.- Després d’una inversió de 505 milions d’euros, posen en servei el 9 de setembre la primera fase, el traçat en ample ibèric entre Xàtiva i el Nus de La Encina
.- En paral·lel, aborden la segona fase: amb una inversió de 245 milions, adaptaran a alta velocitat el traçat en via doble, per a connectar en ample estàndard les capitals de la C. Valenciana
.- Les actuacions impulsen la connexió entre València i Alacant amb el sud-est i el nord-est peninsular, a través de l’alta velocitat i el transport de mercaderies amb destinació Europa
.- La connexió dels enllaços en les estacions de Xàtiva i Nus de La Encina són incompatibles amb el servei ferroviari, que s’interromprà entre les 00:00h i les 11:30h el 9 de setembre
.- Per a garantir la mobilitat dels viatgers, Renfe modifica els horaris de la Llarga Distància del Corredor Mediterrani, Euromed i Intercity, Mitjana distància València – Alacant
.- A més, reestructura el servei de C-2 de Rodalia entre les estacions de Xàtiva-L’Alcúdia de Crespins-Moixent, que es complementarà amb serveis amb autobús
València/Alacant, 2 d’agost de 2023.
Adif i Adif Alta Velocitat (Adif AV) avancen en el desenvolupament del Corredor Mediterrani en la Comunitat Valenciana, amb la posada en servei, el 9 de setembre, del nou traçat d’ample convencional entre Xàtiva i el Nus de la Encina.
En una primera fase, aquest trajecte serà de via única en ample ibèric i absorbirà tot el trànsit, mentre es realitzen les obres d’adaptació a l’ample internacional del traçat actual en via doble (la segona fase), que permetrà connectar el sud-est peninsular amb el nord-est i Europa en alta velocitat a través del Corredor Mediterrani.
Conclosa la primera fase, arrenca en paral·lel la segona que es desenvoluparà en la línia convencional Madrid-Albacete-València-Estació del Nord, amb la finalitat de completar el traçat del Corredor Mediterrani entre València i Alacant i connectar a les tres capitals de la Comunitat Valenciana amb Europa en alta velocitat.
Després d’una inversió de 505 milions d’euros, Adif i Adif AV han construït una nova plataforma en un trajecte de 46 km, en el qual s’ha actuat en la superestructura de via, capa de balast, catenària, aparells de via, sistemes de gestió del trànsit i control de comandament i senyalització. Com a principals estructures, destaquen 2 túnels, 7 viaductes, 2 passos superiors i 3 passos inferiors i obres de drenatge transversal.
Pròxima actuació: adaptació a alta velocitat de la via doble
Amb la posada en servei de la primera fase, s’abordarà l’adaptació a alta velocitat del traçat ferroviari en via doble, per a la connexió en ample estàndard de les 3 capitals de la Comunitat Valenciana. Així, s’aconseguirà en aquest tram la interoperabilitat del Corredor Mediterrani per a acollir les circulacions d’Alta Velocitat i mercaderies amb destinació a Europa. La inversió d’aquesta nova operació supera els 245 milions d’euros.
Les actuacions contemplen la renovació completa de la infraestructura de via i el canvi de l’ample ibèric a l’ample estàndard, substituint tot el material de via (balast, travesses, carril, subjeccions i aparells de desviaments). En el capítol d’electrificació, es farà el canvi de la tensió (3 kV en corrent continu) a la de les línies d’alta velocitat (25 kV en corrent altern), muntant una nova catenària i connectant-la amb els trams contigus que ja disposen d’aquesta tensió (Torrent-Xàtiva i Albacete-Alacant). El tram incorporarà també els sistemes de senyalització, seguretat, telecomunicacions i control de trànsit centralitzat característics de les línies d’alta velocitat, inclòs el sistema ERTMS nivell 2 de protecció del tren.
En tots dos extrems del traçat, la plataforma serà connectada als trams contigus per a assegurar la continuïtat de l’ample estàndard en el Corredor: en el costat sud, la connexió amb la LAV Albacete-Alacant requerirà la prolongació i condicionament dels ramals València-Albacete (5 km) i Albacete-València (7 km) en via única; i, en el costat nord, la connexió s’enllaçarà en 650 m amb les vies en l’estació de Xàtiva, des d’on es connectarà amb la plataforma ja construïda fins a la connexió amb la LAV Madrid-València.
Entre altres actuacions, es preveu la prolongació de la plataforma de les vies d’apartat de l’estació de Moixent per a dotar-les d’una longitud de 750 m, la millora del drenatge transversal a l’entorn del túnel de la Font de la Figuera i la instal·lació de doble via en placa i l’adaptació a nous condicionants de seguretat d’aquest túnel, així com les proteccions acústiques.
Reprogramació de serveis
La connexió dels enllaços en l’estació de Xàtiva i el del Nus de L’Alzina requereix d’actuacions incompatibles amb el servei ferroviari, que es veurà interromput entre les 00:00h i les 11:30h del 9 de setembre. En finalitzar aquests treballs, es donarà de baixa el traçat actual de via doble entre Xàtiva i L’Alzina i es passarà a circular pel nou traçat en via única.
Per a garantir la mobilitat dels viatgers, Renfe modifica els horaris dels trens de Llarga Distància del Corredor Mediterrani, Euromed i Intercity, així com els de Mitjana distància que circulen entre València i Alacant.
A partir del 9 de setembre, els trens de Llarga i Mitjana distància que circulen entre totes dues ciutats veuran incrementats els seus temps de viatge. Els serveis de Llarga Distància entre València i Alacant (Euromed i Intercity) incrementaran el seu temps de viatge entre 10 i 25 minuts. Els trens de Mitjana distància, que realitzen el seu recorregut entre València i Alacant, així com els de la línia València-Albacete i València-Alcázar de San Juan, incrementaran els seus temps de viatge en una mitjana de 20 minutos. Temporalment, els trens de Mitjana distància no efectuaran parada a Moixent.
La circulació en via única comporta també la reestructuració del servei de la línia C-2 de Rodalia en el tram entre les estacions de Xàtiva-L’Alcúdia de Crespins-Moixent, que es completarà amb un servei d’autobusos entre aquestes estacions.
Renfe ha activat tots els seus canals de comunicació i atenció al client per a informar els viatgers afectats per aquestes modificacions.
Projecte estratègic per a la connexió amb Europa
El Corredor Mediterrani és un projecte estratègic, cridat a convertir-se en una via preferent de les connexions d’Espanya amb Europa.
El seu desenvolupament contribuirà a vertebrar el territori, en unir Andalusia, Regió de Múrcia, Comunitat Valenciana i Catalunya amb Europa en ample estàndard. Així mateix, promourà una mobilitat plenament interoperable i més sostenible i una major competitivitat de les empreses de l’Arc Mediterrani i la seva àrea d’influència, potenciant el transport de mercaderies per ferrocarril i evitant la ruptura de càrrega a la frontera en disposar d’un corredor continu en ample internacional.
L’execució del Corredor Mediterrani s’ha convertit en una palanca de recuperació econòmica i de retorn de la inversió, estimant-se que per cada euro invertit en l’execució d’aquesta infraestructura es registrarà un retorn de 3,5 euros. Així mateix, impulsarà el creixement econòmic -les anàlisis estimen un increment del PIB en un 2,2% al país fins a 2030- i fomentarà la creació d’ocupació. Es preveu, a més, que més de 4 milions de ciutadans, al costat d’un nombre creixent de potencials turistes, podran connectar-se a la xarxa europea, a través de València i Barcelona.
El projecte també s’ha convertit en una eina per a la lluita contra el canvi climàtic: la seva contribució a la descarbonització del transport i la reducció de la petjada de carboni es concreta en una disminució de fins a 5,5 milions de Tn/any d’emissions de CO₂ a l’atmosfera.
El Corredor Mediterrani compte per al seu desenvolupament amb finançament europeu tant dels fons estructurals, com de més de 3.000 milions d’euros procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Finançat per la Unió Europea-NextGeneration-EU.
El conjunt d’actuacions contemplades en el desenvolupament del Corredor Mediterrani contribueix a la consecució de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 9 (Indústria, Innovació i Infraestructura), que té entre les seves metes el desenvolupament d’infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de qualitat.
