elecnor. El seguiment ha permés supervisar la correcta execució dels treballs i comprovar que les noves canonades i elements de regulació i control s’instal·len d’acord amb els paràmetres tècnics i de qualitat establits. Les noves infraestructures passaran posteriorment a formar part de la xarxa gestionada per Egevasa a les comarques valencianes.

Dos àrees d’actuació

En la primera àrea d’actuació, els treballs s’han centrat en el propi Camí de la Via, la partida de l’Horta dels Alborets, el Camí de Sant Antoni, camins de les zones de l’Horta Maset del Sego i l’Horta Carrasques, diferents vials de la partida dels Alborets i el Camí dels Alborets des de la seua intersecció amb el Camí de la Via. En esta zona s’han renovat els trams que concentren la major part de les avaries registrades en els últims anys. Les conduccions existents han sigut substituïdes per noves canonades de PVC orientat de 90 mil·límetres de diàmetre i de polietilé d’alta densitat (PEAD) de 63 mil·límetres en trams de menor diàmetre.

La intervenció ha permés, a més, avançar en la sectorització de la xarxa, la qual cosa suposa dividir la població en sectors que permeten conéixer l’ús de l’aigua i possibles fugides. Per a això s’han instal·lat dos nous comptadors amb sistema de telelectura: un en el Camí dels Alborets, en la intersecció amb el Camí de la Via, i un altre en el Camí de Sant Antoni, en la seua intersecció amb el Camí dels Alborets. La incorporació dels equips permetrà reduir la grandària dels sectors hidràulics i disposar d’informació més precisa sobre els cabals. D’esta manera, serà possible identificar amb major rapidesa consums anòmals, delimitar la possible existència de fugides i agilitzar la seua localització i reparació.

En el segon àmbit d’actuació, localitzat en la zona del carrer Bajada de la Canaleta, els treballs s’han desenvolupat des de la intersecció del carrer Pio XII amb Joan Beneyto Bernácer, pel carrer Agres i la pròpia Baixada de la Canaleta, i es van bifurcar pels dos ramals que proveïxen els carrers situats al nord, a l’entorn de l’avinguda Pio XII.

En este sector s’ha renovat el comptador sectorial i les vàlvules existents en la intersecció de Pio XII amb Joan Beneyto Bernácer. A més, s’ha instal·lat una vàlvula reductora de pressió, una mesura destinada a millorar les condicions de funcionament de la xarxa i reduir la pressió del conjunt del sector. El control de la pressió constituIx un dels elements clau de l’actuació, ja que permetrà disminuir l’estrés al qual estan sotmeses les conduccions i reduir fugides i trencaments. La canonada existent ha sigut substituïda per una nova conducció de PVC orientat de 110 mil·límetres de diàmetre, amb un millor comportament enfront dels trencaments.

La renovació ha permés actuar sobre alguns dels trams amb major historial d’avaries, millorar el coneixement del comportament hidràulic de la xarxa i reforçar la capacitat de detecció i resposta davant futures fugides. Segons les estimacions tècniques realitzades, la intervenció ha permés reduir les pèrdues d’aigua en més d’un 20% i evitar que es perden al voltant de 42.000 metres cúbics a l’any.

Joan de Joanes i Sant Agustí

La intervenció se suma a les ja realitzades en la Plaça Joan de Joanes i el carrer Sant Agustí, que van permetre la reurbanització d’estes zones. Egevasa va dur a terme la renovació de tota la infraestructura hidràulica existent en estos carrers, amb una inversió de 47.500 euros que es va finançar a través de la tarifa d’inversions existent en el municipi. Amb l’actuació es va aconseguir renovar 230 metres d’antigues canonades de fibrociment, substituir-les per altres de PVC orientat, de diàmetre comprés entre 160 i 90 mm, i renovar 32 escomeses domiciliàries.

Addicionalment es contempla actuar en la zona de l’Avinguda Espanya, també a Bocairent, per a resoldre els problemes que es generen en la xarxa de sanejament quan entra en càrrega durant episodis d’intenses pluges. A més, es modificaran i renovaran les connexions de quatre de les finques existents en l’avinguda. Les millores també es financen a través de la tarifa d’inversions existent.

La entrada Bocairent renova 4,5 quilòmetres de xarxa d’aigua potable amb ajuda de la Diputació aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

L’acte va aconseguir congregar més de 300 persones, una magnífica resposta per part del públic que demostra el gran interés que desperten estes iniciatives culturals i el ferm compromís de la ciutadania amb la música en directe.

Un repertori de gran nivell sobre l’escenari

Sobre les taules, més de 70 músics de la UMSE van oferir una actuació d’altíssim nivell, deixant palesa la important tasca que realitza l’agrupació local per a promoure i acostar la cultura musical a tota la població.

Totes dues bandes van estar dirigides per Francisco José Ríos-López, qui va conduir un repertori ovacionat amb nombrosos aplaudiments, culminant una vetlada marcada per la qualitat musical, la convivència i la germanor.

Balanç molt positiu i lligams reforçats

Des de la Unió Musical Santa Cecília d’Énguera es valora de manera molt positiva el resultat d’esta trobada. L’esdeveniment ha estat un èxit rotund tant per l’assistència de públic com per l’ambient viscut, aconseguint:

• Reforçar els lligams d’amistat entre les localitats d’Énguera i Abarán.
• Confirmar el paper de la música com a element clau d’unió i dinamització cultural.
• Consolidar els intercanvis com a eina de creixement per a les societats musicals.

La entrada Exit rotund a Énguera: més de 300 persones s’uneixen en un emotiu intercanvi musical aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Dimarts 07 de juliol de 2026.– La Diputació de València destinarà 200.000 euros a recuperar l’illa de l’Albufera d’Anna. La primera subvenció, de 100.000 euros, es va aprovar en el ple de juny i la resta es validarà pròximament. Així li ho ha traslladat el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, a l’alcalde d’Anna, Miguel Marín, en una reunió que el primer edil del municipi de la Canal de Navarrés ha qualificat de “fructífera”.

Marín ha defés que l’illa de l’Albufera d’Anna s’ha de recuperar perquè el llac “no és un patrimoni natural només dels anners, sinó que ho disfruten cada setmana milers de persones”. “Per a nosaltres és un orgull i una insígnia molt gran que no es pot perdre com està ocorrent pel pas dels anys, les aus i els fenòmens climatològics”, ha explicat l’alcalde.

A més, ha reivindicat la importància d’esta illa per a la identitat del poble: “es va fer a mà pels veïns, eixien abans de treballar per a anar a fer-la i se’ls llevava una part d’impostos. Recuperar l’illa és també una reivindicació del nostre perquè ho van fer els nostres avantpassats i això cal preservar-ho sempre”.

El projecte de recuperació de l’illa es basarà en la creació d’esculleres per a engrandir-la un poc i compensar el que s’ha anat perdent. “En les esculleres es plantaran nova vegetació i arbres per a donar ombra perquè nien moltes aus i també es crearan les esculleres del voltant del llac, ha detallat l’alcalde. Les obres no afectaran els visitants, que podran continuar visitant el llac amb normalitat.

Per al president de la Diputació, la institució provincial “demostra una vegada més que està al costat dels municipis; en esta ocasió per a recuperar un paratge natural que és patrimoni de tots els valencians i valencianes, i que a més significa molt per a Anna”. “Som una institució transversal que actua des de tots els àmbits i per a tota la ciutadania perquè les necessitats municipals són molt diverses, treballem per a donar resposta a tot dins de les nostres possibilitats i d’esta manera estem aconseguint millorar la província en un sentit molt ampli”, ha subratllat Vicent Mompó.

D’altra banda, l’alcalde d’Anna ha avançat que l’obra de l’edifici multiusos ja està adjudicada i que començarà en breu. Esta sala polivalent per a orquestres, celebracions i altres usos socials i lúdics és finançada íntegrament per la Diputació. La inversió d’1.124.949 euros és l’assignació total del Pla Obert per al municipi, que esta legislatura ha rebut 175.941 euros més que en l’anterior.

“Hem destinat tot el Pla Obert a este projecte perquè és una inversió gran, que el municipi per si mateix no haguera pogut dur a terme; estem molt contents de poder dedicar tot el pla a una mateixa actuació i perquè ha sigut bastant fàcil accedir a l’ajuda i solucionar dubtes amb els tècnics”, ha destacat.

Per part seua, Mompó ha aplaudit este “ambiciós” projecte d’Anna, que “redundarà en una vida social i cultural més rica per als anners i anneres”. “El Pla Obert està sent un èxit, s’estan sumant molts projectes que estan millorant els servicis a la ciutadania i transformant la vida dels nostres pobles”, ha assegurat el president.

La entrada La Diputació de València destinarà 200.000 euros a recuperar l’illa de l’Albufera d’Anna aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Divendres 3 de juliol de 2026.- El convent caputxí de la Mare de Déu dels Àngels d’Alberic va acollir la tretzena Assemblea de la Xarxa contra la violència masclista de la Diputació de València, que ha aprovat la incorporació d’Estubeny, al costat de municipis d’altres comarques com Fortaleny, Tuéjar i Simat de la Valldigna, així com la Mancomunitat de la Safor. Amb els nous membres, la Xarxa de treball en equip en favor de la igualtat d’oportunitats i l’erradicació de la violència exercida contra les dones suma 250 ajuntaments, 15 mancomunitats i el Consorci Pactem Nord, i arriba al 97% de la població de les comarques valencianes.

En el cas de la Costera, la comarca està representada en la Xarxa per 18 ajuntaments i la Mancomunitat la Costera-La Canal, tots els municipis a excepció de Barxeta. Els consistoris de Xàtiva i l’Alcúdia de Crespins són membres fundadors d’esta plataforma de treball conjunt, a la qual es van adherir al novembre de 2018 quan va ser creada per la Diputació. Progressivament es van anar sumant municipis. Vallada al maig de 2019; Moixent al novembre de 2020; la Font de la Figuera a l’abril de 2021; Canals, Montesa i Vallés al març de 2022… i així fins a l’adhesió d’Estubeny en l’assemblea de juliol de 2026.

Abans de l’entrega de les plaques acreditatives als nous membres, entre ells Estubeny i la Mancomunitat la Costera-La Canal, que es va adherir l’any passat amb l’obertura de la Xarxa a les mancomunitats i els consorcis, l’Assemblea ha comptat amb una taula de bones pràctiques en la qual s’han intercanviat experiències impulsades per les entitats que formen part de la plataforma. En esta ocasió, Ayora va proposar una reflexió col·lectiva sobre la violència de gènere amb una instal·lació artística que incloïa testimoniatges de víctimes i familiars; Requena va posar el focus en el seu pla abolicionista de la prostitució; Palma de Gandia va presentar el projecte ‘La por no pot marcar el camí’, una iniciativa de l’ajuntament per a identificar els espais foscos del poble i el seu entorn i impulsar una ruta segura i igualitària; i Alberic va avançar el projecte que subvencionarà enguany la Diputació, dirigit a treballar la convivència i la detecció de desigualtats amb menors d’entre 8 i 16 anys.

Avanç continu i doble d’ajudes

Els màxims responsables de la Diputació, Vicent Mompó i Natàlia Enguix, coincidixen en “la ferma aposta per la igualtat en tots els àmbits de la gestió”. Abans d’accedir a l’antic convent del segle XVIII, el president Mompó va manifestar que “unes polítiques d’igualtat eficaces eviten por, silencis, sofriment i violència”. Per a aconseguir eixa eficàcia, la vicepresidenta Enguix va apuntar a la col·laboració interadministrativa. “La Xarxa avança, no ha deixat d’avançar. Varem començar en 2018 amb 49 municipis fundadors i hui comptem amb 250 ajuntaments i 15 mancomunitats, molt prop del cent per cent de la província al qual ens agradaria arribar. Les sinergies i l’intercanvi d’informació i experiències demostren la unitat de les entitats que formen part d’esta estructura de treball”.

En opinió de la vicepresidenta, “formar part de la Xarxa suposa assumir una responsabilitat en prevenció, detecció i acció local enfront de la manifestació més cruel de la desigualtat entre homes i dones i la vulneració de drets humans que suposa la violència contra la dona”. Enguix va posar en valor “l’esforç inversor que estem realitzant per a impulsar este tipus de polítiques en els nostres municipis, com demostra que les ajudes per a la Xarxa han passat de 700.000 euros en 2024 a milió i mig enguany”.

En la mateixa línia, el president Mompó va assenyalar que els ajuntaments “som la primera porta a la qual toquen els que necessiten ajuda, i els que convertim les grans lleis en respostes concretes”. La Xarxa de la Diputació contra la violència masclista “és una aliança, una manera d’entendre que cap municipi, per xicotet que siga, pot enfrontar-se sol al problema”. “Poques iniciatives han tingut una implantació tan àmplia i un consens tan sòlid”, ha destacat Mompó, qui no ha volgut parlar de metes i ha recordat als 16 municipis que encara no estan en la Xarxa que “sempre tindran les portes obertes”.

La entrada Estubeny se suma a la Xarxa contra la violència masclista de la Diputació aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.