VICENT F. GARCIA PERALES
Després de mig segle de “arreplega” de les paraules, des d’aquella llibreta de tapa roja de finals dels seixanta, el somni de convertir esta essència bolbaitina en llibre s’ha fet realitat. José Francisco Torres Martínez, autor de l’obra Arreplega bolbaitina, apuntava des de molt primerenca edat tot allò que escoltava dels seus avis, dels seus amics, del poble, que considera vertader artífex de l’obra que es va presentar a la Casa de Cultura de Bolbait divendres passat 3 de novembre, en un acte multitudinari que va congregar més d’un centenar de persones, entre les quals Pep Gimeno Botifarra.
El resultat va resultar una vertadera gala, des del principi fins a la fi: paraules, lloances, reminiscències del passat, actuació en directe de l’autor acompanyat de veu femenina i guitarra, projecció de paisatges del poble, etc…
L’estructura de l’acte de presentació del llibre va suposar per als assistents una experiència molt enriquidora: les dues representants dels patrocinadors del llibre, el prologuista, l’autor juntament amb locució del seu fill sobre fragments del llibre, projecció de fotos i música gravada per l’autor per a l’ocasió, i finalment, una actuació en directe.
Les primeres paraules van ser de la presidenta de la Cooperativa Agrícola de Bolbait, Nancy Belvis, qui va explicar les aventures de José F. Torres en la cooperativa i el seu afany de recopilar l’essència del poble; li va seguir l’alcaldessa de Bolbait, Judith Perales, que va destacar que el llibre era com un cofre ple de records, on el paper de l’autor es resumeix amb la frase “la gent ha parlat i ell ha escoltat”, retratant la manera de ser i d’actuar de tot un poble.
Va continuar, a mode de presentador, el prologuista Francisco de Paula Martínez Tolosa –encara que per error no figura en el llibre–, que va relatar les seues experiències de xicotet quan parlaven tots en “bolbaitino”, amb escenes d’un “món ric i peculiar” que li porten a la ment records del passat, que el llibre ha sabut recopilar a la botiga, el bar, les bodes, els amics, etc. El cim de l’acte venia ja de la mà de l’autor, José Francisco Torres Martínez, qui va començar relatant l’origen simpàtic de l’expressió bolbaitina Paquí Polló (< val. Padrí Pollós) que deien durant els batejos; va continuar presentant a la seua presentador F. de Paula: filòsof, micòleg i un “gran ser humà”. Continuà la seua intervenció amb els agraïments: Ajuntament, Cooperativa,Miquel Mollà (autor de la portada), correctors, el poble de Bolbait (Amparines, Marujas, Visentes, Balbinos, Teodoros…).
Després d’uns minuts asseguts en la taula general, Torres fa la primera sorpresa, salta amb un “acollono a todos aquí quieto” i s’alça micro en mà i relata que curiosament totes les persones que han llegit l’obra destaquen que els recordava a alguna cosa o algú de la localitat. De fet, Torres pensa que la nostàlgia restaurativa (els temps passats van ser millors) no forma part del seu projecte i el que defineix el seu llibre és la nostàlgia reflexiva, que dona compte de com era abans el poble i la gent d’antany.
Torres indica que les “bambollicas” que li han vingut al capdavant per a organitzar la presentació han sigut molt variades, perquè no tenia clar com transmetre el que sentia i volia que el públic rebera de manera sorprenent. Així que decideix realitzar un passeig, a mode de reporter gràfic, per l’on, quan, com i per què.
Continua la presentació del llibre mitjançant una lectura de passatges de la Introducció, a càrrec de Daniel Torres –fill de l’autor–, acompanyat de música de guitarra, veu femenina i… la veu de l’autor del llibre. S’havia preparat per a l’ocasió i el resultat de qualitat de so i de fotografies del paisatge bolbaití van resultar molt encertades. Torres ampliava alguna anècdota al text llegit i projectat. Remarca que a la fi dels seixanta va coincidir que ell i dos grans erudits com Sanchis Guarner i Joseph Gulsoy es trobaven en la zona recopilant també paraules. De fet, Torres considera que “la paraula” és l’essència del poble. No és gratuït el subtítol del llibre: Arreplega bolbaitina. Las palabras. Encara que també indicà que tot el lèxic reportat en el llibre, tot el projecte de retratar al seu poble, és extrapolable a qualsevol altra localitat de La Canal, segons Torres.
Finalment, l’autor llança una reflexió del tema del llibre: l’Arreplega va de lluitar contra el despoblament, és una lluita perquè els esborren del mapa, va sobre persones, va sobre el poble, que és el vertader protagonista. No es tracta d’una simple llista de paraules, sinó de gent, de persones que han configurat el que hui és Bolbait, que és “doctoral” en esta experiència d’emigració a París, Barcelona.
El clímax de la presentació es produeix, ja al final, quan pujà a l’escenari Reme Sánchez Baldoví, acompanyada de sa mare Reme Baldoví amb una guitarra; els tres van interpretar una cançó composta en 1970 per Francisco Estalrich Cisneros, emigrat a París i que va tornar al poble parlant en perfecte bolbaití.
L’acte de presentació del llibre va resultar, després de tot, un acte d’homenatge al poble de Bolbait, a totes les persones que pacientment han atés l’autor en totes les preguntes lingüístiques de l’últim mig segle. Una arreplega de paraules bolbaitines que a partir d’estos moments ja no correran el perill de la desaparició ni de l’oblit, per molt que la globalització, els mitjans de comunicació i l’educació s’imposen com a factors reguladors de la llengua. Un tresor, en forma de cofre –com indicava l’alcaldessa de Bolbait– que s’erigeix com a vertader llegat per a les futures generacions d’este poble de La Canal de Navarrés.
